Tag Archives: Ediciones del oriente y del mediterráneo

PALESTINA, INFORME URGENT. Articles, fotos, enllaços i llibres.

7 maig

Palestina webcam

Com és que un poble que ha sofert tant i durant tant de temps pot infligir tant dolor a l’altre? Aquestes paraules són de Gilad Atzmon (Tel Aviv, 9 de juny de 1963). Amb ell començo i ja anuncio ara que també amb ell acabo aquesta llaaaaarga ressenya. Justament amb una altra encertada reflexió. Aquesta és, per tant, una ressenya subjectiva. Abans d’arribar al final pots llegir diferents articles que expliquen què és i què no és el conflicte entre Palestina i Israel. Pots llegir diferents opinions sobre la solució del conflicte. Pots veure fotos dels camps de refugiats palestins al Líban i també endinsar-te n el viatge d’una irlandesa i un català a  les mítiques ciutats palestines de Bethlem, Hebron o Ramallah. També pots veure un documental sobre els jueus marroquins de Tinghir. Finalment pots informar-te sobre enllaços interessants a la xarxa i evidentment de diferents llibres per aprofundir i entendre millor el conflicte.

Amb les persones que he invitat a escriure ens uneix la mirada pacífica i un desig de justícia vers Palestina. Són amics, coneguts i amics d’amics. Saben de  què parlen. La majoria d’ells han estat al país i tots maneguen bona informació. A tots els agraeixo la feina feta i la implicació en aquesta ressenya.

1.Laurent Cohen, co-president de JUNTS, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins

Laurent Cohen

Laurent Cohen

Els membres de JUNTS, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, compartim una mateixa manera de veure el conflicte. Per definir-lo direm que:

No es tracta d’un conflicte ètnic ni tampoc és un conflicte religiós. Com explica Schlomo Sand al seu llibre Qui va inventar el poble jueu? aquest no existeix i mai va existir com a tal, sinó que és i fou part de diverses nacions a la Mediterrània i Europa, entre d’altres. Els jueus d’avui són els descendents d’aquells que antigament practicaven la religió jueva, el judaisme. A data d’avui, hi ha jueus catalans, espanyols, iranians, argentins i israelians… Però també hi ha jueus pobres i rics, laics i religiosos, ja que la religió que va ser el seu referent comú ha deixat de ser-ho, a vegades substituïda pel sionisme o per una simple adhesió a l’Estat d’Israel, o a un vincle a la memòria històrica o familiar.

Tampoc és un conflicte bíblic entre dos pobles germans, i que consti que per a nosaltres la Bíblia no és un llibre d’història. Jueus, musulmans i també cristians van viure en pau durant segles a la Palestina històrica i a l’Orient Mitjà i compartien una metiexa cultura, amb matisos diferents. Aquesta convivència es va anar degradant durant el segle XX i va culminar en ruptura amb el pla de partició de l’ONU i posterior proclamació de l’Estat d’Israel.

La limpieza étnica de PalestinaEn canvi, que és un conflicte polític, i per tant, té solució política. L’Estat d’Israel es va crear a través d’una conquesta militar al 1948 amb la consegüent expulsió de 600.000 Palestins i una política de terror i neteja ètnica que Ilan Pappé, historiador israelí, ha documentat en la seva obra La limpieza étnica de Palestina. Es tracte d’un conflicte per la terra que es tradueix en una conquesta territorial contínua per part d’Israel, que dia a dia segueix ocupant noves terres, utilitzant per a tal finalitat els colons i el mur.

és un conflicte d’origen colonial. Des del seu inici, el sionisme va proposar a l’Imperi Britànic –la potència colonial llavors- estar al seu servei a l’Orient Mitjà, per tal d’impedir la unió de la nació àrab un cop havia caigut l’Imperi Otomà. D’aquesta manera, els britànics i, per extensió, els occidentals s’assegurarien tenir control sobre els recursos naturals de la zona –el gas i el petroli- així com “acabar” amb la qüestió jueva a Europa. Israel ha continuat la mateixa política amb els Estats Units des de la Segona Guerra Mundial.

El sionisme és una ideologia que garanteix la dominació d’un poble “elegit”, el jueu, sobre els demés –una interpretació nacionalista-religiosa- i aquesta dominació es tradueix en una estructura d’estat i un arsenal jurídic de discriminació institucional que permet identificar el sistema com de SEGREGACIÓ / SEPARACIÓ, o d’APARTHEID. A més, aquesta guerra permanent ha conduït a una militarització de la societat israeliana i a la creació d’un complex industrial militar que exporta les seves tècniques i la seva tecnologia de seguretat al món sencer, posant en perill l’estabilitat de la regió.

Aquest article està resumit. Pots llegir l’article sencer a la pàgina de JUNTS. Forma part de l’article Boicot, desinversions i sancions contra Israel.

2.Jero Rodríguez, periodista de TVE

Jero Rodríguez al Líban.

Jero Rodríguez al campament de refugiats de Shabriha, al Sud del Líban.

Les fotografies que us presento a continuació van ser fetes a principis de juny del 2006 durant el rodatge de Los desplazados de los desplazados, un reportatge del programa de La2 de TVE El Escarabajo Verde. Vam intentar fer un repàs de les accions solidàries de la AECI (Agencia Española de Cooperación Internacional) als camps de refugiats palestins al Líban al mateix temps que oferíem una panoràmica política, religiosa i social del país dels cedres (una tasca completament abocada al fracàs). Cal dir que un camp de refugiats al Líban pot anar des de les massificacions en tendes de càmping fins a autèntics barris perifèrics de la capital o petites aldees al Sud del país. Precisament va ser allà (a la frontera amb Israel) on pocs dies després de tornar a Barcelona va esclatar la segona Guerra del Líban entre la milícia Hesbol·là i l’Estat Israelí.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació d’aquest conflicte aquí.

Més dades del reportatge d’El Escarabajo Verde aquí. Malauradament a la època no es penjaven els pgms al web de rtve perquè el podeu veure.

3.Tracy Power i Edgar Piquer, viatgers i bloggers

Tracy Power (a Israel) i Edgar Piquer (a Palestina). Ciutat d'Hebron.

Tracy Power (a Israel) i Edgar Piquer (a Palestina). Ciutat d’Hebron.

We visited Palestine in Dec 2012 with the idea of seeing what it really is like there. You see and hear so many stories of what happens there we wanted to see for ourselves. We didn’t have a concrete plan as to where in Palestine we would travel but we visited Bethlehem, Hebron, Jericho and Ramallah. All of these cities are very different and all have their own story.

The city that was a surprise for us was Hebron. We had no real knowledge of Hebron before visiting it. We just decided to go for a day trip as it is very close to Bethlehem. The first thing that we noticed was that every second person was saying ‘Welcome to Hebron’ to us. I’m not sure if many tourists go there, we seemed to be the only ones around that day. We felt a little like celebrities there. Everybody was very friendly with us.

Foto de Tracy i Edgar a un graffiti de Banksy en el mur de Bethlem.

Foto de Tracy i Edgar a un graffiti de Banksy en el mur de Bethlem.

As we were walking through the market that day one man was super keen to talk with us. He was eager to explain how the Jewish settlers had destroyed his stall on the market. Next thing, we were in his house drinking tea with his wifeand 3 kids. The house was very basic. It was one room with some mattresses on the floor. He told us many stories that really shocked us. Stories of how the Israeli soldiers had killed his last wife, how another soldier gave his youngest son a sweet that was poisoned with chlorine acid and how he had to go to a hospital in Jordan to prevent him from going blind, how the window in his house was now blocked up by the Jewish settlers. This was quite clear. His window view was basically now a wall. There was a tiny hole on top, where the Israeli soldiers had put a snake through to scare the kids. He had the dead snake in a jar, he showed us. We were quite stunned by these stories. We never imagined such things happen like this on a daily basis.

Foto de Tracy i Edgar a un graffiti a Ramallah.

Foto de Tracy i Edgar a un graffiti a Ramallah.

Later on during the day we met a boy, Ghassan who began talking with us. He explained a lot about Hebron to us. He explained that Hebron is divided into different zones, H1 and H2. H1 being the Palestinian markets and H2 being under Israeli control. Hebron is full of Jewish settlements. One of the Jewish settlements which has 400 settlers has 2000 soldiers to protect them. Insane! Within the zone are 150 checkpoints and 150 cameras. What was shocking was how the Jewish settlers throw rubbish and bricks onto the roof of the Palestinian market, some of the stalls had to be closed because of the acid they throw on to it.

Also, it is not easy to walk where you want to. First there are metal detectors to go through where the mosque is. Many of the streets are not accessible for Palestinian people. There are soldiers everywhere, just watching you, either from high up in towers or on the street. The people are not free to go where they want. We came away out of Hebron having learned a great deal that we had no idea existed before.

Els soldats que protegeixen la part jueva d'Hebron.

Foto de Tracy i Edgar als soldats que protegeixen la part jueva d’Hebron.

Another interesting part of the journey for us was that when people think of Palestinian people, they think that all are Muslim. This is not the case. In Bethlehem we saw that the majority of the Palestinians were Christian. There was also Muslims but not as many. In Jerusalem we saw this also. Everybody respects each other and there seems to be no problems with differences in religion in Palestine.

I feel lucky to have visited Palestine to get a sense of what it is like there. It’s very hard to believe that in today’s world people are still treated this way. I hope one day the Palestinian people will have their rights.

Podeu llegir tota la informació del viatge de Tracy Power i Edgar Piquer per terres palestines  en el seu bloc: edcyadventures.wordpress.com

També pots escoltar la Tracy Power explicant (en català) el viatge a Palestina en el programa radiofònic Annour la Llum. Fes clic aquí.

4.Carles Peña,responsable del programa de ràdio Annour La Llum

Carles Peña

Carles Peña

Vaig tenir el privilegi de descobrir aquest reportatge gràcies a la recomanació del meu amic Wahid Yacoubi.

Kamal Hachkar, el seu director, recupera la memòria dels jueus marroquins que van viure durant segles a la zona de Tinghir (Atles). En una primera part va fins al seu poble i recull les opinions dels musulmans respecte als seus antics veïns jueus. Els diversos  testimonis reflecteixen simpatia i el sentiment de pertànyer a un mateix poble, malgrat les diferències religioses.

Però la creació de l’estat d’Israel, l’any 48, va començar a enrarir la convivència. A finals dels 50 i principis dels 60, la majoria van marxar, renunciant a la seva nacionalitat marroquina.

A la segona part del reportatge Hachkar viatja a Israel on es troba amb alguns dels jueus originaris de la zona. Malgrat que han passat 50 anys, molts encara parlen tamazigh i àrab i senten nostàlgia del seu passat marroquí. És emocionant escoltar la conversa mitjançant la xarxa entre un d’ells i el pare de l’Hachkar. El documental acaba amb una visita a la casa d’unes dones que rememoren aquest passat amb cançons tradicionals berebers.

Actualment són molts els israelians d’origen marroquí que visiten aquestes poblacions per tal de retrobar-se amb el seu passat i mostrar als seus fills les seves arrels. Val la pena dir que els jueus provinents de països àrabs no van rebre el mateix tractament que els que van arribar des d’Europa o des dels Estats Units i, en aquest aspecte, s’han sentit força discriminats.

Aquest documental, tant pel tema que toca com per la sensibilitat que traspua, és francament recomanable. Espero que el fet de que estigui rodat en francès no resulti un impediment, hi ha escenes que parlen per sí soles. Gaudiu-lo.

Annour La Llum és un programa de ràdio que s’emet en directe els dimecres a les 20h. i es repeteix els diumenges a les 18h. per Ràdio Mollet (96.3FM). Aquest programa està dirigit per Carles Peña i cada setmana un convidat parla de temes o històries rellevants sobre el món àrab. Pots descarregar-te els podcasts dels programes aquí. També tenen Facebook.

5.Àlex Anfruns,  membre de l’organització pacifista Aturem la Guerra

De la terra mítica al rebuig de les fronteres.

Xerrada "Al cor de les revolucions àrabs", Alex Anfruns 18 maig 2012 Cortesia de la Biblioteca Can Rajoler de Parets del Vallès

Xerrada “Al cor de les revolucions àrabs”, Àlex Anfruns 18 maig 2012
Cortesia de la Biblioteca Can Rajoler de Parets del Vallès

No és un conflicte religiós. Malgrat que Palestina ha estat l’escenari d’enfrontaments i d’invasions al llarg de la història, les guerres no són exclusives de cap continent ni de cap territori. Per això, no és apropiat veure-hi una mena de continuïtat entre les guerres gairebé mitològiques del passat llunyà i les actuals. Aquesta continuïtat seria una construcció imaginària que amagaria altres contexts sociològics, econòmics, etc. i privilegiaria una visió mítica de l’humanitat en comptes d’una lectura històrica. El retorn a un territori de la cartografia bíblica, per part d’europeus de confessió jueva a Palestina s’emmarcava dins el context de la mentalitat colonial de finals del segle XIX. Aquest procés de colonització de Palestina es va accelerar amb la desaparició de l’Imperi Otomà, el relleu del qual va ser agafat per l’administració dels Imperis Britànics i Francès. L’origen del conflicte és doncs d’arrel secular, i té per objectiu el control d’un territori. De fet, la radicalització del discurs religiós i la seva instrumentalització amb fins polítics és un fenomen recent, que es produeix com a conseqüència d’una progressiva desaparició del nacionalisme àrab laic a la regió. Als anys setanta amb el context del xoc del petroli apareixen altres actors regionals, com les petromonarquies, que influeixen decisivament al seu entorn amb el seu pes econòmic però també a nivell ideològic. I amb la revolució iraniana s’acaba legitimant una interpretació en clau islàmica de la teologia de l’alliberament com a forma de resistència a l’imperialisme. Recordem que tot això es va produir en el context de la guerra freda, i que el discurs religiós es va afavorir clarament per a lluitar contra la influència a la regió de l’antiga Unió Soviètica.

Mapa de la zona fet per Julien Bousac. Publicat en la web: http://www.taayoush.be/Zones-A-B-C.html?lang=fr

Mapa de la zona fet per Julien Bousac. Publicat en la web:
http://www.taayoush.be/Zones-A-B-C.html?lang=fr

Les minories confessionals no estan perseguides. Aquesta idea és sovint una projecció falsejada de l’imaginari europeu sobre l’Orient Pròxim. És cert que malauradament cada vegada més es produeixen conflictes interconfessionals als països majoritàriament musulmans. Però de fet, la religió a l’Orient Pròxim, bressol del monoteisme, s’ha viscut històricament d’una manera oposada a l’experiència europea, a on hem conegut nombroses guerres de religió. Contràriament a Europa, a Palestina, Irak, Egipte, Líban, Síria, etc. hi ha una llarga història de convivència entre diferents comunitats religioses. Els països d’Orient Pròxim es caracteritzen pel seu pluralisme religiós. De fet, la creació de l’estat d’Israel el 1948 va ser un traumatisme per al conjunt de la regió, que va perdre una part important de la seva població de confessió jueva. Respecte a l’emigració dels cristians de l’Orient Pròxim a llatinoamèrica, a Canadà o Estats Units, aquesta va començar al segle XIX, i es va produir per raons econòmiques. Encara que numèricament cada vegada sigui menys important, la composant cristiana es segueix reivindicant pels palestins (i pels egipcis) com una part imprescindible de la seva identitat.

Foto de Translators for Palestine

Foto de Translators for Palestine

El mur no ha servit per aturar la violència. Es diu sovint que el mur ha servit per a que no es produeixen més atemptats , la qual cosa ens permetria suposar que el mur separa la població palestina de Cisjordània de la població israeliana. Això és una simplificació que no es correspon amb la realitat del terreny, denunciada per nombrosos observadors internacionals des de fa temps. En primer lloc, el mur no es va construir per separar, sinó com a una demostració de força més, i no va respectar la línia verda de 1967, és a dir la frontera reconeguda per la resolució de les Nacions Unides entre Palestina i Israel, sinó que s’ha construït confiscant moltes parcel·les de terrenys de cultiu que pertanyen als palestins i amb la voluntat d’apropiar-se de recursos energètics com l’aigua. En casos com el de la ciutat de Qalqilia, el mur envolta completament la ciutat palestina, l’accés a la qual es fa per una única porta controlada per l’exèrcit. A més, dir que el mur separa la població israeliana de la palestina, i que per aquesta raó s’ha acabat la violència, és oblidar que a dins del mur, és a dir a la Cisjordània ocupada, hi viuen mig milió de colons, i que les colònies continuen creixent al marge de tota legalitat. N’hi ha prou amb sortir de qualsevol població palestina per a trobar-se amb colons israelians esperant tranquil·lament un autobús, enmig d’una carretera. El mur, declarat il·legal pel Tribunal de la Haya el 2004, és una part més de l’ocupació; com els checkpoints, que són una eina més d’opressió i de menyspreu de la legalitat internacional. Una de les seves funcions simbòliques és demostrar el control i la superioritat militar de l’ocupant.

Foto de Palestine in Pictures

Foto de Palestine in Pictures

La solució dels dos estats ja és inviable. Qualsevol observador pot arribar a la conclusió que actualment la proposta del Procés de Pau d’Oslo, la creació d’un estat palestí al 22 per cent de la Palestina històrica, és completament inviable. Des de la segona Intifada, la situació ha empitjorat progressivament, sobretot amb la multiplicació de veritables ciutats residencials i amb l’establiment de mig milió de colons. Per això, tot i que es tracti de colònies il·legals, és poc realista considerar que la creació d’un nou estat palestí es vegi acompanyada de l’expulsió d’aquest nombre tan elevat d’habitants, a més a més tenint en compte que les colònies estan connectades per carreteres i altres infraestructures, la qual cosa ha eliminat la cohesió territorial d’un futur estat palestí. Per tant, la solució a llarg terme, és un estat binacional  amb igualtat de drets per a palestins i israelians, encara que ara per ara sembli una idea difícil d’acceptar per ambdues parts, degut a que els conflictes són massa recents.

Podeu seguir a l’Àlex Anfruns en el seu bloc mediterraneitat.wordpress.com.

Bloc d’Aturem la Guerra Mollet fes clic aquí.

6.Palestina a la xarxa. Bones pàgines on informar-se

Si poses el ratolí sobre la foto apareixerà el nom de l’organització. Fes clic sobre la foto que vulguis. Se t’obrirà una pantalla nova. A la la part inferior esquerra de la pantalla apareixerà l’enllaç a la pàgina de Facebook.

7.Els llibres

Una manera ràpida d’informar-se sobre la història del conflicte és el llibre Palestina Ocupación y resistencia (Flor del viento, 2002), del metge, historiador i escriptor barceloní d’origen palestí, Salah Jamal (1951, Nablús, Palestina). És un llibre breu de 104 pàgines on l’autor explica de  manera sintètica, directe i molt entenedora la qüestió palestina. Aquest llibre està dirigit a lectors que tenen poca o cap informació i que volen tenir una mínima base  per entendre i analitzar el conflicte. El llibre conté mapes de la zona que ajuden a entendre molt bé l’evolució de l’ocupació.

Palestina, destrucción del presente, construcción del futuro és un llibre coordinat per Jamil Hilal (sociòleg de la Universitat de Birzeit i investigador a l’Institut Palestí per a l’Estudi de la Democràcia  a Ramallah). El llibre està editat per Edicions Bellaterra dins la prestigiosa col·lecció Biblioteca del Islam Contemporáneo. Es tracta d’una obra que té per objectiu aprofundir en les diferents vessants del conflicte, analitzant l’economia, el paper que hi juga Hamas, el sionisme, la política exterior dels EE.UU, etc. Les més de 300 pàgines del llibre estan escrites de manera col·lectiva per diferents autors del món universitari, acadèmic i de diferents instituts de recerca i d’investigació: Sufyan Alissa Sharif S.Elmusa, Basem Ezbidi, As’ad Ghanem, Husam A.Mohamad, Karma Nabulsi, Owen Powell, Are Knudsen, Jad Isaac i també Ilan Pappé considerat l’ historiador israelià més incisiu, valent i compromès i que Laurent Cohen ja ha citat parlant de la seva magnífica obra La limpieza étnica de Palestina.

Maus és la primera novel·la gràfica que el 1992 va guanyar un premi Pulitzer. Art Spiegelman relata en aquest còmic l’entrevista al seu pare i les experiències esgarrifoses de supervivència de l’holocaust com a jueu polonès. Palestina, en la franja de Gaza (Planeta-De Agostini, 2002) és també una novel·la gràfica on Joe Sacco, el seu autor, hi plasma les seves pròpies experiències en els territoris palestins, on s’hi va submergir durant uns mesos per documentar-se sobre el terreny. És com una mena de documental sobre la penosa vida dels palestins. Igual d’esgarrifós que Maus. Per aquest treball va obtenir el prestigiós premi American Book Awards el 1996.

Maus i Palestina. Un bon professor d’història posaria aquests dos còmics com a lectura obligatòria en els instituts de secundària.

Finalment recomanem La identidad errante (Ediciones del oriente y del mediterráneo, 1012). El seu autor és Gilad Atzmon, activista polític, saxofonista, compositor de jazz i també escriptor. Atzmon trenca tabús, s’atreveix a explicar i a denunciar intel·lectualment el discurs cultural i polític  del sionisme. És un llibre absolutament brutal, d’un home que ja no se sent jueu i que va marxar a Londres a la dècada dels 90, cansat de la radicalitat sionista. Aquest paio diu coses interessants, diguem que s’atreveix a dir coses noves i diferents sobre el conflicte. És un personatge que interpel·la pot ser de manera una mica agressiva, sense aturador. En tot cas no deixa indiferent a ningú, ja que rep crítiques tan dels defensors de Palestina com d’Israel. Hi ha qui pels seus articles el considera una mica perillós. Us deixo l’enllaç de molts articles seus aquí per si us interessa i així tenir informació per opinar.  També un article aquí on podeu llegir un atac públic contra ell (en forma de carta) i la rèplica on ell es defensa.

Veia palestins per tot arreu, fins que em vaig dir, carai, si és que estic vivint en territori palestí!’.

Anuncis

SÍRIA: REVOLUCIÓ I LITERATURA. 10 autors, 10 llibres.

28 set.

Les revoltes àrabs de  la primavera del 2011 marquen un nou moment històric. Tots tenim retingudes les imatges d’aquells alemanys de la República Democràtica Alemanya celebrant la caiguda del mur de Berlín la nit del 9 de novembre de 1989 o la sortida l’ 11 de febrer de 1990 de Nelson Mandela de la presó per iniciar un nou procés democràtic a Sudàfrica. Són dos exemples d’alliberament als quals caldrà sumar les revolucions àrabs.

Des de la primavera de l’any passat he anat informant-me sobre les diferents revoltes impregnat d’un alè revolucionari. A casa i amb els amics hem valorat les estratègies dels rebels i hem fet hipòtesis sobre la geopolítica mundial. El món sencer ha pogut seguir les revoltes de Tunísia, Líbia i Egipte gairebé en directe.

Una fràgil democràcia ha nascut en aquests països.  Estic segur que el poble sabrà trobar la manera de superar els entrebancs que hi posaran els diferents grups de poder: exèrcit, polítics corruptes, jerarquia religiosa i països influents. Més o menys com el nostre país.

És millor que ningú els doni lliçons de democràcia. De tant mirar-se el melic i ser tant autocomplaents, els polítics occidentals han recolzat a tot tipus de dictadors àrabs.

Síria és ara l’últim reducte revolucionari de la primavera àrab. Espero que els rebels acabin amb el tirà de Bashar al-Assad que té el poder del país des de l’any 2000, després de la mort del seu pare, Hafez al-Assad, una altra perla que va governar durant trenta anys.

La revolució democràtica ha comportat una nova manera de veure els països del món àrab. Existeix ara una empatia amb els seus drets i la seva lluita, per sobre de la tant manipulada barrera religiosa que en molts moments no ha deixat veure amb claredat un paisatge humà que és, segurament, més similar al nostre del que ens pensem.

Els informatius ens mostren el drama sirià cada dia. Damasc, Alepo, Homs, Hama, Ain Issa, Duma, Hamaria, Homs… són algunes de les poblacions en què es lliura una batalla a mort per la llibertat. Les mateixes ciutats i pobles que han estat font d’inspiració pels poetes. Els habitants d’aquestes viles, que ara combaten la repressió, també han estat els protagonistes de les novel·les sirianes.

Esperonat pel disgust de veure tanta desgràcia en el poble sirià, fa moltes setmanes que he fet una immersió en la seva literatura. Entre tanta tirania i coerció,  hi ha autors que han escrit belles paraules d’amor.

Avui us recomano deu llibres. Tots estan escrits per autors sirians. Trobareu escriptors, poetes, rondallaires, exiliats, residents al país, candidats al premi nobel, autors que ja han mort i noves generacions d’autos. Tots deu llibres són magnífiques lectures.

Els poetes

1.EL LIBRO DEL AMOR, de Nizar Kabbani

El libro del amor és un recull de versos que el poeta va dedicar a Balquís al-Rawi, la seva segona dona. Una poesia extraordinària. Cada vers hauria d’estar escrit a les parets dels carrers per recordar-nos així l’alegria de l’amor.

Nizar Kabbani està considerat un dels millors poetes àrabs del segle XX. Un poeta popular i del poble. Llibertat és la paraula que millor defineix aquest magnífic poeta sirià. Literàriament va trencar amb la manera tradicional d’escriure poesia àrab. Kabbani va formar part als anys quaranta del moviment renovador anomenat “vers lliure”.

Per altra banda, la seva vida, apassionant i tràgica, va estar marcada per una plenitud llibertària. Va esdevenir l’eterna veu de l’amor i la bellesa femenina, i va fer una poesia d’alliberament sexual i polític.

Kabbani va néixer a Damasc el 1923 i va morir a Londres el 1998 deixant un llegat de més de cinquanta llibres de poesia.

Títol: El libro del amor   Títol original: Kitab al-hubb  Autor: Nizar Kabbani   Traductor:  María Luisa Prieto  Editorial: Hiperión  EAN: 978-84-7517-691-8 Primera edició: 2001  Format: rústega, 126 pàg.

 2.LIBRO DE LAS HUIDAS Y MUDANZAS POR LOS CLIMAS DEL DÍA Y LA NOCHE, d’Adonis.

Ali Ahmad Said Esber, més conegut amb el pseudònim d’Adonis, va néixer el 1930 a Qasabín (nord de Síria). Com a conseqüència de la seva militància al Partit Social Nacionalista de Síria va estar tancat a la presó. A la sortida, l’any 1956, es va establir a Beirut. L’any 1962 va adoptar la nacionalitat libanesa i va renunciar a la seva nacionalitat síria.

Adonis està considerat un dels més grans poetes àrabs contemporanis i és un permanent candidat a obtenir el Premi Nobel de Literatura.

El libro de las huidas… va se publicat per primer cop el 1965 per l’editorial Dar al-Adab de Beirut i reuneix els poemes que Adonis va escriure entre 1962 i 1964. Ediciones del oriente y del mediterráneo ja va publicar el 1988 l’edició definitiva i bilingüe àrab-castellà. Ha estat al març de  2012  que l’editorial ha fet una segona edició d’aquest gran poemari.

A la poesia d’Adonis no és fàcil d’entra-hi. Està basada en el viatge personal que el poeta fa en comunió amb la natura i el seu cos. És una poesia gairebé automàtica, plena d’imatges personals de difícil interpretació. En tot cas, arriba el que arriba, i aquí està la manera de gaudir la seva poesia. Cal llegir obertament com si d’una aventura literària es tractés.

Profundament humanista, Adonis és una persona “de marcado carácter no solo laico sino también àcrata” segons el pròleg de  Federico Arbós. En paraules del mateix Adonis: “El hombre escribe y lee para liberarse, para destruir el poder –celeste o terrestre- no en nombre de otro Dios Padre, sino en nombre de hombre mismo”.

Ediciones del Oriente y del mediterráneo  també ha editat altres poemaris d’Adonis com Canciones de Mihyar el de Damasco o  El libro.

Podeu entrar aquí i veure una entrevista a Adonis (amb subtítols en castellà) sobre la Primavera àrab i el panorama a Síria.

Títol: Libro de las huidas y mudanzas por los climas del día y la noche  Títol original: Kitab at-tahawwulat wa-l-hichra fi aqalim an-nahar wa-l-layl Autor:  Adonis  Traductor: Federico Arbós  Editorial: Ediciones del oriente y del mediterráneo  EAN: 978-84-96327-97-9  Segona edició: maig 2012  Format: rústega, 307 pàg.

3.ET MIRO, de Maram al-Masri

Et miro està formada per cent poesies en edició bilingüe català-àrab. Breus i directes. Sorprenents i colpidores. L’erotisme, el desig, el dolor i la soledat s’enllacen per construir uns versos que ens parlen, al cap i a la fi, dels misteris de l’amor.

Maram al-Masri escriu una poesia senzilla, entenedora i a la vegada molt treballada. Cada paraula al seu lloc.  La seva poesia és com un xiuxiuejar plàcid.

Maram al-Masri va néixer a Lataquia (Síria) al 1962. Resideix a París des de 1982, tot i que la seva veu poètica es pot sentir en els nombrosos festivals europeus i de la riba del Mediterrani en els quals participa. Entre ells també algun d’espanyol on ha recitat amb espectacles on combina l’àrab i el castellà. Forma part de la nova generació de poetesses sirianes.

L’any 2004 la Colección Lancelot va publicar Cereza roja sobre losas blancas en edició bilingüe castellà-àrab i que havia obtingut el Premi Adonis a la millor creació àrab en 1998. L’any 2009 l’editorial Comares va publicar Señales del cuerpo en edició bilingüe castellà-àrab.

Podeu veure-la recitar amb traducció al castellà si entreu aquí.

Títol: Et miro Autora: Maram al-Masri  Traductor:  Jaume Pont i François-Michel Durazzo  Edictorial:  Pagés  EAN: 978-84-9779-986-7  Primera edició: 2010  Format: rústega, 218 pàg.

Les novel·les

 4. ELOGIO DEL ODIO, de Khaled Khalifa

Elogio del odio està narrada per la veu d’una dona anònima vinculada a una nombrosa i tradicional família d’Alepo. Ens explica la seva evolució vital que és, també, una metàfora de la joventut siriana dels anys vuitanta. La manera d’afrontar la vida, el seu ideari religiós i la seva visió política es van modificant a mesura que van passant els anys i la noia acumula experiències.

Alimentada en tot moment per un odi extrem, la novel·la situa aquesta jove davant la repressió militar, la tirania de l’estat i la brutalitat dels esquadrons de la mort. Formarà part d’un grup armat yihadista, passarà anys com a reclusa a la presó, i finalment trobarà un cert alliberament en l’exili britànic.

Khaled Khalifa ha escrit una novel·la boníssima. És un gran retrat on explica perfectament la dictadura siriana entre ela anys setanta i vuitanta. Elogio del odio és també una bona manera d’entendre les raons del procés individual fanatitzador de les ideologies religioses radicals. Un lloc on van anar a parar molts joves i que  junt als militants marxistes van ser durant molt temps els representants d’una oposició clandestina al règim totalitari.

Khaled Khalifa (Alepo, 1964) és escriptor i guionista. El llibre està prohibit a Síria des de l’any 2006 quan es va publicar. Khalifa sap de què parla. Si entreu aquí el podeu veure en una fotografia amb el braç esquerre enguixat com a conseqüència de la pallissa que li va propinar un agent dels serveis secrets sirians.

Actualment viu a Damasc. En les entrevistes que ha concedit per la publicació de Elogio del odio, Khaifa defensa la revolució del poble contra Bashar al-Assad i creu que el moviment social acabarà triomfant al seu país. Però tampoc amaga la seva preocupació: Aquesta pot convertir-se en la història més trista de les revolucions àrabs, però també en la més valenta. El que temo és que es converteixi en la vergonya del món, que ha deixat sols als sirians davant la barbàrie “.

Títol: Elogio del odio  Títol original: Madih al-karâhiya Autor: Khaled Khalifa  Traductor:  Cora Cebza  Editorial: Lumen  EAN: 978-84-264-1864-7  Primera edició: juny de 2012  Format: rústega, 388 pàg.

5.ELS INCENDIS DE DAMASC, de Zakaria Tàmer

Els incendis de Damasc és un recull de trenta relats breus.

Són històries quotidianes ambientades en el barri de Saadi a Damasc. Un barri imaginari que segons l’autor “és una barreja de tots els barris de Damasc”  i que l’escriptor usa per ambientar els diferents contes amb un marcat accent d’allò quotidià.

Les històries estan narrades dins de la tradició oral àrab, amb referències a les llegendes populars i amb reminiscències dels rondallaires (hakawatis).

Sorprèn la presència d’una violència explícita en  molts dels relats que es concreta en violacions, pallisses i assassinats.

Zakaria Tàmer va néixer a Damasc el 1931. Està considerat un dels grans mestres de narracions breus de literatura àrab així com de la literatura infantil.

Tàmer, de família molt humil i autodidacta, va estar afiliat al Partit Comunista Sirià. Va estar a la presó entre 1949 i 1954 a causa de les seves idees polítiques. Amb l’arribada al poder del partit socialista Baat esdevé durant els anys seixanta funcionari del Ministeri de Cultura i  redactor de la revista Al-Ma’rifa. L’any 1981 un dels seus articles el fa incloure a la llista negra del règim i emigra a Gran Bretanya on encara hi viu.

Tàmer ha publicat una àmplia col·lecció de narracions breus i de contes per a nens.

Títol: Els incendis de Damasc  Autor: Zakaria Tàmer  Traductor:  Oriol Carbonell  Editorial: Lleonard Muntaner  EAN: 978-84-92562-09-1  Primera edició: novembre 2008  Format: rústega, 258 pàg.

6. EL LADO OSCURO DEL AMOR, de Rafik Schami

La novel·la de Rafik Schami només ha rebut excel·lents crítiques des que es publiqués l’any 2004 a Alemanya  i es fes la traducció al castellà el 2008.

El lado oscuro del amor és un llibre impressionant. Té en l’argument dues grans virtuts. Per una banda una història d’amor boníssima. Una amor difícil, potser impossible. És el de Farid i Rana. Dos joves que pertanyen a famílies cristianes enfrontades religiosament. Una és catòlica i l’altre és de tradició greco-ortodoxa.

Per altra banda, Shami contextualitza la trama en la ciutat de Damasc. Com si la capital fos un altre protagonista amb els seus barris, la seva gent i les seves històries creuades.

Una impressionant col·lecció de personatges ens són presentats en la novel·la, per la qual cosa el llibre incorpora una guia escrita genealògica per fer el seu seguiment.

El llibre fa un repàs de la història de Síria des de la caiguda de l’imperi otomà fins a la dècada dels 70.

Rafik Schami va néixer a Damasc el 1946. Des de 1971 està exiliat a Alemanya on ha publicat nombrosos llibres. El lado oscuro del amor, escrit en alemany,  ha estat un èxit literari i també comercial. De Schami podem llegir també El secreto del calígrafo (Salamandra, 2009) i nombroses llibres per a nens i joves com Una mà plenad’estels (La Magrana), El mentider honest (La Magrana) i No és cap papagai (Cruïlla). 

Títol: El lado oscuro del amor  Títol original: Die dunkle seite der liebe  Autor: Rafik Schami  Traductor: Carlos Fortea  Editorial: Salamandra  EAN: 978-84-9838-156-6  Primera edició: 2008  Format: rústega, 827 pàg.

7.DOS TRAYECTOS, de Salim Barakat

Salim Barakat, d’origen kurd, va néixer el 1951 a Qamishli (Síria). El 1971 es va establir a Beirut fins la invasió israelí del Líban el 1982. Va passar a Xipre on va treballar en la revista palestina Al-Karmel. El 1993 es va traslladar a Suècia, que és on actualment viu.

Dos trayectos reuneix les novel·les autobiogràfiques de Salim Barakat: El saltamontes de hierro i Toca, toca fuerte la trompeta hasta reventar. El primer té edició independent en català, La llagosta de ferro (Límits).

Barakat ens parla d’una infància duríssima en la província de Jazira. La infància i la joventut  de l’autor tenen les mateixes motivacions i realitats que qualsevol de nosaltres:  trobar un lloc al món, l’amistat, la família, el  descobriment del sexe…, però la seva manera d’escriure no dóna gaires concessions. Violència i cruesa com a pa de cada dia.

Dos trayectos és un llibre molt bo. Humà, irònic i amb una important presència de la natura salvatge i rude dels kurds.

Els kurds representen el 12% de la població siriana i habiten sobre tot la regió de Qamishli en el nord-est del país i la zona al nord d’Alepo. La pàgina mediterraneosur.es, ens informa que els kurds de Síria rarament han provocat conflictes sagnants, a diferència de Turquia, Iraq o Iran. L’ús de l’idioma kurd en públic no està perseguit, però si la publicació de llibres en kurd. El 1962 es va treure la nacionalitat Síria el 20% de la població kurda i van rebre targetes de residència com “estrangers”. Els seus fills no van poder ser registrats per cap instància i pràcticament no existeixen per l’Estat.

Aquests kurds apàtrides es coneixen com maktumín i segons el Govern sirià són 75.000. El nombre de kurds considerats “estrangers” sobrepassa els 200.000 segons fonts kurdes. De 1973 a 1976, el règim sirià va promoure, a més, una política d’ “arabització”, traslladant sirians del sud del país fins la regió de Qamishli, on van rebre terrenys, cases i ajudes per assentar-se.

Títol: Dos trayectos  Autor: Salim Barakat  Traductor: Salvador Peña Martín  Editorial:  ediciones del oriente y del mediterráneo  EAN: 978-84-96327-74-0  Primera edició: stembre 2010  Format: rústega, 237 pàg.

NARRATIVA SOBRE SEXUALITAT

 8 MENSTRUACIÓN,  d’Ammar Abdulhamid 

Un llibre curiós que té la sexualitat com a fil conductor. S’endinsa en l’alliberament sexual, sobre tot femení, però també masculí, a partir de la utilització dels personatges que fa l’autor per reflexionar des de l’ ateisme, la interpretació extrema de l’Alcorà, els intel·lectuals “progres” i el lesbianisme. En el fons, és una crítica al sistema de vida tradicional del país.

L’autor combina la novel·la amb consideracions pròpies. És com si l’autor volgués respondre als seus personatges o aclarir-nos els motius de les seves maneres de fer. Té una estructura original i transmet espontaneïtat.

Ammar Abdulhamid va nèixer a Damasc el 1966 i va ser expulsat de Síria el 2005 a causa de les crítiques al règim i al seu president Bashar al-Assad. Activista destacat pels drets humans, ha estat fundador de DarEmar, la FundacióTharwa i HAMSA, iniciatives diverses per promoure la democràcia en els països àrabs.

Títol: Menstruación  Títol orginal: Menstruation  Autor: Ammar Abdulhamid  Traductor: Roberto Fernández Sastre  Editorial: Emecé  Primera edició: 2002  EAN: 978-84-9590-809-4  Format: Rústega, 157 pàg.

 9.EL SABOR DE LA MIEL, de Salwa al Neimi

Sota el títol de El sabor de la miel s’amaga una combinació literària formada per la novel·la, l’autobiografia i l’assaig.

La protagonista del llibre, la mateixa Salwa Al Neimi, rep l’encàrrec de redactar un informe sobre el sexe en el món àrab. Un recurs que l’autora utilitza per reflexionar sobre els diferents temes que el configuren i el determinen: el joc de la simulació, el llenguatge, l’educació i les camàndules. Tot això ens ho presenta cuinat amb les seves experiències personals. Les reflexions de l’autora es recolzen en les cites de molts erudits àrabs clàssics que tenen un paper destacat en el llibre.

Salwa Al Neimi va néixer a Damasc el 1950. Des de mitjans dels anys setanta viu a París. El llibre va ser prohibit l’any 2007 a la Fira del Llibre de Damasc i a la majoria de països àrabs.

Prem aquí  i  podràs veure a l’autora parlant del llibre.

Títol: El sabor de la miel  Títol original: La preuve par le miel  Autora: Salwa al Neimi  Traductora: Myriam Fraile  Editorial: booket  EAN: 978-84-9658-081-7  Primera edició: 2009  Format: butxaca, 185 pàg.

10. NO HAY SEXO EN RAMALLAH, de Suad Amiry

Suad Amiry va néixer a Damasc el 1951. Ammán, Damasc, Beirut i El Caire han estat les ciutats per on ella ha viscut. Des de 1981 viu a Ramallah (Palestina). Ha treballat en diferents organitzacions pacífiques que tenen com a objectiu la promoció de la pau i la defensa de les dones de Palestina. Amiry, que és arquitecte, també ha format part de  Riwak Centre for Architectural Conservation que té per objectiu la rehabilitació i protecció de l’herència arquitectònica de Palestina.

He pogut llegir la raó per la qual Suad Amiry va voler  escriure No hay sexo en Ramallah en l’article que Mercedes Monmany va publicar el 2008 al diari ABC: “El llibre va sorgir com a resposta a l’ impacte personal, a l’enorme desil·lusió i a la profunda sensació de tristesa davant la victòria d’un partit religiós fonamentalista a les eleccions del parlament palestí de 2006». Una cosa que significava, per a ella i la seva generació, «la pèrdua d’una manera de viure i de ser al món i la pèrdua del contacte amb les diferents cultures àrab i mediterrània».

Amiry utilitza un estil irònic i reflexiu per despullar literàriament el grup d’amigues que es reuneixen al restaurant Darna de Ramallah. Les seves converses giren en torn a l’ocupació i els problemes polítics palestins. També trobem en aquests diàlegs una exposició de sentiments més profunds que tenen a veure amb l’amor, el sexe i la vida.

L’any 2004 va publicar Sharon y mi suegra, un diari que l’autora va escriure sobre les invasions militars que l’exèrcit israelià va fer entre l’any 2001 i el 2003.

Títol: No hay sexo en ramallah  Títol original: Niente sesso in città  Autora: Suad Amiry  Traductor:  Mario Merlino  Editorial: Herce  EAN: 978-84-9362-919-9  Primera edició:  novembre 2007  Format: rústega, 230 pàg.

ELS ENLLAÇOS

Si voleu més informació  sobre la cultura, la història, els esdeveniments actuals a Síria i en el món àrab en general podeu entrar ens aquests enllaços:

1.Mediterráneo. Radio 3.  Siria. La diversidad cultural de un país multiétnico.

Una hora de ràdio dedicada a descobrir les diferents cultures i ètnies que conformen l’actual Síria. Entrevista a Zinar Ala, activista sirià de Drets Humans que viu refugiat a Espanya des del 2005. És de cultura kurda i va néixer a Alepo. Amb ell es parla de la situació actual a Síria i del patiment de la societat civil. En literatura es parla del poeta sirià Adonis, i es  llegeixen alguns dels seus poemes.

Prem aquí.

2. Front Line Defenders.

Front Line Defenders és una Fundació Internacional per a la Protecció dels Defensors  dels Drets Humans.

Front Line Defenders va ser fundada a Dublín l’any 2001, amb l’objectiu específic de protegir les persones que es troben  en risc en el lloc on treballen (de manera no violenta) pel fet de defensar els drets humans.

La pàgina informa sobre Razan Ghazzawi, que és una defensora siriana dels drets humans i bloguista. Ha estat en la primera línia de la promoció de la llibertat d’expressió i de mitjans al seu país. Després de diverses amenaces, va ser arrestada per primera vegada el 4 de desembre del 2011 a la frontera entre Síria i Jordània quan anava a participar en un taller sobre mitjans i llibertat d’expressió al món àrab.

Prem aquí.

3. traduccionsiria.blogspot.com

Bloc dedicat a publicar traduccions a l’espanyol de textos, vídeos i imatges en àrab sobre la revolució siriana.

L’objectiu és donar a conèixer al públic de parla espanyola almenys una part del tan abundant material publicat en premsa i xarxes socials sobre el que actualment passa a Síria.

Prem aquí.

4. Annour la llum.

Programa de Ràdio setmanal a Ràdio Mollet (96.3) conduit per Carles Peña, amb bona informació sobre el món àrab-musulmà. Cada dimecres, a partir de les 20 hores. Cada diumenge a partir de les 18 hores podreu escoltar-ne la repetició. Els qui no pugueu sintonitzar l’emissora, podreu anar a l’enllaç que cada dimecres pengen en el seu perfil de facebook pels volts de la mitjanit.

Prem aquí.

5. Interpretant el món àrab i l’islam.

El bloc de Jordi Llaonart,  arabista i periodista. Ha estudiat a Tunísia i Síria. És  corresponsal  al Pròxim Orient amb més de 2.100 cròniques publicades en 2.100 dies/6 anys).

Prem aquí.


LOS CHIVOS, de Dris Chraibi

28 abr.

Los Chivos és una aproximació duríssima a les pèssimes condicions de vida dels immigrants marroquins a la França dels anys cinquanta. Yalann Waldik, el seu protagonista,  representa la deshumanització i el desarrelament dels seus compatriotes. El racisme i l’explotació són objecte de denúncia en una societat francesa que, irònicament, fa bandera de la igualtat, la llibertat i la fraternitat.

Els personatges del llibres escorxen rates per menjar, cremen les portes de casa seva per esclafar-se, roben, reben pallisses dels policies, intenten suïcidar-se, sovintegen la presó i contrauen malalties greus. El llibre està escrit amb molta mala llet.

La primera edició de Los Chivos és de 1955 i es va publicar a França. Posteriorment es van fer dos edicions més, la de 1976 i la de 1989. Les tres edicions mantenen una crítica furibunda del seu autor, Dris Chraibi, cap a la societat francesa.

Dris Chraibi està considerat l’escriptor marroquí en llengua francesa més important del segle XX. El pasado simple, la seva primera novel·la, va provocar un gran escàndol en el seu país. Era una crítica brutal a la societat patriarcal del Marroc. Los Chivos, que és la segona novel·la de  Chraibi, també  hi trobem un to provocatiu i ferotge. 

Tot i que fa  més de cinquanta anys que es va publicar, la realitat denunciada a Los Chivos continua sent, malauradament, de plena actualitat.

Oigo la madera que bajo sus pies se resquebraja y gime. Soy yo el que gime, o él el que se resquebraja. Nuestras almas se desangran en Francia.

Títol: Los Chivos   Títol original: Les boucs   Autor: Dris Chraibi   Traductor: Inmaculada Jiménez Morell  Editorial: ediciones del oriente y del mediteráneo   Primera edició: febrer de 2008   EAN: 978-84-96327-48-1          Format:  Tapa tova, 155 pàg.

%d bloggers like this: