Tag Archives: Premi Pulitzer

EL HUÉRFANO, d’Adam Johnson

25 set.
Mi boca ha dicho todo eso, pero mi mano sigue cogiendo la tuya. Si algún día tu madre tiene que decirme algo así a mí debes saber que, por dentro, ella y yo seguiremos cogidos de la mano.

“Denuncio a este ciudadano por ser un títere del imperialismo. Mi boca ha dicho todo eso, pero mi mano sigue cogiendo la tuya. Si algún día, para protegernos, tu madre tiene que decirme algo así a mí, debes saber que, por dentro, ella y yo seguiremos cogidos de la mano”.

La meva informació sobre Corea del Nord és limitada. A part de les notícies que van apareixent de tant en tant als mitjans de comunicació, he llegit el còmic Pyongyang, de Guy Delisle (Astiberri), he vist el programa que en Mikimoto va dedicar al país a Afers Exteriors i he escoltat l’intervenció d’en Sergi Pàmies al Versió RAC1. Les tres són grans aproximacions que, fetes des d’un humor càustic i irreverent, ajuden a digerir la informació tant sorprenent i terrible que sempre ens arriba de Corea del Nord.

En El huérfano però, no hi ha gens d’humor, més aviat és un llibre que fa por. És la por que George Orwell havia vaticinat en el mític llibre 1984. En aquest sentit, la novel•la de Johnson deixa clar que l’estat coreà és un alumne avantatjat. La trama transcorre sota la dictadura dinàstica de Kim Jong-il (el de les ulleres amb cara de boig), líder suprem i pare de Kim Jong-un (el jove amb cara de cabró), l’actual dictador.

El huérfano és el resultat dels sis anys d’investigació d’Adam Johnson (Dakota del Sur, 1977). L’autor és professor d’escriptura creativa a la Universitat d’Stanford i va rebre el Premi Pulitzer per aquesta novel•la l’any 2013. En la interessant entrevista que publica El Periódico, Adam Johnson explica que tota la informació que apareix en el llibre (tortures, camps de concentració, gulags, pobresa, execucions, fam, lobotomies, etc.) està basada en les entrevistes que l’autor va fer a nombrosos desertors i en els relats de les duríssimes experiències personals que els fugitius han publicat a internet.

El protagonista que dóna títol al llibre està basat precisament en el primer testimoni que Johnson va entrevistar i que com us podeu imaginar era orfe. El llibre explica la història i l’evolució de Jun Do, un nen que al principi de la novel•la viu en un orfenat i que a partir dels catorze anys és reclutat com a soldat de túnels per l’exèrcit nord coreà. A sou de l’estat exercirà de segrestador, assassí, oficial d’intel·ligència i de mediador en una trobada diplomàtica a Texas entre els Estats Units i Corea del Nord.

El huérfano és el retrat d’un imperi ferotge, de l’estupidesa més supina amb la qual es dirigeix Corea del Nord i de les conseqüències socials i psicològiques que ha provocat en la població. Un llibre absolutament terrorífic que posa de manifest el poder tirànic i el domini despòtic de l’estat coreà. La manera de fer de l’estat es basa en una perversió psicològica total. Es tracta d’encoratjar constantment els seus ciutadans a la denúncia de tot aquell que no segueixi les normes i les lleis del país. Veïns contra veïns, amics contra amics i pares contra fills… La novel·la recrea molt bé la desconfiança i la paranoia dels personatges. Ningú es refia de ningú. De fet, les persones estan totalment deshumanitzades, tothom està supeditat al gran líder! Alguns dels personatges guarden com un tresor unes llaunes de préssec tòxiques que consumiran en el moment oportú: abans que siguin detinguts per la policia, abans de ser interrogats pels temibles Pubyok (la secreta nord coreana), abans de ser destinats a un camp de concentració…

El huérfano combina molt bé diferents gèneres literaris. En primer lloc, recorda les novel·les distòpiques (Un món feliç, Fahrenheit 451) i també les que parlen de dictadors (Señor presidente, El otoño del patriarca). Hi ha parts de la novel•la que són tan al·lucinants que ens poden resultar grotesques, surrealistes o increïbles. Sembla però, que la realitat supera la ficció. La simfonia literària arriba d’una manera colpidora i plena de detalls.

També és una novel·la romàntica, d’aventures, periodística, documentalista… hi ha una mica de tot, però sobretot és política. La història queda una mica soterrada per la magnitud de la denúncia. Què em dieu d’aquests conceptes que he anat trobant en el llibre? Sessió d’autocrítica, marit de substitució, regles del bon ciutadà, camp de reeducació, principis de bona conducta nord coreana, professor de rectitud de pensament… molt mal rotllet, no? Ben escrita, entretinguda i malgrat tot, força divertida.

Títol: El huérfano  Títol original:  The orphan master’s son  Autor: Adam Johnson  Traductor:  Carles Andreu Editorial: Seix Barral  Primera edició: juny de 2014  EAN: 978-84-3222-276-4  Format: rústega, 608 pàg. 22 euros.

 

 

Anuncis

EL TIEMPO ES UN CANALLA, de Jennifer Egan

10 des.

El tiempo es un canalla retrata l’evolució vital d’una variada colla de joves des de finals dels anys setanta (quan  tenien uns disset anys) fins a l’actualitat. Jennifer Egan situa la novel·la al voltant de la indústria musical de San Francisco i Nova York, amb mànagers, publicistes, músics, productors, actrius i periodistes com a principals actors. El rock i el punk són presents a cada pàgina (he contat més de vint-i-cinc referències musicals al llibre).

A la novel·la no hi ha un protagonista principal, és una història coral. Tampoc n’hi ha una trama  lineal, sinó que en els tretze capítols que conté el llibre ens trobem als personatges en diferents moments de la seva vida sense un ordre cronològic. Van i venen i el lector va capturant els instants transcendentals de les seves trajectòries. L’estructura innovadora, de fet,  és una de les grans virtuts del llibre. Per exemple, a Grans pauses del rock-n-roll, el lector llegeix tot el capítol dotze en format power point. És una mostra de la mestria de l’escriptora.

L’autora escriu amb una acidesa punyent. Combina a la perfecció el dramatisme, la lucidesa i un humor elèctric.

Els somnis que no van ser. Convertir-se en allò  que un no volia.   Sobreviure. Guanyar diners, molts diners. Superar el dolor. Deixar les drogues i altres addiccions. Canviar de vida. Responsabilitats. Cuidar dels fills. Trobar la puresa. Amics que es queden pel camí… De tot això va, més o menys, El tiempo es un canalla. No us la perdeu, és magnífica.

Jennifer Egan va néixer al 1962 i és originària de Chicago. El tiempo és un canalla ha rebut el Premi Pulitzer i el Nacional de la crítica dels Estats Units durant el 2011.

– El temps és un cabró, ¿eh?¿Deixaràs que aquest cabró et faci fer el que vol?

L’ Scotty va remenar el cap.

– El cabró ja ha guanyat.

Títol: El tiempo es un canalla   Títol original: A Visit from the Goon Squad   Autor: Jennifer Egan   Traductor: Carles Andreu   Editorial: Minúscula  Primera edició: Novembre de 2011   EAN: 978-84-95587-83-1   PVP: 20 euros   Format: Tapa tova, 21cm x 14cm, lleuger, 407 pàg.   Traduït al català com a El temps és un cabró per Edicions de 1984.

 

%d bloggers like this: