Archive | Relats RSS feed for this section

INJUSTÍCIES, de Jordi Bernal i INCOMPRENSIONS MATINALS, de Marc Ricart

5 febr.
Jordi Bernal, guanyador de VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra i Marc Ricart, finalista.

Jordi Bernal (esquerra) i Marc Ricart (dreta).

Avui publiquem i il·lustrem Injustícies, de Jordi Bernal, que enguany és el relat guanyador en el VIII Concurs de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra. També ho farem amb Incomprensions matinals, de Marc Ricart, que és el relat finalista. El tema d’aquest any era “extravagàncies” i s’hi han presentat 19 contes. Aquest any he compartit jurat amb la Marga Munsant, l’Elvira Comte, en Manel Xicota i en Jordi Puig (guanyador de la darrera convocatòria) i la decisió, us he de dir, ha estat molt ajustada. A veure si us agraden els relats, a nosaltres ens han encantat.

Ahir, dissabte 4 de febrer, es va fer el lliurament del Premi a la Llibreria l’Illa: una estada de cap de setmana a la Masia Rural Nus de Pedra, un lot de llibres i la invitació per formar part l’any vinent en el jurat del Premi.

Si us agrada escriure: aneu esmolant les eines perquè el proper tema del premi serà “La llibertat”. Estigueu atents, publicarem les bases del concurs en el blog.

INJUSTÍCIES, de Jordi Bernal 7985823714_63a43ea1e4_z

El 7 d’abril del 1917, després de treballar a la fàbrica tèxtil, en John Smith anava caminant per un mercat de l’East End, un barri obrer de Londres, quan va veure un nen brandant el The Guardian proclamant: “la Presidenta dels Estats Units declara la guerra a Alemanya!”. Tot seguit, sent una veu d’home cridant: “dones: volem igualtat!”. Llavors el senyor Smith va veure una parada amb edicions del diari The Suffragist que demanava a la Càmera de les Comunes el dret a vot pels homes. Ell ja havia sentit a la seva dona, l’Amanda, parlar d’aquests masclistes, els quals corrompien la societat anglesa. Encara que ell ja s’havia unit al moviment sense el consentiment ni el coneixement de la seva dona. Al tornar a casa, cansat de la llarga jornada laboral, va preparar el sopar com cada dia per quan vingués la seva dona de la fàbrica de munició, feina que havia evitat que anés al front francès amb les altres soldats. Va anar a buscar el seu fill Charles d’una casa on treballava de criat, mentre l’Amanda ensenyava l’ofici de treballar el metall a la seva germana Elisabeth. Després va fregar i va fer la bugada fins al sopar, entre d’altres coses. Esperava atemorit que l’Amanda no estigués enfadada. Aquest era el seu dia a dia, com molts d’altres homes.

2163792086_350ca0fcdc_zUn dia va participar en una marxa sufragista, on ell i els seus companys rebien insults, amenaces i empeses dels londinencs, tant dones com homes. Per desgràcia l’Amanda el va veure tornant de la fàbrica. Allò tindria conseqüències. Al tornar a casa, en John va tenir la mateixa sensació que a la manifestació, però aquesta vegada era la seva dona qui el menyspreava. Va arribar a tal punt que va decidir demanar el divorci. Sabia que no seria fàcil, per això va fer cas als seus companys sufragistes: perquè el tractessin amb igualtat s’hauria de vestir com les dones. Així doncs, va treure’s el maquillatge i el vestit amb la llarga faldilla que estava de moda entre els homes d’aquella època, es va recollir el cabell sota una gorra de llana amb visera i es va posar un pantalons i un tratge de tweed típics de les dones. Llavors va anar a l’oficina de registre civil, pel camí la gent el mirava de forma descarada i, en arribar, la funcionària, escandalitzada com tota la resta de presents per la peculiar vestimenta, va denegar la petició d’en John, ja que segons ella no tenia cap dret a fer-la. L’endemà, l’Amanda envià les filles amb les seves àvies, la senyora i el senyor Smith. Ja que només les dones en tenien la custòdia. Era evident que ho va fer per ferir en John. Davant d’això, en comptes de desesperar-se i rendir-se, va intentar convèncer a 2163094893_1958836dd4_zpoc a poc però de manera constant a la seva dona que els homes mereixien el mateix que les dones. Va aprofitar l’orientació socialista d’ella, que propugnava la igualtat, i d’altra banda els sentiments maternals recòndits parlant del míser futur que esperaria a en Charles: casar-se amb una dona, tenir fills i no aspirar a res més en la vida. En paral·lel a aquesta lluita, va haver la de la fàbrica tèxtil. A principis d’any, el senyor Smith va crear el Sindicat d’Homes Filadors de forma clandestina, ja que la patrona, la senyora Williams, era molt estricta. A les reunions dels obrers discutien sobre com aconseguir igualar el sou d’un treballador al d’una treballadora i també de com captar aquells amb més por i prejudicis.

L’esforç d’en John respecte la seva dona no va ser endebades. Passat un temps, ell ja notava que sota el bigoti de la seva dona s’amagava una simpatitzant del moviment sufragista. Tot i que no deia res, simples fets com ajudar-lo a parar la taula o netejar alguna habitació demostraven que els homes començaven a intuir la llum al final del túnel.

Al juny del 1918 es va organitzar una vaga general d’homes, i el sindicat del senyor Smith s’hi va adherir. Aquesta vaga va ser un cop baix per a l’economia britànica i va fer possible obrir el debat als carrers de la capital i també als passadissos de Westminster. Al cap d’uns mesos, es va proposar el canvi de llei a favor del sufragi i el dret a elecció masculins. Al final el sí es va imposar per la pressió de la meitat de la població que eren els homes. Tot i això, només podrien votar els majors de trenta anys i amb certes restriccions.

El 12 de novembre, l’Amanda Smith passejava pel mercat quan un nen llegia el titular del DailyMail: “les comandants dels Aliats i d’Alemanya firmen l’armistici!”. Unes passes més enllà, els sufragistes deien: “la guerra s’ha acabat, però la nostra lluita continua!”.

3390547812_89f4553eb9_z

 

INCOMPRENSIONS MATINALS, de Marc Ricart

woman-morning-bathrobe-bathroom

Per variar, a cal’s Torrents tot eren presses i corredisses per arribar a temps a les cites diàries obligatòries: l’escola del nen, l’oficina de la mare i la fàbrica del pare.

 – Pol, ja t’has vestit? – va preguntar la mare des del lavabo.

 – Sí! M’estic sabatant…

 – Com? – L’Elena va treure el cap un segon per la porta. El seu fill de 4 anys s’estava posant les sabates. Va somriure amb l’ocurrència del petit. – Es diu posar-se les sabates…

El nen no va entendre per què vestir-se valia i sabatar-se no, però no li va donar més voltes.

– No les puc nusar, mare! M’ajudes?

– Nuar… Vine, que t’ensenyo com es nua.

– Però si jo ja em sé treure la roba sol! Només que la samarreta em costa una mica…

La dona ho va deixar córrer de moment. – Cuca, ves a mirar què fa ton pare, que va sent hora de marxar– El nen va córrer content cap a l’altre lavabo i va tornar tot seguit.

 – S’està pintant.

– Que?!

 – S’arregla els cabells amb la pinta!

– Bufó, es diu pentinar-se…

En Pol va fer una nota mental que una pinta i una pentina deurien ser el mateix. – Vés a dir-li que enllesteixi d’una vegada, maco, que si no sortirem mai per la porta.

Altre cop el Pol passadís avall per dir-li a son pare:

– La mare diu que et tornis llest de pressa per aprendre a obrir la porta…

pexels-photo-183333L’Adam va obrir els ulls sorprès, i va decidir no intentar entendre el què acabava de sentir. Va canviar de tema:

 – Avui aneu d’excursió a una granja, te’n recordes? Ja veuràs com t’agradarà molt! T’ensenyaran com cultiven enciams, tomàquets, tota mena de verdures! En Pol tingué un dubte important:

– Papa, els enciams tenen cul?

– No, es clar que no!

– I com els el tiben, si no en tenen?

– Cultivar és fer créixer; planten una llavor d’un vegetal i fan que es faci gran.

 – Ah!…

 A partir d’aleshores s’estiraria el cul cada matí, a veure si així es feia més alt.

– A classe ens van explicar que en aquesta granja també cargolen…

– Cargolen què?

 – Doncs cargols! Agafen una llavor de cargol i el fan créixer! O es diu cultivar cargols?

– Els cargols es crien, no es cultiven.

El Pol es gratà el cap: les plantes es planten però els cargols no es cargolen; i cultivar què té a veure amb el cul? Ho preguntaria a la mestra, que sempre explicava millor les coses.

– I què fa la teva mare? – s’afanyà el pare a sortir per la tangent.

– S’està pinturant els llavis.

– Rei, es diu pintar-se els llavis – explicà l’Adam rient.

red-woman-girl-brown

– Que no és una pinta! És un llapis de color d’aquells gruixuts que guarda a la seva bossa!

– No – va replicar el pare, pacient – un es pentina amb una pinta, i es pinta amb pintura.

Al Pol se li van humitejar els ulls pensant que el seu pare gaudia prenent-li el pèl de bon matí. Se’n va anar corrents a abraçar-se a les cames de sa mare.

– Tens set? Hauries de beure alguna cosa abans de marxar – El nen va fer que no amb el cap – Doncs ves a veure ton pare i digues-li que fa salat!

– Sí home! I què més?! – ploriquejà asseient-se a terra. Fins i tot sa mare se’n fotia d’ell!

Un cop tots al cotxe, l’Elena murmurà fluixet al seu marit: – Estic preocupada, creus que l’hauríem de portar a un psicòleg? – L’Adam va fer un gest vague amb la mà, senyal tàcita que volia sentir què deien les notícies. A darrera el Pol escoltava la senyora de la ràdio explicant que el Sr. Blitz i el Sr. Plotx no es posaven d’acord en no sé què.

– Però aquests dos no veuen que estan dient el mateix? – va dir l’home exasperat.

Mirant per la finestra, el Pol no comprenia la pregunta de son pare. Si era impossible que els adults s’entenguessin, amb aquella manera tan estranya de parlar que tenien!

7977427734_13e4a0dfc3_h

EXTRAVAGÀNCIES. VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

29 nov.

4275596297_2178f74115_o

L’extravagància ha servit per definir autors tan diferents com Truman Capote o Mossèn Cinto Verdaguer, també s’ha utilitzat per opinar sobre el Premi Nobel de literatura 2016 i com a motiu per informar sobre les coses més rares que feien els grans escriptors per escriure.  I a les nombroses relacions literàries que hi trobaríem amb aquesta paraula, haurem d’afegir-hi el Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra que enguany proposa Extravagàncies com a tema per escriure un relat. Vols participar-hi?

Avui us presento les bases d’aquest concurs que arriba ja a la vuitena edició i en el qual hi participo com a jurat. També publicarem i il·lustrarem el relat guanyador aquí, a Tot és una mentida.

Pensa, escarrassa’t, passa-t’ho bé, sigues original, sorprèn-nos i treu el millor de tu mateixa. Si t’agrada escriure, participa en aquest concurs literari. Anima’t i envia’ns el teu relat!

A veure jo escriure no, però amb aquesta foto ja podria participar, crec... potser guanyaria i tot!

A veure jo escriure no, però amb aquesta foto ja podria participar, crec… potser guanyaria i tot!

BASES VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

La Llibreria L’Illa i l’espai radiofònic Vadelletra convoquem el VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra.

Quines pintes, nen! A mi m’havien dit que a Coronel Tapiocca em podia vestir que lo flipes!

Quines pintes, nen! A mi m’havien dit que a Coronel Tapiocca em podia vestir que lo flipes!

El tema d’enguany és ‘Extravagàncies’.

La llargada màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12.

En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

El termini màxim de lliurament es fixa en el 22 de desembre de 2016.

Les obres s’hauran d’enviar per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com alhora. Els textos hauran d’anar acompanyats amb un document amb les dades de l’autor.

També s’admet el lliurament en mà a les instal·lacions de Ràdio Mollet i de la Llibreria L’Illa. En aquest cas caldrà remetre un sobre tancat amb on només hi figuri el nom del premi i el nom del relat. Dins el sobre hi ha d’anar el relat i un sobre a banda amb el títol de l’obra i les dades de l’autor.

El jurat estarà format per Elvira Compte (professora de llengua i literatura catalanes d’ensenyament secundari), Margarida Munsant (filòloga), Jordi Sanz (llibreter i blogaire), Manel Xicota (gestor editorial) i Josep Puig (guanyador de la darrera convocatòria).

Extravagant, extravagant... com vacil·laré al barri amb la meva col·lecció de pilotes per l’escudella!

Extravagant, extravagant… com vacil·laré al barri amb la meva col·lecció de pilotes per l’escudella!

El premi consistirà en un lot de llibres, atorgat per la Llibreria L’Illa, una nit per a dues persones, en temporada baixa, a la masia rural El Nus de Pedra i la possibilitat de formar part del jurat de la propera convocatòria. El guanyador també rebrà un diploma acreditatiu del Premi.

El relat guanyador es publicarà a la pàgina de facebook de L’Illa, al bloc del Vadelletra i al bloc Tot és una mentida. La lectura dels treballs finalistes serà emesa a l’espai radiofònic Vadelletra del magazine Posa’t les piles de Ràdio Mollet.

L’organització es reserva el dret de la publicació en paper de l’obra guanyadora.

 -Per quan un formatge Emmental que es digui Emmental Estimat Watson? -Del formatge curat el que no m'agrada és trobar-me ni mercromina ni vendes. -Sí, som prou extravagants! -Hahaha, segur que guanyem!


-Per quan un formatge Emmental que es digui “Emmental Estimat Watson?”
-Del formatge curat el que no m’agrada és trobar-me ni Topiònic ni benes.
-Sí, som prou extravagants!
-Hahaha, segur que guanyem!

 

 

MOTORSOUL, de Stalker

4 maig

 

Motorsoul 011

La recerca a google per trobar informació sobre Stalker dóna un resultat curiós. Stalker és una pel·lícula soviètica de ciència ficció dirigida per Andréis Tarkovski el 1979, també és el nom d’un videojoc per a PC de trets amb elements de rol, comerç i habilitats que es va posar a la venda el 2007 i finalment és el nom d’una sèrie de televisió nord-americana transmesa per la CBS des del 2014. A aquesta petita llista haurem d’afegir l’autor de Motorsoul, el llibre que ha publicat recentment l’editorial Raig verd. En aquest cas, Stalker és el pseudònim o nom artístic amb el qual un escriptor català ha signat aquest llibre mantenint així el seu anonimat. En el programa Llibres, píxels i valors de Ràdio 4, s’afirma que una de les raons per les quals l’autor manté el seu anonimat és per la presència de coses personals en el llibre.

El dia que vaig estar parlant sobre la lectura de Motorsoul amb en Carles Peña, el responsable de la Llibreria l’Illa de Mollet del Vallès, va informar-me que Stalker en anglès significa assetjador. Aquesta dada és important, crec que la tria del pseudònim ha estat pensada en relació al llibre. A Motorsoul hi ha una presència significativa de violència física i psicològica. Tot i que aquestes escenes se’ns manifesten de manera molt heterogènia sovint acaben confluint amb diverses experiències de setges, assetjadors i assetjats.

Motorsoul 018

Motorsoul no és una novel·la sinó que són quatre relats llargs (entre 50 i 70 pàgines cada un) ambientats a l’Àfrica. Cada conte situa els protagonistes en un país africà diferent (Namíbia, Congo, Senegal i Ruanda) i sempre en un context en el què fa interactuar el conflicte bèl·lic, el polític i el personal. Un glossari al principi de cada relat ens informa dels molts acrònims que apareixen en el text i que tenen a veure amb els moviments armats i les guerrilles paramilitars (MFDC, UPC, SWAPO), de diferents territoris africans (Casamance,Kivu, Pan) o de personatges i col·lectius dels diferents països (San, Nganga, Théoneste Bagosora). És una informació que orienta el lector i que posa de manifest, almenys en el meu cas, que d’història africana mai en sabrem prou.

Què expliquen els relats? Breument, en el primer s’explica la història dels dos soldats que persegueixen uns  fugitius pel desert, en el segon un home que viu amb alguna cosa fosca dins seu i lluita contra això, en el tercer els viatgers d’un autobús són assaltats i abandonats en una carretera en mig del no res i la consegüent experiència dels seus ocupants per tornar sans i estalvis a casa i en l’últim un lladre que fuig del seu país i acaba al ben mig del conflicte bèl·lic del país veí. Els quatre contes també es poden llegir com a relats d’aventures i tots estan emmarcats en el context d’una Àfrica desconeguda, popular, quotidiana i, certament, d’una cruesa esfereïdora. A Motorsoul es donen cita el conflicte entre comunitats, la guerra, la religió, la superstició i les actituds personals que passen de l’heroisme i la solidaritat a la injustícia i l’abús més salvatge.

La mirada sobre Àfrica: entre el paternalisme occidental del 0.7, l'espoli continu i la impotència de fer justícia.

La mirada sobre Àfrica: entre el paternalisme occidental del 0.7, l’espoli continu i la impotència de fer justícia.

Motorsoul és un llibre que està molt ben escrit. El domini de la llengua i dels recursos literaris que té el seu autor és absolut. Un llibre genial! Qui serà aquest o aquesta Stalker? Fins ara les aproximacions en català més destacades que s’han fet sobre l’Àfrica han estat més en forma d’assaig que no pas de ficció. Vaja, les que jo conec. Destaquem per exemple Pallassos i monstres, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana, 2000) un retrat satíric de vuit dictadors africans. També els diferents llibres de l’antropòleg i professor Gustau Nerín en els quals tracta d’explicar la realitat africana i descodificar molts mites sobre el continent com Antropòleg a l’olla (La Campana, 2008), Blanc bo busca negre pobre (La Campana, 2011) o el més recent  Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica (Pòrtic, 2015).

Sí, en aquest país es llegeix poc i encara menys els llibres de relats. Potser estem en un moment en què els lectors, poc a poc, anem perdent la por a triar aquest gènere. Ara mateix a les llibreries hi han alguns llibres de contes que es venen i agraden molt: Tot això ho faig perquè tinc molta por, de l’Empar Moliner (Proa, 2015) o Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin (L’Altra, 2016). En aquest sentit, Motorsoul és un alè d’aire fresc per a la narrativa catalana. Ja era hora que algú s’atrevís a escriure ficció sobre l’Àfrica, que ho fes d’una manera tan talentosa  i que s’allunyés d’una narrativa catalana actual que molts cops cau en l’endogàmia generacional, la Barcelona moderna o la novel·la històrica previsible. Atreveix-te amb Motorsoul. És un valor segur, és potent, és enèrgic, és… un crit literari.

Títol: Motorsoul  Autor: Stalker  Editorial: Raig verd  Primera edició: març de 2016  EAN: 978-84-15539-93-3 Format: Rústega, 264 pàg, 18 euros.

 

 

SANTA INNOCÈNCIA, de Jordi Puig

10 febr.

 

Premi 2

Avui publiquem (i també il·lustrem) Santa Innocència, de Jordi Puig, que enguany ha estat triat el relat guanyador en el VII Concurs de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra. El tema d’aquest any era la innocència i s’hi han presentat 20 contes.

Aquest passat dissabte 6 de febrer es va fer el lliurament del Premi a la Llibreria l’Illa: una estada de cap de setmana a la Masia Rural Nus de Pedra, un lot de llibres i la invitació per formar part l’any vinent en el jurat del Premi.

El Jordi Puig viu a Badalona, és bibliotecari i és responsable d’El blog de l’arbre vermell. El seu relat és original, estableix un interessant joc literari amb el lector amb una bona sorpresa final. A veure si us agrada.

SANTA INNOCÈNCIA, de Jordi Puig 

Ho vaig veure tot. Tot. Primer, en un acte clar de tempteig, li va col·locar el braç al voltant de la cintura mentre mantenia la mirada fixa cap endavant. De mica en mica, els dits anaven guanyant terreny, conquerint uns mil·límetres que es revelaven vitals. De sobte, comprovant com n’era de difícil avançar més sense ofegar la presa, va moure el cos per arrambar-la millor i ella, plenament conscient del significat d’aquest darrer gest (així com del primerenc), va agafar-li la mà de manera que dits amb dits van passar a conformar un terreny de turons, suavitat i companyonia on cada mil·lèsima de segon s’anaven multiplicant exponencialment les possibilitats d’un futur immediat plaent i compartit. Però no, no era aquella la meva mà.

Jo era allà, sí, però complint el paper d’espectador maldestre. Llavors, si no n’era part 2activa, a mi que m’importa tot aquest ritual, us demanareu? Doncs bé, que tot just feia una setmana ella i jo ho havíem deixat i allà la tenia, agafada a un altre home i, pel que sembla, fruint del moment. Jo vaig romandre impertèrrit, inflexible com una peça de marbre dins una pedrera, però ai las!, notava com els peus se m’enfonsaven dins un abisme. Em sentia morir perquè tot plegat -l’abandonament, la trucada telefònica, els retrets- formava part d’una estratègia (encara que no en vaig ser conscient fins després de comesos els actes) per retenir-la, no pas per allunyar-la. Ben galdosa, ja ho veieu; quedava clar que havia fracassat. I de quina manera estrepitosa, a més.

És per això que ara acudeixo a vosaltres. Acabeu d’escoltar els fets, que he procurat explicar de la manera més objectiva possible, encara que reconec que la frase “em sentia morir” no ho és gaire, però ja em disculpareu, l’he deixada anar perquè he considerat que el gruix de la història ja era narrat i aquesta definició no l’alterava pas ni gens ni gaire. Ara només em queda acceptar el vostre veredicte.

7Senyors de jurat, ja ho han sentit tot. Com declaren l’acusat? “Innocent, senyor jutge”. Estan vostès absolutament segurs? “Sí, senyoria. Considerem que l’acusat no podia saber de cap de les maneres que l’estratègia utilitzada (bastant burda, d’altra banda) per reconquerir la seva antiga companya provocaria aquest efecte per immissió d’una tercera persona. Creiem que, de no haver-s’hi ficat ningú més, l’acusat hauria reeixit i avui estaria de bell nou amb ella. Per tant, queda exonerat de tots els càrrecs”. Molt bé doncs, el judici ha acabat. Agutzil, faci el favor de netejar la sala. Sí, senyor jutge, i moltes gràcies per tot.

Bé, en aquestes alçades reconec que el judici ha estat una farsa, però què voleu? Quan un mateix fa d’acusat, jutge, jurat i fins i tot agutzil, el veredicte sempre ha de ser el mateix. Encara que sigui mentida.

6

 

LA INNOCÈNCIA. VII Premi de Narrativa curta l’Illa-Va de lletra

8 des.

Innocència

La innocència té moltes vessants literàries. Ha estat la protagonista de llibres com Innocència tràgica, d’Agatha Christie, L’edat de la innocència, d’Edith Wharton, Cants d’innocència, de William Blake o El museu de la innocència, d’Orhan Pamuk, entre molts d’altres.

Aquest any el Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra proposa La innocència com a tema per escriure un relat. Vols participar-hi?

Avui us presento les bases d’aquest concurs que enguany arriba a la setena edició i en el qual hi participo com ha jurat. També publicarem i il·lustrarem el relat guanyador aquí, al bloc.

Si t’agrada escriure, participa en aquest concurs literari. Pensa, escarrassa’t, dona-li la volta, passa-t’ho bé, sigues original, sorprèn-nos i treu el millor de tu mateix. Anima’t i envia’ns el teu relat!

innocència 5

BASES VII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

La Llibreria L’Illa i l’espai radiofònic Vadelletra convoquem el VII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra.

El tema d’enguany és ‘La innocència’.

La llargada màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12.

En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

El termini màxim de lliurament es fixa en el 22 de desembre de 2015.

innocència 3Les obres s’hauran d’enviar per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com alhora. Els textos hauran d’anar acompanyats amb un document amb les dades de l’autor.

També s’admet el lliurament en mà a les instal·lacions de Ràdio Mollet  i de la Llibreria L’Illa. En aquest cas caldrà remetre un sobre tancat amb on només hi figuri el nom del premi i el nom del relat. Dins el sobre hi ha d’anar el relat i un sobre a banda amb el títol de l’obra i les dades de l’autor.

El jurat estarà format per Elvira Compte (professora), Margarida Munsant (filòloga), Manel Xicota (gestor editorial), Mònica Boixader (guanyadora de la darrera convocatòria) i Jordi Sanz (llibreter).

El premi consistirà en un lot de llibres, atorgat per la Llibreria L’Illa, una nit per a dues persones, en temporada baixa, a la masia rural El Nus de Pedra  i la possibilitat de formar part del jurat de la propera convocatòria. El guanyador també rebrà un diploma acreditatiu del Premi.

El relat guanyador es publicarà a la pàgina de facebook de L’Illa, al bloc del Vadelletra i al bloc Tot és una mentida. La lectura dels treballs finalistes serà emesa a l’espai radiofònic Vadelletra del magazín Posa’t les piles de Ràdio Mollet.

 L’organització es reserva el dret de la publicació en paper de l’obra guanyadora.

innocència 2

Relat guanyador de l’edició del 2014. Quan va arribar l’arbre, de Mònica Boixader.

Relat guanyador de l’edició del 2013. L’insomni, de David Barón.

Relat guanyador de l’edició del 2012. Els morts de les places, de Mònica Boixader.

Relat finalista de l’edició del 2012. Canvi de puntuació, de Cristina de Souza.

%d bloggers like this: