Tag Archives: Alpina

PORTES ENDINS, de Carme Ballús

29 març
Carme Ballús distreta amb la lectura del seu llibre Portes endins.

Carme Ballús distreta amb la lectura del seu llibre Portes endins.

Portes endins és un recull de vint relats agrupats en dues parts. De portes endins, la primera, recull contes de caire proper, quotidià i familiar. En la segona, De bat a bat, els relats estan situats en un espai  (en altres països) i en un temps (en altres segles) més allunyats. Dels vint relats cinc han estat premiats en diferents certàmens d’arreu de Catalunya i tres han estat finalistes.

Els maltractaments (Canelons de l’àvia), el dol (De portes endins), la felicitat (El parxís), la mort (L’home que no tenia por de la mort), la guerra civil (Concentració) i l’amor (Brindis) són alguns dels temes que podeu trobar en el llibre. La trama dels contes que l’autora dedica a Montserrat Roig (Dietari), Jesús Moncada (El pot d’arròs) i Manuel de Pedrolo (Barà, de Nut) està ben resolta. L’autora és enginyosa.

Herman Koch va inspirar-se en els adolescents que van cremar una indigent en un caixer automàtic de Barcelona per escriure el magnífic llibre de  La cena (Salamandra, 2010). Els mateixos fets han servit a la Carme Ballús per fer Silencis a ciutat, un dels seus millors relats. També cal destacar La darrera carta un relat molt ben pensat de final evocador en el qual la protagonista és la filla de Galilei. 

Carme Ballús (Granollers, 1955) escriu bé. Té un bon domini de la llengua catalana. D’acord, és catedràtica de llengua catalana i literatura a l’Institut Antoni Cumella de Granollers i això ajuda molt. Però escriure relats és molt més que no cometre faltes ortogràfiques o gramaticals. Els relats de l’autora de Les Franqueses són versemblants, són creïbles. Els contes estan ben construïts, els seus personatges ben dibuixats i el final de cada conte és rodó. Són bones històries.

Carme Ballús ha estat estudiant dels cursos d’escriptura  de l’Ateneu Barcelonès on es va especialitzar en conte. Va guanyar el premi Vila d’Ascó 2010 com a membre del col·lectiu literari Pep Campei amb la novel·la col·lectiva L’artefacte  (Cossetània, 2011).

Amb la Carme Ballús comparteixo un sopar a l’any dins del jurat que ha de  triar el premi de narrativa curta L’Illa-Vadelletra. Ja en portem tres, d’anys i de sopars. A Portes endins hi reconec les maneres de fer de la Carme o almenys allò que imagino jo d’ella a partir d’aquestes trobades anuals:  la conversa dolça, la dona entenimentada,  la mirada múrria  i l’humor tranquil.

Els enllaços.

1. Article a Núvol. Fes clic aquí.

2. Article a Nació digital/Granollers. Fes clic aquí.

Títol: Portes endins   Autora: Carme Ballús   Editorial: Alpina (Col·lecció Marcòlic)   Primera edició:   gener 2013  EAN:  978-84-8090-485-8   Format:  rústega, 121 pàg.

%d bloggers like this: