Arxius | Monogràfics RSS feed for this section

¿QUÉ HAY DE LO MÍO? 10 converses imaginàries (o no) sobre els llibres de text

18 juny

Ja tornem a tenir aquí la campanya dels llibres de text. En poc temps les escoles i els instituts informaran dels llibres que cal que es comprin pel proper curs. Sobre el llibre de text es poden dir moltes coses, aquí en direm deu. Són deu converses que he imaginat al voltant del llibre de text i que volen servir per assenyalar algunes males pràctiques que s’hi fan al seu voltant.

El llibre de text és car i la seva venda s’ha convertit en un mercadeig on molts agents hi prenen part. Tothom vol guanyar-hi diners, però és evident que caldria regular i controlar millor la venda d’aquests llibres. Es tracta d’un material molt valuós, és la base amb la qual els estudiants es formaran durant tot un curs. El llibre de text és massa important per deixar-lo en mans, només, del benefici econòmic.

Són, repeteixo, deu converses inventades o imaginades, tot i que ja sabeu que la realitat, a vegades, supera la ficció…

Llibres de text que, quan parlen de Dumas, parlen de Dartacan… falten els Mosqueperros (via @Jagospierre)

 

1. EN EL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Quan em van assegurar que la feina al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya era bufar i fer ampolles no m’imaginava que seria tan literal. En la reunió setmanal vaig proposar que s’estudiés una nova manera d’afrontar la gestió dels llibres de text de les escoles públiques catalanes. Tothom sap que els preus dels llibres són escandalosos i que cada cop són més les famílies que tenen dificultats per pagar-los. Les persones que estaven allà reunides es van girar i em van mirar amb cares acusatòries.

-Que potser ens vols fer treballar tu ara o què?

-Mira-la, l’última en arribar al Departament, va de llesta…

-Nena, el mercat del llibre de text es regula sol! Millor no intervenir-hi perquè sortiríem escaldats.

-Tu saps bufar? Sí? Doncs, apa, cap a la platja. Ja estàs de vacances

 

2. EN EL PATI D’UNA ESCOLA PÚBLICA CATALANA

-Hola, em dic Laura, tu ets nou aquí, no?

-Sí, avui és el meu primer dia a l’escola. Em dic Manel. Ostres, m’he oblidat els llibres de gimnàstica! Els dos llibres, el de teoria i el de pràctica.

-No t’amoïnis, tranquil. El professor de gimnàstica ens els fa comprar cada any però mai els utilitzem. S’acaba el curs i els llibres sempre estan perfectes, sense escriure-hi ni res.

-Vaja, i com és això? Quina manera més tonta de gastar els diners.

-Sí, però és així. Tothom ho sap, però mira, els possa a la llista i cada any els pares els compren…

-Doncs els meus pares sempre em diuen que quan ells anaven a secundària no tenien llibres, prenien apunts i estudiaven sense llibres.

-Ja, molta gent es pensa que és obligatori que hi hagi llibres de text per cada assignatura, però no és així. Hi ha algunes escoles en què els professors elaboren els dossiers i els diferents materials.

-Suposo que això depèn de les ganes de treballar de cada professor, doncs…

 

3. EN UNA BOTIGA ABACUS DE QUALSEVOL CIUTAT DEL PAÍS

-Aquí hem de posar-hi 20% de descompte, no?

-Sí, sí, exactament.

-Jo pensava que la llei del llibre no permetia fer aquests descomptes, que només podien ser del 5%.

-Així és, la llei del preu fix del llibre només permet fer un 5% de descompte en els llibres, per això el llibre té el mateix preu a qualsevol llibreria del país. El preu el decideix l’editor i sobre aquest preu es pot fer un 5% de descompte.

-Vaja, i nosaltres perquè posarem un 20% de descompte?

-Perquè podem, ho hem fet sempre i no ens passa res. Mai ens passa res, tenim contactes, nosaltres… Som els putos amos, tiu! De totes maneres, des de l’any 2007 el preu dels llibres de text de primària i secundària és lliure i podem posar el preu que vulguem.

-Ja, però posar el preu que vulguis al llibre és una cosa i fer publicitat d’un 20% de descompte és una altra. Es poden donar confusions i malentesos, no?  

-Mira, el que arriba al consumidor és la paraula màgica: descompte i així és com ho fem, és el que realment funciona. Saps el poder que tenim a la ciutat? Tots els alumnes dels instituts sortiran properament amb un paper oficial en el qual dirà: podeu reservar els vostres llibres a la llibreria ABACUS on us faran un 20% de descompte. Confusió?

-Ja, però això no està bé. A més, els instituts haurien de publicar la llista dels llibres per al proper curs i que cada família vagi a comprar-los on vulgui. Això és publicitat encoberta.

-Tu ets un somiatruites, col·lega!

 

4. EN UNA INSTITUT PÚBLIC DE SECUNDÀRIA DE CATALUNYA UN DIRECTOR PARLA ALS PROFESSORS

-Us he reunit a tots aquí perquè us voldria informar de les ofertes que ens fan les editorials de text. A veure, aquest any tot el professorat triarà la mateixa editorial.

-Sense veure els continguts?

-Si tots els professors triem els llibres de la mateixa editorial hi ha més gratificacions, d’acord? No voleu uns regalets, nois?

-Home, sí.

-Que bé!

-Si es que això és un xollo!

-A veure, hem de triar entre tres editorials.

-I què ens regalen?

-Què us agrada més, una televisió, un portàtil o un viatge?

 

5. CONVERSA ENTRE DOS LLIBRETERS

-L’altre dia van venir els de l’AMPA de l’escola del barri.

-I què? Volen tornar amb vosaltres ara que els hi ha sortit malament la contractació d’aquesta mega empresa de llibres de text?

-Calla, calla. No va i em diuen que han estat pensant en la nova gestió dels llibres de text… i que volen donar-li uns valors nous, que si estaria bé tenir una bona relació amb el comerç local, que nosaltres podíem aportar proximitat i rigor a la venda dels llibres de text…

-Ja, aquesta cançó ja me la conec jo.

-Sí, jo també. Van trigar 10 minuts en fer aquesta introducció i després ja van tocar el tema que els interessava de veritat.

-A veure si l’endevino? Et van demanar el descompte que estaries disposat a fer, no?

-Evidentment. Al final, aquest sempre és el tema.

 

6. AL MENJADOR D’UNA ESCOLA PÚBLICA DE CATALUNYA DOS PROFESSORS PARLEN SOBRE LA SITUACIÓ D’ALGUNS ALUMNES

-A la nostra escola tots els llibres es socialitzen i els pares paguen uns 220 euros.

-Ho trobo força car, la veritat, tenint en compte que els llibres s’amortitzen ràpid, serveixen com a mínim per a tres anys i que segons les estadístiques el cost per nen és d’uns 250 a 300 euros si els compressin nous.

-Ja, però ens els 220 s’inclou el material escolar i els diners per a tres excursions anuals.

-De quin material em parles? Dels llapis de 5 centímetres? Dels retoladors que no pinten? No sé, ho trobo poc transparent tot plegat perquè, de fet, mai es desglossen els diners i no s’informa els pares per a què serveixen exactament els diners.

-Convindràs amb mi que el que no pot ser és que alguns pares no paguin aquests diners, no?

-Jo el que tinc clar és que cap nen de l’escola hauria d’estar sense llibres i ara en tenim uns quants en aquesta situació.

-Home, si els pares no paguen la quota!

-I els nens quina culpa en tenen?

-Hi ha més d’un pare que té molta cara, molt de morro, podent pagar, no ho fa.

-Ja, segurament però els fills no són responsables dels pares que tenen i a més també n’hi ha molts que els hi ve d’aquests diners, que estan empobrits i que la seva preocupació passa pel menjar i arribar com puguin a final de mes. Caldria posar-hi remei.

 

7. EN LA CONVENCIÓ DE LES EDITORIALS DE LLIBRE DE TEXT DEL PAÍS

-L’any 2007 vam aconseguir liberalitzar el preu dels llibres de text de primària i de secundària. El govern del moment va aprovar el decret que permet, des d’aquell any, que sobre el preu al que nosaltres venem els llibres a les llibreries els llibreters apliquin el marge que volen guanyar.

-Ara hem de fixar nou objectius…

-Sí, cal aconseguir liberalitzar el preu dels llibres d’infantil, de batxillerat i dels diferents graus.   

-A veure com ens ho fem aquest cop. En aquell moment vam assegurar que amb la liberalització del preu del llibre s’aconseguiria una major competitivitat i per tant que els preus fossin més barats.

-Sí, i va colar…

-De fet, els preus dels llibres de text no han parat de pujar en aquesta dècada.

-Per això estem aquí reunits, cal trobar nous arguments per convèncer els polítics que cal una nova llei del llibre. Tots estem aquí per defensar els nostres interessos, no?

 

8. EN ELS GRANS MAGATZEMS DEL PAÍS…

-Ja hem anat al Carrefour, a l’Alcampo i a l’Hipercor… No entenc com és que aquests grans magatzems venen llibres de text, la veritat. No els haurien de vendre les llibreries, els llibres de text? No sé, no veig pas que els llibreters venguin ni roba, ni menjar, ni material per anar de càmping… per exemple.

-Ja, però en les grans superfícies fan entre un 20% i un 25% de descompte per la venda de cada llibre.

-Doncs llavors no guanyen res. Aquest és el marge que té el llibreter per cada llibre, no?

-Sí, però aquests grans magatzems utilitzen la venda del llibre com a ganxo, els diners els fan després amb tots els productes de papereria, que els nens necessiten per a tot el curs. Aquí sí que tenen uns marges brutals, poden arribar al 100%.

-Vaja, ara entenc perquè durant el matí ens hem passejat per un munt de superfícies comercials i menys llibres de text hem comprat de tot.

 

9. CONVERSA ENTRE EMPRESARIS DEL SECTOR QUE FAN NEGOCI AMB EL RECICLATGE I LA SOCIALITZACIÓ DELS LLIBRES DE TEXT

-Hahaha

-Si al tornar un llibre està escrit, el fem pagar com a nou, els diem que ja no podem llogar-lo de nou, però si el tornem a llogar com si estigués tot correcte… els diem que ja saps que és un llibre usat i que no el podem canviar perquè per a nosaltres l’estàndard de qualitat està cobert…

-Hahaha

-Nosaltres intentem que sigui una missió impossible que es posin en contacte amb nosaltres. Només facilitem un 902… i això ja fa de filtre i també un correu electrònic, però com que som nosaltres els que hem de respondre ho anem allargant fins que es cansen i deixen de tocar-nos els collons amb les seves incidències: que si els llibres estan bruts, que si estan trencats, que si estan subratllats…

-Hahaha

-Sobretot no deixem de pagar mai les comissions a les escoles, als instituts i a les AMPA, és la clau per a què cada anys segueixin contractant-nos tot i que el servei sigui un desastre total.

-Hahaha

-Ostres les AMPA! Per gestionar la comanda, a més, demanen prèviament entre 25 i 50 euros com a quota. No sé com aguanten els pares…

-Hahaha

Aquesta informació ha estat possible gràcies a la visita d’aquestes pàgines: IDDINK / ECOBOOKS

10. A UNA DE LES MOLTES LLIBRERIES DEL PAÍS

-La campanya de text és la pitjor, amb diferència, de totes les que les llibreries fan durant l’any. Ara t’explicaré alguns detalls que hem de tenir en compte a l’hora de gestionar un encàrrec, d’acord? Pels llibreters arribar al final de la campanya amb molts llibres de text que no hagin estat venuts és un autèntic perill. Pensa que les editorials només deixen tornar un percentatge força petit del que hagis comprat, no funciona com els altres llibres. Per tant, tot el que es passi d’aquest percentatge són llibres que haurem d’assumir nosaltres, seran pèrdues.

-Però representa que els clients demanen els llibres per comprar-los, no?

-Sí, però en el llibre de text es donen unes dinàmiques força curioses. Per exemple, pot ser que un client et faci la comanda dels llibres de text i després sortint d’aquesta llibreria se’n vagi a una altra i si allà els troba els compri. O pot ser que faci l’encàrrec i després algú li deixi alguns llibres, els recicli, saps? Després el client no t’avisa o t’avisa massa tard, arriba la comanda i no els ve a buscar. Ja tens un primer “marrón”.

-Però això es soluciona fent que el client doni una paga i senyal, no?

-Sí, no fem cap encàrrec si no ens donen una paga i senyal, però tot i així, hi ha clients que prefereixen perdre la paga i senyal i aconseguir els llibres de text… com sigui. Un altre problema que podem tenir és a l’hora de demanar els llibres. Cal fixar-se molt bé en els codis dels llibres. Només demanar els que els clients volen.

-I quin problema pot haver-hi?

-Que els codis estiguin mal escrits. A vegades els professors s’equivoquen i escriuen el codi malament.  Si això passa i portem el llibre que no toca tindrem un altre problema.

-Però el client no ens pot culpar d’haver portar el llibre que ell mateix ens ha demanat. No fotis!

-El client prefereix enfrontant-se als llibreters abans que fer-ho als professors, tot i que aquests siguin els responsables de l’error.

-Però nosaltres podem dir-li a l’editorial que ha estat un error, no?

-L’editorial, per norma, no et farà aquest favor. Tu demanes un llibre, tu pagues aquest llibre, tu no pots tornar ni canviar aquest llibre. Això va així. De fet, a vegades hi ha professors que a les llistes de juny demanen un llibre i tenen el codi ben escrit. Després arriba setembre, comença l’escola o l’institut i decideixen canviar aquell llibre per un altre! Quan les famílies ja han comprat els llibres. Això passa, també.

-Vaja! Alguna cosa més?

-Sempre explicarem als clients que la comanda que ens fan és un compromís que estableixen amb nosaltres. Nosaltres farem tot el possible per portar els seus llibres de text, els mantindrem informats de tot i per tant els demanem que confiïn en nosaltres.

-Sembla un bon pacte, doncs.

-Mentre tot vagi bé…

NI COLE NI GUARDERIA, LLIBERTAT TOT EL DIA!

 

Anuncis

NO ENGANYIS EL LECTOR. 10 arguments de venda (tramposos) per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2017

20 abr.

Que bo i que gran era en Buster Keaton! Còmic i enginyós, totes les seves pel·lícules, amb els seus trucs i les seves escenes de risc transmeten una gran dosi d’alegria, són una bona injecció d’entusiasme. Sí, feia pel·lícules mudes, però eren molt més comunicatives i emocionants que els millors diàlegs moderns. La seva cara de pòquer amaga les trampes que m’agraden, trampes calculades i enjogassades que tenen com a únic propòsit la felicitat de l’espectador. Veient les pel·lícules d’en Buster Keaton em convenço, ni que sigui per una estona, que la vida hauria de ser una festa, una celebració constant de l’aquí i de l’ara. Després poses les notícies, veus com està el món i tornes ràpidament a la realitat. Se’t cau l’ànima als peus. 

Fa uns mesos l’Andreu Buenafuente tenia al plató de Late Motiv el psicòleg Rafael Santandreu que hi va assistir-hi per ser entrevistat a propòsit de la seva novetat literària, el llibre Ser feliç a Alaska. Abans de començar l’entrevista en Buenafuente, amb Santandreu assegut al costat, va explicar que el psicòleg havia escrit i li havia passat les preguntes que calia que li fes en l’entrevista, sense que en Buenafuente li hagués demanat, és clar. Un fet insòlit que el periodista català va aclarir que era la primera vegada que li passava i que, evidentment, no faria servir. En Santandreu va esgrimir unes excuses patilleres i finalment l’entrevista va començar. Aquí podeu veure-la sencera amb l’incident al principi.

El cas és que en veure la manera de funcionar d’en Santandreu vaig relacionar la seva estratègia de venedor amb les trampes, però no les trampes que faria en Buster Keaton amb l’objectiu de divertir-nos. Les d’en Santandreu són les trampes dels que et venen la felicitat però en realitat el que volen són els teus diners.

El 2016 presentàvem NO EMPRENYIS EL LLIBRETER. 10 consells per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2016 i aquest any repetim amb 10 arguments de venda (tramposos) per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2017. Sí, amics, aquest any ens centrem en les editorials i els seus arguments de venda. Estigueu alerta i que no us els colin. Sigueu crítics, gaudiu del dia i com que de trampes ningú se n’escapa, millor posar en les nostres vides un Keaton que no pas un Santandreu!

Molt bon Sant Jordi 2017 a tothom, amb humor i amb alegria!

 

1. ELS CONCEPTES ENROLLATS, PAPANATES I MODERNS

-A veure nois… avui ningú marxa cap a casa si d’aquesta reunió no surt una nova paraula per poder encolomar la venda de nous llibres. Vull merda de la bona!
-Els de l’editorial Planeta tenen el HYGGE
-I els de 62 el PARENTING!
-Ja ho tinc! Què us sembla el COLORING!?
-Aquesta paraula ja existeix. L’altre dia vaig veure un llibre amb aquest concepte.
-No fotis! Total, si és el llibre per acolorir de tota la vida.

 

2. LES MALETES PLENES DE LLIBRES INÈDITS

De tant en tant apareix amb molta força als mitjans de comunicació la troballa d’una maleta que en obrir-la, de manera inesperada, s’hi troba un material inèdit per ser publicat. Un regal pel món editorial i sobretot pels hereus dels manuscrits. Les imatges inèdites de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour van ser trobades el 2007 en el que es va conèixer després com La maleta mexicana o el cas de la Suite francesa, una novel·la que va estar més de 60 anys dins d’una maleta i que va ser escrita per la Iréne Némirovsky. La Dory Stonheimer en comptes d’una maleta va trobar-hi Les set caixes el 2014 i en un armari de casa. No defalliu, ja falta poc, una nova maleta serà descoberta en breu i el món editorial es fregarà les mans…

 

3. BIOGRAFIA 100% NO AUTORITZADA

Si et va agradar la pel·lícula Dos tontos muy tontos, no et perdis el llibre Tres empanaos muy empanaos. La biografia no autoritzada de Lou Reed, Mick Jagger i David Bowie. Compte amb els llibres que a la portada hi posa BIOGRAFIA NO AUTORITZADA o 100% NO AUTORITZADA. Normalment l’editorial utiltiza aquest reclam com volent dir “mira que malotes que som en aquesta editorial. Publiquem material que només nosaltres coneixem: xafarderies, maldats i perversions” però a tu t’arriba com a “quina merda de biografia han fet aquests impostors”.

 

4. LA INDÚSTRIA DE L’HOLOCAUST

Norman G. Finkelstein, politòleg americà i fill de supervivents jueus als camps de concentració d’Auschwitz i Majdanek, va publicar l’any 2000 La Indústria de l’Holocaust: Reflexions sobre l’explotació del patiment jueu (Akal), un llibre en en el qual acusa l’establishment jueu americà d’explotar la memòria de l’Holocaust nazi per obtenir beneficis polítics i financers i també denúncia els privilegis d’Israel per tal de minimitzar la seva política de tota crítica. La vella estratègia victimista d’Israel d’acusar d’antisemita a qui gosi denunciar-los la podem veure, per exemple, en la política d’apartheid que utilitza contra Palestina. L’autor sosté que un dels majors perills contra la memòria de les víctimes del nazisme prové, precisament, d’aquells que s’erigeixen en els seus guardians.
Les novel·les, biografies o llibres d’història que es fan ressò del patiment jueu són presents a les llibreries de manera abundant i sempre hi ha novetats que renoven la temàtica. És un argument de venda per part de les editorials i la massiva publicació de llibres formaria part, també, del la indústria de l’Holocaust.
El nazisme va assassinar, també, pel fet de ser negre, homosexual, testimoni de Jehovà, anarquista, comunista, disminuït, republicà català, etc. però sobre aquests col·lectius en sabem poc. Quants llibres coneixeu que n’informin? Benvingut sigui aquest Sant Jordi De sang gitana, de Dario Fo (Bromera), un llibre que narra la vida del boxejador alemany Johann Trollmann, que pel fet de ser gitano va ser esterilitzat i deportat pels nazis al camp de concentració de Neungamme on va morir-hi.

 

5. EL NELSON MANDELA CATALÀ

Una de les conseqüències que té l’anterior punt és l’existència d’un gènere literari que em té fascinat per la creativitat de les editorials per vendre el producte. Es tracta de buscar personatges populars de la història i portar-los al nostre terreny, que siguin ben nostrats. Per exemple el llibre Amb ulls de nena, de l’Encarnació Martorell, que ràpidament Ara llibres el va vendre com l’Anna Frank catalana o El ángel de Budapest, de Julio Martín Alarcón, que parla del diplomàtic Ángel Sanz Briz i que des d’Ediciones B es va vendre com l’Oskar Schindler espanyol.
A falta de mites per explotar, l’actual procés d’independència de Catalunya portarà en uns anys a que llegim la biografia del que l’editorial de torn s’afanyarà en sentenciar com la del Nelson Mandela català, i si no temps al temps.

 

6. L’ORIGINAL I LA CÒPIA

American Gothic és un quadre de Grant Wood de 1930. Wood va tenir com a models la seva germana Nan i al seu dentista, el doctor Byron McKeeby. És una de les imatges més conegudes de l’art nord-americà del segle XX i s’ha convertit en una icona en la cultura popular sent una de les imatges del món modern més reconegudes i parodiades. També s’ha utilitzat com a portada d’algunes novel·les com per exemple a Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson (Viena) que va ser Premi Llibreter 2009.
El cas és que, com en tot, hi ha l’original i la còpia. En el cas de la literatura hi ha editorials que aconsegueixen tenir èxit amb un llibre o amb un gènere i després, a partir d’aquest èxit, un munt d’editorials s’apunten a copiar i a editar sobre el mateix tema. Per exemple va tenir èxit un llibre sobre la Maria Montessori, doncs tothom a fer llibres sobre la pedagoga italiana. Que el llibre de sucs verds de la Carla Zaplana ha funcionat? Doncs a inundar les llibreries de tot tipus de manuals de sucs verds. Que les trilogies sobre Roma es venen gràcies a Santiago Posteguillo… doncs posem a la venda el llibre sobre Roma d’un paio que fins i tot s’assembla en el nom: Santiago Castellanos.

 

7.  EL LLIBRE ABANS QUE LA PEL·LÍCULA

Els androides somien xais elèctrics? és una novel·la escrita el 1968 per Philip K. Dick. La pel·lícula de ciència-ficció, Blade Runner, dirigida per Ridley Scott el 1982 es basa en aquesta novel·la.
La taronja mecànica és una pel·lícula dirigida, produïda i escrita per Stanley Kubrick l’any 1971. Està basada en la novel·la homònima que Anthony Burgess va publicar el 1962 i els actors principals són: Malcolm McDowell, Patrick Magee, Adrienne Corry, Miriam Karlin.
Algú va volar sobre el niu del cucut és una pel·lícula de Milos Forman, estrenada el 1975 i interpretada per Jack Nicholson en el paper de McMurphy i Louise Fletcher en el paper de Miss Ratched. És una adaptació de la novel·la de Ken Kesey, apareguda el 1962.
Els llibres són genials però les pel·lícules també, a vegades més i tot, no? No sempre els llibres són millors, tot i que les editorials flipen quan un dels seus llibres és portat a la gran pantalla. Sempre és un bon motiu de venda: llegiu el llibre abans que s’estreni la pel·lícula!

 

8. S’HA MORT I TENIM EL SEU LLIBRE!!! XXDD!!!

Quan un escriptor mor el comitè de defuncions de les editorials es posa en marxa. Es tracta de trobar en els magatzems tots els llibres que estiguin disponibles de l’autor traspassat i enviar-los a les llibreries. L’argument de venda és la seva mort. Aprofitant la presència de la notícia en els mitjans de comunicació i per tant la publicitat gratuïta, l’esperança de les editorials es vendre totes les rampoines que tenen en estoc. Aquest Sant Jordi podem llegir El diari de la princesa, de Carrie Fisher, però si voleu que us digui la veritat a mi el que m’interessa és el llibre que pugui publicar en Chewaka i que expliqui la relació que tenia amb en Hans Solo i, sobretot, amb la Princesa Leia.

 

9. ELS ADJECTIUS PER DEFINIR LA NOVEL·LA, LES FAIXES DELS LLIBRES I ELS PREMIS LITERARIS

Hòstia, quina mandra! Els de l’editorial m’han demanat que li dediqui unes paraules a la novel·la com a argument de venda… A veure, hi posarem uns adjectius cridaners com els que habitualment escriuen els de l’editorial Anagrama: “desopilante, desternillante y adictiva”, no ens oblidarem dels premis més “cool” com el Man Booker Price, el National Book Award i el Pulitzer. També podem informar que és el llibre de l’any al New Yorker i al Washington Post, que això sempre impressiona. I per rematar-ho unes frases ben espectaculars: “El Proust del nostre temps”, “Una obra mestra, un text agut, melancòlic, insòlit i familiar, en resum, un text que anhelem llegir i somniar haver escrit” o potser millor “Directe i precís com l’essència del temps que passa”.

 

10. TENIR UN MEDIÀTIC A L’EDITORIAL AL PREU QUE SIGUI

Els llibres mediàtics estan signats per gent popular i famosa que apareix en els mitjans de comunicació i que les editorials es rifen per poder aconseguir. En el fons és igual que el llibre sigui bo o dolent, aquí el que interessa és tenir el personatge en el catàleg. És un gran motiu de venda! Aquest any, entre la morralla mediàtica, hi ha El que et diré quan et torni a veure, la nova novel·la espiritual de l’Albert Espinosa; De què fuges, qui et persegueix?, un llibre de running de l’Empar Moliner o Un home cau, una novel·la policíaca d’en Jordi Basté (i en Marc Artigau).
Encara no entenc com no se li ha proposat a Mariano Rajoy el llibre que recopili totes les seves frases estúpides. Seria un bon llibre mediàtic, es podria dir Un vaso es un vaso y un plato es un plato i podria servir pels estudiants de batxillerat que han de preparar l’anàlisi sintàctic de les frases de castellà per a la selectivitat. A veure qui s’atreveix amb aquestes:
“Es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”.
“Los españoles son muy españoles y mucho españoles”.
“La cerámica de Talavera no es cosa menor, dicho de otra manera es cosa mayor”.
“Porque después del año catorce viene el año quince”.
“It’s very difficult todo eso”.

 

Tots els gifs de Buster Keaton són de la pàgina Storify.

ELS MILLORS LLIBRES DEL 2016. (Una ressenya col·lectiva de 39 lectors i 38 llibres).

25 gen.

img_4274

Vam fer la del 2013, 2014 i 2015 i avui publiquem la llista dels millors llibres del 2016. És una llista col·lectiva feta entre tots els lectors que heu volgut participar-hi. Us vam demanar que compartíssiu el llibre que més us havia agradat del 2016, aquella lectura que recomanaríeu amb passió perquè ha estat la més gratificant de l’any, la que més us ha impactat o la que us ha fet descobrir nous escriptors.

Agraïm a tots els que heu col·laborat amb la vostra aportació literària. És una llista dels vostres millors llibres del 2016, però també és una llista lliure i molt generosa. Sense vosaltres no hi hauria llista. Gràcies!

La llista no té cap ordre jeràrquic, la numeració correspon a l’ordre d’arribada de les vostres propostes. Entre les persones que heu participat hi ha més lectores que lectors, catorze de vosaltres sou responsables de blogs literaris i les vostres recomanacions han arribat des de diferents llocs de Catalunya (La Sènia, Figueres, Arnes, Canet de Mar o Barcelona), des de Madrid, des de Palma de Mallorca i també des de diferents països com Els Estats Units, Itàlia o Austràlia.

En total hi ha 38 llibres recomanats, la majoria són novel·les escrites en anglès i que vosaltres heu llegit en la seva traducció catalana o castellana, tot i que també han arribat les recomanacions d’alguns llibres que encara no han estat traduïts. Hi ha llibres escrits originalment en català i algun en castellà. Hi ha clàssics, hi ha còmic, hi ha llibre infantil, hi ha llibre de viatges però la llista està formada, bàsicament, per la novel·la. Novel·les que en la seva major part han estat publicades en el 2016 i d’altres que no, que en fa més temps. No passa res, no té importància quan s’hagin publicat. Allò que uneix totes les recomanacions és el 2016, que és l’any en què s’han llegit.

Passeu, passeu i gaudiu de les recomanacions.

img_4248

ressenya-col%c2%b7lectiva1 LA FAMILIA REAL, de William T. Vollmann (Pálido fuego)

Una proposta de Joan Flores Constans, que escriu des de Calella i és responsable del blog Je dis ce que j’en sens

2. EM DIC LUCY BARTON, d’Elizabeth Strout (Edicions de 1984)

Una proposta de Ramon Fàbrega Sala que ens escriu des de Barcelona i que és el responsable del Club de Lectura El Quadern Vermell. Aquest és el seu blogressenya-col%c2%b7lectiva-2

3. BOTES D’AIGUA SUEQUES, de Henning Mankell (Tusquets)

Aquesta és la proposta d’en Manel Xicota, de Mollet del Vallès, que sobre el llibre ens explica això: “Segurament no és el millor llibre que he llegit aquest any (on sí que hi hauria “Nosotros ressenya-col%c2%b7lectiva-3en la noche” de Kent Haruf o “Basat en una història real” de la Delphine de Vigan, per exemple), però com que és el darrer que llegiré d’ell (aquest any va morir), penso que paga la pena que aparegui en la llista del teu blog, tant pels seus llibres al voltant del Wallander i la seva filla, com d’aquells que no són literatura negra, com de les obres de teatre, moltes d’elles inspirades pel fet de ser el director del Teatre Nacional de Moçambic”.

4. LA MEVA PLANTA DE TARONJA LLIMA, de José Mauro de Vasconcelo (Asteroide)ressenya-col%c2%b7lectiva-4

Una proposta de l’Emma Farreras i Compte, de Canet de Mar, que assegura que és “un llibre altament recomanable, un clàssic de la literatura brasilera.  Un llibre preciós i de gran emotivitat”.

5. L’AMOR FORA DE MAPA, de Roc Casagran (Sembra)

ressenya-col%c2%b7lectiva-5Una proposta de la Cel Font, que ens escriu des de Tarragona, i que sobre el llibre afirma “és una novel·la que t’atrapa des de la primera pàgina. Una història tan propera i actual que és inevitable no posar la cara d’alguns dels nostres coneguts als protagonistes. És un llibre que va ser editat el 2016 i del qual ja se n’ha fet una  4a. edició”.

  img_4276
6. EL LLIBRE DE LA SENYORETA BUNCLE, de D.E. Stevenson (Viena)

Una novel·la recomanada per la Marta Gil, de Barcelona, que sobre el llibre explica això “És una edició de ressenya-col%c2%b7lectiva-62015, però va ser publicada per primer cop el 1934. La seva autora és neboda del famós Stevenson de l’Illa del Tresor i va escriure una delícia de novel·la sobre una dona que per guanyar-se uns quants calerons decideix escriure un llibre basat en les vides dels seus veïns del poble. Encantador, deliciós i molt molt divertit”. Podeu entrar en el blog Un món de llibres, de la Marta Gil, i llegir la ressenya que va dedicar-li en el seu moment 

7. ARGELAGUES, de Gemma Ruiz (Proa)

Un llibre recomanat per l’Àngels Casanovas Freixas, que escriu des de Collbató i que sobre la novel·la escriu això: “és la història de la besàvia i les àvies de l’autora, un retrat de la vida a pagès, molt dura i miserable, fins que han de marxar a Sabadell a fer de minyones i a treballar en la indústria del tèxtil, ressenya-col%c2%b7lectiva-7també molt dura, amb moltes hores de feina, mal pagades i poc valorades. És ben bé que podria ser la història de les meves àvies o de qualsevol de les àvies i besàvies que van néixer a principis del segle xx.

És després d’haver llegit un llibre com aquest que me’n penedeixo de no haver demanat que m’expliquessin com va ser la seva infància o joventut.En aquest llibre hi ha una feina molt important de recuperació del llenguatge oral que es feia/fa servir a pagès (i no només a pagès), amb expressions i vocabulari que m’han dut també a la llengua que parlaven les meves àvies, i que tinc molt interioritzat, encara que no utilitzo en el dia a dia: hetxura, radere, duges, enfitat, allavors, tunda, hòstic, perxò, poseu’se-e… Trobo que l’autora ha estat agosarada i, al mateix temps, encertada”.25 anys sense Montserrat Roig. Portada del llibre "La memòria viva" de Sembra Llibres.

8. MONTSERRAT ROIG. LA MEMÒRIA VIVA, d’Aina Torres (Sembra)

Un llibre que ens proposa l’Imma Casassas Bassas que opina que “ara que fa 25 anys que ens va deixar M. Roig, periodista i novel.lista, recordar la seva vida i obra és un bon homenatge, per fer-la present”.

9. CUTTER Y BONE, de Newton Thornburg (Sajalín)ressenya-col%c2%b7lectiva-9

Recomanat pel Carles Guri, que escriu des de Barcelona.

 

 

 

10. MANUAL PER A DONES DE FER FEINES, de Lucia Berlin (L’Altra)

ressenya-col%c2%b7lectiva-11Un llibre recomanat per la Pat Blake, que ens escriu des de Wichita (Els Estats Units) i per la María Ripoll Cera, que ens escriu des de Barcelona, i que sobre el llibre diu “Si toda la escoria social se pusiese a contar sus historias, aprenderíamos mucho más de la vida y de nosotros mismos en vez de estar mintiéndonos continuamente. Lucia Berlin explica sus experiencias tal cual, sin disfrazarlas, y qué experiencias. ¡Y hay tanta belleza en ellas! La lectura de este libro te hace desear intensamente ponerte a escribir historias tan rotundas como esta, con tus circunstancias. Todo un reto”.

img_4228

11. L’ESTRET CAMÍ CAP AL NORD PROFUND, de Richard Flanagan (Raig Verd)ressenya-collectiva-46

Un llibre recomanat per la Sílvia Fustegueres, que ens escriu des de Barcelona i que és la responsable del blog L’illa deserta.

 

12. RELOJES DE HUESO, de David Mitchell (Mondadori)

ressenya-col%c2%b7lectiva-13Un llibre recomanat pel Martí Noè, que ens escriu des de Mataró i que sobre la novel·la explica això: “és una lectura que us sorprendrà, tant si sou amants del gènere fantàstic com si no. Poblada d’uns personatges captivadors i molt ben descrits (a l’estil d’”El jilguero” de Donna Tartt), amb subtils  tocs de fantàstic tipus Neil Gaiman, i un final apocalíptic com algunes novel·les de Houellebecq… Que no us espanti el seu gruix, jo m’he quedat amb ganes de més!”

13. NORTE Y SUR, d’Elizabeth Gaskell (Alba)ressenya-col%c2%b7lectiva-12

Un llibre recomanat per la Laura Rubio, de Barcelona, i que és la responsable del blog El que llegeixo.

14. LES PETITES VIRTUTS, de Natalia Ginzburg (Àtic dels llibres)

ressenya-col%c2%b7lectiva-14Una proposta literària de Montse Frauca, que ens escriu des de Granollers i que sobre el llibre ens explica que “es recullen onze relats entre l’autobiografia i l’assaig. El que m’ha impressionat és la capacitat d’observació i la serenitat amb la que parla sobre la pobresa, el silenci, la decepció, la por, els canvis, la vida familiar o els fills”. Podeu llegir la ressenya que va escriure en el seu blog Lletres minúscules.

15. BAD KITTY, de Nick Bruel

ressenya-col%c2%b7lectiva-15Un llibre infantil recomanat per la Victoria Buritsch-Tompkins, que ens escriu des de Seattle (Estats Units) i que sobre el llibre explica I think my favourite book (series) this year was actually reading the Bad Kitty series with my son. They have been getting progressively thoughtful, insightful, and are starting to cover topics that fall outside the normal “Kids Book” progression. Bad Kitty has run for public office (neighbourhood level) and fought the fourth wall (while Bruel schools his readers on storytelling concepts), as well as the customary “goes to school” and “has a birthday” volumes”.

img_4256

 

ressenya-col%c2%b7lectiva-16

16. INSTRUMENTAL, de James Rhodes (Blackie Books)

Un llibre recomanat per la Nàdia Grau Andrés,  que viu a El Vendrell i és la responsable del bloc sobre correcció i traducció Nàdia amb accent. Sobre el llibre afirma que “James Rhodes se abre ante nosotros y nos permite llegar a él. El lector solamente tiene que querer hacerlo, saber, poder. Conozcamos a James”.

17. GRECIA EN EL AIRE, de Pedro Olalla (El Acantilado)ressenya-col%c2%b7lectiva-17

Un assaig recomanat per la Glorian Arimon, de Mollet del Vallès, que és responsable del blog Gloria Condal.

 

18. CRÓNICA JAPONESA, de Nicolas Bouvier (La linea del horizonte)

Recomanat per la Meritxell-Anfitrite Álvarez, que ressenya-col%c2%b7lectiva-19ens esciru des de de Madrid i que és redactora del blog col·lectiu i de viatges La línea del Horizonte.

19. DIETARI (1979-1980), de Pere Gimferrer (Edicions 62)

ressenya-collectiva-20Recomanat per la Mercè Ubach, que escriu des de Barcelona i que sobre el dietari explica que “consta d’un recull d’articles publicats regularment en premsa. Però lluny d’haver envellit, els volum manté una plena vigència, sostinguda pel prodigi del seu estil i per la força de les idees en què aquest se sustenta”.

rc-21

 

20. IN THE DARK ROOM, de Susan Faludi (MacMillan)

Un assaig recomanat per la Gioa Rossi, que ens escriu des de Ginebra (Suïssa).

img_4238

 

21. LA INSÓLITA PASIÓN DEL VENDEDOR DE LENCERÍA, d’Asako Hiruta (Reservoir Books)

ressenya-col%c2%b7lectiva-40Un llibre recomanat per l’Ana González, de Palma de Mallorca, responsable del blog de literatura Azar objetivo, que sobre el llibre ens explica que és “Una petita joia, senzilla (que no simple), gens pretenciosa, que tracta temes del dia a dia”.

22. SOLARIS, de Stanisław Lem (Impedimenta)

ressenya-collectiva-22Un llibre que recomna la Laia Pérez, que és valenciana però viu a Barcelona i que és responsable del blog Lucky Buke. Sobre el llibre afirma que És una història de ciència ficció que traspassa les línies de la novel·la: ara no puc veure cap pel·lícula del gènere, ni puc llegir cap llibre, sense pensar que tots estan equivocats o, almenys, que ressenya-collectiva-23s’han quedat molt lluny d’una veritable reflexió sobre la ciència ficció. Crec que és un llibre imprescindible per als amants del gènere”.

23. TODO ESTE TE DARÉ, de Dolores Redondo (Planeta)

Una novel·la que recomana la Marta Tena, que ens escriu des de La Sènia (Tarragona).

24. CIVIL WAR, de Mark Millar / Steve McNiven (Panini)

ressenya-collectiva-24Un còmic recomanat per Joseph Skinkis, que ens escriu des de San Sai (Tailàndia)

25. EL NAZI DE SIURNA, de Toni Orensaz (Ara Llibres)

Una proposta de Narcís Llauger i Dalmau, de Tarragona, i que sobre el llibre ens fa aquest resum: “Heus aquí una manera intel.ligent de convertir una investigació periodística en una trama novel.lada. Els de les contrades del sud sempre ens havíem preguntat què hi havia de cert en el rumor popular que afirmava que en els cims de Siurana s’hi mig amagava un nazi. Orensanz pica l’ham i es posa a investigar. El resultat és aquest llibre apassionant on ens veiem acompanyant-lo en la recerca. Cada nou interrogant que se li obre al periodista es converteix en un nou esquer per a la nostra curiositat. Fins a l’últim paràgraf. Només aleshores tots els ressenya-collectiva-25misteris es desvetllaran. Qui era el “nazi” de Siurana? Quines en va fer durant la Segona Guerra Mundial? Com va poder escapar a la justícia i va arribar a les nostres terres? Quina relació va tenir amb la gent del país com Joan Sales, l’autor d’Incerta Glòria?

Vull subratllar que Orensanz no esquiva covardement les qüestions ètiques que el tema comporta. Podem girar els ulls i deixar oblidats als anys 40 les actuacions d’aquesta gent? El conflicte bèlic ja tancat, tanca també la seva responsabilitat moral? Doncs he de confesar que poques vegades havia trovat una reflexió al respecte tan ben travada com la que ens ofereix Orensanz.

Aquí teniu un llibre rodó, apassionant i diferent. Si us el feu vostre, espero que el gaudiu com jo”.

img_4245

 ressenya-collectiva-25

26. SHYLOCK IS MY NAME, de Howard Jacobson

Recomanat per Emanuela Zanchi, que ens escriu des de Venècia (Itàlia).

27. COMMONWEALTH, d’Ann Patchett

Recomanat per la Laurie Engberg, que ens escriu des de Portland (Estats Units).

ressenya-col%c2%b7lectiva-18

 

28. EL LIBRO DE LA ALEGRIA, de Dalai Lama i Desmond Tutu (Grijalbo)

ressenya-collectiva-26Recomanat per la Tessa Miller, que ens escriu des de Pinedale (Els Estats Units).

 

 

 

 

29. DANSA DE LES OMBRES FELICES, d’Alice Munro (El Club editor)

ressenya-collectiva-27Un llibre recomanat per l’Elisabet Sánchez Garzón, que ens escriu des de Figueres, que gestiona aquest blog i que sobre el llibre ens explica “Vaig comprar el llibre influenciada per el premi Nobel que li van atorgar a l’autora l’any 2013, però el vaig posar a la cua de llibres per llegir. No ha estat fins l’any 2016 que l’he començat, i m’ha sorprès molt gratament. La delicadesa i la veracitat com descriu vides quotidianes fan que t’endinsis en els seus escenaris sense adonar-te’n”.

 

30. L’ILLA SENSE TEMPS, d’Esperança Camps (Meteora)

ressenya-collectiva-30Un llibre recomanat per la Sílvia Mayans, que ens escriu des d’Arnes (Terra Alta), que és responsable del blog A recer d’un baobab i que sobre el llibre explica que és “Una història intimista amb un macabre assassinat com a teló de fons. Una prosa agosarada, innovadora, sorprenent, que retrata minuciosament a la protagonista (una escriptora i periodista que retorna a casa seva, l’illa de Menorca, per un tema familiar) i l’entorn de la dona assassinada brutalment. Una crua radiografia de la nostra societat, on l’Esperança Camps demostra que domina el món del periodisme a la perfecció. Imprescindible”.

img_4267

31. CICATRIZ, de Sara Mesa (Anagrama)

Maquetación 1Un llibre recomanat pel Jordi Ullod, que ens escriu des de Barcelona i que sobre el llibre explica que “em va impressionar molt i el vaig haver de llegir d’una tirada. És una història tèrbola i mig desenfocada, plena de distorsions, una narració aspra on una protagonista falsament apàtica i inactiva es va deixant fer pels afalacs  d’un admirador tan distant com excessiu i incondicional que sorgeix de la manera més insospitada,  fins que ella es va veient atrapada pel seu mateix joc”.

32. COMBRAY, de Marcel Proust (Viena)ressenya-collectiva-31

Un llibre recomanat per l’Oriol Magrinyà, que ens escriu des de Barcelona, que és el responsable del blog  El subratllat és meu i que sobre l’autor afirma “em va saber greu no haver-lo descobert abans, i és que Proust és d’aquells autors que encara no l’has acabat de llegir, i ja el voldries rellegir”.

33. TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES, d’Angelika Schrobsdorff (La Campana)ressenya-collectiva-32

Un llibre recomanat pel Juan Antoni Martínez, que ens escriu des de Barcelona. 

34. EL DSESCAPOTABLE ROJO Y OTRAS HISTORIAS, de Louise Erdrich (Siruela)

ressenya-collectiva-41Un llibre recomanat per la Barbara Menzies, que ens escriu des de Auckland (Austràlia).

 

 

 

35. TAN POCA VIDA, de Hanya Yanagihara (Lumen)

ressenya-collectiva-43Un llibre recomanat per la Cathy Sosnowski, que ens escriu des de Connecticut (Estats Units) i que sobre el llibre ens explica això A Little Life by Hanya Yanagihara was a haunting read, powerful and sad. Sebastian Junger’s book Tribe was also a provocative read. Both made me think deeply about the importance of connections and belonging and the long term effects we suffer from when those connections are missing”.

ressenya-collectiva-44

 

36. EL DELIRIO BLANCO, de Jacek Hugo-Bader (Dioptrías)

Un llibre que ens recomana en Josep Calle, de Mollet del Vallès, que sobre el llibre ens comenta “és una crònica d’un viatge al.lucinant (i real) per la Rússia més gèlida”.

 

37. ANTÒNIA VICENS. MASSA DEUTES AMB LES FLORS, de Sebastià Portell i Clar (Lleonard Muntaner)

ressenya-collectiva-47Un llibre recomanat pel Gustau Pomarola, de Torelló, i que sore la lectura ens explica això: “Dos enamorats de Palma: un jove escriptor entrevista a una autora Antònia Vicens, la Gran Dama de les Lletres Catalanes, l´any passat va fer setanta-cinc anys i li van caure tots els reconeixements. I de l´entrevista n´ha sortit un llibre àgil, per conèixer una autor de narrativa i poesia”.

 

38. MIGUEL STROGOFF, de Jules Verne (Orbis)

ressenya-collectiva-45Un clàssic recomanat per l’Elena Soler, que ens escriu des de Cardona i que és la responsable de Traduccions ESS.

img_4236

 

MOLTES MENTIDES I POQUES VERITATS. Fem 5 anys!

3 nov.

img_3905foto5

Avui Tot és una mentida fa 5 anys!

Abans d’anunciar els guanyadors dels cinc llibres i de publicar les mentides que heu enviat us he preparat un petit resum amb algunes veritats del blog d’aquests cinc anys de literatura.

Moltes gràcies a tots els que seguiu, comenteu i compartiu el blog. Mentre hi hagi energies i humor aquí estarem.

1. ELS 5 LLIBRES MÉS VISITATS

1. JO CONFESSO, Jaume Cabré

2. LA QUARTA PARET, de Sorj Chalandon

3. ESTIMADA VIDA, d’Alice Munro

4. REPARAR ELS VIUS, de Maylis de Kerangal

5. CÓRRER SENSE POR, de Giuseppe Catozzella

2. EL QUE ESCRIUS A GOOGLE…

Com arriben els lectors al blog? El més normal és que ho facin a partir de la recerca d’un llibre o d’un autor, però resulta que el sistema wordpress grava les paraules o frases que s’escriuen a un cercador i que serveixen per arribar fins el blog. Us presento les 5 més curioses, hi ha gent que ha escrit això a google i ha arribat fins el blog:

1. Ada colau curriculum.

2. Antonio villarroel.

3. La tomata, com la dona, tot l’any és bona.

4. Els periodistes informen sobre llibres de lectura?

5. Raons per no presentar-se a premis literaris.

3. ELS 5 MONOGRÀFICS MÉS VISITATS

1. ETS UN PEDANT LITERARI?

2. PER QUÈ SERVEIX UN LLIBRE?

3. 10 LLIBRES D’AUTOAJUDA QUE MAI ES PUBLICARAN

4. 10 LLIBRES INFANTILS QUE MAI ESPUBLICARAN

5. NO EMPRENYIS EL LLIBRETER. 10 consells per comprar el teu llibre de Sant Jordi

4. ELS COMENTARIS

Durant aquests cinc anys en Manel Xicota és el lector que més comentaris ha fet en el blog. Cal dir, però, que el blog té un sistema per detectar els comentaris brossa, aquells que són comentaris spam o comentaris que en realitat no aporten res, i que simplement serveixen per fer publicitat de l’empresa que deixa el comentari. Aquests no es publiquen mai perquè és publicitat encoberta. Si aquests comentaris es contessin aquests serien els 5 més populars:

1. SEO i SEM: Tècniques per atraure visites a les pàgines web.

2. Pàgines porno ruses.

3.  Venda de Viagra.

4. Pàgines de casinos.

5. Pàgines d’apostes online.

5. ELS 5 LLIBRES MÉS COMENTATS

1. ÀNIMA, Wajdi Mouawad

2. VICTUS, d’Albert Sánchez Piñol

3. ALGÚ, d’Alice McDermott

4. LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT, de Jöel Dicker

5. EL BIGOTI, d’Emmanuel Carrère

img_3966

LES VOSTRES MENTIDES

1. “Guapo, ‘carinyo’, acosta’t! El tinc fresc i viu… I va entrar i es va firar: se’n va emportar no sé què de Grey”, de Manel Xicota.

2. “LLEGIR MATA”, d’en Pere.

3. “Llegir llibres en un e-book és, sense cap mena de dubte, molt més reconfortant que tenir-los en paper”, de Marta Sans Cabezos.

4. “Mario Vargas Llosa era el germà bessó de Dolores Vargas (alias la Terremoto).  La lletra del famós “Achilipú”, era d’ell”, de Clara Maynés Gutiérrez.

5. “Aquest no és el cinquè aniversari del bloc. Ja fa molts anys que funcionava a la clandestinitat i ara fa cinc anys el cervell de la trama es va veure obligat a treure’l a la llum”, d’Alfonso Fuentes.

6. “Regla de tres: la qualitat d’una novel.la és directament proporcional al seu pes”, de Sílvia Mayans.

7. “Camino impassible entre llibres, com qui fa drecera per un carreró, sense finestres ni balcons”, de Gerard Gomila Caro.

FEM 5 ANYS! Grafiti fotografiat al carrer Enric Morera de Mollet del Vallès.

FEM 5 ANYS! Grafiti fotografiat al carrer Enric Morera de Mollet del Vallès.

8. “Roberto Bolaño està viu “, de Maurici Dalmau.

9. “M’encanta l’últim premi Ramon Llull!”, de Noemí Molinero.

10. “Llegir oxida les neurones! I aleshores agafa les pàgines del llibre per netejar ferralla…”, de Pelegllefer.

11. “A les biblioteques públiques ningú demana mai el darrer best-seller que està de moda”, de Jordi Puig.

12. “Ja ho sabies que l’Augusto Monterroso tenia insomni crònic?”, d’Oriol M.D.

13. “He llegit tots els vostres llibres @totesunamentida  @Raig_Verd @AlrevesEditor @LibrosAsteroide @BlackieBooks @bromera”, de Ramon Renedo.

14. “La venda de llibres en català cada dia supera a la de llibres en castellà”, d’Isabek.

Grafiti fotografiat en un edifici de Vic.

Grafiti fotografiat en un edifici de Vic.

15. “La Maya Angelou fou la primera noia blanca que va ballar en un club de jazz😉”, d’Anna Serra i Vidal.

16. “Posats a dir mentides, la veritat és que no hi ha cap llibre que valgui la pena”, de Nàdia amb accent.

17. “Aquí en teniu una. Sóc una bruixa i encara no m’ha descobert ningú…”, de Fina Sans Ussetti.

18. “El llibre sempre és millor que la pel.lícula ;)”, de Josep Calle.

19. “Ramon Llull va veure 5 vegades la imatge de la seva familia jugant al póker, es va espantar i es va anar a viure a l’Aràbia”, de @rulovi10

20. “Estic gaudint molt del llibre L’art de viure de la Goliarda Sapienza. Una escriptora nascuda a Roma a l’any 1926”, de Eulàlia Vidal.

21. “M’has tornat tots els llibres que et vaig deixar, amb una setmana t’has empassat dues novel.les, un assaig i un còmic. I dius que els teus amics encara n´han llegit més”, Imma C.

A veure a si ens ha tocat un llibre del sorteig de Tot és una mentida...

A veure si ens ha tocat un llibre del sorteig de Tot és una mentida…

22. “Anthony Browne és el pseudònim de Jane Goodall”, de la Ingrid Reyné.

23. “Res com un llibre interesant per anar a dormir promte”, d’en Pep Català.

24. “Els guanyadors dels Premis Nobel de literatura no generen mai cap debat”, de l’Enric.

25. “El Govern havia aixafat la cultura. Hi restaven, però, els certàmens literaris. Sort en teníem, de la seva imparcialitat”, d’en Jordi Borràs.

26. “Tot és una mentida està patrocinat per “el bigotes”, de ahi el seu nom i la seva mentida”, de José Manuel Gómez Gil.

27.  ““La Generalitat aprovarà una llei perquè el dia de Sant Jordi només es venguin llibres editats en català”, d’Anna Rosich Soler.

I ELS 5 LLIBRES DEL SORTEIG SÓN PER A…

1. DONES D’AIGUA, HÒMENS DE FANG, per la Isabek.

2. LAS GANAS, per l’Anna Serra i Vidal.

3. REMOR DE SERPS, per l’Eulàlia Vidal.

4. MI PLANTA DE NARANJA LIMA, per la Clara Maynés Gutiérrez.

5. LES PERERES FAN LA FLOR BLANCA, pel Josep Calle.

NO EMPRENYIS EL LLIBRETER. 10 consells per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2016

20 abr.

 

Man's favorite 2

Heu vist la comèdia Man’s Favorite Sport? (Su juego favorito) de 1964? Rock Hudson feia d’un simpàtic i eficient venedor d’aparells de pesca d’uns grans magatzems de San Francisco. Els seus clients creien que era un autèntic expert, ja que havia escrit Fishing made simple, un manual d’instruccions sobre pesca amb canya. En realitat no tenia ni idea de pesca i durant tota la pel·lícula intentava ocultar la seva mentida i passar desapercebut. 

Falta molt poc per a Sant Jordi i també perquè tornin a aparèixer algunes notícies recurrents. Quan arriba l’estiu són les notícies sobre els cops de calor i l’operació sortida i amb el dia del llibre apareixeran les llistes dels més venuts o les entrevistes als turistes que flipen amb la nostra festa.

Per aquest Sant Jordi 2016 en Jaume Barberà ens voldrà il·luminar amb un nou llibre i amb les seves sentències de periodista íntegre; l’Assumpta Montellà presentarà Lletraferides… a no, que el van retirar per plagi; i l’Antoni Daura, el president del Gremi de Llibreters, anunciarà que la facturació ha pujat novament un 6% amb la conseqüent estupefacció dels llibreters.

Sí amics, el cas és que la pel·lícula d’en Rock Hudson m’ha fet pensar en el primer dels consells que vull donar-vos: no us creieu tot el què us diuen els especialistes. En tenim més de suggeriments, i  avui, farem un recull de 10 consells per comprar amb condícia el vostre llibre de Sant Jordi, per facilitar la feina dels petits detalls i de pas simplificar la feina al llibreter i no acabar emprenyant-lo.

De les moltes reflexions que he llegit aquests dies sobre Sant Jordi em quedo amb la de la Laura Huerga, l’editora de Raig Verd: “Recordeu que si per #santjordi podeu comprar llibres és perquè hi ha gent que els compra tot l’any”. Doncs, apa-li! Tots a comprar llibres i a gaudir del millor dia de l’any.

Molt bon Sant Jordi 2016 a tothom, amb humor i amb alegria!

19

 

1.EL DESCOMPTE DEL 10% EN LLIBRES, NOMÉS EL DIA DE SANT JORDI

El descompte del 10% en llibres de Sant Jordi és un reclam mític per a la venda de llibres. És un descompte que només s’aplica el dia del llibre, perquè si no fos així... tots els dies serien Sant Jordi i la festa del llibre no tindria cap sentit. No demaneu, ni molt menys pressioneu el llibreter amb el descompte de Sant Jordi abans del dia 23. Quedareu fatal!

El descompte del 10% en llibres de Sant Jordi és un reclam mític per a la venda de llibres. És un descompte que només s’aplica (o s’hauria d’aplicar si totes les llibreries respectessin aquest acord) el dia del llibre, perquè si no fos així… tots els dies serien Sant Jordi i la festa del llibre no tindria cap sentit. No demanis, ni molt menys pressionis el llibreter amb el descompte de Sant Jordi abans del dia 23. Quedaràs fatal!

 

2.NO DIGUIS LA TEVA PROFESSIÓ

Per comprar un llibre no cal explicar la teva professió. De fet, no cal que diguis que ets professor, que és l'únic gremi que sempre ho diu quan va a comprar un llibre. No, no us farem més descompte per ser professors. Us cobrarem el mateix que al forner, al mecànic, al cambrer o a l'enginyer, que quan compren un llibre mai expliquen la seva professió.

Per comprar un llibre no cal explicar la teva professió. De fet, no cal que diguis que ets professor o professora. El dels mestres és l’únic gremi que ho diu quan va a comprar un llibre. De fet nou de cada deu mestres ha dit aquesta frase en una llibreria: Que feu algun descompte per ser professor? Sí, el tema és anunciar la professió per després demanar el descompte. Una cosa va amb l’altra. No, no et faran més descompte per ser professor. Us cobraran el mateix que al forner, al mecànic, al cambrer o a l’enginyer, que quan compren un llibre mai expliquen la seva professió. No facis el ridícul.

 

3.NO UTILITZIS LA COMPRA DEL LLIBRE PER FER-TE UN AUTO REGAL

 Vaja, sembla que el llibre Oye, morena, ¿Tú que miras?, de la Megan Maxwell no li ha agradat a l'Oriol.


Vaja, sembla que el llibre Oye, morena, ¿Tú que miras?, de la Megan Maxwell (Esencia) no li ha agradat a l’Oriolet. Bé, ja em sacrifico jo i me’l llegeixo… ja que l’he comprat. 

 

4.PENSA EN LA PERSONA A LA QUAL LI COMPRES EL LLIBRE

Joder, el Wilson és un cabró. Va i ens compra un llibre de disseny d'interiors ... per a la nostra barraca, no?

Joder, el Wilson és un cabró. Va i ens compra el llibre de decoració Principios básicos del diseño de interiores, de Simon Dodsworth (Nerea). No serà per a la nostra barraca?

 

5.NO UTILITZIS EL LLIBRE PER DIR COSES QUE NO T’ATREVEIXES A DIR A LA CARA

Quin llibre més curiós m'ha regalat el meu xicot:"Com dir-li que és una paia molt rara. El llibre definitiu per als extravagants".

Quin llibre més curiós m’ha regalat el meu xicot: Fin al mal aliento, d’Àngel Sevilla.

 

6.PENSA BÉ A QUINA LLIBRERIA COMPRES ELS TEUS LLIBRES

Decididament a una llibreria catòlica no seria el millor lloc per comprar "Mi mundo de plástico", de María Lapiedra. Igual que a la Llibreria Virus no seria el millor lloc per comprar l'últim llibre de sentències del Papa Francesc.

Decididament a una llibreria catòlica no seria el millor lloc per comprar Mentiras fundamentales de la iglesia católica, d‘en Pepe Rodríguez (Ediciones B). De la mateixa manera que a la Llibreria llibertària Virus no seria el millor lloc per comprar Solo el amor nos puede salvar, del Papa Francesc (Romana). Hi ha més exemples, com les llibreries cool.  A la llibreria Calders de Barcelona no us atrevireu pas a demanar el llibre Manual para ser feliz around the word, d’Aless Gibaja (Temas de hoy). O per exemple a No Llegiu, també a Barcelona, no hi demaneu pas un llibre de grup RBA.

 

 7.SIGUES REALISTA, NO DEMANIS LLIBRES QUE NO EXISTEIXEN

No, no existeix un llibre per ensenyar a llegir els estruços o potser la teva parella vol evadir impostos, assassinar algú sense deixar proves o segrestar un avió, però no, no hi ha cap llibre que ho expliqui i millor que no ho preguntis.

No, no existeix un llibre per ensenyar a llegir els estruços. Potser la teva parella vol evadir impostos amb la seguretat de no ser enxampada, assassinar algú sense deixar proves o fabricar una bomba amb ingredients casolans, però no, no hi ha cap llibre que ho expliqui i millor que no ho preguntis.

 

8.QUE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ NO T’ENREDIN

-El diari ARA explica que els llibres més ben situats per aquest Sant Jordi són els de l'editorial ARA llibres. -Doncs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA diu que l'editorial EDICIONES B serà la que ho petarà aquest Sant Jordi. -Caram, no sé pas quin llibre comprar. ahir EL MUNDO, parlava molt bé dels llibres de LA ESFERA. -Noi, és un problema. A RAC1 només fan que parlar dels llibres de l’editorial PLANETA.

-El diari ARA explica que els llibres més ben situats per aquest Sant Jordi són els de l’editorial ARA LLIBRES.
-Doncs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA diu que l’editorial EDICIONES B serà la que ho petarà aquest Sant Jordi.
-Caram, no sé pas quin llibre comprar. Ahir EL MUNDO, parlava molt bé dels llibres de LA ESFERA.
-Noi, és un problema. A RAC1 han tornat a entrevistar a la Isabel Martí de LA CAMPANA.

 

9.LA NOVEL·LA “RELAJA, DESCANSA MUCHO Y ES MUY BONITA”

A l’hora de demanar el teu llibre de Sant Jordi, procura tenir informació. El títol, l’autor i l’editorial són bàsics. És millor això que la informació sobre el color del llibre, el dibuix de la portada o les pàgines que té. I sobretot no facis un Rajoy, que és com es coneix l’acció de definir un llibre sense aportar cap tipus d’informació sobre aquest llibre quan no recordes el seu títol. Es coneix així des que li va passar a en Mariano Rajoy i va descriure el llibre El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral) amb aquestes paraules: "Esta Semana Santa he leído un libro, algo sobre una modelo, no recuerdo el título exacto". Es una novela policiaca. Es interesante. Relaja, descansa mucho y es muy bonita". Es probable que el llibreter es quedi amb la cara de gilipolles que té el de la foto.

A l’hora de demanar el teu llibre de Sant Jordi, procura tenir informació prèvia. El títol, l’autor i l’editorial són bàsics. És més útil que la informació sobre el color del llibre, el dibuix de la portada o les pàgines que té. I sobretot no facis un Rajoy, que és com es coneix l’acció de definir un llibre sense aportar cap tipus d’informació sobre aquest quan no recordes el seu títol. Es coneix així des que li va passar a en Mariano Rajoy i va descriure el llibre El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral) amb aquestes paraules: “Esta Semana Santa he leído un libro, algo sobre una modelo, no recuerdo el título exacto. Es una novela policíaca. Es interesante. Relaja, descansa mucho y es muy bonita”.

 

10. EL VALOR AFEGIT D’UNA BONA DEDICATÒRIA

No ens enganyem, si fas una cua ben llarga per aconseguir la signatura i la dedicatòria de l’escriptor preferit de la teva parella, sumes molts punts i és un valor afegit que ben segur et serà agraït. El problema és quan l’escriptor ha traspassat. Aleshores, com t’ho pots muntar? Us proposo la malifeta, però enginyosa idea literària que l’Empar Moliner i el Quim Monzó van practicar a principis de segle XXI quan col•laboraven en el matí de Catalunya Ràdio amb l’Antoni Bassas. Resulta que quan el periodista estava fent el programa, els dos escriptors entraven al seu despatx i dels molts llibres que hi tenia seleccionava alguns d’autors morts (Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Joanot Martorell) i li escrivien com si el mateix, posem per cas, Ramon Llull fos l’autor de la dedicatòria: “A l’amich Anthoni Bassas ab la pus gran devoció radiofònicha , Ramon Llull”.

No ens enganyem, si fas una cua ben llarga per aconseguir la signatura i la dedicatòria de l’escriptor preferit de la teva parella, sumes molts punts i és un valor afegit que de ben segur et serà agraït. El problema és quan l’escriptor ha traspassat. Aleshores, com t’ho pots muntar? Us proposo la malifeta, però enginyosa idea literària que lEmpar Moliner i el Quim Monzó van practicar a principis de segle XXI quan col·laboraven en el matí de Catalunya Ràdio amb l’Antoni Bassas. Resulta que quan el periodista estava fent el programa, els dos escriptors entraven d’amagat al seu despatx i dels molts llibres que hi tenia, seleccionaven alguns d’autors morts (Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Joanot Martorell) i li escrivien com si el mateix, posem per cas, Ramon Llull fos l’autor de la dedicatòria: “A l’amich Anthoni Bassas ab la pus gran devoció radiofònicha , Ramon Llull”.

 

%d bloggers like this: