ÀNIMA, de Wajdi Mouawad

6 jun

Ànima 005L’any 1977 va ser assassinat Kamal Youmblatt, un líder libanès, drus i d’esquerres. Wajdi Mouawad va formar part quan tenia nou anys (sense ser conscient d’allò que feia) dels grups que van celebrar la seva mort.

Wajdi Mouawad va néixer a Beirut el 1968. La seva és una història de fugides i exilis. La guerra al Líban el va dur, com a d’altres compatriotes, a França i també al Quebec. La seva infància va transcórrer en el marc d’una comunitat cristiana maronita del Líban. Aquests dies he llegit algunes entrevistes que li han fet en motiu de la publicació d’Ànima, el seu darrer llibre. De totes la que més m’ha sorprès ha estat la que he trobat a Babelia. El País (Pàg.1 / Pàg.2): “Vaig ser un nen molt estimat però em van educar per odiar als altres. Als musulmans, xiïtes, sunnites, drusos, palestins, jueus… a tots per igual”.

L’origen del llibre cal buscar-lo en el sentiment de rebuig cap allò que li havien inculcat i en una nova consciència de l’autor forjada per l’exili, el patiment, la llibertat i un trencament ideològic amb el passat. Wajdi Mouawad ha trigat deu anys a escriure Ànima. Les opinions i les accions amb un fort compromís social no són mai gens fàcils i menys si impliquen un enfrontament i un trencament amb la família. La lectura del llibre dóna indicis per deduir que a Mouawad li ha passat alguna de grossa, però és amb la informació del seu periple vital el que realment ajuda a establir un paral•lelisme entre la novel•la i el seu gir ideològic.

La creació artística, en el cas de Wajdi Mouawad com a dramaturg (és autor d’Incendis, l’obra teatral d’èxit recent a Barcelona) i com a escriptor, és una bona manera de deixar anar el trasbals interior a la recerca d’una veritat. I també una manera de fer teràpia sense passar pel psiquiatra.

Ànima 018

El protagonista d’Ànima és Wahhch Debch, la dona del qual és assassinada i violada d’una manera brutal i salvatge. De resultes de l’assassinat també mor el fetus. L’esposa estava embarassada.

Wahhch Debch inicia un peregrinatge a la recerca de l’assassí que el portarà a diferents reserves índies i a travessar la frontera per moure’s entre els Estats Units i el Canadà. El crim el connecta amb la seva infància quan era al camp de refugiats de Sabra i Xatila. Què va pasar allà? Té algun record, però sap més pel que li han explicat que pel que realment recorda. El seu serà un viatge metamòrfic. Buscant un assassí acabarà trobant la veritat sobre els seus orígens.

Cada capítol del llibre està narrat per un animal diferent. Com a recurs literari és una sorpresa i una de les grans virtuts del llibre. Tot tipus d’animals (el ratpenat, el gos, el ximpanzé, la serp, l’aranya, el gat…) ens narren la història amb una mirada enginyosa i divertida des de la seva privilegiada ubicació en el lloc dels fets. Wajdi Mouawad utilitza les capacitats dels animals per oferir-nos una narració carregada de sentits. Ànima té molts textos que es llegeixen amb el gust, l’olfacte, l’oïda… Amb les seves reflexions també aconsegueix humanitzar els animals. Com creieu que els animals ens veuen als humans?

Millor llegir Ànima en l’edició catalana que ha estat publicada per l’editorial Periscopi i que ha comptat amb la traducció d’Anna Casassas Figueras. El nom de cada capítol està introduït pel nom en llatí de l’animal que el narra. Al final del llibre hi ha un glossari amb la traducció al català de cada animal. Una informació cabdal si volem entendre bé la relació de l’animal amb allò que ens explica. En l’edició castellana publicada per l’editorial Destino manquen aquestes dades. També cal destacar que alguns textos (diàlegs bàsicament) conserven l’anglès original del llibre.

Ànima 030

Ànima és una novel•la mooooolt bona! Profundament poètica i a estones filosòfica. Visceral, pertorbadora, ferotge i sensible, però amb l’ accent posat, sobretot, en la violència i en la maldat presents en tot el llibre. Certament hi ha pàgines d’aquelles que et regiren i et remouen. En alguna part he hagut de parar, he deixat anar un esbufec acompanyat d’un mare meva!, i un cop refet, he continuat. Impressiona tanta crueltat. Espanta saber la veritat. En tot cas no és una violència gratuïta. Té una raó de ser. La novel•la conté un important component ètic. És d’aquells llibres escrits amb voluntat colpidora.

Diuen que l’ànima pesa vint-i-un grams i que és tot el pes que perdrem en el moment de la nostra mort. Quan vaig començar a llegir-lo el pes del llibre era de cinc-cents seixanta grams. Fa dies que l’he acabat, però no l’he tornat a pesar. Vull creure que en pesarà menys. Seria un petit homenatge a les ànimes de les víctimes innocents de la novel·la.

ELS ENLLAÇOS:

1. Diferents blocs que ressenyen el llibre: El que llegeixo, Lectures de l’Espolsada, L’Illa deserta, Voltar per la literatura, Retalls de pensaments.

 

Títol:  Ànima   Títol original:  Anima  Autor:  Wajdi Mouawad   Traductora:  Anna Casassas Figueras   Editorial:  Periscopi   Primera edició:  febrer de 2014   EAN:  978-84-940490-9-5   Format:  Rústega, 441 pàg.  18 euros. Traduït al castellà per l’editorial Destino.

26 Respostes to “ÀNIMA, de Wajdi Mouawad”

  1. manelxicota 6 Juny 2014 a 1:43 #

    Jordi,

    Tal i com vàrem comentar, és una novel•la brutal, en tots els sentits, de les millors que he llegit darrerament.

    • jordi1973 6 Juny 2014 a 1:57 #

      Manel, no podríem estar més d’acord.

  2. Imma Barba 6 Juny 2014 a 9:24 #

    Com has pogut llegir en la meva petita ressenya és un llibre que he trobat senzillament apassionant, sobre tot per la manera en què ha fet la narració a través de la veu dels animals. Gràcies per fer esment.

    • jordi1973 6 Juny 2014 a 10:12 #

      D’acord en tot. Que els animals siguin els narradors és molt original. Tot un encert.

  3. Quadern de mots 6 Juny 2014 a 10:07 #

    Excel•lent ressenya. Uf, un llibre dur o molt dur, segons sembla, però al mateix temps d’aquells que deixen una sacsejada emocional colpidora, perdurable i bona, salvant totes les diferències m’ha recordat “Desolacions” d’en David Vann. Sentir la veu dels animals acostuma a ser tota una tota una lliçó. Ja el tinc a la llista des de fa temps.

    • jordi1973 6 Juny 2014 a 10:13 #

      Doncs no vas equivocada, la duresa de la narració pot recordar a David Vann. Tens bon ull! No et decebrà.

  4. Vanesa Gómez 6 Juny 2014 a 13:15 #

    Efectivament no es pot llegir Ànima i sortir ilés. Tant per l’encertada tria de la veu narrativa com per la poesia ferotge que desprèn.
    Entres amb passets felins, gairebé sense adonar-te, i surts de la capbussada amb el cor bategant a mil i unes emocions primitives i salvatges que et deixen amb la barreja dolça i colpidora de la fragilitat de l’esperit.
    Un gran llibre, un gran autor i com no una gran experiència.

    • jordi1973 6 Juny 2014 a 17:14 #

      Vanesa, no es pot comentar Ànima de manera més poètica! D’acord en tot. Moltes gràcies per deixar la teva opinió aquí.

  5. lilvia 6 Juny 2014 a 17:19 #

    D’acord amb tot i amb tots, jo també vaig pensar amb David Vann, concretament amb Sukkwan Island, però sobretot amb en Cormac McCarthy i la seva meravellosa En la frontera.
    Encara estic en estat de xoc. Ja ho he repetit moltes vegades, si no plores llegint Ànima és que no en tens.

    • jordi1973 6 Juny 2014 a 17:48 #

      Sí, la veritat és que “quedar-se en estat de xoc” és una manera molt visual i molt encertada de definir l’estat anímic un cop acabes el llibre. Hi ha escenes del llibre que ens acompanyaren per sempre més. És així. Gràcies per deixar el teu comentari!

  6. sifuro 7 Juny 2014 a 12:44 #

    T’he descobert per l’enllaç que has fet al meu bloc (moltes gràcies). I veig que estem d’acord sobre “Ànima”. Un dels llibres que més m’ha agradat últimament.

    Veig que alguns comenteu que aquest llibre us fa pensar en David Vann… la veritat és que a mi “Terra” no em va agradar gaire, tot i que sembla que a tothom li agrada molt… dec ser un bitxo raro…

    Seguiré les entrades amb interès.🙂

    Endavant i bon estiu!

  7. Manel Xicota 7 Juny 2014 a 15:42 #

    Hola! Estic d’acord amb les referències al David Vann…, però, bàsicament, en les seves dues primeres obres, “Sukkwan Island” i “Caribou Island”. “Terra” ja em sembla desmesurada. Mouawad em sembla molt millor, després d’haver vist les obres de teatre “Incendis” i “Litoral” i, sobretot, després de llegir “Ànima”, on la literatura és més literatura i no tan dramatització

  8. jordi1973 7 Juny 2014 a 16:15 #

    És normal que tinguem presents a David Vann i Cormac McCarthy. Tots són una mica bestiotes a la seva manera, tot i que quan llegeixes els seus llibres tots tenen una manera molt diferent de traslladar “la bestialitat narrativa”. Ei, podem incorporar el Toni Sala, que és de Sant Feliu de Guíxols i amb Els Nois (la seva darrera novel•la) podria formar part d’aquest grup.

  9. Manel Xicota 8 Juny 2014 a 10:30 #

    El del Toni Sala el tinc pendent, però ja veig que haurà d’escalar posicions de la “llista d’espera”, que ja comença a ser com de la Seguretat Social…

    • jordi1973 9 Juny 2014 a 0:46 #

      A la llista de la Seguretat Social, però a la dels especialistes… L’has de posar a la pila dels bons, bons.

  10. Aineta 9 Juny 2014 a 12:47 #

    Mare meva! Una crítica fantàstica que incita a la lectura. Les fotos molt Il·lustratives

    • jordi1973 9 Juny 2014 a 18:11 #

      Ja em diràs si t’agrada, Aineta (segur que sí). Com s’il•lustra un llibre de tanta violència? Espero haver resolt el tema.

  11. xclavijo 9 Juny 2014 a 22:29 #

    M’agraden molt les fotos.

  12. Silvia 7 Juliol 2014 a 15:45 #

    Muy buena crítica, Jordi! La hemos compartido en nuestra web. Te dejo el enlace: http://libreriasbarcelona.es/lectures-danima-de-wajdi-mouawad/

    • jordi1973 7 Juliol 2014 a 18:36 #

      Gràcies, Silvia. No sé si podré venir a la xerrada, en tot cas que vagi molt bé!

  13. Josep Masanés 6 Desembre 2016 a 15:05 #

    Bon dia,
    He acabat la lectura d’Ànima i volia destacar dues coses.
    1) L’anglès que empra és molt graciós perquè amb un anglès bàsic ja ho entens.
    2) La relació entre la manera com mata l’assassí de la dona del protagonista i com el pare del protagonista va matar a la germana. Sembla que el primer coneixia bé al segon. Certament, quan el viola li diu que ja coneixia la seva cara. Pot ser que l’hagués vist a casa de la Léonie o pot ser que fos perquè conegués al pare. Sembla més lògica aquesta opció.
    Finalment dir, que no em sembla un trhiller sobre la resolució d’un assassinat sinó un trhiller sobre la recerca de la identitat, perduda a causa d’una massacre.

    • jordi1973 6 Desembre 2016 a 22:27 #

      Bones observacions, Josep! Moltes gràcies per compartir-las. El llibre: un petit tresor.

Trackbacks/Pingbacks

  1. LECTURES D’”ÀNIMA”, DE WAJDI MOUAWAD | Librerías Barcelona - 7 Juliol 2014

    […] Puedes leer una buena crítica sobre el libro en Tot es una mentida […]

  2. Vilafestuc » Blog Archive » Ànima de Wajdi Mouawad a Vilafestuc - 22 Juliol 2014

    […] | Enllaços | ressenya | […]

  3. MOLTES MENTIDES I POQUES VERITATS. Fem 5 anys! | Tot és una mentida - 3 Novembre 2016

    […] 1. ÀNIMA, Wajdi Mouawad […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: