Arxius | Fantàstica RSS feed for this section

JESSICA JONES # ALIAS, de Brian Michael Bendis i Michael Gaydos

22 març

Jessica Jones 2 011

Netflix,  la plataforma nord-americana que permet als seus usuaris veure les sèries, pel·lícules i documentals pagant una quota de soci al mes, va aterrar aquí la tardor del 2015. Netflix i Marvel, la popular editorial de còmics, tenen un acord per produir cinc sèries de superherois. La primera va ser Daredevil i després la va seguir l’adaptació del còmic de Jessica Jones, que en la sèrie està protagonitzada per l’actriu Krysten Ritter. Tant si heu vist la sèrie com si no, com és el meu cas, estem d’enhorabona perquè l’editorial Panini publicarà la saga completa de Jessica Jones durant els propers mesos. Serà una traducció al castellà dels 28 números originals recollits en quatre volums. El primer ja ha estat publicat.

Tot i que no sigueu afeccionats als còmics de superherois segur que coneixeu (ni que sigui per les pel·lícules) a Iron Man, Spiderman, Els Quatre fantàstics o Els Venjadors. Però, Jesica Jones? Qui és Jessica Jones?

Jessica Jones # Alias es va començar a publicar als Estats Units l’any 2001. Marvel va iniciar el segle XXI sobreposant-se a una greu crisi econòmica per la qual va estar a punt de fer fallida. Calia trobar noves idees i nous dibuixants i Marvel va fitxar a joves amb molt talent que des del món alternatiu i amb editorials independents estaven arriscant i fent propostes innovadores. Brian Michael Bendis, el guionista de Jessica Jones, estava en el lloc i en el moment adequat. Va ser amb ell amb qui es va iniciar una revolució en el món del còmic dels superherois de Marvel que acabaria culminant amb el projecte de Civil War, del qual per cert, podrem veure la seva adaptació al cinema el proper mes d’abril.

CAM00879

Des de la seva fundació el 1939, era la primera vegada que Marvel (sota el segell MAX) publicava un còmic de superherois destinat a un públic adult. Per primer cop els lectors podien llegir un fuck darrere l’altre i també hi havia la primera escena de sexe de la història de l’editorial.

De Jessica Jones sabem que pot volar i que té una força sobrehumana, però això no és important, la nostra protagonista és una antiheroïna. Va formar part de la tropa de superherois que ajudaven a que el món fos millor, però va abandonar la capa i també l’ús dels seus poders. Ara és propietària de l’Agència de detectius Alias i es mou en les clavegueres de l’univers Marvel investigant el costat més fosc de la Patrulla X o desemmascarant els xantatgistes que extorsionen El Capità Amèrica. Bevedora, fumadora, violenta, malparlada, intel·ligent, una mica depre, inadaptada… Jessica Jones és una autèntica joia! De passat tèrbol i de present irregular Jessica Jones busca el seu camí entre la resolució dels casos, les converses amb la seva amiga Carol Danvers (Mr. Marvel), les aventures ocasionals amb Scott Lang (L’Home formiga) o el sexe amb Luke Cage (Power Man).  

M'encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l'autor d'aquest Capiità Amèrica.

M’encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l’autor d’aquest Capità Amèrica.

Marvel va ser la primera editorial que va humanitzar els superherois dotant-los de debilitats humanes. No és estrany, per tant, que l’alcoholisme, el racisme, l’homofòbia o la manipulació política apareguin contínuament a Alias, apropant-nos així, sota el paraigües d’un còmic d’aventures, a molts conflictes socials actuals.

Jessica Jones és un còmic de superherois on pràcticament no apareixen superherois. Alias satisfarà els amants de la novel·la negra, ja que sobretot, és un còmic amb els ingredients més sucosos del gènere policíac. Un còmic detectivesc que es desenvolupa en l’univers dels superherois de Marvel. Un encreuament perfecte de gèneres i mons.

També agradarà a tots aquells que s’aventurin a un còmic diferent. El dibuix de Michael Gaydos té més a veure amb l’underground i la línia urbana que no pas amb el color estrident i les línies clares dels típics còmics de superherois. El seu és un dibuix brut, fosc, amb moltes ombres i molt cinematogràfic. Zooms, primers plans i vinyetes esquarterades. La combinació entre el text i el dibuix és genial.

Ara que estem de Setmana Santa, que voleu que us digui, prefereixo la disfressa d’un superheroi que no pas a la d’un natzarè amb cucurutxo. Prefereixo la Confraria dels Amics de l’Antifaç que no pas la de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder. Prefereixo llegir l’Alias de Jessica Jones abans que tornar a veure Ben Hur per enèsima vegada.

Jessica Jones 2 004

Títol: Jessica Jones  Autor: Brian Michael Bendis / Michael Gaydos  Editorial: Panini  Primera edició: març de 2016  EAN: 9788490944899  Format: cartoné, 223 pàg, 15 euros.

 

UN MONSTRE EM VE A VEURE, de Patrick Ness

13 gen.

Unmonstreemveaveure022225

Comences a llegir Un monstre em ve a veure i penses que serà un llibre de terror, d’aquelles novel·les amb trames de misteri, d’assassinats i de fantasia. I sí, és un llibre de terror, però resulta que el monstre és bo, i el terror està dins nostre.

Siobhan Dowd (1960-2007) és una popular escriptora anglesa de novel·les juvenils que va morir amb quaranta-set anys víctima d’un càncer. Havia començat a escriure Un monstre em ve a veure i el va deixar inacabat. A partir de la idea de Siobhan Dowd l’escriptor nord-americà Patrick Ness (1971, Virgínia-Estats Units) ha acabat escrivint el llibre. Patrick Ness, que viu a Londres des dels vint-i-vuit anys i té doble nacionalitat, és un reconegut autor de llibres per a joves, molt premiat a Anglaterra, famós per la trilogia Chaos Walking i també pel llibre que avui ressenyem.

La novel·la Un monstre em ve a veure ha conquerit els llibreters (Premi Nacional Galaxy), els joves lectors (Premi Red House) i els mestres (Premi UKLA) i ha estat traduïda a vint llengües. En català la traducció és de Ferran Ràfols Gesa i ha estat publicada per Sembra, l’editorial independent del País Valencià. Un altre encert de Joan Carles Girbés i el seu equip cooperatiu. En castellà l’ha publicat l’editorial Nube de Tinta.

Unmonstreemveaveure042

El llibre també ha merescut la Medalla Carnegie al mèrit literari i la Medalla Kate Greenaway al mèrit artístic. Jim Kay, que potser alguns coneixeu per la seva feina a  Harry Potter i la pedra filosofal, ha estat el responsable d’il·lustrar Un monstre em ve a veure. El resultat ha estat magnífic i vesteix el llibre d’una força aclaparadora. Millor llegir-lo en l’edició de Sembra que respecta l’edició original i converteix el llibre en una petita joia. Mai un llibre digital podrà competir amb aquest tresor.

A finals d’aquest 2016 s’estrenarà l’adaptació cinematogràfica que el director barceloní J.A. Bayona ha fet del llibre amb Liam Neesom i Sigourney Weaver com a protagonistes. El novembre de 2015 es va fer públic el teaser de la pel·lícula.

El protagonista del llibre és en Conor O’Malley, té tretze anys i la seva mare es troba malalta terminal a l’hospital. El noi no troba l’alleugeriment emocional ni en la seva millor amiga (amb la que ha perdut la relació), ni el seu pare (que viu amb una altra dona als Estats Units), ni amb la seva àvia (amb qui no s’entén). En Conor està cada cop més submergit en una por que el paralitza i en una profunda incomprensió. Ha de créixer de cop i ha d’enfrontar-se al dolor. La tristesa, la desesperació i la culpa, però, són sentiments que tenen el noi totalment sobrepassat.

Unmonstreemveaveure02222

I en mig de tot aquest desordre mental apareix un monstre. Es tracte del teix, de l’arbre del seu jardí, que pot veure a través de la seva finestra i que se li apareix quan passen set minuts de la mitjanit. La proposta del mostre és explicar-li tres històries i a canvi el noi li explicarà, al final, una sola història: que serà la veritat.

El llibre està narrat en tercera persona, els capítols són curts i l’estil és àgil. És un llibre de lectura molt transversal. Agradarà als adolescents i als joves, però també als adults, el llibre va ple de lliçons de vida. Un monstre em ve a veure aconsegueix emocionar-te sense ser un llibre lacrimogen. És una lectura que té un punt de fantasia gòtica (a vegades recorda el món de Tim Burton) però d’una temàtica absolutament real. La gran virtut de la novel·la és fer universal un dolor i un malestar que formen part de la nostra individualitat i, a més, fer-ho amb una escriptura absolutament delicada i tendra. És un llibre noble, i això, per un tema tan delicat, ho és tot. 

El monstre ha donat per molt en la literatura, en les sentències i és un tema recurrent per parlar, com una metàfora, de les nostres mancances, de la nostra invisibilitat i de l’acceptació de les nostres pèrdues. Benvinguts siguin els monstres que ens ajuden a créixer!

Unmonstreemveaveure057

Títol: Un monstre em ve a veure  Títol original: A monster calls  Autor: Patrick Ness Il·lustració: Jim Kay Traducció: Ferran Ràfols Gesa  Editorial: Sembra  EAN: 978-84-943736-5-7  Format:  Rústega, 224 pàg, 16,50 €

 

THE LEFTOVERS, de Tom Perrotta

8 maig

 

Xavier Clavijo en plena ascensió en el seu estudi de Cal 42 de Mollet del Vallès.

En Xavier Clavijo en plena “desaparició” a Cal 42,  el seu estudi de disseny i publicitat, mentre llegeix The Leftovers.

En Xavier Clavijo, que és un dissenyador gràfic extraordinari (entreu a Cal 42, la web de la seva feina i gaudiu de les seves creacions), es va llegir The Leftovers (ascensió, en català) i després va enviar-me aquest fantàstic gift per il·lustrar la ressenya del llibre. Un muntatge fotogràfic excel·lent, igual que les fotos que publica cada dia des l’any 2011 en el seu bloc xclavijoclickdiary. Qui té un amic té un tresor!

Quan les persones estem exposades a una situació límit és quan donem el millor de nosaltres mateixes… o no. Potser la nostra vida o el nostre dia a dia no és més que una preparació per aquests moments definitius. Hi ha circumstàncies, estats, esdeveniments que ens enfronten a allò que finalment decidim ser, que ens fan aflorar el que portem a dins nostre i que finalment ens empenyen a decidir per la covardia o la valentia, per la bondat o per la maldat… Quina mena de persona volem ser?

IMG_1749Aquesta és la pregunta que el lector es fa quan llegeix la novel·la de Tom Perrotta. De fet és la pregunta que es fan també els personatges del llibre o millor dit, la que haurien de fer-se molts d’ells abans de prendre unes decisions que a ulls del lector resulten sorprenents, equivocades i dominades per sentiments molt negatius.

The Leftovers planteja un inici de novel·la peculiar. Han passat tres anys des de que cent quaranta milions de persones desapareguessin de la terra. Aproximadament un 2% de la població mundial. No ens diuen la raó per la qual han desaparegut. No ens la poden explicar perquè no la sap ningú. No ha estat un virus, ni una epidèmia, ni un atac terrorista. Simplement ens expliquen que  persones de tot tipus d’arreu del món van desaparèixer en el mateix instant. Nadons, nens, homes, dones, vells… Paff! Ara hi ets, ara no hi ets i ja està. Tot el que té el llibre de ciència ficció és això. Sí, és una distòpia, però més en la línia d’Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago (Edicions 62) o La constelación del perro, de Peter Heller (BlackieBooks). És a dir, no hi ha naus espacials, ni éssers mutants, ni superhomes voladors.

IMG_1757El fet que no sapiguem la raó per la qual totes aquestes persones han desaparegut és el que alimenta la trama del llibre. És un dol col·lectiu. És un llarg lament per haver perdut els éssers estimats. És una exposició pública de culpabilitat per aquells que han desaparegut i també pels que s’han quedat.  The Leftovers és una novel·la sobre les conseqüències i no sobre les causes d’un fet excepcional.

El llibre, ambientat als Estats Units actual, té com a protagonista una família tocada i superada pels esdeveniments. En Kevin Garvey i la seva filla Jill intenten mantenir un cert equilibri i adaptar-se a la nova realitat, però no ho tenen fàcil. La dona d’en Garvey ha ingressat a la secta Residu Culpable i en Tom, el fill gran, s’ha unit al nombrós grup que segueix les paraules del profeta Sant Wayne.

IMG_1760La novel·la és una exploració de les maneres de fer i de pensar dels humans en trobar-se davant d’una realitat misteriosa i de la qual no s’aconsegueix cap explicació. Jo l’he interpretat com un llibre força religiós, místic i simbòlic. Diguem que existeix una col·lecció de personatges que naveguen des d’una espiritualitat propera a uns raonaments sectaris o directament fanàtics. La fe mou muntanyes, diuen.

The Leftovers es va publicar l’any 2011 als Estats Units. Si sou fans de les sèries de televisió segurament ja sabreu que el juny de 2014 la cadena HBO va estrenar una sèrie basada en la novel·la i que aquí s’ha pogut seguir pel Canal +. Es veu que hi haurà una segona temporada…

La novel·la transmet molt mal rotllo, us ho haig de dir. Parla  del dolor, de la pèrdua, de la incertesa, de la fragilitat… Tot plegat és d’una gran fredor. Pertorbadora i inquietant, el seu to sembla filtrat per una desesperança bestial. En el fons parla d’una desgràcia que aconsegueix treure el pitjor de cada individu de la societat. És un llibre que et deixa xof, però que tot i així el recomano plenament.

IMG_1753

Títol: The Leftovers  Autor: Tom Perrotta   Traductora:  Marta Pera Cucurell  Editorial:  Periscopi   Primera edició:  juny del 2014  EAN: 978-84-941737-1-4  Format:  rústega, 409 pàg. 19 euros.

SAGA, de Brian K. Vaughan i Fiona Staples

26 febr.

BeFunky_IMG_1470.jpgAra és el moment de llegir Saga. Ara és el moment d’enganxar-se i tornar a sentir aquella sensació plaent i carregada d’impaciència que acompanya l’espera de la publicació d’un nou llibre.

Saga és un còmic arrelat a la llarga tradició del gènere fantàstic i de la ciència ficció que es va començar a publicar mensualment l’any 2012 als Estats Units. Planeta DeAgostini ha publicat en castellà quatre volums que contenen els vint-i-quatre còmics originals que actualment té la sèrie. Sis comic books per cada volum. És una col·lecció oberta i actual que per ara no té data de finalització. Saga és droga dura, amics. Jo he sucumbit amb delit i amb el desig que els seus creadors la facin durar molts anys. Necessito més dosis!

Saga és el resultat de la comunió de dos genialitats. El seu escriptor és Brian K. Vaughan (1976, Cleveland, Estats Units), guionista de prestigi i responsable entre d’altres treballs de La Cosa del Pantano, Y: El último hombre, Ex Machina (publicats en castellà per l’editorial Vértigo / ECC) i molt valorat també per ser productor i creatiu de famosa sèrie Perdidos. La canadenca Fiona Staples és la il·lustradora, responsable d’Archie, Mystery Society i North 40. Els seus dibuixos de línia clara tenen una força transparent, són propers i bellíssims. Els seus traços no deixen indiferent.

pizap.com14246262556091Saga és un còmic que té la família com a eix central. No és un nom triat per casualitat. Saga, tant la paraula com el còmic, coincideixen en la definició de “narració de la història d’una família al llarg de diverses generacions”. Brian K. Vaughan explica que Saga s’inspira en les idees creatives que tenia en la seva infància i que va recuperar amb el naixement de la seva segona filla. Saga és una obra en gran mesura autobiogràfica i que respon a la combinació de la paternitat amb l’escriptura.

Saga comença amb el naixement d’Hazel, que des del futur ens narra en primera persona la història i les aventures de Marko i Alana, els seus pares. La parella pertany a civilitzacions diferents. Ella al planeta Terrada i ell al satèl·lit Guirnalda. Dos mons enemistats a mort i enfrontats en un llarg conflicte bèl·lic del què els dos amants fugen per amor i per cuidar la seva filla recent nascuda.

Autònoms, sicaris, un pèrfid robot, una mainadera fantasma, una esclava sexual, una gata que detecta mentides, emperadors, polítics, assassins, la premsa del cor, agents especials, la família…  Al voltant dels nostres herois rebels, per Saga pul·lulen tot un reguitzell de personatges galàctics. Simpàtics, perversos, bons, poderosos i inquietants. L’originalitat dels personatges, la marcada personalitat que tenen cadascun d’ells i la seva “vida pròpia” fan de Saga un còmic coral. Tots els personatges són interessants i posseeixen una història personal que és imprescindible conèixer per encaixar totes les trames desplegades. En aquest sentit l’estructura narrativa té un pes significatiu amb moltes interrupcions de la línia temporal de la narració per explicar fets del passat o del futur.

BeFunky_IMG_1494saga.jpgSaga, que va guanyar tres Premis Eisner i un Premi Hugo el 2013 i dos Premis Eisner el 2014 no l’ha publicat ni Marvel ni DC. Image Comics ha estat l’editorial que Brian K. Vaughan ha triat per publicar la sèrie. Sembla que l’editorial independent americana és l’única que li ofereix la seguretat de tenir el control absolut de l’obra, sense restriccions ni ingerències. Ei, estem parlant d’un còmic sota l’etiqueta “per a lectors adults”, amb una bona combinació d’aventures, sexe, violència, sensualitat, humor i èpica!

Image comics promociona Saga com un creuament entre Star Wars i Joc de Trons. Per a la seva part José Torralba, que fa el pròleg dels quatre volums en castellà, pensa més en la suma d’El cant dels Nibelungs i Romeu i Julieta. Més enllà de les referències que tots hi podem trobar, Saga complaurà per igual al lector de còmic més avesat i a tots aquells que vulguin estrenar-se amb el vuitè art. Saga és una autèntica meravella!

Hi ha qui assegura que la lectura d’un llibre pot canviar-nos la vida. Un cigarro nocturno, de D. Oswald Heist, és una aparent novel·la romàntica que canvia la de Marko i Alana a Saga. Sí, jo també crec que un llibre pot canviar-te la vida. Durant la seva lectura te’n vas molt lluny, en el cas de Saga per galàxies i planetes desconeguts. Encara que quan acabes, cal seguir pagant les factures, ningú ha fregat els plats per tu i el llit segueix sense fer…

I a tu què? T’ha canviat la vida algun llibre?

BeFunky_IMG_1502saga.jpgEnllaços

1. 10 Reasons you should be reading Brian K. Vaughan’s Saga. io9.com

2. Ressenya de Saga a Fantífica.

3. Ressenya de Saga a Tomos y Grapas.

4. Pàgina comunitària de Saga al facebook.

5. Fiona Staples: la seva pàgina web i la seva pàgina de facebook.

6. The Private Eye, la revista digital de còmic de Brian K. Vaughan, Marcos Martin i Muntsa Vicente.

 

 

 

LA CASA DE HOJAS, de Mark Z.Danielewski

28 febr.
David Martín

El meu bon amic David Martín. Un lector impressionant sota les escales! 

Em pregunto la cara que posaria l’encarregat de maquetar La casa de hojas. Joder, amb els cabrons dels moderns i la mare que els va parir a tots! Imagino que va expressar alguna cosa semblant a això. I és que per fer la composició i el disseny del llibre cal una feina ingent. El responsable de tot plegat és el seu autor, l’americà Mark Z. Danielewski (Nova York, 1966), i  sobretot la seva impressionant  imaginació.

La casa de hojas és la primera novel·la de Mark Z. Danielewski i es va publicar per primera vegada l’any 2000 als Estats Units. És una novel·la tremendament complexa en el disseny interior de les pàgines.  Múltiples tipografies, diferents colors de tinta i peus de pàgina embogidors (entre d’altres  recursos del disseny), fan d’aquesta novel·la una joia per la vista i la converteixen en un objecte preuat. Un altre cosa és la mitificació del llibre. Sembla ser que des de la seva aparició existeix una legió de seguidors, autèntics hooligans de l’autor i del llibre. Des de l’octubre de 2013 es pot llegir en castellà. Precisament no s’havia pogut gaudir abans  per la dificultat que té la seva traducció. És molt recomanable  llegir l’article que ha fet  Javier Calvo, el traductor de la novel·la, explicant la complexitat de la seva  excel·lent feina i aportant dades molt interessants sobre el llibre, l’autor i l’aura de misteri que els envolta.

David Martín

Escales, passadissos, parets, més escales, portes, més passadissos… per arribar on no ha arribat mai ningú?

Will Navidson,  la seva dona i els seus dos fills es traslladen a viure en un nou habitatge a AshTree Lane (Virginia). Es tracta de començar una nova vida, ja que el matrimoni està seriosament malmès.  Ell és un prestigiós foto periodista que ha estat absorbit per la feina, els continus viatges i fins i tot per la maleïda foto que va servir per guanyar el Premi Pulitzer. Un cop a la casa descobreixen que l’interior és més gran que l’exterior i que a mesura que passen els dies  la casa es transforma, s’allarga i apareixen passadissos i escales on no hi havia res. Tot el que passa en la casa es grava i serveix per documentar El expediente Navidson, la pel·lícula que es fa servir per explicar el llibre. 

Una altra part important del llibre és el personatge de Zampanó  que apareix a partir dels seus comentaris, explicacions i crítiques enderiades sobre El expediente Navisdson.

Finalment les aventures de Navidson per descobrir el secret de la casa es combinen amb les d’un tercer personatge, en Johnny Truant, tatuador a Los Àngeles, exemple del perdedor americà i que va heretar per error els textos que Zampanò havia fet sobre El expediente Navidson.

L’adjectiu que més s’escau per definir aquesta monumental novel·la de 736 pàgines és la d’experimental. L’autor juga de manera brillant amb la desestructuració interior d’una casa i ho plasma en les pàgines del llibre d’una manera metafòrica: les lletres i els textos també es descomponen al lector. És tot molt rar i molt estrany, però hi ha una raó perquè això passi. En aquest sentit l’escriptor se’n surt amb nota i aconsegueix una trama espectacular.

De totes maneres seria injust quedar-se només amb l’adjectiu d’experimental, ja que La casa de hojas és el resultat d’una combinació de gèneres literaris: cinematogràfic, ciència ficció, aventures, amor, viatges, assaig i epistolar. Segur que encara em deixo algun gènere! De fet, em deixo el gènere de terror, que és com l’han batejada en totes les crítiques. Quan llegia la novel·la, pensava: home, això no fa por. Però ara que ha passat un temps i ja l’he paït penso que sí, que també és una novel·la de terror. El que passa que és un terror que té més a veure amb l’obsessió, la paranoia, l’excés, la infelicitat i la tristesa. Té un rotllo una mica freudià.  

La lectura de La casa de hojas només us la recomano si teniu una motivació especial per experimentar un gran viatge literari. Ja se sap que els experiments i els viatges personals no sempre acaben bé. Tot i que hi ha passatges absolutament magistrals no és una novel·la fàcil ni hi connectes ràpidament. L’editor del bloc El carnaval del señor Wolfville ha traduït al castellà una entrevista a Mark Z. Danielewski on parla exclusivament de La casa de hojas. No us la perdeu.

Recordo que l’any passat quan va acabar la presentació que l’escriptor Genís Sinca feia d’Una família exemplar (Premi Josep Pla 2013), el periodista que li portava la comunicació i la publicitat (i del que desconec el nom) va afirmar que “al final, en periodisme i en literatura el que interessa a la gent és el contingut, que estigui ben escrit, que allò que comuniquem sigui una informació valuosa”. Hi estic d’acord, tot i que si aquesta bona informació va acompanyada d’un bon continent els lectors ho agraeixen i en poden arribar a ser molts més.

L’art i la cultura ens tenen reservats un futur de girs transgressors, irreverents i transformadors en les seves creacions. Podem parlar de cinema, de pintura, de dansa, de novel·les, etc. Allò que comuniquem és sempre el mateix:  la llibertat, l’amor, la condició humana…  El que canvia és la manera de fer-ho.  La casa de hojas, de Mark Z.Danielewski, amb tots els seus excessos i complexitats,  proposa un nou llenguatge literari. Benvingut sigui!

La Casa de Hojas

La Casa de Hojas: la casa desestabilitzada, la casa encantada, la casa fantasma!

Títol:  La casa de hojas  Títol original:  House of Leaves  Autor:  Mark Z. Danielewski  Traductor:  Javier Calvo  Primera edició:  octubre de 2013  Editorial:  Alpha Decay / Pálido Fuego  Maquetació:  Robert Juan-Cantavella  Format: rústega, 736 pàg. 29.90 euros

%d bloggers like this: