Tag Archives: Sant Jordi 2017

NO ENGANYIS EL LECTOR. 10 arguments de venda (tramposos) per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2017

20 abr.

Que bo i que gran era en Buster Keaton! Còmic i enginyós, totes les seves pel·lícules, amb els seus trucs i les seves escenes de risc transmeten una gran dosi d’alegria, són una bona injecció d’entusiasme. Sí, feia pel·lícules mudes, però eren molt més comunicatives i emocionants que els millors diàlegs moderns. La seva cara de pòquer amaga les trampes que m’agraden, trampes calculades i enjogassades que tenen com a únic propòsit la felicitat de l’espectador. Veient les pel·lícules d’en Buster Keaton em convenço, ni que sigui per una estona, que la vida hauria de ser una festa, una celebració constant de l’aquí i de l’ara. Després poses les notícies, veus com està el món i tornes ràpidament a la realitat. Se’t cau l’ànima als peus. 

Fa uns mesos l’Andreu Buenafuente tenia al plató de Late Motiv el psicòleg Rafael Santandreu que hi va assistir-hi per ser entrevistat a propòsit de la seva novetat literària, el llibre Ser feliç a Alaska. Abans de començar l’entrevista en Buenafuente, amb Santandreu assegut al costat, va explicar que el psicòleg havia escrit i li havia passat les preguntes que calia que li fes en l’entrevista, sense que en Buenafuente li hagués demanat, és clar. Un fet insòlit que el periodista català va aclarir que era la primera vegada que li passava i que, evidentment, no faria servir. En Santandreu va esgrimir unes excuses patilleres i finalment l’entrevista va començar. Aquí podeu veure-la sencera amb l’incident al principi.

El cas és que en veure la manera de funcionar d’en Santandreu vaig relacionar la seva estratègia de venedor amb les trampes, però no les trampes que faria en Buster Keaton amb l’objectiu de divertir-nos. Les d’en Santandreu són les trampes dels que et venen la felicitat però en realitat el que volen són els teus diners.

El 2016 presentàvem NO EMPRENYIS EL LLIBRETER. 10 consells per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2016 i aquest any repetim amb 10 arguments de venda (tramposos) per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2017. Sí, amics, aquest any ens centrem en les editorials i els seus arguments de venda. Estigueu alerta i que no us els colin. Sigueu crítics, gaudiu del dia i com que de trampes ningú se n’escapa, millor posar en les nostres vides un Keaton que no pas un Santandreu!

Molt bon Sant Jordi 2017 a tothom, amb humor i amb alegria!

 

1. ELS CONCEPTES ENROLLATS, PAPANATES I MODERNS

-A veure nois… avui ningú marxa cap a casa si d’aquesta reunió no surt una nova paraula per poder encolomar la venda de nous llibres. Vull merda de la bona!
-Els de l’editorial Planeta tenen el HYGGE
-I els de 62 el PARENTING!
-Ja ho tinc! Què us sembla el COLORING!?
-Aquesta paraula ja existeix. L’altre dia vaig veure un llibre amb aquest concepte.
-No fotis! Total, si és el llibre per acolorir de tota la vida.

 

2. LES MALETES PLENES DE LLIBRES INÈDITS

De tant en tant apareix amb molta força als mitjans de comunicació la troballa d’una maleta que en obrir-la, de manera inesperada, s’hi troba un material inèdit per ser publicat. Un regal pel món editorial i sobretot pels hereus dels manuscrits. Les imatges inèdites de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour van ser trobades el 2007 en el que es va conèixer després com La maleta mexicana o el cas de la Suite francesa, una novel·la que va estar més de 60 anys dins d’una maleta i que va ser escrita per la Iréne Némirovsky. La Dory Stonheimer en comptes d’una maleta va trobar-hi Les set caixes el 2014 i en un armari de casa. No defalliu, ja falta poc, una nova maleta serà descoberta en breu i el món editorial es fregarà les mans…

 

3. BIOGRAFIA 100% NO AUTORITZADA

Si et va agradar la pel·lícula Dos tontos muy tontos, no et perdis el llibre Tres empanaos muy empanaos. La biografia no autoritzada de Lou Reed, Mick Jagger i David Bowie. Compte amb els llibres que a la portada hi posa BIOGRAFIA NO AUTORITZADA o 100% NO AUTORITZADA. Normalment l’editorial utiltiza aquest reclam com volent dir “mira que malotes que som en aquesta editorial. Publiquem material que només nosaltres coneixem: xafarderies, maldats i perversions” però a tu t’arriba com a “quina merda de biografia han fet aquests impostors”.

 

4. LA INDÚSTRIA DE L’HOLOCAUST

Norman G. Finkelstein, politòleg americà i fill de supervivents jueus als camps de concentració d’Auschwitz i Majdanek, va publicar l’any 2000 La Indústria de l’Holocaust: Reflexions sobre l’explotació del patiment jueu (Akal), un llibre en en el qual acusa l’establishment jueu americà d’explotar la memòria de l’Holocaust nazi per obtenir beneficis polítics i financers i també denúncia els privilegis d’Israel per tal de minimitzar la seva política de tota crítica. La vella estratègia victimista d’Israel d’acusar d’antisemita a qui gosi denunciar-los la podem veure, per exemple, en la política d’apartheid que utilitza contra Palestina. L’autor sosté que un dels majors perills contra la memòria de les víctimes del nazisme prové, precisament, d’aquells que s’erigeixen en els seus guardians.
Les novel·les, biografies o llibres d’història que es fan ressò del patiment jueu són presents a les llibreries de manera abundant i sempre hi ha novetats que renoven la temàtica. És un argument de venda per part de les editorials i la massiva publicació de llibres formaria part, també, del la indústria de l’Holocaust.
El nazisme va assassinar, també, pel fet de ser negre, homosexual, testimoni de Jehovà, anarquista, comunista, disminuït, republicà català, etc. però sobre aquests col·lectius en sabem poc. Quants llibres coneixeu que n’informin? Benvingut sigui aquest Sant Jordi De sang gitana, de Dario Fo (Bromera), un llibre que narra la vida del boxejador alemany Johann Trollmann, que pel fet de ser gitano va ser esterilitzat i deportat pels nazis al camp de concentració de Neungamme on va morir-hi.

 

5. EL NELSON MANDELA CATALÀ

Una de les conseqüències que té l’anterior punt és l’existència d’un gènere literari que em té fascinat per la creativitat de les editorials per vendre el producte. Es tracta de buscar personatges populars de la història i portar-los al nostre terreny, que siguin ben nostrats. Per exemple el llibre Amb ulls de nena, de l’Encarnació Martorell, que ràpidament Ara llibres el va vendre com l’Anna Frank catalana o El ángel de Budapest, de Julio Martín Alarcón, que parla del diplomàtic Ángel Sanz Briz i que des d’Ediciones B es va vendre com l’Oskar Schindler espanyol.
A falta de mites per explotar, l’actual procés d’independència de Catalunya portarà en uns anys a que llegim la biografia del que l’editorial de torn s’afanyarà en sentenciar com la del Nelson Mandela català, i si no temps al temps.

 

6. L’ORIGINAL I LA CÒPIA

American Gothic és un quadre de Grant Wood de 1930. Wood va tenir com a models la seva germana Nan i al seu dentista, el doctor Byron McKeeby. És una de les imatges més conegudes de l’art nord-americà del segle XX i s’ha convertit en una icona en la cultura popular sent una de les imatges del món modern més reconegudes i parodiades. També s’ha utilitzat com a portada d’algunes novel·les com per exemple a Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson (Viena) que va ser Premi Llibreter 2009.
El cas és que, com en tot, hi ha l’original i la còpia. En el cas de la literatura hi ha editorials que aconsegueixen tenir èxit amb un llibre o amb un gènere i després, a partir d’aquest èxit, un munt d’editorials s’apunten a copiar i a editar sobre el mateix tema. Per exemple va tenir èxit un llibre sobre la Maria Montessori, doncs tothom a fer llibres sobre la pedagoga italiana. Que el llibre de sucs verds de la Carla Zaplana ha funcionat? Doncs a inundar les llibreries de tot tipus de manuals de sucs verds. Que les trilogies sobre Roma es venen gràcies a Santiago Posteguillo… doncs posem a la venda el llibre sobre Roma d’un paio que fins i tot s’assembla en el nom: Santiago Castellanos.

 

7.  EL LLIBRE ABANS QUE LA PEL·LÍCULA

Els androides somien xais elèctrics? és una novel·la escrita el 1968 per Philip K. Dick. La pel·lícula de ciència-ficció, Blade Runner, dirigida per Ridley Scott el 1982 es basa en aquesta novel·la.
La taronja mecànica és una pel·lícula dirigida, produïda i escrita per Stanley Kubrick l’any 1971. Està basada en la novel·la homònima que Anthony Burgess va publicar el 1962 i els actors principals són: Malcolm McDowell, Patrick Magee, Adrienne Corry, Miriam Karlin.
Algú va volar sobre el niu del cucut és una pel·lícula de Milos Forman, estrenada el 1975 i interpretada per Jack Nicholson en el paper de McMurphy i Louise Fletcher en el paper de Miss Ratched. És una adaptació de la novel·la de Ken Kesey, apareguda el 1962.
Els llibres són genials però les pel·lícules també, a vegades més i tot, no? No sempre els llibres són millors, tot i que les editorials flipen quan un dels seus llibres és portat a la gran pantalla. Sempre és un bon motiu de venda: llegiu el llibre abans que s’estreni la pel·lícula!

 

8. S’HA MORT I TENIM EL SEU LLIBRE!!! XXDD!!!

Quan un escriptor mor el comitè de defuncions de les editorials es posa en marxa. Es tracta de trobar en els magatzems tots els llibres que estiguin disponibles de l’autor traspassat i enviar-los a les llibreries. L’argument de venda és la seva mort. Aprofitant la presència de la notícia en els mitjans de comunicació i per tant la publicitat gratuïta, l’esperança de les editorials es vendre totes les rampoines que tenen en estoc. Aquest Sant Jordi podem llegir El diari de la princesa, de Carrie Fisher, però si voleu que us digui la veritat a mi el que m’interessa és el llibre que pugui publicar en Chewaka i que expliqui la relació que tenia amb en Hans Solo i, sobretot, amb la Princesa Leia.

 

9. ELS ADJECTIUS PER DEFINIR LA NOVEL·LA, LES FAIXES DELS LLIBRES I ELS PREMIS LITERARIS

Hòstia, quina mandra! Els de l’editorial m’han demanat que li dediqui unes paraules a la novel·la com a argument de venda… A veure, hi posarem uns adjectius cridaners com els que habitualment escriuen els de l’editorial Anagrama: “desopilante, desternillante y adictiva”, no ens oblidarem dels premis més “cool” com el Man Booker Price, el National Book Award i el Pulitzer. També podem informar que és el llibre de l’any al New Yorker i al Washington Post, que això sempre impressiona. I per rematar-ho unes frases ben espectaculars: “El Proust del nostre temps”, “Una obra mestra, un text agut, melancòlic, insòlit i familiar, en resum, un text que anhelem llegir i somniar haver escrit” o potser millor “Directe i precís com l’essència del temps que passa”.

 

10. TENIR UN MEDIÀTIC A L’EDITORIAL AL PREU QUE SIGUI

Els llibres mediàtics estan signats per gent popular i famosa que apareix en els mitjans de comunicació i que les editorials es rifen per poder aconseguir. En el fons és igual que el llibre sigui bo o dolent, aquí el que interessa és tenir el personatge en el catàleg. És un gran motiu de venda! Aquest any, entre la morralla mediàtica, hi ha El que et diré quan et torni a veure, la nova novel·la espiritual de l’Albert Espinosa; De què fuges, qui et persegueix?, un llibre de running de l’Empar Moliner o Un home cau, una novel·la policíaca d’en Jordi Basté (i en Marc Artigau).
Encara no entenc com no se li ha proposat a Mariano Rajoy el llibre que recopili totes les seves frases estúpides. Seria un bon llibre mediàtic, es podria dir Un vaso es un vaso y un plato es un plato i podria servir pels estudiants de batxillerat que han de preparar l’anàlisi sintàctic de les frases de castellà per a la selectivitat. A veure qui s’atreveix amb aquestes:
“Es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”.
“Los españoles son muy españoles y mucho españoles”.
“La cerámica de Talavera no es cosa menor, dicho de otra manera es cosa mayor”.
“Porque después del año catorce viene el año quince”.
“It’s very difficult todo eso”.

 

Tots els gifs de Buster Keaton són de la pàgina Storify.

%d bloggers like this: