Tag Archives: Edhasa

MEMÒRIES D’ADRIÀ, de Marguerite Yourcenar

11 nov.

IMG_2085

En Carles Peña, amic i company a la Llibreria L’Illa de Mollet del Vallès, sempre me l’havia recomanat. Aquest estiu, a part de tornar-me’l a aconsellar, me’l va regalar. Les Memòries d’Adrià és el llibre que em resistia a llegir. No per una raó concreta, segurament per descart en l’àmplia oferta de llibres que sempre tenim a l’abast a la llibreria. Doncs bé, ara sóc jo el que fa proselitisme i forma part del grup de fans del llibre. Que serveixi aquesta ressenya per convèncer i aconseguir nous adeptes a la causa!

Marguerite Yourcenar és el pseudònim de Marguerite Cleenewerck de Crayencour. Va néixer a Bèlgica el 1903 i va morir als Estats Units el 1987, on hi va viure des de 1937 amb Grace Click, traductora, amiga, amant i parella fins la seva mort. Aquí podeu aprofundir sobre la seva vida. Tot i ser una de les autores amb més prestigi de la llengua francesa del segle XX i la primera dona que el 1980 va formar part de l’Académie française, és una escriptora poc llegida al nostre país.

IMG_2098

Memòries d’Adrià és es va publicar el 1951 després que l’autora li dediqués més d’una dècada a la seva escriptura. La traducció castellana del llibre la va fer l’escriptor argentí Julio Cortázar el 1955 però no va ser fins el 1982 que l’editorial Edhasa va publicar-lo a Espanya. Jo he llegit la traducció al català que el 1983 va fer en Jaume Creus i que actualment es pot aconseguir amb Labutxaca. Hi ha un estudi molt interessant de Luisa Cotoner Cerdó sobre Les traduccions al català de Marguerite Yourcenar i la seva recepció crítica, que entre altres línies d’investigació, explora aquesta aparent manca d’interès del públic català per l’escriptora i que sembla arribar a dia d’avui. Podeu llgir-la aquí.

Memòries d’Adrià és una novel·la històrica monumental d’exquisida bellesa lingüística i  probablement sigui un dels llibres més citats quan es parla del gènere epistolar. A les portes de la mort i després de tantejar el suïcidi, Adrià, que va ser emperador romà entre els anys 117-138 escriu una llarga carta a Marc Aureli, el seu nebot, fill adoptiu i successor de l’imperi.

Marguerite Yourcenar recrea la vida d’Adrià, un emperador romà atípic. Humanista, il·lustrat, enamorat de la cultura grega i oriental, escèpticament religiós i tot i que com tots els emperadors va haver de fer front a traïcions, conspiracions, negociacions mafioses, ordres d’assassinats i guerres entre clans familiars, en el llibre és presentat com un cercador de la pau interessat en que el seu poble aconseguís un nivell més alt de felicitat i riquesa.

IMG_2095En aquestes memòries, barreja de realitat i de ficció, Yourcenar explora l’Adrià més polític en les victòries i els fracassos del seu govern. Les guerres, els pactes per establir la pau arreu de l’imperi, les lluites al senat o els seus viatges, que entre d’altres llocs el van portar a Tarragona, ciutat que apareix almenys en dues ocasions al llibre.

Per altra banda, també dóna a conèixer l’Adrià més íntim: enamorat de l’art, de la música, de la poesia i de les llegües. La novel·la té aturades en la seva joventut, en les lectures que el van influir, en les seves amistats o en l’amor… Walter White, el protagonista de Breaking Bad, escull el nom de Werner Heisenberg a la sèrie fent així una picada d’ull al gremi científic. La Llibreria Antinous, els especialistes en literatura gai i lèsbica de Barcelona, també han d’haver escollit el seu nom fent així un homenatge al que va ser l’amant d’Adrià. Res és casual.

Dubto que tota la filosofia d’aquest món aconsegueixi suprimir l’esclavitud; com a molt li canviaran el nom… sóc capaç d’imaginar formes de servitud pitjors que les nostres per més insidioses… transformar els homes en màquines estúpides i satisfetes, cregudes de la seva llibertat en plena submissió. La novel·la està plena de frases i textos, com aquest que poso aquí, que faran les delícies d’aquells que us agrada subratllar. Podeu visitar aquesta pàgina i fer-hi un tast.

IMG_2099

El Quadern de notes de les memòries d’Adrià és el text que trobem després de la novel·la i és on Yourcenar reflexiona i comparteix opinions sobre l’obra, l’art d’escriure i la novel·la històrica. És aquí on l’escriptora manifesta que el segle II m’interessa perquè va ser, durant molt temps, el dels últims homes lliures. Paraula de Yourcenar.

Quan vaig acabar Memòries d’Adrià m’acompanyava la serenor dels bons llibres i l’espectacularitat de la descoberta i només tenia ganes de compartir la seva lectura. La mà literària de Yourcenar és extraordinària. El seu estil és depurat, gairebé estoic.

A la novel·la, en realitat, no hi passen gaires coses. Diguem que no hi ha ni una trama ni tampoc moltes accions. És un llibre molt reflexiu, és una carta en veu alta que explora la vida, la vida d’Adrià, sí, però que el lector se la fa seva i s’hi sent totalment proper. Són reflexions d’un emperador, d’un home de poder, d’una persona que pot decidir la vida o la mort dels seus, però les seves intimitats, allò petit, aquelles emocions de l’home savi que Yourcenar fa brillar són també les mateixes que podem sentir tots nosaltres, sense ser emperadors, sense tenir poder. Cada home està eternament obligat, en el curs de la seva breu vida, a triar entre l’esperança infatigable i la prudent falta d’esperança, entre les delícies del caos i les de l’estabilitat.

I ara permeteu-me que me’n vagi al racó de pensar…

IMG_2078

Títol: Memòries d’Adrià  Títol original: Mémoires d’Hadrien  Autora: Marguerite Yourcenar  Traductor:  Jaume Creus  Editorial: Proa Format: butxaca, 271 pàg.

 

%d bloggers like this: