EL LLOP QUE ERA BO I EL PRÍNCEP DOLENT. 10 contes de llops per somiar en un món millor!

 

Susanna Rincón i Emma Sanz llegint contes de llops a la Biblioteca de Can Mulà.  

En el món al revés que somiava el poeta José Agustín Goytisolo els llops eren bons, les bruixes eren boniques, els pirates eren honrats i els prínceps eren dolents. Avui, més que mai, hauríem de creure en els llops bons i somiar (no ens queda un altre) en un món millor. És per això que la ressenya d’avui té el llop com a protagonista. De fet, confio que tots som llops i que els prínceps i els reis ja no se’ls creu ningú o gairebé ningú.

El llop sempre ha donat molt de joc com a personatge de conte. La caputxeta vermella, Les set cabretes, Els tres porquets i d’altres contes clàssics formen part de l’imaginari infantil. En aquests contes l’imatge del llop no surt gaire ben parada. Habitualment es presenta el llop com a dolent, ferotge, sense escrúpols, tonto…

Prefereixo el món al revés de José Agustín Goytisolo. Per això avui us presento 10 contes de llops ben diferents. És una llista que podria ser més llarga, n’hi ha tants de contes de llops que podrien estar aquí! Si trobes a faltar el teu deixa’ns un comentari i recomana’l.

Aquest recull de contes l’he fet amb la col•laboració de l’amiga Susanna Rincón Rodríguez. Amb la Susanna vàrem fer tota la primària junts quan estudiar fins els catorze s’anomenava E.G.B. En aquella època ja destacava per ser una alumna brillant. Des de fa anys a Mollet del Vallès tenim la sort que ella és la responsable de la secció infantil de la Biblioteca de Can Mulà.

1. Per què diuen que els llops són dolents?

Símbol Editors va publicar el 2009 el conte Per què diuen que els llops són dolents? de l’il•lustrador Quentin Gréban. De línea clara i bellament dibuixat, la història del creador belga utilitza l’imatge ferotge del llop per parlar-nos dels rumors, els malentesos i les xafarderies. Tots sabem que les aparences enganyen…

2. Lobo grande & lobo pequeño

De la mà de l’escriptora Nadine Brun-Cosme i de l’il•lustrador francès Olivier Tallec l’editorial Jaguar va publicar l’any 2005 Lobo grande & lobo pequeño. Dibuix esplèndid, colors vius i una història d’amistat molt maca. Perquè tots necessitem amics, fins i tot el llop més gran i (a priori) més solitari!

3. Et menjadé

Un llibre força divertit que ens explica perquè un llop famolenc i de dicció complicada (Et menjadé!) es fa vegetarià. Darrera d’aquesta creació trobem a l’autor Jean-Marc Derouen i la il•lustradora Laure du Fay. El conte va ser publicat per l’editorial Kokinos el 2013.

4. La màscara

Un fantàstic conte per treballar la bondat i la maldat amb els nens. Dos germans transformen la seva personalitat i canvien la seva actitud quan descobreixen que amb una màscara de llop poden fer por a la resta de persones. El llibre va acompanyat d’una màscara i és ideal per interactuar amb els nens mentre es llegeix. El seu responsable és Grégoire Solotareff (Egipte, 1953) i el va publicar l’editorial Corimbo el 2002.

5. El lobo rojo

Friedrich Karl Waechter és un autor polonés. El 2011 l’editorial Lóguez va publicar El lobo rojo, un conte en el què s’explica la història d’un gos que es adoptat i criat entre llops. El conte tracte molts temes: el pas de la vida, la solidaritat, l’adopció, l’amor i la mort. Molt bo!

6. L’ovelleta que va venir a sopar

L’ovelleta que va venir a sopar (Beascoa, 2007) és amb tota seguretat el conte de llops més popular dels últims anys. Una història súper tendra en la que un llop és incapaç de cruspir-se una petita ovelleta, al contrari, l’acaba convidant a sopar! I és que els llops també tenen sentiments, i el de l’il•lustrador britànic Steve Smallman és tan especial que et robarà el cor.

7. El llibre d’etiqueta de Lady Llobina

Babette Cole és una reconeguda i prestigiosa il•lustradora anglesa. Els seus contes, editats aquí per Destino, combinen l’humor i la vocació educativa. Doctor gos, un dels seus llibres més populars, parlava de la prevenció de malalties pels més menuts, El llibre d’etiqueta de Lady Llobina és un petit manual de bons costums i bon comportament. Aquelles normes d’educació bàsiques que haurien d’apendre els més petits… i també alguns adults.

8. Contes per a infants de José Agustín Goytisolo

Una recopilació de quatre contes: El pirata honest, La bruixa bonica, El príncep dolent i El llop que era bo. Ell llibre va ser publicat per l’editorial Edebé el 2003 i compte amb les il•lustracions de Juan Ballesta. Per somiar en un món al revés!

9. Sopa de pedra

La il•lustradora francesa Anaïs Vaugelade és la responsable de Sopa de pedra (Corimbo, 2003). Un llop vell, intel•ligent i astut desplega tota la seva picardia per aconseguir cuinar una sopa col•lectiva amb altres animals. Ell hi posa una pedra, la resta d’animals hi posen el menjar.

10. L’Edu, el petit llop

Grégoire Solotareff (Egipte, 1953) és el responsable del meravellós conte L’Edu, el petit llop. De colors vius, dibuix amable i línea clara el conte ens parla de l’amistat entre un llop i un conill. Una història molt tendre i amb un toc irònic que el fa entranyable. Edita Corimbo.