Tag Archives: Raig verd

SOMNIS EN TEMPS DE GUERRA (RECORDS D’INFANTESA), de Ngũgĩ wa Thiong’o

2 abr.

Feia temps que no sentia la frescor de la descoberta. És el gran moment en què alguna cosa nova t’enriqueix, experimentes amb codis nous i penses que fins aleshores te n’havies perduda una de gran. Les revelacions, no les religioses sinó les culturals, arriben per quedar-se sempre més amb nosaltres. Modifiquen la nostra visió del món, ens fan més feliços i a vegades, fins i tot, ens transformen en millors persones. Tenim la sensació d’haver descobert un petit tresor i l’únic que volem és compartir-lo perquè estem entusiasmats amb la troballa i volem que els nostres amics en gaudeixin.

Avui tinc la fortuna d’escriure sobre Somnis en temps de guerra, un llibre que va publicar el setembre de 2016 l’editorial Raig Verd i que va comptar amb la traducció de Josefina Caball. És el primer dels tres llibres de memòries de Ngũgĩ wa Thiong’o, l’autor que va néixer el 1938 a la Kenya rural i que actualment viu als Estats Units on exerceix de professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia. Un autor brillant al que li han atorgat deu doctorats i que quan va publicar el 1962 el seu primer llibre també es va implicar com a activista social en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, una militància que va tenir com a conseqüència la persecució política i l’exili del país del 1982 fins al 2002. Aquí podeu trobar més informació sobre l’autor.

Ngũgĩ wa Thiong’o va néixer i es va educar en el si d’una família rural, tradicional i polígama kikuiu de Kenya. El seu pare tenia quatre dones i l’autor més d’una vintena de germans i germanastres. Els equilibris de poder que tenen les mares entre elles, les relacions dels nens entre les diferents mares o el tracte que dispensa el pare a cadascuna de les dones són algunes de les interessants informacions que ens explica l’autor sobre aquesta estructura familiar que en un moment de la seva infància es va trencar. La seva mare biològica es va separar del pare com a conseqüència dels maltractaments i tant ell com els seus germans van ser expulsats de la comunitat familiar.

Un pacte entre la mare i el fill resumeix en bona part l’essència del llibre. El pacte d’esforçar-se al màxim i de donar-ho tot amb l’objectiu que Ngũgĩ wa Thiong’o vagi a l’escola, es formi i tingui la millor educació possible. A l’autor, un nen àvid de coneixements i d’intel·ligència espavilada, el veurem recórrer distàncies quilomètriques diàries per anar a escola, perdre’s àpats per poder assistir-hi o vestir-se, a falta d’un millor fons d’armari, amb la mateixa roba dia sí i dia també.

Per si aquest enorme esforç no fos prou gran, també veurem com la població kenyana està sotmesa a la ideologia racista, classista i colonialista britànica, i per tant, a l’aniquilació de les llengües africanes, les tradicions o la cultura. Per no parlar del robatori de terres, la imposició de la religió catòlica o l’anul·lació de la justícia pròpia en forma de pactes de paraula. A partir de l’aparició dels líders rebels kenyans com Jomo Kenyatta i Mbiyu Koinange o dels Mau-Mau (una organització guerrillera que va lluitar contra l’Imperi britànic entre 1952-1960) la repressió serà, encara, més ferotge i les violacions, les deportacions, les expulsions o l’exili donaran pas a l’assassinat, al genocidi i a l’estat del terror.

En aquest sentit cada cop que avui en dia un polític, un tertulià o un periodista pontifica sobre el recurrent concepte de “valors europeus” em ve al cap, entre d’altres moltes coses, el colonialisme, que això sí que és europeu de totes totes. Si us hi fixeu bé quan algú utilitza la construcció “valors europeus” ho fa com a sinònim d’un etnocentrisme excloent com dient “som els millors dels món”. Aquesta defensa d’Europa com a cultura superior ja fa temps que no cola, i llibres com Somnis en temps de guerra donen arguments als lectors que exerceixen una mirada crítica sobre l’actualitat i volen més raons sobre la intuïció del “no em crec el que em diuen aquests polítics”.

Sí, Somnis en temps de guerra és un llibre de memòries, però bona part de la seva lectura es llegeix com una novel·la. Els records d’infantessa ens arriben com relats fantàstics en què el lector s’hi endinsa fàcilment. Assistim a l’explicació dels contes que les mares narren a la nit a la vora del foc, dissenyem i construïm un carretó per anar buscar llenya, ens estavellem amb la bicicleta quan aprenem a conduir-la, ens amunteguem al saló de te del Green Hotel per sentir les notícies a través de la ràdio o somiem en pujar i viatjar en el tren de passatgers, això sí, en els últims vagons que és on van, segregats, els kenyans.

Somnis en temps de guerra és un llibre excepcional que interpel·la constantment el lector sobre el seu benestar, la seva formació i la seva cultura. Obre tantes portes i et fa reflexionar tant que no és estrany que hagi estat escollit com el primer llibre a llegir en el Club de lectura que inicia la Llibreria L’Illa de Mollet del Vallès. El proper 27 d’abril parlarem d’ell i comptarem amb la presència de la Laura Huerga, l’editora de Raig Verd. Hi esteu tots convidats.

Finalment se’l van donar a Bob Dylan però diuen que Thiong’o era un ferm candidat al Premi Nobel d’enguany. Hem escoltat el cantant americà atiar el fuet de la rebel·lia amb les seves lletres transgressores, però en canvi de la literatura africana, què en sabem? Els seus escriptors no són gens coneguts. De fet, en sabem tan poc com les conseqüències del que va representar el colonialisme europeu sobre els països africans. Benvingut sigui Somnis en temps de guerra i l’esforç en publicar aquest autor en català per part de Raig Verd, que properament repetirà amb Descolonitzar la ment, un llibre de Thiong’o que, en part, s’ha finançat a partir d’una campanya de crowdfunding.

Estem tan acostumats a la informació governamental, estandaritzada i formal que a vegades cal que algú ens obri els ulls. Somnis en temps de guerra de Ngũgĩ wa Thiong’o és un autèntic tresor.

LA PREGÀRIA DE TXERNÒBIL, de Svetlana Aleksiévitx

18 maig

Svetlana 015

Recordo una conversa amb un científic: “Això és per a milers d’anys  -m’explicava-.  L’urani es desintegra en 238 semidesintegracions. Si ho traduïm en temps, significa mil milions d’anys. I en el cas del tori, són catorze mil milions d’anys “. Cinquanta. Cent. Dos-cents anys. Val. Però ¿més? Més enllà d’aquesta xifra, la meva ment no podia imaginar. Deixava de comprendre què és el temps. On sóc?

Txernòbil. Beralús. Prípiat. Bielorússia. L’URSS. 26 d’abril de 1986. 1h 23’ 58’’.

De manera que aquesta és la cosa: a mi, un enginyer químic, a tot un doctor en ciències químiques, m’obliguen a abandonar la meva feina de responsable d’un laboratori químic en un important complex industrial. I com em fan servir? Em donen una pala. Aquest seria pràcticament el meu únic instrument. Aquí va ser on va néixer l’aforisme: contra l’àtom, la pala.

Roentgen. Ionització. Núvol radioactiu. Gotes de iode. Bomba atòmica. Àtom. Cesi. Plom. Zirconi. Cadmi. Beril·li. Bor. Plutoni. Urani. Grafit. Radioactivitat. Pluja radioactiva. Reacció en cadena. Isòtop.

Ens van rebre uns doctors. Portaven unes màscares antigàs i guants de goma. Ens van treure tota la roba, totes les coses, fins els sobres, els llapis i les plomes; el van ficar tot en bosses de plàstic i les van enterrar al bosc. Ens vam espantar tant després, ens passàvem els dies esperant quan ens començaríem a morir.

Svetlana 040

Però les autoritats callaven. Després que se celebressin les festes, Gorbatxov va dir: no es preocupin, camarades, la situació està sota control. És un incendi, un simple incendi. No és res greu. Allà la gent viu, treballa. I nosaltres el crèiem.

Perestroika. KGB. Carnet del Partit  Comunista. Pravda. Kolkhoz. Comitè Central del PCUS. Víktor Briujánov.

Aquells llocs són d’una bellesa esplèndida. S’ha conservat el bosc original, no és replantat, sinó l’antic. Uns rierols serpentejants, l’aigua, del color del te, transparent com el vidre. L’herba verda. La gent es crida a crits al bosc. Per a ells era el normal, igual que sortir al matí al seu jardí. I tu, en canvi, saps que tot allò està enverinat.

Monòleg. Càncer. Deficiència mental. Disfuncions neuropsicològiques. Mutacions genètiques. Ciència ficció. Sarcòfag. Liquidadors. Vodka. Dosimetristes.Multiplicat per 74 les malalties oncològiques. 23.5 més de mortalitat. Avui en dia encara es desconeixen moltes xifres. Es mantenen en secret: tan monstruoses són.

Ara ja miren vostès el món d’una altra manera. Fa poc m’he trobat amb aquesta reflexió del meu filòsof preferit, Kostantin Leóntiev: les conseqüències de la depravació fisicoquímica algun dia obligaran a una intel·ligència còsmica a intervenir en els nostres assumptes terrestres. En canvi, nosaltres, que hem estat educats en l’època de Stalin, no podíem tolerar la idea de l’existència d’uns poders sobrenaturals. De mons paral·lels. La Bíblia la vaig llegir més tard.

Svetlana 026

La pregària de Txernòbil ha estat traduïda al català per Marta Redón i publicat, igual que Els nois de Zinc i Temps de segona mà, per l’editorial Raig verd. En castellà Voces de Chernóbil ha estat traduït per Ricardo San Vicente i publicat, juntament amb Los muchachos de zinc y La guerra no tiene rostro de mujer per l’editorial Debate. Completa les traduccions al castellà El fin del homo sovieticus, publicat per l’editorial Acantilado.

Tot i que ja sabia que afrontar la lectura de La pregària de Txernòbil seria entrar en un terreny emocionalment colpidor, l’hòstia -quan acabes el llibre- és tremenda. Haurem d’estar eternament agraïts a la monumental feina de Svetlana Aleksiévitx (1945, Bielorússia). Aleksiévitx s’ha guanyat un merescut prestigi apuntalat  pel seu rigor i per la seva humanitat. Per a mi, l’autora bielorussa anirà per sempre més lligada a l’èpica. Periodista, escriptora i assagista, Aleksiévitx ha estat guardonada amb nombrosos premis. Ha estat, però, amb el Premi Nobel de Literatura 2015 quan la seva obra s’ha popularitzat i ha pogut arribat a un públic molt més nombrós. Si el Premi Nobel té algun sentit és precisament difondre l’obra d’autores com Aleksiévitx. Ella ha donat veu als que no tenen veu i tots els seus llibres han estat fets a partir d’un gènere literari propi en el què és la gent anònima, comuna, perseguida i silenciada la que explica les diferents arestes de la història de l’antiga Unió Soviètica.

La pregària de Txernòbil és l’exemple més clar que la civilització humana ha fracassat com a espècie. Pitjor que una guerra i pitjor que tot el que ha provocat la mort fins ara en el nostre planeta Terra. Els humans som el pitjor. On són tots els mercenaris en forma de científics, polítics, empresaris i militars que han defensat les centrals nuclears? L’essència de l’energia nuclear no és altra que la de legitimar la bomba nuclear. No podem construir res, ni estats nous, ni justícia social, ni desenvolupament cultural si no s’aturen i desmantellen totes les centrals nuclears que existeixen al món. Quan el planeta se n’hagi anat finalment a la merda més absoluta confio en què la Terra, tot i que trigui milions d’anys, podrà generar vida un altre cop. No hi haurà, però, cap humà per explicar-ho.

D’acord, l’al·legat final ha quedat una mica apocalíptic, en plan Pedro Piqueras. Però llegiu La pregària de Txernòbil i després en tornem a parlar.

MOTORSOUL, de Stalker

4 maig

 

Motorsoul 011

La recerca a google per trobar informació sobre Stalker dóna un resultat curiós. Stalker és una pel·lícula soviètica de ciència ficció dirigida per Andréis Tarkovski el 1979, també és el nom d’un videojoc per a PC de trets amb elements de rol, comerç i habilitats que es va posar a la venda el 2007 i finalment és el nom d’una sèrie de televisió nord-americana transmesa per la CBS des del 2014. A aquesta petita llista haurem d’afegir l’autor de Motorsoul, el llibre que ha publicat recentment l’editorial Raig verd. En aquest cas, Stalker és el pseudònim o nom artístic amb el qual un escriptor català ha signat aquest llibre mantenint així el seu anonimat. En el programa Llibres, píxels i valors de Ràdio 4, s’afirma que una de les raons per les quals l’autor manté el seu anonimat és per la presència de coses personals en el llibre.

El dia que vaig estar parlant sobre la lectura de Motorsoul amb en Carles Peña, el responsable de la Llibreria l’Illa de Mollet del Vallès, va informar-me que Stalker en anglès significa assetjador. Aquesta dada és important, crec que la tria del pseudònim ha estat pensada en relació al llibre. A Motorsoul hi ha una presència significativa de violència física i psicològica. Tot i que aquestes escenes se’ns manifesten de manera molt heterogènia sovint acaben confluint amb diverses experiències de setges, assetjadors i assetjats.

Motorsoul 018

Motorsoul no és una novel·la sinó que són quatre relats llargs (entre 50 i 70 pàgines cada un) ambientats a l’Àfrica. Cada conte situa els protagonistes en un país africà diferent (Namíbia, Congo, Senegal i Ruanda) i sempre en un context en el què fa interactuar el conflicte bèl·lic, el polític i el personal. Un glossari al principi de cada relat ens informa dels molts acrònims que apareixen en el text i que tenen a veure amb els moviments armats i les guerrilles paramilitars (MFDC, UPC, SWAPO), de diferents territoris africans (Casamance,Kivu, Pan) o de personatges i col·lectius dels diferents països (San, Nganga, Théoneste Bagosora). És una informació que orienta el lector i que posa de manifest, almenys en el meu cas, que d’història africana mai en sabrem prou.

Què expliquen els relats? Breument, en el primer s’explica la història dels dos soldats que persegueixen uns  fugitius pel desert, en el segon un home que viu amb alguna cosa fosca dins seu i lluita contra això, en el tercer els viatgers d’un autobús són assaltats i abandonats en una carretera en mig del no res i la consegüent experiència dels seus ocupants per tornar sans i estalvis a casa i en l’últim un lladre que fuig del seu país i acaba al ben mig del conflicte bèl·lic del país veí. Els quatre contes també es poden llegir com a relats d’aventures i tots estan emmarcats en el context d’una Àfrica desconeguda, popular, quotidiana i, certament, d’una cruesa esfereïdora. A Motorsoul es donen cita el conflicte entre comunitats, la guerra, la religió, la superstició i les actituds personals que passen de l’heroisme i la solidaritat a la injustícia i l’abús més salvatge.

La mirada sobre Àfrica: entre el paternalisme occidental del 0.7, l'espoli continu i la impotència de fer justícia.

La mirada sobre Àfrica: entre el paternalisme occidental del 0.7, l’espoli continu i la impotència de fer justícia.

Motorsoul és un llibre que està molt ben escrit. El domini de la llengua i dels recursos literaris que té el seu autor és absolut. Un llibre genial! Qui serà aquest o aquesta Stalker? Fins ara les aproximacions en català més destacades que s’han fet sobre l’Àfrica han estat més en forma d’assaig que no pas de ficció. Vaja, les que jo conec. Destaquem per exemple Pallassos i monstres, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana, 2000) un retrat satíric de vuit dictadors africans. També els diferents llibres de l’antropòleg i professor Gustau Nerín en els quals tracta d’explicar la realitat africana i descodificar molts mites sobre el continent com Antropòleg a l’olla (La Campana, 2008), Blanc bo busca negre pobre (La Campana, 2011) o el més recent  Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica (Pòrtic, 2015).

Sí, en aquest país es llegeix poc i encara menys els llibres de relats. Potser estem en un moment en què els lectors, poc a poc, anem perdent la por a triar aquest gènere. Ara mateix a les llibreries hi han alguns llibres de contes que es venen i agraden molt: Tot això ho faig perquè tinc molta por, de l’Empar Moliner (Proa, 2015) o Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin (L’Altra, 2016). En aquest sentit, Motorsoul és un alè d’aire fresc per a la narrativa catalana. Ja era hora que algú s’atrevís a escriure ficció sobre l’Àfrica, que ho fes d’una manera tan talentosa  i que s’allunyés d’una narrativa catalana actual que molts cops cau en l’endogàmia generacional, la Barcelona moderna o la novel·la històrica previsible. Atreveix-te amb Motorsoul. És un valor segur, és potent, és enèrgic, és… un crit literari.

Títol: Motorsoul  Autor: Stalker  Editorial: Raig verd  Primera edició: març de 2016  EAN: 978-84-15539-93-3 Format: Rústega, 264 pàg, 18 euros.

 

 

%d bloggers like this: