Tag Archives: Destino

EL LLOP QUE ERA BO I EL PRÍNCEP DOLENT. 10 contes de llops per somiar en un món millor!

20 juny

 

Susanna Rincon i Emma Sanz llegint contes de llops a la Biblioteca de Can Mulà

Susanna Rincón i Emma Sanz llegint contes de llops a la Biblioteca de Can Mulà.  

En el món al revés que somiava el poeta José Agustín Goytisolo els llops eren bons, les bruixes eren boniques, els pirates eren honrats i els prínceps eren dolents. Avui, més que mai, hauríem de creure en els llops bons i somiar (no ens queda un altre) en un món millor. És per això que la ressenya d’avui té el llop com a protagonista. De fet, confio que tots som llops i que els prínceps i els reis ja no se’ls creu ningú o gairebé ningú.

El llop sempre ha donat molt de joc com a personatge de conte. La caputxeta vermella, Les set cabretes, Els tres porquets i d’altres contes clàssics formen part de l’imaginari infantil. En aquests contes l’imatge del llop no surt gaire ben parada. Habitualment es presenta el llop com a dolent, ferotge, sense escrúpols, tonto…

Prefereixo el món al revés de José Agustín Goytisolo. Per això avui us presento 10 contes de llops ben diferents. És una llista que podria ser més llarga, n’hi ha tants de contes de llops que podrien estar aquí! Si trobes a faltar el teu deixa’ns un comentari i recomana’l.

Aquest recull de contes l’he fet amb la col•laboració de l’amiga Susanna Rincón Rodríguez. Amb la Susanna vàrem fer tota la primària junts quan estudiar fins els catorze s’anomenava E.G.B. En aquella època ja destacava per ser una alumna brillant. Des de fa anys a Mollet del Vallès tenim la sort que ella és la responsable de la secció infantil de la Biblioteca de Can Mulà.

1. Per què diuen que els llops són dolents?

Llops 002

Símbol Editors va publicar el 2009 el conte Per què diuen que els llops són dolents? de l’il•lustrador Quentin Gréban. De línea clara i bellament dibuixat, la història del creador belga utilitza l’imatge ferotge del llop per parlar-nos dels rumors, els malentesos i les xafarderies. Tots sabem que les aparences enganyen…

2. Lobo grande & lobo pequeño

Llops 004

De la mà de l’escriptora Nadine Brun-Cosme i de l’il•lustrador francès Olivier Tallec l’editorial Jaguar va publicar l’any 2005 Lobo grande & lobo pequeño. Dibuix esplèndid, colors vius i una història d’amistat molt maca. Perquè tots necessitem amics, fins i tot el llop més gran i (a priori) més solitari!

3. Et menjadéLlops 005

Un llibre força divertit que ens explica perquè un llop famolenc i de dicció complicada (Et menjadé!) es fa vegetarià. Darrera d’aquesta creació trobem a l’autor Jean-Marc Derouen i la il•lustradora Laure du Fay. El conte va ser publicat per l’editorial Kokinos el 2013.

4. La màscara

Llops 008

Un fantàstic conte per treballar la bondat i la maldat amb els nens. Dos germans transformen la seva personalitat i canvien la seva actitud quan descobreixen que amb una màscara de llop poden fer por a la resta de persones. El llibre va acompanyat d’una màscara i és ideal per interactuar amb els nens mentre es llegeix. El seu responsable és Grégoire Solotareff (Egipte, 1953) i el va publicar l’editorial Corimbo el 2002.

5. El lobo rojo

Llops 009

Friedrich Karl Waechter és un autor polonés. El 2011 l’editorial Lóguez va publicar El lobo rojo, un conte en el què s’explica la història d’un gos que es adoptat i criat entre llops. El conte tracte molts temes: el pas de la vida, la solidaritat, l’adopció, l’amor i la mort. Molt bo!

6. L’ovelleta que va venir a sopar

Llops 013

L’ovelleta que va venir a sopar (Beascoa, 2007) és amb tota seguretat el conte de llops més popular dels últims anys. Una història súper tendra en la que un llop és incapaç de cruspir-se una petita ovelleta, al contrari, l’acaba convidant a sopar! I és que els llops també tenen sentiments, i el de l’il•lustrador britànic Steve Smallman és tan especial que et robarà el cor.

7. El llibre d’etiqueta de Lady Llobina

Llops 016

Babette Cole és una reconeguda i prestigiosa il•lustradora anglesa. Els seus contes, editats aquí per Destino, combinen l’humor i la vocació educativa. Doctor gos, un dels seus llibres més populars, parlava de la prevenció de malalties pels més menuts, El llibre d’etiqueta de Lady Llobina és un petit manual de bons costums i bon comportament. Aquelles normes d’educació bàsiques que haurien d’apendre els més petits… i també alguns adults.

8. Contes per a infants de José Agustín Goytisolo

Llops 020

Una recopilació de quatre contes: El pirata honest, La bruixa bonica, El príncep dolent i El llop que era bo. Ell llibre va ser publicat per l’editorial Edebé el 2003 i compte amb les il•lustracions de Juan Ballesta. Per somiar en un món al revés!

9. Sopa de pedra

Llops 022La il•lustradora francesa Anaïs Vaugelade és la responsable de Sopa de pedra (Corimbo, 2003). Un llop vell, intel•ligent i astut desplega tota la seva picardia per aconseguir cuinar una sopa col•lectiva amb altres animals. Ell hi posa una pedra, la resta d’animals hi posen el menjar.

10. L’Edu, el petit llop

Llops 023Grégoire Solotareff (Egipte, 1953) és el responsable del meravellós conte L’Edu, el petit llop. De colors vius, dibuix amable i línea clara el conte ens parla de l’amistat entre un llop i un conill. Una història molt tendre i amb un toc irònic que el fa entranyable. Edita Corimbo.

 

 

Anuncis

ÀNIMA, de Wajdi Mouawad

6 juny

Ànima 005L’any 1977 va ser assassinat Kamal Youmblatt, un líder libanès, drus i d’esquerres. Wajdi Mouawad va formar part quan tenia nou anys (sense ser conscient d’allò que feia) dels grups que van celebrar la seva mort.

Wajdi Mouawad va néixer a Beirut el 1968. La seva és una història de fugides i exilis. La guerra al Líban el va dur, com a d’altres compatriotes, a França i també al Quebec. La seva infància va transcórrer en el marc d’una comunitat cristiana maronita del Líban. Aquests dies he llegit algunes entrevistes que li han fet en motiu de la publicació d’Ànima, el seu darrer llibre. De totes la que més m’ha sorprès ha estat la que he trobat a Babelia. El País (Pàg.1 / Pàg.2): “Vaig ser un nen molt estimat però em van educar per odiar als altres. Als musulmans, xiïtes, sunnites, drusos, palestins, jueus… a tots per igual”.

L’origen del llibre cal buscar-lo en el sentiment de rebuig cap allò que li havien inculcat i en una nova consciència de l’autor forjada per l’exili, el patiment, la llibertat i un trencament ideològic amb el passat. Wajdi Mouawad ha trigat deu anys a escriure Ànima. Les opinions i les accions amb un fort compromís social no són mai gens fàcils i menys si impliquen un enfrontament i un trencament amb la família. La lectura del llibre dóna indicis per deduir que a Mouawad li ha passat alguna de grossa, però és amb la informació del seu periple vital el que realment ajuda a establir un paral•lelisme entre la novel•la i el seu gir ideològic.

La creació artística, en el cas de Wajdi Mouawad com a dramaturg (és autor d’Incendis, l’obra teatral d’èxit recent a Barcelona) i com a escriptor, és una bona manera de deixar anar el trasbals interior a la recerca d’una veritat. I també una manera de fer teràpia sense passar pel psiquiatra.

Ànima 018

El protagonista d’Ànima és Wahhch Debch, la dona del qual és assassinada i violada d’una manera brutal i salvatge. De resultes de l’assassinat també mor el fetus. L’esposa estava embarassada.

Wahhch Debch inicia un peregrinatge a la recerca de l’assassí que el portarà a diferents reserves índies i a travessar la frontera per moure’s entre els Estats Units i el Canadà. El crim el connecta amb la seva infància quan era al camp de refugiats de Sabra i Xatila. Què va pasar allà? Té algun record, però sap més pel que li han explicat que pel que realment recorda. El seu serà un viatge metamòrfic. Buscant un assassí acabarà trobant la veritat sobre els seus orígens.

Cada capítol del llibre està narrat per un animal diferent. Com a recurs literari és una sorpresa i una de les grans virtuts del llibre. Tot tipus d’animals (el ratpenat, el gos, el ximpanzé, la serp, l’aranya, el gat…) ens narren la història amb una mirada enginyosa i divertida des de la seva privilegiada ubicació en el lloc dels fets. Wajdi Mouawad utilitza les capacitats dels animals per oferir-nos una narració carregada de sentits. Ànima té molts textos que es llegeixen amb el gust, l’olfacte, l’oïda… Amb les seves reflexions també aconsegueix humanitzar els animals. Com creieu que els animals ens veuen als humans?

Millor llegir Ànima en l’edició catalana que ha estat publicada per l’editorial Periscopi i que ha comptat amb la traducció d’Anna Casassas Figueras. El nom de cada capítol està introduït pel nom en llatí de l’animal que el narra. Al final del llibre hi ha un glossari amb la traducció al català de cada animal. Una informació cabdal si volem entendre bé la relació de l’animal amb allò que ens explica. En l’edició castellana publicada per l’editorial Destino manquen aquestes dades. També cal destacar que alguns textos (diàlegs bàsicament) conserven l’anglès original del llibre.

Ànima 030

Ànima és una novel•la mooooolt bona! Profundament poètica i a estones filosòfica. Visceral, pertorbadora, ferotge i sensible, però amb l’ accent posat, sobretot, en la violència i en la maldat presents en tot el llibre. Certament hi ha pàgines d’aquelles que et regiren i et remouen. En alguna part he hagut de parar, he deixat anar un esbufec acompanyat d’un mare meva!, i un cop refet, he continuat. Impressiona tanta crueltat. Espanta saber la veritat. En tot cas no és una violència gratuïta. Té una raó de ser. La novel•la conté un important component ètic. És d’aquells llibres escrits amb voluntat colpidora.

Diuen que l’ànima pesa vint-i-un grams i que és tot el pes que perdrem en el moment de la nostra mort. Quan vaig començar a llegir-lo el pes del llibre era de cinc-cents seixanta grams. Fa dies que l’he acabat, però no l’he tornat a pesar. Vull creure que en pesarà menys. Seria un petit homenatge a les ànimes de les víctimes innocents de la novel·la.

ELS ENLLAÇOS:

1. Diferents blocs que ressenyen el llibre: El que llegeixo, Lectures de l’Espolsada, L’Illa deserta, Voltar per la literatura, Retalls de pensaments.

 

Títol:  Ànima   Títol original:  Anima  Autor:  Wajdi Mouawad   Traductora:  Anna Casassas Figueras   Editorial:  Periscopi   Primera edició:  febrer de 2014   EAN:  978-84-940490-9-5   Format:  Rústega, 441 pàg.  18 euros. Traduït al castellà per l’editorial Destino.

ANYS DE PROSPERITAT, de Chan Koonchung

24 des.

Anys de prosperitat és un curs ràpid per posar-nos al dia sobre la Xina. A la novel·la veurem com l’ inici de la crisi de l’economia mundial actual coincideix amb el començament oficial de l’edat daurada de supremacia de la Xina.  Ambientada a la Xina de 2013, aquest procés dura vint i vuit dies. Durant aquest període el Partit Comunista Xinès crea un escenari planificat de por, repressió i mort, amb l’objectiu de mantenir la dictadura de partit únic i aconseguir la primera posició a la nova etapa del capitalisme financer mundialitzat.

L’escriptor Lao Chen, el periodista Fang Caodi, el jove Zhong Dow i la irreductible Wei Xihong investiguen la raó per la qual aquestes quatre setmanes  han estat totalment oblidades per la població xinesa.

Chan Koonchung  ens explica els fets que han marcat l’evolució del gegant asiàtic i que són presents en l’imaginari col·lectiu de la gent: la campanya d’eradicació de contrarevolucionaris, la Revolució Cultural, la campanya de repressió 1983, la matança de Tiananmen de 4 de juny de 1989, la campanya de 1999 per eradicar el Falun Gong etc.  La duresa de la transició d’aquests vint i vuit dies però, no quedarà marcada en aquest record col·lectiu.

Anys de prosperitat denuncia la manipulació de la història nacional per part de les autoritats xineses i dibuixa un escenari proper al Món feliç, d’Aldous Huxley i 1984 de George Orwell.

La novel·la barreja de manera intel·ligent la ficció, la història i un munt de dades i informacions actuals sobre la llibertat, el medi ambient, la religió, la política exterior xinesa, la corrupció del Partit Comunista Xinès… Quan acabes de llegir el llibre tens una visió diferent sobre el país asiàtic, i ets plenament conscient que el XXI és el segle de la Xina.

El llibre ha estat publicat a Hong Kong i a Taiwan, però censurat a la Xina continental. La població el descarrega d’internet per llegir-lo. 

Chan Koonchung va néixer a Xangai i es va educar a Hong Kong. És fundador i president de Minjian International, que connecta els intel·lectuals de la Xina amb els seus homòlegs a l’Àsia i a l’Àfrica.

En un bon infern, la gent té consciència de viure a l’infern i això li fa desitjar transformar-lo, mentre que, després de molt temps de viure en un fals paradís, la gent s’hi acostuma i acaba creient que ja és al paradís.

Títol: Anys de prosperitat  Títol original: The fat years   Autor: Chan Koonchung    Traductor: Xavier Pàmies   Editorial: La Campana  Primera edició: novembre de 2011   EAN: 978-84-96735-63-7   Preu: 19 euros   Format: Tapa tova, 26cm x 14cm, lleuger, 310 pàg. Traduït al castellà com a Años de prosperidad per l’editorial Destino.

%d bloggers like this: