Arxius | Aventures RSS feed for this section

BAJO LOS MONTES DE KOLIMA, de Lionel Davidson

7 maig

«El revival dels vuitanta està durant més que els propis vuitanta» és una sentència molt afortunada que ja l’he vist escrita uns quants cops i que un bon amic força informat em va assegurar que va ser José Luis Moro, el fundador del grup musical Un Pingüino en mi ascensor, el primer que la va utilitzar.

Sou seguidors d’Stranger Things o Narcos?, dues de les sèries de televisió ambientades en els anys 80 que ha triomfat en els darrers anys. Afegiu-hi també The Americans, una de les millors sèries d’espionatge que s’emeten en l’actualitat i que ens explica la història de la guerra freda durant els 80 des de la visió de dos espies russos infiltrats als Estats Units que fingeixen ser una família normal i corrent. I és, precisament, a les acaballes de la guerra freda en què està ambientada Bajo los montes de Kolima, l’última i la més popular de les novel·les de l’escriptor britànic Lionel Davidson (1922-2009) que va ser publicada el 1994 i que l’editorial Salamandra va recuperar i editar a finals de l’any passat en castellà amb la traducció de Cristina Martín Sanz. En les llistes dels llibres del 2016 La Vanguardia la va escollir com la millor en la secció de novel·la negra.

Potser no sou lectors de les novel·les d’espies, però segurament coneixeu els escriptors Graham Greene, Ian Fleming o John le Carré. El cas de Lionel Davidson és curiós perquè tot i que està considerat un dels  mestres de l’intriga política o fins i tot, en paraules del també escriptor anglès Philip Pullman que fa la introducció del llibre, “el millor novel·lista d’espionatge que mai podria haver llegit”, el cert és que és un autor poc conegut i fins i tot un habitual de les llistes d’escriptors oblidats.

El protagonista de la novel·la és en Johnny Porter “el corb”, un professor universitari indígena gitksan de Canadà, prestigiós antropòleg i biòleg, esportista i un poliglota que parla vint idiomes i que adopta accents amb facilitat com si sempre hagués viscut amb ells. Una cadena d’amistats es posa en marxa quan els serveis secrets britànics reben un missatge de difícil resolució en paper de fumar des de l’orient rus. El doctor Rogachev, desaparegut fa anys, contacta amb el professor anglès Lazenby, aquest amb l’M16, aquests amb la CIA i finalment amb Johnny Porter. L’objectiu és introduir el protagonista a la inhòspita i allunyada Sibèria com a mariner coreà amb una identitat falsa. A partir d’aquí, fent valer les seves nombroses i extraordinàries capacitats, haurà d’arribar a la remota i ultra segura base científica russa i extreure la valuosa informació secreta del laboratori soviètic d’investigacions súper avançades.
Sí, és una novel·la d’espies o, si voleu, un thriller polític, però a mi m’ha arribat més com una novel·la d’aventures clàssica. Com si llegíssiu a Jules Verne, Robert Louis Stevenson o Jack London. És una història d’acció, de trames enginyoses i d’una imaginació espectacular. Hi ha un moment del llibre que has de decidir si et deixes portar pel seu ritme trepidant, jugar a creure’t el que t’explica i gaudir sense més d’una novel·la fantasiosa i vibrant, o per contra, la trobaràs poc creïble i et semblarà una història inversemblant. Les aventures de Johnny Porter, de fet, són una barreja de les que hem vist tants cops en personatges com James Bond, Indiana Jones o MacGyver.

El final de la guerra freda va comportar, entre d’altres coses, la desintegració de la Unió Soviètica i l’aparició de nombroses repúbliques. En el Risk, el mític joc de taula d’estratègia i conflictes mundials, anomenen Europa Occidental al territori on situaríem Portugal, Espanya i França. Hi ha una versió futurista del Risk, en què s’introdueix la Lluna i nous països situats en el mar com a territoris a disputar-se i a conquerir. En aquest Risk del futur el territori abans anomenat Europa Occidental i que trobareu en el Risk de tota la vida, s’anomena Andorra. Poc probable? Impossible? En tot cas, divertit, original i sorprenent com Bajo los montes de Kolima, la gran novel·la de Lionel Davidson.

MOTORSOUL, de Stalker

4 maig

 

Motorsoul 011

La recerca a google per trobar informació sobre Stalker dóna un resultat curiós. Stalker és una pel·lícula soviètica de ciència ficció dirigida per Andréis Tarkovski el 1979, també és el nom d’un videojoc per a PC de trets amb elements de rol, comerç i habilitats que es va posar a la venda el 2007 i finalment és el nom d’una sèrie de televisió nord-americana transmesa per la CBS des del 2014. A aquesta petita llista haurem d’afegir l’autor de Motorsoul, el llibre que ha publicat recentment l’editorial Raig verd. En aquest cas, Stalker és el pseudònim o nom artístic amb el qual un escriptor català ha signat aquest llibre mantenint així el seu anonimat. En el programa Llibres, píxels i valors de Ràdio 4, s’afirma que una de les raons per les quals l’autor manté el seu anonimat és per la presència de coses personals en el llibre.

El dia que vaig estar parlant sobre la lectura de Motorsoul amb en Carles Peña, el responsable de la Llibreria l’Illa de Mollet del Vallès, va informar-me que Stalker en anglès significa assetjador. Aquesta dada és important, crec que la tria del pseudònim ha estat pensada en relació al llibre. A Motorsoul hi ha una presència significativa de violència física i psicològica. Tot i que aquestes escenes se’ns manifesten de manera molt heterogènia sovint acaben confluint amb diverses experiències de setges, assetjadors i assetjats.

Motorsoul 018

Motorsoul no és una novel·la sinó que són quatre relats llargs (entre 50 i 70 pàgines cada un) ambientats a l’Àfrica. Cada conte situa els protagonistes en un país africà diferent (Namíbia, Congo, Senegal i Ruanda) i sempre en un context en el què fa interactuar el conflicte bèl·lic, el polític i el personal. Un glossari al principi de cada relat ens informa dels molts acrònims que apareixen en el text i que tenen a veure amb els moviments armats i les guerrilles paramilitars (MFDC, UPC, SWAPO), de diferents territoris africans (Casamance,Kivu, Pan) o de personatges i col·lectius dels diferents països (San, Nganga, Théoneste Bagosora). És una informació que orienta el lector i que posa de manifest, almenys en el meu cas, que d’història africana mai en sabrem prou.

Què expliquen els relats? Breument, en el primer s’explica la història dels dos soldats que persegueixen uns  fugitius pel desert, en el segon un home que viu amb alguna cosa fosca dins seu i lluita contra això, en el tercer els viatgers d’un autobús són assaltats i abandonats en una carretera en mig del no res i la consegüent experiència dels seus ocupants per tornar sans i estalvis a casa i en l’últim un lladre que fuig del seu país i acaba al ben mig del conflicte bèl·lic del país veí. Els quatre contes també es poden llegir com a relats d’aventures i tots estan emmarcats en el context d’una Àfrica desconeguda, popular, quotidiana i, certament, d’una cruesa esfereïdora. A Motorsoul es donen cita el conflicte entre comunitats, la guerra, la religió, la superstició i les actituds personals que passen de l’heroisme i la solidaritat a la injustícia i l’abús més salvatge.

La mirada sobre Àfrica: entre el paternalisme occidental del 0.7, l'espoli continu i la impotència de fer justícia.

La mirada sobre Àfrica: entre el paternalisme occidental del 0.7, l’espoli continu i la impotència de fer justícia.

Motorsoul és un llibre que està molt ben escrit. El domini de la llengua i dels recursos literaris que té el seu autor és absolut. Un llibre genial! Qui serà aquest o aquesta Stalker? Fins ara les aproximacions en català més destacades que s’han fet sobre l’Àfrica han estat més en forma d’assaig que no pas de ficció. Vaja, les que jo conec. Destaquem per exemple Pallassos i monstres, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana, 2000) un retrat satíric de vuit dictadors africans. També els diferents llibres de l’antropòleg i professor Gustau Nerín en els quals tracta d’explicar la realitat africana i descodificar molts mites sobre el continent com Antropòleg a l’olla (La Campana, 2008), Blanc bo busca negre pobre (La Campana, 2011) o el més recent  Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica (Pòrtic, 2015).

Sí, en aquest país es llegeix poc i encara menys els llibres de relats. Potser estem en un moment en què els lectors, poc a poc, anem perdent la por a triar aquest gènere. Ara mateix a les llibreries hi han alguns llibres de contes que es venen i agraden molt: Tot això ho faig perquè tinc molta por, de l’Empar Moliner (Proa, 2015) o Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin (L’Altra, 2016). En aquest sentit, Motorsoul és un alè d’aire fresc per a la narrativa catalana. Ja era hora que algú s’atrevís a escriure ficció sobre l’Àfrica, que ho fes d’una manera tan talentosa  i que s’allunyés d’una narrativa catalana actual que molts cops cau en l’endogàmia generacional, la Barcelona moderna o la novel·la històrica previsible. Atreveix-te amb Motorsoul. És un valor segur, és potent, és enèrgic, és… un crit literari.

Títol: Motorsoul  Autor: Stalker  Editorial: Raig verd  Primera edició: març de 2016  EAN: 978-84-15539-93-3 Format: Rústega, 264 pàg, 18 euros.

 

 

LOS DEL SUD US MATAREM A TOTS, de Valero Sanmartí

4 abr.

Valero Sanmartí 006

Un dia que estava llegint Los del sud us matarem a tots i que tenia la cara en mode somriure idiota de complicitat, el meu nebot va preguntar-me sobre l’argument del llibre. Després d’explicar-li per sobre de què anava la història ell, que és adolescent, va respondre amb un LOL! i un WTF! i va rematar-me amb un quina fumada de llibre! I sí, sí vaig pensar, els americans tenen Miedo y asco en Las Vegas, dHunter S. Thompson i ara els catalans tenim Los del sud us matarem a tots, d’en Valero Sanmartí.

A partir de la realitat política actual Valero Sanmartí s’imagina l’evolució del país fins l’any 2032, moment en el qual Catalunya viu sotmesa al domini dels andorrans. El retrat que fa de diferents zones del territori català com les terres de l’Ebre o del Vallès així com d’algunes ciutats com Vic, Tàrrega, Girona, Tarragona o Lleida és tan espectacular com atroç. Barcelona, que en el llibre s’ha transformat en el parc d’atraccions per a turistes de BCN World, és la ciutat on trobem l’inici d’aquesta novel·la.

Escrit amb el format “tria la teva aventura”, el lector és el protagonista de les decisions que cal prendre i que el portaran a un total de 36 possibles finals (més dos bonus tracks). Tot comença quan després de veure  l’espectacle humorístic que en Valero Sanmartí ofereix al BCN World, tu, amic lector, el convences perquè lideri les tres tribus del sud que esperen que es compleixi la profecia que els promet la tornada del messies per fer fora els andorrans de Catalunya. Abans però caldrà recuperar el bigoti, la segona polla i la farlopa negra, els atributs d’en Valero que li han estat robats i sense els quals la profecia no es compliria.

Si decideixes llegir el manifest de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí

Si decideixes anar a Jo només Follo a Pèl, el blog del Valero Sanmartí, fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 080

Los del sud us matarem a tots és una novel·la d’humor. Un humor transgressor, intel·ligent i absolutament brillant. Valero Sanmartí escriu com si tingués un Kalashnikov a les mans i estigués embriagat de l’humor salvatge que es genera amb els amics quan surts de festa.

En la teva aventura per alliberar Catalunya et trobaràs, entre molts d’altres personatges, amb la Pilar Rahola, la Marta Rojals, en Ferran Adrià, l’Albert Espinosa, en Gerard Quintana, la Bibiana Vallbé, l’Eduard Voltes o en Xavier Sala i Martín. El 80% del llibre són situacions on apareixen tot tipus de personatges populars de la societat catalana i en els quals en Valero s’hi acarnissa sense embuts. De vegades ho fa de manera subtil, però sempre amb un retrat sanguinari i ferotge. Com a lector la novel·la t’arriba com un gest de complicitat o com una picada d’ullet. No estem parlant d’humor blanc precisament, és un humor irreverent i incontestable. És, sense cap mena de dubte, un llibre que pot ferir els que teniu la pell fina, però totalment necessari per a tots aquells lectors orfes d’un humor que desmitifiqui les patums catalanes i ridiculitzi la modernitat i el seu papanatisme

Si decideixes visitar l’editorial Males Herbes fes clic aquí.

Si decideixes escoltar els podcasts del becari d’en Valero Sanmartí al Cabaret Elèctric fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Efrem Gordillo a Núvol de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 026

Els mitjans de comunicació, el tarannà català, el turisme rural, les gralles, el rock català o els polítics tampoc s’escapen dels dards d’en Valero. No et preocupis, votis a qui votis, segur que el teu partit també hi surt escaldat.

Per cert, no caiguis en el parany de pensar que aquest és un llibre fet només a partir de l’insult gratuït o de l’acudit vexatori. Sí, la novel·la transmet molt mala llet. D’acord, en Valero Sanmartí és un puto dement, però un dement il·lustrat i llegit i això encara el fa més perillós i molt més divertit. Mentre t’ennuegues per l’última bestiesa que has llegit o mentre penses “mira que és cabró aquest Valero”, en el fons saps que el llibre té uns fonaments forts i que la seva agudesa consisteix en la combinació d’un dilatat bagatge cultural i un ampli referent d’influència que va des del frikisme fins al domini de la cultura de masses.

Des de Mollet del Vallès, ciutat des de la qual escrivim aquesta ressenya i que en el llibre també hi surt retratada, no podem fer altra cosa que unir-nos a les tribus del sud i lluitar tots junts contra la Catalunya Vella. Us esperem per liquidar alguns nuclis resistents que encara operen a Granollers o a Sabadell centre. Abans però, haurem de desallotjar en Josep Monràs, l’alcalde del nostre municipi. No perquè s’hagi volgut pujar el sou un 30% en temps de crisi, ni perquè la seva lectura de capçalera sigui l’Sport, és sobretot perquè el seu cervell funciona a base de Bollycaos. I això sí que no, Bollycaos, no. On estigui una Pantera Rosa!

Lo vas a flipar…

Si decideixes seguir el Valero Sanmartí via twitter fes clic aquí.

Si decideixes llegir els còmics d’en Roger Pelàez, l’il·lustrador del llibre, fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Oriol Fuster i Cabrera a Núvol de Jo només il·lumino la catalana terra, el seu anterior llibre, fes clic aquí.

Si decideixes anar a comprar el llibre Los del sud us matarem a tots recorda que val 18 euros.

FI

Valero Sanmartí 037

 

TRES HOMES EN UNA BARCA (per no parlar del gos), de Jerome K. Jerome

14 oct.

IMG_2283

És una evidència que tots tenim el nostre propi sentit de l’humor, allò que a un li fa molta gràcia a un altre li sembla una xorrada. A mi un dels que més m’agrada és l’humor que es genera amb els amics. La confiança i les experiències compartides es porten al terreny de l’humor i això crea uns lligams, unes complicitats i uns codis de fidelitat que em fan immensament feliç.

Tres homes en una barca (per no parlar del gos), de Jerome K. Jerome irradia aquest humor entre amics. Va ser publicada el 1889 i l’autor es va inspirar en el viatge de noces que havia fet. Narrada en primera persona, l’autor va substituir la dona pels seus dos millors amics (en el llibre George i Harris i un gos, en Montmornecy). Humor blanc i balsàmic en les peripècies d’aquests tres amics… per no parlar del gos.

Jerome K. Jerome narra els 100 kilòmetres de viatge en barca remuntant el curs del Tàmesi entre Kingston i Oxford. L’excusa per fer-ho? L’estrès laboral i la malaltia emocional. Quins tres, aquests! Abans de Woody Aleen ja estava Jerome K. Jerome per fer broma sobre la salut i els atacs hipocondríacs.

A la recerca de la pau espiritual i d’una vida sana els excèntrics amics seran protagonistes de diferents converses hilarants, anècdotes esbojarrades, extravagàncies variades i calamitats d’artifici. Tres amics, però també tres dropos majúsculs! Un llibre molt anglès pel seu humor enginyós, d’ironia fina i de broma absurda però també pels temes que hi apareixen: la pesca, la cuina del país, les manies de la burgesia, la meteorologia i la navegació.

IMG_2286

La societat victoriana del moment va considerar el llibre una obra vulgar i el va menystenir. Tot i així el seu estil àgil, col·loquial, espontani i la ridiculització que es fa de les debilitats de la classe alta anglesa van fer fortuna entre els lectors i el llibre va ser un èxit total. Fins i tot va aconseguir que durant molt de temps s’augmentés el trànsit d’embarcacions pel Tàmesi emulant les aventures dels protagonistes de la novel·la.

The Guardian inclou el llibre en la llista dels 100 millors en anglès de tots els temps i Esquire en la de les novel·les més divertides de tots els temps. Des de la seva publicació s’han venut més de 50.000 exemplars. L’any 2000 Quaderns Crema la va publicar en català i aquest any ha estat l’editorial Blackie Books la que ha recuperat la traducció de Josep Marco i l’ha tornat a editar.

Terry Jones, un dels integrants dels mítics Monty Phyton, ha rebut el Premi Màquina del Temps del Festival de Cinema de Sitges 2015. Precisament el bloc El subratllat és meu, on hi podeu llegir una excel·lent crítica del llibre, recorda amb molt d’encert el llegat de l’humor d’en Jerome i la seva influència en en els guions dels Monty Python, les novel·les d’en Wodehouse o d’Evelyn Waugh.

L’humor és etern però, tal i com va respondre el conill a l’Alícia quan li va preguntar per la seva durada, a vegades tot just dura un segon. Vaig a trucar els amics, a veure si organitzem un viatge, una sortida o un sopar i tornem a generar segons eterns d’humor.

I a tu què et fa riure?

IMG_2282

Títol: Tres homes en una barca (per no parlar del gos)  Títol original: Three men in a boat (to say nothing of the dog)  Autor: Jerome K. Jerome  Traductor: Josep Marco  EAN: 978-84-16290-33-8 Format: rústega,  256 pàg. 18 euros.

 

CARSICK, de John Waters

16 set.

IMG_2253John Waters és l’entremaliat i juganer director de cinema americà que va triomfar els anys 70 amb pel·lícules independents. Entre l’underground i la sèrie B, sempre se li ha atorgat el pontificat del cinema trash. Les seves pel·lícules, corrosives, transgressores i divertides, van ser protagonitzades per criminals, convictes, actors porno i drag quens. Female Trouble, Polyester, Hairspray ( que el 2007 seria adaptada en una versió més edulcorada amb John Travota) o la llegendària Pink Flamingos (on la mítica Divine es menjava una caca de gos), són algunes de les seves pel·lícules més conegudes. Títols de culte amb fans i seguidors devots que el pas del temps ha multiplicat.

El 2012 va publicar el llibre Mis modelos de conducta i en el 2014 l’editorial argentina Caja Negra ha repetit amb Carsick. Podem complir anys, però si l’esperit és jove… Podem madurar, però si el cor és rebel… Podem fer-nos més conservadors amb l’edat, però si ens agrada viure perillosament… John Waters, amb 66 anys, va travessar els Estats Units des de Baltimore a Sant Francisco a dit l’any 2012. Carsick és el resultat d’aquest singular viatge de nou dies pel país.
IMG_2243CarsickEl llibre es divideix en tres parts. En la primera, El millor que podria passar, fantasieja amb tretze capítols positius, on el viatge és rodó i tot li surt bé. Un traficant de marihuana que decideix finançar els seus films, un apassionat de les carreres de cotxes amb curiosos desitjos sexuals, un policia addicte al popper o el transportista que coneix els paradors i clubs clandestins per a camioners (amb stippers, jocs d’apostes i alcohol gratis), són alguns dels personatges impossibles que recullen a Waters de la carretera i que fan del seu viatge una aventura divertida i plaent.

A la segona part, El pitjor que podria passar, l’autor escriu pensant en un viatge accidentat i desgraciat. John Waters en mans d’un assassí, un suïcida, un homòfob, un pervertit sexual, un extraterrestre sodomitzant o una animalista embogida, entre d’altres. Tretze capítols terrorífics amb diferents maneres de passar-ho molt malament.

La tercera part ens desvetlla en vint-i-un capítols El que realment va succeir, el seu viatge real fent autoestop. Aquí els protagonistes són els conductors, gent força normal unida per l’altruisme d’ajudar a un autoestopista, pel risc de pujar al seu vehicle una persona estranya i per ser el centre de la mirada humana i antropològica d’un John Waters enginyós, intel·ligent i molt subversiu.

Grangers, fans, un veterà del Vietnam, un miner, un jove republicà, el directiu d’una cadena de botigues, una mare que porta el fill a la guarderia i fins i tot el grup de música indie Here we go magic són alguns dels conductors reals que el van ajudar a aconseguir el seu objectiu.

John Waters a la carretera. Única foto del seu viatge en el llibre.

John Waters a la carretera. Única foto del seu viatge en el llibre.

Carsick és diversió assegurada. Les pors i els dubtes previs al viatge, que John Waters reconeix en el pròleg, es canalitzen de manera extraordinària a través d’una narració descarada i llibertina. Contes trash servits pel rei de la immundícia! La delicadesa d’una bossa de cocodril, un bigoti perfilat, cremes La Mer i calçotets d’un sol ús barrejat amb els hotels barats, les cadenes de menjar ràpid, la llarga espera a la carretera i les hores sota la pluja. I mentre el polze demana que algú s’aturi un cartell de cartró anuncia End of to West, San Francisco o I’m not a psycho.

El llibre va ple d’anècdotes i curiositats relacionades amb el món del cinema. Ens parla d’actors, de directors i d’un munt de pel·lícules. Sempre encuriosit per la sexualitat diversa de la gent, John Waters ens il·lustra amb termes de l’argot americà: bromance, blouse, trendsexual, heteroflexible, hippie-friendly… I finalment la música, en el llibre es citen nombrosos grups i cançons que són punxades a les ràdios dels vehicles i que serveixen per il·lustrar moltes de les situacions viscudes. (Aquí abaix podeu escoltar-les totes).

On hauríem de buscar Carsick si anéssim a la llibreria? Diferents seccions es disputarien el lloc. Viatges, cinema, literatura gai, ficció, humor? És la suma de tot això. Eps! però potser també hauríem de pensar en la secció d’autoajuda. Quina lliçó aprenem amb Carsick? “El que més por fa és quedar-se a casa i no sortir a veure el que hi ha fora. Això sí que és una cosa que hem de témer “, afirma John Waters en aquesta entrevista en el País. Doncs som-hi! Ets una persona sedentària? Ets casolana? Els teus hàbits són inamovibles? Pots començar llegint el llibre. Quedaràs rendida al seu esperit. L’aventura és contagiosa.

1.Hitchhike by Marvin Gaye 2.Transfusion by Nervous Norvus 3.Looking at the World Through a Windshield by Del Reeves 4.The Giggler by Pat & the Wildcats 5.Loco Moto by Cornbread & Jerry 6.Witchdoctor by Alvin & The Chipmunks 7.Chaingang by Bobby Scott 8.Traveling Boogie by Zeb Turner 9.Swinging Down the Lane by Jerry Wallace 10.Hot Wheels by Stan Farlow 11.Flying Saucer Rock ‘n’ Roll by Billy Lee Riley 12.Surfin’ Bird by The Trashmen 13.Hitchhicker by Bobby Curtola 14.Bumming Around by Jimmy Dean 15.There Stands the Glass by Webb Pierce 16.Hichin’ and Hikin’ by Johnny Seay 17.You Are the Finger of God by The Addicts 18.Torture by Everly Brothers 19.Tofurky Song by Joanie Leeds 20.I am a Lone Wolf by Leon Payne 21.Riot in the Cell Block #9 by The Robins 22.Strychnine by The Sonics 23.Lonesome Drifter by Jericho Brown 24.Cross ties by Dale Hawkins 25.Baby Sitting by Buzz Cliford 26.Who killed teddy bear by Josie Cotton 27.Fangela by Here We Go Magic

Títol: Carsick  Autor: John Waters  Editorial: Caja Negra  Primera edició: 2014 Traductor: Matías Battistón  EAN: 978-987-1622-32-0 Format: rústega, 309 pàg,

%d bloggers like this: