Tag Archives: Mondadori

NOSOTROS EN LA NOCHE, de Kent Haruf

11 gen.

img_4204

Nosotros en la noche, igual que les altres cinc novel·les de l’escriptor americà Kent Haruf (1943-2014), situa els seus protagonistes a Holt, un poble fictici que a la vegada està basat en Yuma (Colorado) d’on l’autor era resident. En aquest poble de cases de fusta, amb jardins arreglats i d’un gran carrer comercial en Louis Waters i l’Addie Moore són veïns des de fa més de quaranta anys. Ell havia estat professor i ella mestressa de casa. Els dos havien estat casats però ara també comparteixen la viudetat.

Un dia l’Addie es presenta a casa d’en Louis i li proposa passar la nit junts, estirar-se plegats al llit, parlar i fer així més digeribles les llargues nits de melancolia i solitud. En Louis accepta i comença així una història de moltes nits (i molts dies) en què sobretot hi ha complicitat, tendresa i comprensió. També una mica de sexe. Les seves xerrades serveixen per fer balanç de la vida viscuda. Les renúncies, el dolor pels moments difícils, les pèrdues, les infidelitats, el paper dels fills en les seves vides, el contrast entre allò que volien fer a la vida i allò que han acabat fent. Converses evocadores a cau d’orella, abraçats sota els llençols i agafats de la mà. Què més es pot demanar?

L’amistat dels dos personatges forjada a base de sinceritat i de respecte comença a trontollar per dos motius. Per una banda la parella acull el nét de l’Addie, un nen que ho està passant força malament com a befunky-collage-001conseqüència de la inestabilitat en la relació dels seus pares. Tot i que el nen troba en l’Addie i en Louis un coixí a les seves pors i que a mesura que passen les setmanes millora el seu estat emocional, és el seu pare (el fill de l’Addie) el que anirà carregant-se la relació dels dos avis perquè ni l’accepta ni la troba correcta.

Per una altra banda els veïns del poble i els seus prejudicis tampoc ho posaran fàcil. Des de la caixera de la botiga de queviures a l’amiga de tota la vida, tothom es permet opinar i jutjar la relació dels dos protagonistes. Segurament arriba un moment i més a aquestes edats que se te’n refot el que diguin els altres, però una cosa és que tu siguis el blanc dels dards enverinats i una altra que com a conseqüència dels teus actes ho siguin els que més estimes. Si fos per un mateix la decisió ja estaria presa, però en la balança de la generositat o de l’individualisme no sempre triomfa el que més ens agrada.

Nosotros en la noche, publicada per Mondadori l’octubre de 2016 i traduïda per Cruz Rodríguez Juiz, és una novel·la curta, només són 128 pàgines que es llegeixen d’una tirada. Una joia que Kent Haruf va escriure sabent que havia de morir. Va arribar just a temps per entregar el manuscrit tot i que no va poder veure’l convertit en novel·la. La seva dona explica que en saber que havia de morir va comunicar-li que escriuria una novel·la sobre ells. La novel·la és Nosotros en la noche.  

Kent Haruf  transforma la quotidianitat i els petits detalls en una història plena de tendresa i sensibilitat. La seva literatura és precisa i senzilla, tant que no hi ha puntuació en els diàlegs ni tampoc es marca la diferència entre el que diu el personatge i el que pensa. En un principi això sorprèn una mica, però de seguida li agafes el to.

Nosotros en la noche podria ser l’argument d’una novel·la romàntica de Danielle Steel o d’una pel·lícula de diumenge a la tarda a Antena 3. Podria, però seria quedar-nos només en l’anècdota o la broma fàcil. Nosotros en la noche fa de la vellesa, bellesa. Robert Redford i Jane Fonda són els actors que interpretaran els protagonistes del llibre en una pel·lícula que ja s’està rodant. El dia que s’emeti per televisió crec que no la programaran un diumenge a la tarda.

img_4210

 

Anuncis

YO TE QUISE MÁS, de Tom Spanbauer

28 oct.

Yo te quise más 010

Cada cop que entrevisten l’escriptor nord-americà Tom Spanbauer (Pocatello, 1946) deixa anar alguna perla com aquesta sobre el seu passat. No va tenir una infància fàcil. Les seves inquietuds culturals i la seva identitat sexual (encara que es va casar, finalment va aflorar la seva homosexualitat) es va construir en el context d’una família ultra catòlica establerta a la zona rural d’Idaho. És en aquest ambient familiar de rigorosa tradició religiosa i en la mancança de relacions afectives, on trobem l’arrel i el punt d’etern retorn de tots els seus llibres. La culpa, el dolor, la repressió, l’alliberament i la transgressió són conceptes presents en totes les seves obres.

Yo te quise más és la darrera novel·la de Tom Spanbauer i és, com totes les altres, una exploració introspectiva amb l’objectiu, segons el mateix escriptor, de fer ficció de la seva vida per fer més veritable la veritat.  L’autor es va donar a conèixer amb Lugares remotos (1993) però va ser amb la segona, El hombre que se enamoró de la luna (1994) i la tercera La ciudad de los cazadores tímidos (2002) amb les que va aconseguir renom internacional. Ha trigat set anys a tornar a l’escena literària, des de Ahora es el momento, la novel·la que va publicar el 2007.

Yo te quise más és un llibre escrit en primera persona. La veu de Ben Grunewald, el seu protagonista, narra vint anys de la seva vida en el si d’un triangle amorós i en el context de dues ciutats, dues èpoques i dues situacions personals diferents. El llibre està dividit en tres parts. La primera està ambientada en el Nova York dels anys vuitanta. És una època de somnis i d’esperances, en la que en Ben estableix uns lligams d’amistat potents i molt especials amb en Hank Christian. Comparteixen el desig d’escriure i de publicar els seus llibres, d’emborratxar-se de vida, de gaudir la nit de manera salvatge i de compartir unes experiències intenses que deixaran petjada en la seves vides per sempre més. Aquesta primera part narra la relació d’amor platònic no correspost i una relació de fidelitat singular entre en Ben, que és homosexual i en Hank, que és heterosexual.

Yo te quise más 018

En la segona part del llibre ens trobem un Ben Grunewald malalt, contagiat per VIH, en el Portland dels anys noranta. En Ben i en Hank han perdut el contacte i és en aquest moment de decadència i de solitud,  en què la sida devora el protagonista, quan apareix el tercer personatge del triangle amorós. Es tracta de Ruth Dearden, una alumna avantatjada de les classes de literatura d’en Ben, enamorada del seu professor i posseïdora d’una aclaparadora capacitat per estimar, cuidar i donar-se als altres. Aquesta segona part narra la relació d’amor i de parella entre Ben Grunewald, que evidentment continua sent homosexual i Ruth Dearden, que contràriament és heterosexual.

La tercera part del llibre dóna entrada un altre cop a Hank Christian. En Ben ha pogut resistir els embats de la malaltia i l’amic ha superat un càncer i una conflictiva relació de parella. Els dos s’han fet grans, i des de la duresa i la tristor dels que han sobreviscut en soledat a l’alè de la mort, fan balanç de les seves vides. En aquesta tercera part es narra el que seria la sentència gairebé matemàtica d’una relació a tres: en un triangle amorós o bé es suma un i acaben sent quatre o bé s’estableix una parella i el tercer acaba restant i fora del triangle.

Yo te quise más 031

La prosa de Tom Spanbauer és espectacular. La seva manera d’escriure, com si d’un vell col·lega es tractés, ens passa la mà per sobre l’espatlla i mentre compartim un porro de maria i anem fent glopets als licors embriagadors ens confessa, a cau d’orella, una història descarnada i tendra que ens arriba carregada de veracitat. El seu mètode narratiu consisteix en la recerca d’allò dolorós que està enquistat dins de l’ànima amb l’objectiu de treure-ho fora i transformar-ho en una creació literària. Aquest mètode ha estat batejat com a Dangerous Writing i són molts escriptors (com per exemple Chuck Palahniuk) els que han passat pel taller d’escriptura creativa que des de fa anys Tom Spanbauer imparteix a casa seva a Portland. Podeu llegir ¿Qué es lo que más te duele?, l’article d’Hernán Ortiz en el qual explica el seu pas pel taller d’escriptura perillosa del mestre americà.

Hi ha un moment a la vida en que saps perfectament el cost de tot plegat. Les decisions encertades i els fracassos. Podem trigar més o menys temps, però aquest moment sempre arriba. És aquí, quan fem el balanç, que ens adonem del veritable clic que fa bategar les nostres vides. I que tinguem sort i que tinguem temps… perquè a vegades l’única certesa és la mort que ens espera, i si no hi som a temps les nostres vides hauran estat guiades per la por i no per la llibertat.

Yo te quise más és una lectura perillosa. Lírica, honesta i plena de sensibilitat, la seva lectura arriba amb una autenticitat que incomoda, que fa pupeta i que deixa al lector totalment exposat al patiment. L’encert és haver-la llegit i caminar amb Tom Spanbauer pel difícil equilibri de la serenor dels que saben que han perdut però gaudeixen de la dignitat dels que han lluitat fins al final.

Yo te quise más

Títol: Yo te quise más  Títol original: I loved you more  Autor: Tom Spanbauer  Traductor: Cruz Rodríguez Juiz  Editorial:  Mondadori  EAN: 978-84-397-3037-8  Format: rústega, 438 pàg. 23.90 euros

TIERRA, de David Vann

15 març

Diuen els psiquiatres que escriure va molt bé per fer teràpia. Amb Sukkvan Island, Caribou Island i Tierra, ja són tres les novel·les en què David Vann ha explorat les relacions familiars turbulentes.

Potser l’histriònic Àngel Llàcer ha estat l’entrenador personal de Vann, perquè llegint les salvatjades i bestialitats que conté la novel·la un imagina l’actor català esperonant l’esciptor americà amb aquella frase que el va fer popular fa uns anys a la televisió: “saca lo que llevas dentro”. 

De fet i ja que la novel·la transmet un mal rotllo familiar de dimensions colossals, violència psicològica i física de manera explícita i l’evident part autobiogràfica de l’autor, un acaba per pensar que millor que a Vann li hagi donat per escriure i no per altres activitats més fosques…

De què va Tierra? Bàsicament d’una família que no s’estima i que no sap comunicar-se de manera sana. En la novel·la van apareixent diferents motius susceptibles de ser la causa dels problemes i que l’autor dosifica deixant-los caure i donant petites pistes:  la possessió dels diners familiars, els abusos sexuals i la violència de gènere. Allò que no explica l’autor és també força important. Acabes interpretant un passat familiar que no s’explica en el llibre.

David Vann situa la trama a Califòrnia amb la utilització mínima d’espais (una cabanya i una casa) i de personatges (una família formada per àvia, dues filles, nét i néta). Tot plegat recorda una obra de teatre.

L’herència dels problemes de la parentela noqueja el protagonista  de la novel·la, en Galen. Un jove de vint-i-dos anys sotmès a una olla a pressió familiar constant i amb poques habilitats socials per poder digerir-la.


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


L’obsessió, l’hermetisme i la malaltia mental són presents en el llibre. També la sexualitat apareix de manera pertorbadora i violenta.

S’intueix una crítica subliminal de l’autor cap a la literatura d’autoajuda i que es concreta en la referència al clàssic del gènere Juan Salvador Gaviota de Richard Bach.  Resulta especialment irònic que sigui el llibre de capçalera d’en Galen. És com un xoc de trens entre l’espiritualitat del text d’en Bach i el que realment fa en Galen.

El millor de la novel·la és que no podem deduir la responsabilitat total dels afers familiars. No hi ha un culpable. Més aviat el lector acaba pensant que tots estan bojos. Imagino que Vann vol transmetre, o així ho interpreto jo, la incomunicació absoluta d’una família i l’infortuni que se’n deriva. A Sukkvan Island va ser el pare, a Tierra és la mare la que rep les ires literàries (i venjatives?) de Vann.

No sé si en una Fira o en un Parc d’atraccions hauràs entrat algun cop en El passatge del terror. Recordo que amb els amics sentíem una fascinació irreprimible per passar-hi por i en gaudíem patint-la. La sensació que produeix la literatura de Vann és la mateixa. El llibre el gaudeixes (és literatura en estat pur), però una por ferma i contundent s’apodera del teu estómac durant la lectura i roman durant molts dies en l’anàlisi que en fa el teu cervell.
DSCF2357

Títol: Tierra   Títol original:  Dirt   Autor:  David Vann  Traductor:  Luis Murillo Fort  Editorial:  Mondadori   Primera edició:  febrer de 2013   Format:  cartoné, 244 pàg. 21.90 euros. Traduït al català per l’editorial Empúries.

Els enllaços

1.Bloc de David Vann. Fes clic aquí.

2. David Vann llegint el primer capítol del llibre a la Llibreria Moe’s Books (Berkeley). Fes clic aquí

3. Entrevista en diari digital Vozpópuli. Fes clic aquí

4. Ressenya en el bloc Leeswammes’s Blog. Fes clic aquí.

5. Ressenya en el diari The Guardian. Fes clic aquí.

%d bloggers like this: