Tag Archives: Duomo

EM DIC LUCY BARTON, d’Elizabeth Strout

19 oct.

img_3826

Quan en un reality show de la televisió entrevisten els pares dels protagonistes i els deixen adreçar unes paraules al fill que roman tancat en una casa o a la filla que vol ser una estrella de la cançó, no falla mai, sempre apareixen el “no canviïs mai” i el “sigues tu mateixa”. Res a veure amb la realitat. No crec que sigui l’únic aquí que pensa, precisament, que potser caldria que els concursants deixessin estar la tonteria que porten a sobre i que sí, que seria molt necessari que canviessin i molt. Entenc que aquesta mena de “consells” es donen amb la millor de les intencions, apel·lant a la bondat i a l’amor que es professa per la persona estimada, però en el context de l’espectacle televisiu no és creïble, com a espectador t’arriba com una mena d’impostura.

I, justament, sobre la fidelitat a un mateix, sobre allò que forma part de la puresa personal i sobre com construïm el nostre recorregut vital, és del que ens parla Em dic Lucy Barton, el darrer llibre de l’Elizabeth Strout (Portland, 1956). A partir d’una manera de fer senzilla, però ferma, la protagonista de la novel·la s’aferra a la mirada transparent, a la tendresa que remou consciències i a la intel·ligència de l’empatia per fer-se a ella mateixa i aconseguir la vida que desitja.

La novel·la narra els cinc dies (amb les seves nits) que la Lucy Barton passa ingressada a l’hospital de Manhattan per recuperar-se de les complicacions que ha tingut després d’una operació d’apendicitis. Ja portava unes setmanes ingressada, però la història es centra en aquests dies en els quals la seva mare, amb qui havia tallat la relació i amb qui no es parlava des de feia anys, es presenta a l’hospital i es queda al seu costat fent-li companyia. És en aquest context i a partir de les converses que mantenen mare i filla que ens anem assabentant de la seva infància miserable al petit poble d’Amgash (Illinois) on encara hi viu la mare, de la figura pertorbadora del pare i de les penoses vides del seu germà i la seva germana.

img_3937

La trobada a l’hospital esdevé una desavinença en tota regla. Per una banda tenim una mare austera, rude i totalment resignada a “allò que li ha tocat viure”, i per l’altra la Lucy Barton que representa la filla transgressora, la persona que ha aconseguit trencar amb el destí que estava escrit per ella, la noia pobre que ha vençut les adversitats, que ha anat a la universitat, que és escriptora i que ha pogut formar la seva pròpia família.

La Lucy Barton ens narra la història en primera persona i combina les converses banals, les xafarderies i les nimietats que sorgeixen al parlar amb la mare amb els silencis que omplen l’habitació i que expressen més que si fossin confessions. Els sobris intents de comunicació entre les dues van acompanyats dels constants retorns al passat de la Lucy Barton. Pel llibre, a part de la família, desfilen diferents personatges que han marcat la seva vida, la Kathie Nicely, el professor universitari Haley, la Sarah Payne (la seva professora d’escriptura creativa), les seves filles o en William, el seu marit d’origen alemany.

Elizabeth Strout va guanyar el Premi Pulitzer l’any 2009 i el Premi Llibreter el 2010 amb Olive Kitteridge. Fa un parell d’anys va publicar la novel·la Els germans Burgess, de la qual vaig fer en el seu moment aquesta ressenya. Em dic Lucy Barton ha estat publicada per Edicions de 1984 i traduïda al català per Esther Tallada. L’editorial Duomo ho ha fet en castellà i Flora Casas n’ha fet la traducció.

La soledat, fer dels detalls quotidians quelcom universal, el desassossec… llegir a Elizabeth Strout és enfrontar-te al “no canviïs mai” i al “sigues tu mateixa” i de la seva lectura el lector sensible no en surt il·lès.

img_3948

DONDE VIVEN LOS TIGRES, de Jean-Marie Blas de Roblès

23 juny

No us han d’espantar les gairebé 700 pàgines del llibre, es llegeix com qui pren aigua fresca a l’estiu, no en tens mai prou. Donde viven los tigres és una novel·la absolutament brillant amb un final captivador.

El llibre està ambientat en dues èpoques. Per una banda ens endinsem en l’Europa del s.XVII a partir de la biografia que Caspar Schott va fer del seu mestre Athanasius Kircher, un jesuïta alemany. Aquest sacerdot, personatge real, extravagant, enginyós, àvid de saviesa que va investigar, inventar màquines i escriure sobre tota classe de temes científics el veurem convivint intel·lectualment amb els pensadors del moment com Galileu, Bernini i Descartes; relacionant-se amb personatges poderosos del segle com la Reina Cristina de Suècia o passant-les magres a la Roma de 1658 on la pesta va matar més de 15.000 persones.

Per altra banda, el llibre situa un munt de personatges en el Brasil actual. Amb un d’ells, el reporter francès Eléazard von Wogau, el lector troba la connexió amb la història del s.XVII, ja que estudia l’autenticitat del que s’explica a la biografia sobre Kircher. Té la teoria que el jesuïta, en realitat, era un impostor.

A través dels seus personatges i les diverses històries que es van desenvolupant al llarg de la novel·la aprofundim en la realitat d’un Brasil que l’autor dibuixa plena de matisos i amb una barreja de bellesa i horrors colpidors. D’aquesta manera serem testimonis de les aventures de l’expedició de geòlegs en la selva de Mato Grosso, la sort dels pescadors de Canoa Quebrada, la pobresa de Nelson i Zé en la Favela de Pirambú, el triangle amorós i sexual de Roetgen, Thaïs i Moéma en la societat benestant brasilera, la corrupció política del governador Moreira a Fortaleza, la existència dels indis Apapoçuva, del misteri que envolta a l’italiana Loredana en el poble d’Alcântara… i moltes més coses convertint la lectura del llibre en la de diverses novel·les alhora. A vegades sembla que estem en una novel·la d’aventures de Jules Verne, d’altres en una novel·la de denúncia social i fins i tot  en una enciclopèdia del coneixement.

No és estrany que el llibre guanyés el premi Médicis, el premi del jurat Jean Giono i fos finalista del Goncourt, l’any 2008. El francès Jean-Marie Blas de Roblès, escriu amb un to saberut i erudit però sense embafar. Té la capacitat de sorprendre contínuament i deixar-te bocabadat amb la manera en què va lligant i resolent les trames. Aquest llibre és una joia.

Al ver a Roetgen, le sonrió tímidamente y se quedó inmóvil. Aquel detalle de cuadro flamenco contenía toda la dulzura de las madres, que es el único refugio seguro ante la locura del mundo.

Títol: Donde viven los tigres   Títol original: Là Où les tigres sont chez eux   Autor: Jean-Marie Blas de Roblès  Traductor: Ana Nuño   Editorial: Duomo  Primera edició: abril de 2012   EAN: 978-84-92723-23-2   Preu:  24.80 euros   Format: rústega, 682 pàgines

 

 

%d bloggers like this: