Tag Archives: Marta Pera Cucurell

THE LEFTOVERS, de Tom Perrotta

8 maig

 

Xavier Clavijo en plena ascensió en el seu estudi de Cal 42 de Mollet del Vallès.

En Xavier Clavijo en plena “desaparició” a Cal 42,  el seu estudi de disseny i publicitat, mentre llegeix The Leftovers.

En Xavier Clavijo, que és un dissenyador gràfic extraordinari (entreu a Cal 42, la web de la seva feina i gaudiu de les seves creacions), es va llegir The Leftovers (ascensió, en català) i després va enviar-me aquest fantàstic gift per il·lustrar la ressenya del llibre. Un muntatge fotogràfic excel·lent, igual que les fotos que publica cada dia des l’any 2011 en el seu bloc xclavijoclickdiary. Qui té un amic té un tresor!

Quan les persones estem exposades a una situació límit és quan donem el millor de nosaltres mateixes… o no. Potser la nostra vida o el nostre dia a dia no és més que una preparació per aquests moments definitius. Hi ha circumstàncies, estats, esdeveniments que ens enfronten a allò que finalment decidim ser, que ens fan aflorar el que portem a dins nostre i que finalment ens empenyen a decidir per la covardia o la valentia, per la bondat o per la maldat… Quina mena de persona volem ser?

IMG_1749Aquesta és la pregunta que el lector es fa quan llegeix la novel·la de Tom Perrotta. De fet és la pregunta que es fan també els personatges del llibre o millor dit, la que haurien de fer-se molts d’ells abans de prendre unes decisions que a ulls del lector resulten sorprenents, equivocades i dominades per sentiments molt negatius.

The Leftovers planteja un inici de novel·la peculiar. Han passat tres anys des de que cent quaranta milions de persones desapareguessin de la terra. Aproximadament un 2% de la població mundial. No ens diuen la raó per la qual han desaparegut. No ens la poden explicar perquè no la sap ningú. No ha estat un virus, ni una epidèmia, ni un atac terrorista. Simplement ens expliquen que  persones de tot tipus d’arreu del món van desaparèixer en el mateix instant. Nadons, nens, homes, dones, vells… Paff! Ara hi ets, ara no hi ets i ja està. Tot el que té el llibre de ciència ficció és això. Sí, és una distòpia, però més en la línia d’Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago (Edicions 62) o La constelación del perro, de Peter Heller (BlackieBooks). És a dir, no hi ha naus espacials, ni éssers mutants, ni superhomes voladors.

IMG_1757El fet que no sapiguem la raó per la qual totes aquestes persones han desaparegut és el que alimenta la trama del llibre. És un dol col·lectiu. És un llarg lament per haver perdut els éssers estimats. És una exposició pública de culpabilitat per aquells que han desaparegut i també pels que s’han quedat.  The Leftovers és una novel·la sobre les conseqüències i no sobre les causes d’un fet excepcional.

El llibre, ambientat als Estats Units actual, té com a protagonista una família tocada i superada pels esdeveniments. En Kevin Garvey i la seva filla Jill intenten mantenir un cert equilibri i adaptar-se a la nova realitat, però no ho tenen fàcil. La dona d’en Garvey ha ingressat a la secta Residu Culpable i en Tom, el fill gran, s’ha unit al nombrós grup que segueix les paraules del profeta Sant Wayne.

IMG_1760La novel·la és una exploració de les maneres de fer i de pensar dels humans en trobar-se davant d’una realitat misteriosa i de la qual no s’aconsegueix cap explicació. Jo l’he interpretat com un llibre força religiós, místic i simbòlic. Diguem que existeix una col·lecció de personatges que naveguen des d’una espiritualitat propera a uns raonaments sectaris o directament fanàtics. La fe mou muntanyes, diuen.

The Leftovers es va publicar l’any 2011 als Estats Units. Si sou fans de les sèries de televisió segurament ja sabreu que el juny de 2014 la cadena HBO va estrenar una sèrie basada en la novel·la i que aquí s’ha pogut seguir pel Canal +. Es veu que hi haurà una segona temporada…

La novel·la transmet molt mal rotllo, us ho haig de dir. Parla  del dolor, de la pèrdua, de la incertesa, de la fragilitat… Tot plegat és d’una gran fredor. Pertorbadora i inquietant, el seu to sembla filtrat per una desesperança bestial. En el fons parla d’una desgràcia que aconsegueix treure el pitjor de cada individu de la societat. És un llibre que et deixa xof, però que tot i així el recomano plenament.

IMG_1753

Títol: The Leftovers  Autor: Tom Perrotta   Traductora:  Marta Pera Cucurell  Editorial:  Periscopi   Primera edició:  juny del 2014  EAN: 978-84-941737-1-4  Format:  rústega, 409 pàg. 19 euros.

ELS AVANTATGES DE SER UN MARGINAT, d’Stephen Chbosky

9 abr.

IMG_1627

Els avantatges de ser un marginat explica la història del Charlie en el seu primer curs d’institut. Un curs en el qual s’endevinen canvis importants i vivències que deixen petjada. Res serà igual i tot plegat, entre els nous amics, l’enamorament apassionat i les entusiastes lectures farà aflorar la seva autèntica, creativa i sorprenent personalitat. El llibre està narrat a partir de les cartes que escriu arrel de l’impacte emocional que li suposa el suïcidi d’en Michael, el seu millor amic. En aquests escrits epistolars el Charlie explica el seu dia a dia en el context d’una família americana de Pittsburgh a principis dels anys 90. Els pares, el germà, la germana i la seva tieta Helen configuren el seu univers familiar. A l’institut fa amistat amb dos estudiants més grans, la Sam i en Patrick, i també amb en Bill, el seu professor d’anglès que l’introdueixen en noves experiències, en nous amics, en música, en llibres, en drogues i en noves maneres de pensar i sentir. Les seves cartes mostren tot aquest nou món amb la seva evolució i el seu creixement personal.

Molt fan de la mirada d’en Charlie sobre el món que l’envolta i que es transforma en una novetat contínua a la que cal adaptar-se. Entre innocent i valenta, entre tendre i punyent. Les sentències clarividents, les frases demolidores, la imaginació desbordant… el llibre en va ple de textos per emmarcar. En aquesta pàgina hi trobareu una bona mostra.

IMG_1646

Que el llibre hagi estat retirat de la circulació de diverses escoles i que aparegués a la llista dels deu llibres qüestionats més freqüentment de l’American Library Association entre els anys 2004 i 2009 no pot fer altra cosa que motivar-nos encara més a la seva lectura. Allò que és bo sempre ens ho volen prohibir! Els avantatges de seu un marginat és una novel·la ideal per llegir-la als cursos alts de l’ESO. Se m’acudeixen almenys onze temes sobre els quals es pot debatre després de la seva lectura i segur que me’n deixo algun: drogues, sexualitat, suïcidi, homosexualitat, violència, maltractament, salut mental, integració, amistat, abús sexual i amor. Tots aquests temes tenen una presència important en el llibre i en algun moment de la novel·la es presenten en forma de dilema moral. Prendre decisions, equivocar-se o encertar. Decidir-se, triar, atrevir-se a fer o quedar-se aturat a veure-les venir. Vet aquí allò que fa créixer en Charlie.

Els avantatges de ser un marginat va ser publicada el 1999 per l’editorial MTV Books i va suposar el reeixit debut literari d’Stephen Chbosky. El llibre va ser un èxit als Estats Units i el 2012 el mateix escriptor va escriure i dirigir l’adaptació al cinema amb una pel·lícula que té com a protagonistes a Emma Watson, John Cusack i Logan Lerman. Del llibre se n’han venut més de dos milions i ha estat traduït a més de trenta idiomes. El febrer d’enguany l’editorial Sembra l’ha publicat en català amb la solvent traducció de Marta Pera Cucurell i amb el fantàstic disseny de portada a càrrec de Bea Crespo.

BeFunky Collageavantatges5

Joan Carles Girbés, editor de Sembra, afirma que “el llibre té la rara virtut d’arribar als joves d’ara i de recordar-nos a la resta que tots vam ser com Charlie en algun moment…”  Té tota la raó. Durant la lectura del llibre el lector va gestant una empatia majúscula cap al seu protagonista. La veritat és que un cop llegit, la veu d’en Charlie és impossible d’oblidar. Es pot estar enamorat d’un llibre? Els avantatges de ser un marginat ha entrat per la porta gran de les troballes, aquelles que romanen instal·lades en el nostre cervell per sempre més. És com la teva música preferida que et poses un cop i un altre i sempre t’agrada. És com la certesa que la trobada amb els amics de tota la vida només pot aportar-te una immensa felicitat. És com un petó apassionat. És un llibre que sempre recomanaré, entre d’altres coses, per recordar-nos que encara podem sentir-nos infinits.

Llegir ara Els avantatges d’un marginat m’ha impactat, fa vint-i-cinc anys hauria estat reveladora. Que la prescriguin als instituts. Més Charlie i menys prozac!

IMG_1619

Títol: Els avantatges de ser un marginat  Títol original: The perks of being a wallflower  Autor:  Stephen Chbosky  Traductora:  Marta Pera Cucurell  Editorial:  Sembra  Primera edició: febrer de 2015  EAN: 978-84-942350-8-5  Format: rústega, 232 pàg. 14.50 euros

ELS GERMANS BURGESS, d’Elizabeth Strout

22 nov.
Imma Prieto i Max Domínguez llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del  Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats, bons amics i grans professionals.

Imma Prieto i Max Domínguez llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del Col•legi d’Advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats lectora, bons amics i grans professionals. (1)

Els germans Burgess és la nova novel·la de l’autora nord-americana Elizabeth Strout (Portland, 1956). Olive Kitteridge, el seu darrer llibre, va ser premiat amb el Premi Pulitzer 2009 i el Premi Llibreter 2010. Em va agradar tant Olive Kitteridge que ara he repetit amb Els germans Burgess.

Són tres els germans que componen la família Burgess.  En Jim i en Bob són advocats i exerceixen a Nova York. El primer és un triomfador, en l’àmbit laboral, social i familiar. Per entendre’ns, seria el pijo a qui, aparentment, la vida el somriu.  En Bob, per contra, presenta un currículum vital de perfil baix. Separat, insegur, trist i enganxat a la beguda. I finalment també està la Susan, la germana bessona d’en Bob que és l’única que encara viu a Shirley Falls (Maine) el poble originari de la família. L’autora presenta la Susan com una dona una mica amargada que no ha sabut trobar el seu lloc després de la separació i que ha hagut d’educar sola el seu fill.

Les vides dels tres germans discorren separades fins que una bretolada d’en Zach, el fill adolescent de la Susan, els tornarà a apropar. El noi llença un cap de porc a la mesquita de la comunitat musulmana somali de Shirley Falls. Aquest acte que té més de ruqueria jovenívola i de soledat púber es magnifica de tal manera (entre els mitjans de comunicació, els veïns i la mateixa comunitat musulmana) que en Zach acabarà davant dels tribunals. És per això que en Bob i en Jim, els seus tiets advocats, retornen al poble d’origen per  organitzar la defensa del nebot.

Els germans Burgess a la Mesquita de la Comunitat Islàmica de Mollet del Vallès. Presideix l’entrada: 'Allahu Akbar', Allah és gran.

Els germans Burgess a la Mesquita de la Comunitat Islàmica de Mollet del Vallès. Presideix l’entrada: ‘Allahu Akbar’, Allah és gran.

La manera com evolucionen els personatges al llarg de la novel·la és un dels punts forts de la història. Sobretot perquè els mals rotllos entre els germans, les coses que no s’han dit, allò que callen de l’altre, la competitivitat, les jerarquies, les relacions de poder,etc., tenen l’arrel en la infància, concretament en la mort per accident del pare. Les consciències dels germans han carregat les conseqüències d’aquest fet tota la vida, però cadascú amb una intensitat i una responsabilitat  diferent. Un embolic sentimental de primer ordre que trobarà el seu desllorigador a partir de les trobades dels germans i la seva convivència sota pressió per tal de defensar en Zach. 

La literatura de Strout s’emmarca en el costumisme americà per parlar-nos de fets, motivacions i valors propers a les societats occidentals. La càrrega familiar, la culpa, la responsabilitat, l’èxit, l’estatus, la soledat… La novel·la navega per les relacions humanes dins de la família amb conflictes entre germans no resolts. La novel·la, d’un humor contingut, m’ha recordat a les bones pel·lícules de Woody Allen i els seus embolics emocionals. 

Max Domínguez i Imma Prieto llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del  Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats, bons amics i grans professionals. (2)

Max Domínguez i Imma Prieto llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats lectora, bons amics i grans professionals. (2)

La novel·la també té un component social important al tractar la immigració somali, el rebuig dels americans als musulmans, la lluita pels  drets civils, la idea dels Estats Units com a terra d’acollida i l’esperança d’una major entesa entre les comunitats religioses.  En aquest sentit no he pogut evitar pensar en la manera en què acollim i tractem els immigrants al nostre país.

Massa sovint el racisme, l’estereotip i la ignorància són els filtres amb els quals la societat opina i jutja la comunitat musulmana immigrada. En el llibre és l’actitud (impresentable) d’un adolescent el que desencadena tot el merder. A Mollet del Vallès, el meu poble, ha estat la manera de fer (impresentable) del govern local, que no ha autoritzat  una nova mesquita dins del nucli urbà, el què ha comportat una tensió brutal al poble durant els darrers mesos amb situacions d’injustícia i menyspreu cap a la comunitat musulmana.

A Catalunya tenim uns polítics tan mesquins i voltors que per no perdre vots obliguen a instal·lar les noves mesquites als polígons industrials de les ciutats, ben lluny dels barris populars. Bona manera de garantir la seva integració! És un fenomen que ja té nom: El Islam poligonero i sobre el qual ja han escrit alguns periodistes (prem aquí per llegir un article molt interessant a El País-Catalunya).  El discurs xenòfob no està en mans únicament de l’extrema dreta,  malauradament és cada cop més transversal i va impregnant tota la classe política i social.

“La famíiiiiilia…” diria don Vito Corleone,“entre pares i germans no hi vulguis ficar les mans”  diu el refranyer català. Els germans burgess, però,  és una novel·la excel·lent i sí que mereix que li posis les mans a sobre.  

Membres del centre cultural islàmic Al-Huda de Mollet del Vallès practicant els diferents resos diaris i el dejuni del Ramadà davant l'Ajuntament com a acte de protesta i com conseqüència del tancament forçós, per part de consistori molletà, del nou local de l'associació. Podeu llegir el Comunicat de la Comunitat Musulmana Al-Huda on expliquen la seva versió dels fets aquí:

Membres del centre cultural islàmic Al-Huda de Mollet del Vallès practicant les diferents pregàries i el dejuni del Ramadà davant l’Ajuntament com a acte de protesta i com conseqüència del tancament forçós, per part de consistori molletà, del nou local de l’associació. Podeu llegir el comunicat de la Comunitat Musulmana Al-Huda on expliquen la seva versió dels fets aquí.

Títol:  Els germans Burgess   Títol original: The Burgess boys  Autora:  Elizabeth Strout   Traductora:  Marta Pera Cucurell (Català) Rosa Pérez (Castellà)  Editorial:  Edicions de 1984  (Català)  El Aleph  (Castellà)  Primera edició:  setembre de 2013  EAN: 978-84-15835-13-4 (Català) 978-84-15325-78-9 (Castellà) Format: Rústega, 20 euros, 379 pàg. (Català) 367 (Castellà).

Els enllaços

1.Web d’Elizabeth Strout. Fes clic aquí.

2.Ressenya en el bloc Viu i llegeix. Fes clic aquí.

3.Ressenya en el bloc Lectures de L’Espolsada. Fes clic aquí.

4.Elizabeth Strout en l’acte literari Politics and Prose de Bookstore. Fes clic aquí.

5.Article sobre Els germans Burgess a The Guardian. Fes clic aquí.

%d bloggers like this: