Tag Archives: Elizabeth Strout

EM DIC LUCY BARTON, d’Elizabeth Strout

19 oct.

img_3826

Quan en un reality show de la televisió entrevisten els pares dels protagonistes i els deixen adreçar unes paraules al fill que roman tancat en una casa o a la filla que vol ser una estrella de la cançó, no falla mai, sempre apareixen el “no canviïs mai” i el “sigues tu mateixa”. Res a veure amb la realitat. No crec que sigui l’únic aquí que pensa, precisament, que potser caldria que els concursants deixessin estar la tonteria que porten a sobre i que sí, que seria molt necessari que canviessin i molt. Entenc que aquesta mena de “consells” es donen amb la millor de les intencions, apel·lant a la bondat i a l’amor que es professa per la persona estimada, però en el context de l’espectacle televisiu no és creïble, com a espectador t’arriba com una mena d’impostura.

I, justament, sobre la fidelitat a un mateix, sobre allò que forma part de la puresa personal i sobre com construïm el nostre recorregut vital, és del que ens parla Em dic Lucy Barton, el darrer llibre de l’Elizabeth Strout (Portland, 1956). A partir d’una manera de fer senzilla, però ferma, la protagonista de la novel·la s’aferra a la mirada transparent, a la tendresa que remou consciències i a la intel·ligència de l’empatia per fer-se a ella mateixa i aconseguir la vida que desitja.

La novel·la narra els cinc dies (amb les seves nits) que la Lucy Barton passa ingressada a l’hospital de Manhattan per recuperar-se de les complicacions que ha tingut després d’una operació d’apendicitis. Ja portava unes setmanes ingressada, però la història es centra en aquests dies en els quals la seva mare, amb qui havia tallat la relació i amb qui no es parlava des de feia anys, es presenta a l’hospital i es queda al seu costat fent-li companyia. És en aquest context i a partir de les converses que mantenen mare i filla que ens anem assabentant de la seva infància miserable al petit poble d’Amgash (Illinois) on encara hi viu la mare, de la figura pertorbadora del pare i de les penoses vides del seu germà i la seva germana.

img_3937

La trobada a l’hospital esdevé una desavinença en tota regla. Per una banda tenim una mare austera, rude i totalment resignada a “allò que li ha tocat viure”, i per l’altra la Lucy Barton que representa la filla transgressora, la persona que ha aconseguit trencar amb el destí que estava escrit per ella, la noia pobre que ha vençut les adversitats, que ha anat a la universitat, que és escriptora i que ha pogut formar la seva pròpia família.

La Lucy Barton ens narra la història en primera persona i combina les converses banals, les xafarderies i les nimietats que sorgeixen al parlar amb la mare amb els silencis que omplen l’habitació i que expressen més que si fossin confessions. Els sobris intents de comunicació entre les dues van acompanyats dels constants retorns al passat de la Lucy Barton. Pel llibre, a part de la família, desfilen diferents personatges que han marcat la seva vida, la Kathie Nicely, el professor universitari Haley, la Sarah Payne (la seva professora d’escriptura creativa), les seves filles o en William, el seu marit d’origen alemany.

Elizabeth Strout va guanyar el Premi Pulitzer l’any 2009 i el Premi Llibreter el 2010 amb Olive Kitteridge. Fa un parell d’anys va publicar la novel·la Els germans Burgess, de la qual vaig fer en el seu moment aquesta ressenya. Em dic Lucy Barton ha estat publicada per Edicions de 1984 i traduïda al català per Esther Tallada. L’editorial Duomo ho ha fet en castellà i Flora Casas n’ha fet la traducció.

La soledat, fer dels detalls quotidians quelcom universal, el desassossec… llegir a Elizabeth Strout és enfrontar-te al “no canviïs mai” i al “sigues tu mateixa” i de la seva lectura el lector sensible no en surt il·lès.

img_3948

ELS GERMANS BURGESS, d’Elizabeth Strout

22 nov.
Imma Prieto i Max Domínguez llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del  Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats, bons amics i grans professionals.

Imma Prieto i Max Domínguez llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del Col•legi d’Advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats lectora, bons amics i grans professionals. (1)

Els germans Burgess és la nova novel·la de l’autora nord-americana Elizabeth Strout (Portland, 1956). Olive Kitteridge, el seu darrer llibre, va ser premiat amb el Premi Pulitzer 2009 i el Premi Llibreter 2010. Em va agradar tant Olive Kitteridge que ara he repetit amb Els germans Burgess.

Són tres els germans que componen la família Burgess.  En Jim i en Bob són advocats i exerceixen a Nova York. El primer és un triomfador, en l’àmbit laboral, social i familiar. Per entendre’ns, seria el pijo a qui, aparentment, la vida el somriu.  En Bob, per contra, presenta un currículum vital de perfil baix. Separat, insegur, trist i enganxat a la beguda. I finalment també està la Susan, la germana bessona d’en Bob que és l’única que encara viu a Shirley Falls (Maine) el poble originari de la família. L’autora presenta la Susan com una dona una mica amargada que no ha sabut trobar el seu lloc després de la separació i que ha hagut d’educar sola el seu fill.

Les vides dels tres germans discorren separades fins que una bretolada d’en Zach, el fill adolescent de la Susan, els tornarà a apropar. El noi llença un cap de porc a la mesquita de la comunitat musulmana somali de Shirley Falls. Aquest acte que té més de ruqueria jovenívola i de soledat púber es magnifica de tal manera (entre els mitjans de comunicació, els veïns i la mateixa comunitat musulmana) que en Zach acabarà davant dels tribunals. És per això que en Bob i en Jim, els seus tiets advocats, retornen al poble d’origen per  organitzar la defensa del nebot.

Els germans Burgess a la Mesquita de la Comunitat Islàmica de Mollet del Vallès. Presideix l’entrada: 'Allahu Akbar', Allah és gran.

Els germans Burgess a la Mesquita de la Comunitat Islàmica de Mollet del Vallès. Presideix l’entrada: ‘Allahu Akbar’, Allah és gran.

La manera com evolucionen els personatges al llarg de la novel·la és un dels punts forts de la història. Sobretot perquè els mals rotllos entre els germans, les coses que no s’han dit, allò que callen de l’altre, la competitivitat, les jerarquies, les relacions de poder,etc., tenen l’arrel en la infància, concretament en la mort per accident del pare. Les consciències dels germans han carregat les conseqüències d’aquest fet tota la vida, però cadascú amb una intensitat i una responsabilitat  diferent. Un embolic sentimental de primer ordre que trobarà el seu desllorigador a partir de les trobades dels germans i la seva convivència sota pressió per tal de defensar en Zach. 

La literatura de Strout s’emmarca en el costumisme americà per parlar-nos de fets, motivacions i valors propers a les societats occidentals. La càrrega familiar, la culpa, la responsabilitat, l’èxit, l’estatus, la soledat… La novel·la navega per les relacions humanes dins de la família amb conflictes entre germans no resolts. La novel·la, d’un humor contingut, m’ha recordat a les bones pel·lícules de Woody Allen i els seus embolics emocionals. 

Max Domínguez i Imma Prieto llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del  Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats, bons amics i grans professionals. (2)

Max Domínguez i Imma Prieto llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats lectora, bons amics i grans professionals. (2)

La novel·la també té un component social important al tractar la immigració somali, el rebuig dels americans als musulmans, la lluita pels  drets civils, la idea dels Estats Units com a terra d’acollida i l’esperança d’una major entesa entre les comunitats religioses.  En aquest sentit no he pogut evitar pensar en la manera en què acollim i tractem els immigrants al nostre país.

Massa sovint el racisme, l’estereotip i la ignorància són els filtres amb els quals la societat opina i jutja la comunitat musulmana immigrada. En el llibre és l’actitud (impresentable) d’un adolescent el que desencadena tot el merder. A Mollet del Vallès, el meu poble, ha estat la manera de fer (impresentable) del govern local, que no ha autoritzat  una nova mesquita dins del nucli urbà, el què ha comportat una tensió brutal al poble durant els darrers mesos amb situacions d’injustícia i menyspreu cap a la comunitat musulmana.

A Catalunya tenim uns polítics tan mesquins i voltors que per no perdre vots obliguen a instal·lar les noves mesquites als polígons industrials de les ciutats, ben lluny dels barris populars. Bona manera de garantir la seva integració! És un fenomen que ja té nom: El Islam poligonero i sobre el qual ja han escrit alguns periodistes (prem aquí per llegir un article molt interessant a El País-Catalunya).  El discurs xenòfob no està en mans únicament de l’extrema dreta,  malauradament és cada cop més transversal i va impregnant tota la classe política i social.

“La famíiiiiilia…” diria don Vito Corleone,“entre pares i germans no hi vulguis ficar les mans”  diu el refranyer català. Els germans burgess, però,  és una novel·la excel·lent i sí que mereix que li posis les mans a sobre.  

Membres del centre cultural islàmic Al-Huda de Mollet del Vallès practicant els diferents resos diaris i el dejuni del Ramadà davant l'Ajuntament com a acte de protesta i com conseqüència del tancament forçós, per part de consistori molletà, del nou local de l'associació. Podeu llegir el Comunicat de la Comunitat Musulmana Al-Huda on expliquen la seva versió dels fets aquí:

Membres del centre cultural islàmic Al-Huda de Mollet del Vallès practicant les diferents pregàries i el dejuni del Ramadà davant l’Ajuntament com a acte de protesta i com conseqüència del tancament forçós, per part de consistori molletà, del nou local de l’associació. Podeu llegir el comunicat de la Comunitat Musulmana Al-Huda on expliquen la seva versió dels fets aquí.

Títol:  Els germans Burgess   Títol original: The Burgess boys  Autora:  Elizabeth Strout   Traductora:  Marta Pera Cucurell (Català) Rosa Pérez (Castellà)  Editorial:  Edicions de 1984  (Català)  El Aleph  (Castellà)  Primera edició:  setembre de 2013  EAN: 978-84-15835-13-4 (Català) 978-84-15325-78-9 (Castellà) Format: Rústega, 20 euros, 379 pàg. (Català) 367 (Castellà).

Els enllaços

1.Web d’Elizabeth Strout. Fes clic aquí.

2.Ressenya en el bloc Viu i llegeix. Fes clic aquí.

3.Ressenya en el bloc Lectures de L’Espolsada. Fes clic aquí.

4.Elizabeth Strout en l’acte literari Politics and Prose de Bookstore. Fes clic aquí.

5.Article sobre Els germans Burgess a The Guardian. Fes clic aquí.

%d bloggers like this: