Archive | Còmic RSS feed for this section

HISTORIAS DEL BARRIO, de Gabi Beltrán i Bartolomé Seguí

4 juny

El dia que vaig començar a llegir Historias del barrio havia estat fullejant previàment El Periòdico de Catalunya i vaig llegir-ne l’entrevista que li feien a l’Imad Amrah un marroquí de vint-i- sis anys que treballa com a músic, productor i monitor i que ja en fa deu que resideix a Barcelona. El seu camí d’immigrant no va ser fàcil, va arribar a la ciutat perseguint el somni europeu però durant molt de temps la manca d’oportunitats va ancorar-lo al carrer, als robatoris i a inhalar cola. Ara ajuda els joves que estan en la mateixa situació en què ell es va trobar. Va ser la música i l’ajuda de qui va confiar-ne, en el seu cas el músic Manu Chao, la via per sortir de la misèria i la marginació. “Una confiança que no vaig donar jo, que em van donar”, confessa. Aquesta entrevista, curiosament, em va anticipar una de les conclusions a la que vaig arribar després de la lectura d’Historias del barrio.

Historias del barrio és un còmic autobiogràfic de Gabi Beltrán (Palma, 1966) en el què hi tenen cabuda les escenes i els records que configuren els moments més determinants de la seva infància i adolescència en el barri xino de Palma durant els anys 80. Les històries recullen el món de misèria en què va créixer l’autor al voltant d’un barri afectat per l’heroïna, l’atur, la prostitució i una família desequilibrada en la què el pare els abandonà quan l’autor tenia tres anys i una mare totalment superada per la situació que intenta posar ordre a base de bastonades. El refugi o la manera d’afrontar aquesta situació tan precària portaria Beltrán a formar part de les colles de joves que canalitzaven el seu malestar a través de les drogues, els robatoris o la violència. Historias del barrio seria a còmic, pel que fa als protagonistes, el context social i la temàtica, el que pel·lícules com Perros callejeros, Navajeros o El Pico van ser en el cinema quinqui. La diferència està en que a Historias del barrio no hi ha mitificació, més aviat és un passar comptes amb el passat, un intentar tancar ferides i una manera d’explicar-se a un mateix els erros que es van cometre. La mort se’ls ha emportat gairebé a tots, Gabi Beltrán ha tingut la sort de sobreviure i de poder explicar-ho en aquest magnífic còmic.

Historias del barrio és un còmic cru i descarnat però també està ple de tendresa i compassió. No hi ha una recreació truculenta ni una narració morbosa dels fets. La tensió i la violència apareixen gairebé de manera poètica en les bafarades, però sobretot en les introduccions de cada capítol on Gabi Beltrán brilla amb uns textos carregats, encara, de dolor, de nostàlgia i de molta tristesa. Uns textos treballats, depurats i escrits des d’una nuesa que commou, a mi m’han arribat carregats de sinceritat.

Gabi Beltrán és dibuixant i il·lustrador, podeu veure els seus treballs a El País Semanal, Público i a les publicacions americanes Veer, Plansponsor i Portland Monthly Magazine, tot i que a Historias del Barrio, s’ha reservat el paper de narrador, ell escriu i el grandíssim Bartolomé Seguí (Palma, 1962), Premi Nacional del còmic 2009 per Las serpientes ciegas, dibuixa, i com dibuixa! Seguí, és per a molts, el millor narrador gràfic actual del país.

Historias del barrio és una edició integral dels dos còmics que inicialment es van editar per separat, el primer l’any 2011 amb el que va guanyar el I Premi Ciutat de Palma de còmic i el segon, Historias del barrio. Caminos, l’any 2014, ambdós publicats per l’editorial Astiberri.

Tothom és conscient, en major o menor grau, que a finals dels anys setanta i durant els anys vuitanta l’heroïna va fer estralls en l’estat espanyol. En el com es va viure aquella època va per generacions. La més afectada va ser la dels que van néixer durant els anys seixanta, la seva joventut va transcórrer en plena transició, en el procés de consolidació del nou règim polític i en una crisi econòmica brutal amb milers d’aturats, molts d’ells joves. Tot i que és poc conegut, ja fa temps que es publiquen articles d’investigació que denuncien la introducció de l’heroïna com una estratègia orquestrada per l’estat com a eina de desactivació dels moviments revolucionaris, contestataris, contraculturals i independentistes de l’època, com per exemple el molt recomanable article Nos matan con heroína, de Juan Carlos Usó.

Jo vaig néixer l’any 1973 i la meva generació comparteix el record sòrdid de la presència dels ionquis del barri a les places, als carrers i als parcs de la ciutat. Nosaltres jugàvem amb una innocència plàcida mentre que a pocs metres la colla de quinquis arruïnava les seves vides entre dosi i dosi. Quan els nens d’avui surten sols al carrer se’ls recorda que al travessar vigilin amb els cotxes, a mi la meva mare sempre em deia que vigilés en no tocar ni clavar-me cap xeringa. Més que por, els ionquis em produïen una pena empàtica. Sí, tots podem decidir el curs de les nostres vides, tots podem triar un camí o un altre, però convindreu amb mi que la situació familiar, l’entorn social i la manera de ser de cadascú condicionen les decisions que prenem.

Ho diu Beltrán en un dels seus textos “Sólo que nosotros éramos unos niños. Tan solo unos niños. Maldita sea”. A l’igual que l’Imad Amrah, la generació de Beltrán va necessitar d’algú que confiés en ells i que els estimés amb un amor incondicional i per sobre de totes les seves maldats. Un paper reservat habitualment a les mares, les grans oblidades d’aquesta història de perdedors i que, amb tot el dolor del món però també amb tota la seva dignitat, han estat sempre les grans heroïnes.  

“Pero para ser un hombre, y entonces no lo sabía, uno ha de fracasar innumerables veces. Y ha de aprender a hacerlo con dignidad”.

FESTIVAL DE LITERATURA ESTIU 2016: 10 còmics amb la música com a protagonista

27 jul.

definitiu

Tanquem per vacances i com ja vam fer l’estiu del 2014 i el del 2015, ens muntem un festival de literatura a mida. Avui publiquem una llista dels llibres que volem llegir durant les properes setmanes. Els dies estaran plens d’hores que podrem dedicar al que vulguem. Tindrem temps per caçar pokemons amb tranquil·litat, podrem escoltar Joan de son Rapinya amb la cançó que més petarà aquest estiu, podrem afrontar tants cops com vulguem el repte de fer caure de peu l’ampolla d’aigua després de donar-li la volta i també podrem fer maratons de lectura, sense presses, acompanyats del sol de la platja, tombats a l’herba de la muntanya o gaudint d’un vermut a la piscina del poble d’estiueig.

Aquest any us proposo 10 còmics que tenen a veure amb la música. Dues disciplines artístiques que sempre han estat molt lligades, potser més des d’un punt de vista underground o alternatiu i que es posa de manifest en nombrosos exemples. L’any 2009 Somoslibros va publicar el llibre Vinilos Cómic en el qual es recullen més de 400 fundes Batmande LP fetes a partir del còmic i que han servit per il·lustrar vinils de Jimi Hendrix, Iggy Pop, David Bowie o Sonic Youth. Un altre exemple sobre el vincle entre la música i el còmic són les il·lustracions icòniques del dissenyador brasiler Butcher Billy que converteix a Joy Division en un Batman vocalista, a Morrisey en L’increïble Hulk i a Robert Smith en el Nightcrawler dels X-men.

És insuperable, no trobeu? Un bon còmic per llegir i la bona música acompanyant, una fusió de dues arts que aixequen passions. He seleccionat 10 còmics publicats durant els últims anys, alguns d’aquí i altres d’internacionals i que reuneixen totes les virtuts per caure rendits a la seva lectura. Que els gaudiu!

Tot és una mentida tornarà el 21 de setembre. Així que us desitjo el millor estiu possible, literari i ociós, a tot@s.  PLAY!

1.BLACK IS BELTZA, de Fermín Muguruza, Harkaitz Cano i Jorge Alderete (Bang)

1Fermín Muguruza, líder de les populars bandes de rock basc Kortatu i Negu Gorriak, va pensar en fer el còmic Black is Beltza després de veure una foto a la premsa americana de l’any 1965 en què apareixia la comparsa dels gegants de Pamplona, imatge típica de les festes de Sant Fermín, desfilant per la Cinquena Avinguda de Nova York. En el peu de foto es podia llegir que a causa dels disturbis racials, s’havia prohibit la participació en la desfilada als dos gegants negres.

A partir d’aquest fet real Muguruza desenvolupa tota la història del llibre. Un esdeveniment històric que acaba donant vida a les aventures de Manex, el músic i protagonista del còmic. Black is Beltza és un passeig per la convulsa i revolucionària història dels anys 60 americans on s’inclouen les lluites d’alliberament dels moviments socials, les icones de la literatura i els mites de la música com Otis Redding, Janis Joplin o The Who.

L’argentí Jorge Alderete (Los Fabulosos Cadillacs, Andrés Calamaro) ha estat el responsable d’il·lustrar aquest impressionant còmic. Fins el dia 28 d’agost l’Arts Santa Mònica acull una exposició sobre Black is Beltza on es mostra el material que ha nodrit les diferents parts del projecte: arxius fotogràfics, dibuixos originals o els materials audiovisuals del panorama sociopolític i cultural del moment.

+INFO: entrevista a Fermín Muguruza a VICE, pàgina web de Black is Beltza, ressenya del còmic a Un libro al día, informació a l’editorial Bang ediciones.

2. VIP, de Felipe Almendros (Reservoir Books)

2Felipe Almendros (Badalona, 1976) tanca amb V.I.P. (una història sense textos, ni bafarades, dibuixada per ordinador i amb pàgines en 3D) la trilogia començada amb S.O.S. (Apa apa cómics, 2009) i R.I.P. (Reservoir Books, 2011). Una trilogia en la qual el fil comú és portar al món del còmic les experiències personals de l’autor. Cada còmic és un nou episodi en la vida d’Almendros.

En aquest cas el protagonista aconsegueix una feina de carter a Barcelona i ha de deixar el barri per mudar-se a la zona alta on s‘allotjarà en una habitació barata en el club VIP. Aquí anirà descobrint la seva verdadera vocació que és la de convertir-se  en una icona musical. El còmic va acompanyat amb un CD que inclou cinc temes de Philip Almonds, el personatge de la portada del còmic i les publicitats fictícies que hi ha en el seu interior. Les cançons són molt divertides (i també molt freaks), les seves lletres estan fetes d’acudits de tota la vida! Pots escoltar-les aquí.

+INFO: ressenya al blog Underbrain, entrevista a l’autor a La Vanguardia, informació a l’editorial Reservoir Books.

3.HÉROES DEL BLUES, EL JAZZ Y EL COUNTRY, de Robert Crumb (Nórdica)

3Robert Crumb (Filadèlfia, 1943) és un dels dibuixants de còmic underground americà més important de tots els temps. Parlar de Crumb és parlar d’un mite!

Durant els anys 80 Robert Crumb va crear les sèries de postals Heroes of the Blues, Early Jazz Greats i Pioneers of the Country Music. El còmic Héroes del Blues, el jazz y el country les recopila totes per primer cop i inclou un CD exclusiu amb 21 temes escollits i compilats pel propi Crumb (amb cançons de Charley Patton, Dock Boggs i Jerry Roll Morton, Carter Family entre d’altres). El còmic fa una breu biografia de cada músic, juntament amb una il·lustració original a tot color de Crumb. Aquest còmic és pràcticament una peça de col·leccionista. Absolutament brutal!

+INFO: Un article per saber qui és Robert Crumb a Cactus, Ressenya a El penúltimo Mohicano, informació a l’editorial Nórdica.

4.PUNK ROCK JESUS, de Sean Murphy (Vértigo)

4Punk rock Jesus uneix dues idees perverses: la de clonar a Jesus i per tant portar a la terra “El fill de Déu fet home i televisar-ho en plan El show de Truman (la película de 1998 de Peter Weir). El protagonista del còmic és Chris, un clon de Jesucrist i la seva vida es televisa pel més polèmic reality show de la història. Però en Chris es farà ateu i s’acabarà convertint en el líder d’un grup punk amb l’objectiu de difondre el seu missatge antireligiós a tot el planeta.

Atenció a aquest còmic corrosiu i provocador que a partir d’aquesta trama acaba parlant d’ecologia, del capitalisme salvatge, de terrorisme polític i dels diferents punts de vista religiosos que operen als Estats Units i que van des del creacionisme (la doctrina fonamentalista que nega la teoria evolutiva de Charles Darwin) a l’ateisme. 

Punk rock Jesus és un còmic poderós, el seus dibuixos en blanc i negre són espectaculars. Talent, talent i més talent. Punk’s not dead!

+INFO: Ressenya del còmic a Zona negativa, entrevista a Sean Murphy, informació a l’editorial ECC.

5.LAS AVENTURAS DE JOSELITO, de Jose Pablo Garcia (Reino de Cordelia)

5L’il·lustrador Jose Pablo García (Màlaga, 1982) va publicar Las aventuras de Joselito el 2015. Pel dibuixant andalús créixer amb les cançons de  José Jiménez Fernández, Joselito “el pequeño ruiseñor”, ha estat el més natural del món, a casa seva n’eren fans. El còmic està escrit i dibuixat des de l’afecte, l’amor i l’admiració cap a un Joselito que sovint se’l recorda per les etapes més miserables de la seva vida: l’addicció a les drogues, la presó o la penúria econòmica. El cert és que Joselito va ser una estrella que va triomfar amb la cançó i amb el cinema a Espanya, França, Itàlia, Mèxic i Japó. Jose Pablo García li rendeix un gran homenatge i ho fa d’una manera brillant.

Cada etapa de la vida de Joselito està narrada i dibuixada amb un estil diferent. Hi han més de quaranta estils i referències diferents per explicar la vida del cantant. Des de l’escola Bruguera als superherois americans. Una autèntica passada!

“Por ahí viene Joselito, con los ojos brillantitos, por la calle Peñón”, de Kiko Veneno.

+INFO: Ressenya del còmic a l’ABC, entrevista a l’autor a AUX magazine, Informació de l’editorial Reino de cordelia.

______________________________________________________________

photo_27367239

______________________________________________________________

6.HIT EMOCIONAL, de Juanjo Sáez (Sexto piso)

6 Juanjo Sáez (Barcelona, 1972), l’autor de la popular sèrie d’animació Arròs Covat, recopila a Hit emocional les vinyetes que publica mensualment a la revista Rockdelux i n’afegeix de noves. El llibre és un recorregut cronològic pels diferents gustos musicals de l’il·lustrador i n’explica la seva evolució des que va començar a interessar-se per la música. Ho fa a partir de les referències de les persones més properes, com la seva família (amb la menció especial cap al seu pare), els seus amics i la gent del seu barri. 

El còmic està creat a partir dels comentaris a pàgina sencera de les cançons que tenen un significat especial per a l’autor català. Tot i que l’anàlisi va encaminat més aviat al pop, a l’indie o a la música més “moderna”(Los Planetas, Radiohead, LCD Soundsystem, Arcade Fire, The Strokes, Pixies) també ens podem trobar vinyetes dedicades al ‘Mediterráneo’ de Serrat passant per estils musicals tan diferents com el heavy o l’electrònica. El còmic també inclou capítols on narra diferents aventures relacionades amb la música, com un viatge a París o la presència al Doctor Music Festival

Hit emocional és un còmic pels amants de la música que genera empatia, i que és molt, molt, molt generacional. Com afirma el propi Juanjo Sáez «Yo, hace veinte años, ya era un nostálgico cuando todavía no había perdido casi nada».

+INFO: Entrevista a Juanjo Sáez a eldiario.es, ressenya a Entrecomics.

7.EL PIANO ORIENTAL, de Zeina Abirached (Salamandra Graphic)

7El piano oriental és un còmic que narra dues històries. Per una banda ens trobem el Beirut dels anys cinquanta i la història del besavi de l’autora, que va aconseguir inventar un piano que, gràcies a un mecanisme, era capaç de saltar del teclat occidental al teclat oriental. I és que en el piano de música occidental l’interval mínim entre dues tecles correspon a un semitò, mentre que en la música oriental el menor interval possible és d’un quart de to. El còmic explica el viatge que el besavi fa a Viena amb un amic per promocionar l’invent.

Per altra banda El piano oriental és també el relat de la pròpia Zeina Abirached (Beirut, 1981). La seva és la història d’una jove libanesa que va créixer durant la guerra civil i que acaba anant a viure a París. El còmic exposa la dualitat de la seva vida. Tot i tenir la nacionalitat francesa Abirached no ha volgut renunciar a cap de les seves dues llengües, ni de les seves dues identitats. De fet, la seva és l’enyorança d’un Líban en pau, que com tants altres joves ja no va ser a temps de viure. 

A partir d’un blanc i negre majestuós l’autora aconsegueix dibuixar la música i convertir els sons en imatges. Una autèntica delícia!

+INFO: ressenya a El Periódico, ressenya a La casa de el, informació a l’editorial Salamandra.

8.HEAVY 1986, de Miguel B. Núñez (Sapristi)

8La carrera del dibuixant Miguel B. Núñez (Madrid, 1970) ha estat sempre molt vinculada al món musical. Ha col·laborat en diferents etapes de la seva vida laboral en les revistes musicals Heavy Rock, Trash Metal, Mondosonoro i també amb la discogràfica Subterfuge Records fent dibuixos pel seu fanzine i algunes portades de discos.

Heavy 1986 explica la vida d’Adela, Javi i Marta, tres adolescents de barri obrer en el Madrid dels anys 80 que vinculen la seva rebel·lia a les sortides nocturnes, les festes d’alcohol, el descobriment del sexe, l’amor i sobretot el heavy metal, la música que més els agrada i que gaudeixen amb autèntica passió.

Heavy 1986 és un còmic molt madrileny, pel llenguatge (¿¡Qué pasa tronco!?), per les referències emblemàtiques del moment (la sala Canciller, les emissions radiofòniques de Disco-Cross i la Emisión Pirata) o pels grups de música que hi apareixen (Barón Rojo, Obús, Banzai o Rosendo). Llarga vida al rock dur!

+INFO: ressenya a Yorokobu, entrevista a Miguel B. Núñez a Nos gusta la música, el blog de Miguel B. Núñez

9.HOTEL CALIFORNIA, de Nine Antico (Sapristi)

9Hotel Califòrnia, la popular cançó dels Eagles, és també el títol d’aquest còmic que ens arriba de la mà de la il·lustradora Nine Antico (França, 1981) i que té les groupies com a protagonistes, que en el sentit estricte de la paraula i segons la wikipedia són persones que cerquen intimitat emocional i sexual amb un músic famós.

La història ens situa als Estats Units dels 50 i els 60 i narra les aventures de Ricitos, una noia que al·lucina quan veu l’ Elvis Presley per televisió i que a partir d’aquest moment fa de la música i del seguiment dels seus ídols musicals una manera de viure. John Lennon, Mick Jagger, Jim Morrison, Frank Zappa, Beatles, Beach Boys, Mamas & Papas són presents en el còmic, ja sigui dibuixats o en les constants cançons que apareixen entre vinyeta i vinyeta.

A Hotel Califòrnia Nine Artico intenta dignificar la figura de la groupie que sovint ha estat força maltractada per la història del rock relacionat-la únicament amb el tema sexual. En el còmic hi apareix des d’un punt de vista més humà i atorgant-li el paper que realment van arribar a tenir: les groupies tenien un poder important sobre els músics i les seves decisions.

+INFO: ressenya del còmic a Entrelibros, ressenya a Papel en blanco, informació a l’editorial Roca.

10.HOY ES UN BUEN DÍA PARA MORIR, de Colo (Dibbuks)

10A Hoy es un buen día para morir un virus desconegut, que ataca el sistema nerviós i provoca quadres depressius, porta a la mort nombroses víctimes. En el còmic seguirem les vides d’un terrorista informàtic, d’un escriptor, d’un assassí i dels membres d’un grup de música (alter ego de Hielo Rojo, el grup que l’autor té a la vida real)

L’autor del còmic és Jesús Colomina ‘Colo’ (Madrid, 1969) i juntament amb el músic madrileny Carlos Pastor han creat la música del llibre. El còmic inclou un CD (la seva banda sonora) amb 75 minuts de composicions. Música programàtica composta especialment per al còmic i que està dins dels paràmetres del rock progressiu. 

Colo és conegut per l’obra De perros y huesos, obra amb la qual va obtenir el Premi Planeta de Còmic el 2010. Hoy es un buen día para morir és un còmic monumental, té 384 pàgines i una factura impecable. Colo ha trigat 6 anys en donar per enllestida l’obra i el resultat és d’allò més extraordinari.

+INFO: entrevista a l’autor el còmic a La Tribuna del País Vasco, ressenya del còmic a TVE Cómics, informació a l’editorial dibbuks.

______________________________________________________________

photo_27367246

______________________________________________________________

TODOS LOS HIJOS DE PUTA DEL MUNDO, d’Alberto González Vázquez

15 juny

Todos los hijos de puta del mundo 015

Todos los hijos de puta del mundo és un còmic que recull les vinyetes que Alberto González Vázquez  ha publicat a Orgullo y satisfacción i a El Mundo Today i que recentment  ha estat editat per l’editorial Astiberri. Alberto González Vázquez (més conegut com a Querido Antonio) és guionista del programa El Intermedio del Gran Wyoming i molt conegut, sobretot, com a responsable de la realització dels vídeos manipulats que es passen en aquest programa de La Sexta. Les seves animacions també es poden veure en els treballs que ha realitzat en diferents curtmetratges, sobre textos d’escriptors, en publicitat o en videoclips musicals.

No, no hi són tots. A Todos los hijos de puta del mundo no hi caben tots, caldria una ingent desforestació de boscos per encabir tots els fills de puta del món. En tot cas és un títol amb molt de ganxo, perquè com a lector et preguntes qui són els fills de puta que apareixen en el llibre? A Humor cristiano, el seu primer còmic, el protagonista absolut era Déu. A Todos los hijos de puta del mundo els protagonistes són els polítics. Ep, són els polítics però com un reflex de nosaltres mateixos. L’autor parteix de la idea que els polítics són igual que nosaltres i que tenim els fills de puta que ens mereixem. Sí, humor escèptic, fet des del no hi ha esperança i d’algú que no creu en res o en molt poques coses. A qui no li han dit alguna vegada que és un fill de puta?

Todos los hijos de puta del mundo 003

Alberto González Vázquez no sap dibuixar (ho diu ell mateix), però això no desmereix en absolut la seva feina. Expliquem-la. Els seus dibuixos es basen en el retoc que fa de les fotografies per convertir-les en còmics. La seva tècnica consisteix en tirar línies, donar color i manipular les fotografies per arribar a crear autèntiques obres d’art. Gerardo Vilches, en la ressenya del llibre a Entrecomics, explica molt bé la subtilesa de les seves creacions: “es podria pensar que la seva tècnica, allunyada de la caricatura a l’ús, serviria per representar als personatges polítics tal com són, però, lluny d’això, en realitat revela aspectes ocults i moltes vegades sinistres, simplement reforçant trets, escollint expressions facials o descontextualitzant gestos”.

Todos los hijos de puta del mundo no és un còmic de sàtira política. Alberto González Vázquez utilitza personatges com Rajoy, Sánchez, Rivera, Iglesias, Aznar o Aguirre com a material per especular sobre la seva intimitat i per crear així unes històries surrealistes, exagerades i sàdiques que sovint comencen amb diàlegs reals per anar poc a poc fent un gir i portar-nos al terreny d’allò inesperat. La descontextualització de la seva trama és una de les seves millors armes. L’acompanya el domini absolut d’uns diàlegs brutals i intel·ligents. El resultat és un còmic sòrdid, pervers i malaltís. I tot això fa riure molt, molt i molt. Tot i que a vegades penses, Querido Antonio, com et passes fill de puta!

Todos los hijos de puta del mundo 018

L’humor d’Alberto González Vázquez és, com us podeu imaginar, políticament incorrecte. Molt incorrecte. De fet, és tan transgressor que m’estranya que encara no li hagi caigut cap denúncia, la veritat. El fet que la seva feina l’expressi en format còmic també ajuda. El còmic és, ara per ara, un dels últims refugis per a la violació de la norma. Difícilment es podrien traslladar les històries de Todos los hijos de puta del mundo a televisió, cine o teatre sense que es donessin cita la indignació, la censura o l’escàndol.

Tot i així, ja fa temps que l’humor i la transgressió estan en el punt de mira. El còmic, evidentment, també. D’exemples, malauradament no ens en falten. Les revistes satíriques El Jueves o Mongolia han rebut la constant pressió dels poders fàctics del país: monarquia, política i religió. Fa poc Mayte Quílez, la directora de El Jueves, va ser agredida després de la publicació d’una portada contra l’auge del nazisme. L’exemple més sagnant però, és el de Charlie Hebdo i els atemptats terroristes del 2015.

Todos los hijos de puta del mundo 3

Quins són els límits de l’humor? Jo crec que cal poder fer humor de tot i que els seus límits depenen del context en el qual es desenvolupa. Qui ho explica molt bé és en Darío Adanti. Aquest article és un magnífic tractat per contrarestar tots aquells que volen coartar la llibertat d’expressió, se senten ferits per pertànyer al gremi “atacat” o que s’encomanen al mal gust o als valors per estrènyer el cinturó de la censura.

En el programa de ràdio Carne Cruda se li va preguntar a Alberto González Vázquez sobre la censura i els límits de l’humor i l’autor va afirmar que “prefereix pensar que vivim en un país democràtic i que està emparat per la llibertat d’expressió”.  Sarcasme, innocència, ironia? El proper diumenge 26 tenim novament eleccions en aquest país tan democràtic. Curiosament a Todos los hijos de puta del mundo apareixen els quatre principals candidats espanyols que es presenten a les properes eleccions generals. És possible que no t’ajudi gaire a triar el teu vot, però almenys riuràs molt, que no és poc.

Todos los hijos de puta del mundo

 

JESSICA JONES # ALIAS, de Brian Michael Bendis i Michael Gaydos

22 març

Jessica Jones 2 011

Netflix,  la plataforma nord-americana que permet als seus usuaris veure les sèries, pel·lícules i documentals pagant una quota de soci al mes, va aterrar aquí la tardor del 2015. Netflix i Marvel, la popular editorial de còmics, tenen un acord per produir cinc sèries de superherois. La primera va ser Daredevil i després la va seguir l’adaptació del còmic de Jessica Jones, que en la sèrie està protagonitzada per l’actriu Krysten Ritter. Tant si heu vist la sèrie com si no, com és el meu cas, estem d’enhorabona perquè l’editorial Panini publicarà la saga completa de Jessica Jones durant els propers mesos. Serà una traducció al castellà dels 28 números originals recollits en quatre volums. El primer ja ha estat publicat.

Tot i que no sigueu afeccionats als còmics de superherois segur que coneixeu (ni que sigui per les pel·lícules) a Iron Man, Spiderman, Els Quatre fantàstics o Els Venjadors. Però, Jesica Jones? Qui és Jessica Jones?

Jessica Jones # Alias es va començar a publicar als Estats Units l’any 2001. Marvel va iniciar el segle XXI sobreposant-se a una greu crisi econòmica per la qual va estar a punt de fer fallida. Calia trobar noves idees i nous dibuixants i Marvel va fitxar a joves amb molt talent que des del món alternatiu i amb editorials independents estaven arriscant i fent propostes innovadores. Brian Michael Bendis, el guionista de Jessica Jones, estava en el lloc i en el moment adequat. Va ser amb ell amb qui es va iniciar una revolució en el món del còmic dels superherois de Marvel que acabaria culminant amb el projecte de Civil War, del qual per cert, podrem veure la seva adaptació al cinema el proper mes d’abril.

CAM00879

Des de la seva fundació el 1939, era la primera vegada que Marvel (sota el segell MAX) publicava un còmic de superherois destinat a un públic adult. Per primer cop els lectors podien llegir un fuck darrere l’altre i també hi havia la primera escena de sexe de la història de l’editorial.

De Jessica Jones sabem que pot volar i que té una força sobrehumana, però això no és important, la nostra protagonista és una antiheroïna. Va formar part de la tropa de superherois que ajudaven a que el món fos millor, però va abandonar la capa i també l’ús dels seus poders. Ara és propietària de l’Agència de detectius Alias i es mou en les clavegueres de l’univers Marvel investigant el costat més fosc de la Patrulla X o desemmascarant els xantatgistes que extorsionen El Capità Amèrica. Bevedora, fumadora, violenta, malparlada, intel·ligent, una mica depre, inadaptada… Jessica Jones és una autèntica joia! De passat tèrbol i de present irregular Jessica Jones busca el seu camí entre la resolució dels casos, les converses amb la seva amiga Carol Danvers (Mr. Marvel), les aventures ocasionals amb Scott Lang (L’Home formiga) o el sexe amb Luke Cage (Power Man).  

M'encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l'autor d'aquest Capiità Amèrica.

M’encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l’autor d’aquest Capità Amèrica.

Marvel va ser la primera editorial que va humanitzar els superherois dotant-los de debilitats humanes. No és estrany, per tant, que l’alcoholisme, el racisme, l’homofòbia o la manipulació política apareguin contínuament a Alias, apropant-nos així, sota el paraigües d’un còmic d’aventures, a molts conflictes socials actuals.

Jessica Jones és un còmic de superherois on pràcticament no apareixen superherois. Alias satisfarà els amants de la novel·la negra, ja que sobretot, és un còmic amb els ingredients més sucosos del gènere policíac. Un còmic detectivesc que es desenvolupa en l’univers dels superherois de Marvel. Un encreuament perfecte de gèneres i mons.

També agradarà a tots aquells que s’aventurin a un còmic diferent. El dibuix de Michael Gaydos té més a veure amb l’underground i la línia urbana que no pas amb el color estrident i les línies clares dels típics còmics de superherois. El seu és un dibuix brut, fosc, amb moltes ombres i molt cinematogràfic. Zooms, primers plans i vinyetes esquarterades. La combinació entre el text i el dibuix és genial.

Ara que estem de Setmana Santa, que voleu que us digui, prefereixo la disfressa d’un superheroi que no pas a la d’un natzarè amb cucurutxo. Prefereixo la Confraria dels Amics de l’Antifaç que no pas la de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder. Prefereixo llegir l’Alias de Jessica Jones abans que tornar a veure Ben Hur per enèsima vegada.

Jessica Jones 2 004

Títol: Jessica Jones  Autor: Brian Michael Bendis / Michael Gaydos  Editorial: Panini  Primera edició: març de 2016  EAN: 9788490944899  Format: cartoné, 223 pàg, 15 euros.

 

SAGA, de Brian K. Vaughan i Fiona Staples

26 febr.

BeFunky_IMG_1470.jpgAra és el moment de llegir Saga. Ara és el moment d’enganxar-se i tornar a sentir aquella sensació plaent i carregada d’impaciència que acompanya l’espera de la publicació d’un nou llibre.

Saga és un còmic arrelat a la llarga tradició del gènere fantàstic i de la ciència ficció que es va començar a publicar mensualment l’any 2012 als Estats Units. Planeta DeAgostini ha publicat en castellà quatre volums que contenen els vint-i-quatre còmics originals que actualment té la sèrie. Sis comic books per cada volum. És una col·lecció oberta i actual que per ara no té data de finalització. Saga és droga dura, amics. Jo he sucumbit amb delit i amb el desig que els seus creadors la facin durar molts anys. Necessito més dosis!

Saga és el resultat de la comunió de dos genialitats. El seu escriptor és Brian K. Vaughan (1976, Cleveland, Estats Units), guionista de prestigi i responsable entre d’altres treballs de La Cosa del Pantano, Y: El último hombre, Ex Machina (publicats en castellà per l’editorial Vértigo / ECC) i molt valorat també per ser productor i creatiu de famosa sèrie Perdidos. La canadenca Fiona Staples és la il·lustradora, responsable d’Archie, Mystery Society i North 40. Els seus dibuixos de línia clara tenen una força transparent, són propers i bellíssims. Els seus traços no deixen indiferent.

pizap.com14246262556091Saga és un còmic que té la família com a eix central. No és un nom triat per casualitat. Saga, tant la paraula com el còmic, coincideixen en la definició de “narració de la història d’una família al llarg de diverses generacions”. Brian K. Vaughan explica que Saga s’inspira en les idees creatives que tenia en la seva infància i que va recuperar amb el naixement de la seva segona filla. Saga és una obra en gran mesura autobiogràfica i que respon a la combinació de la paternitat amb l’escriptura.

Saga comença amb el naixement d’Hazel, que des del futur ens narra en primera persona la història i les aventures de Marko i Alana, els seus pares. La parella pertany a civilitzacions diferents. Ella al planeta Terrada i ell al satèl·lit Guirnalda. Dos mons enemistats a mort i enfrontats en un llarg conflicte bèl·lic del què els dos amants fugen per amor i per cuidar la seva filla recent nascuda.

Autònoms, sicaris, un pèrfid robot, una mainadera fantasma, una esclava sexual, una gata que detecta mentides, emperadors, polítics, assassins, la premsa del cor, agents especials, la família…  Al voltant dels nostres herois rebels, per Saga pul·lulen tot un reguitzell de personatges galàctics. Simpàtics, perversos, bons, poderosos i inquietants. L’originalitat dels personatges, la marcada personalitat que tenen cadascun d’ells i la seva “vida pròpia” fan de Saga un còmic coral. Tots els personatges són interessants i posseeixen una història personal que és imprescindible conèixer per encaixar totes les trames desplegades. En aquest sentit l’estructura narrativa té un pes significatiu amb moltes interrupcions de la línia temporal de la narració per explicar fets del passat o del futur.

BeFunky_IMG_1494saga.jpgSaga, que va guanyar tres Premis Eisner i un Premi Hugo el 2013 i dos Premis Eisner el 2014 no l’ha publicat ni Marvel ni DC. Image Comics ha estat l’editorial que Brian K. Vaughan ha triat per publicar la sèrie. Sembla que l’editorial independent americana és l’única que li ofereix la seguretat de tenir el control absolut de l’obra, sense restriccions ni ingerències. Ei, estem parlant d’un còmic sota l’etiqueta “per a lectors adults”, amb una bona combinació d’aventures, sexe, violència, sensualitat, humor i èpica!

Image comics promociona Saga com un creuament entre Star Wars i Joc de Trons. Per a la seva part José Torralba, que fa el pròleg dels quatre volums en castellà, pensa més en la suma d’El cant dels Nibelungs i Romeu i Julieta. Més enllà de les referències que tots hi podem trobar, Saga complaurà per igual al lector de còmic més avesat i a tots aquells que vulguin estrenar-se amb el vuitè art. Saga és una autèntica meravella!

Hi ha qui assegura que la lectura d’un llibre pot canviar-nos la vida. Un cigarro nocturno, de D. Oswald Heist, és una aparent novel·la romàntica que canvia la de Marko i Alana a Saga. Sí, jo també crec que un llibre pot canviar-te la vida. Durant la seva lectura te’n vas molt lluny, en el cas de Saga per galàxies i planetes desconeguts. Encara que quan acabes, cal seguir pagant les factures, ningú ha fregat els plats per tu i el llit segueix sense fer…

I a tu què? T’ha canviat la vida algun llibre?

BeFunky_IMG_1502saga.jpgEnllaços

1. 10 Reasons you should be reading Brian K. Vaughan’s Saga. io9.com

2. Ressenya de Saga a Fantífica.

3. Ressenya de Saga a Tomos y Grapas.

4. Pàgina comunitària de Saga al facebook.

5. Fiona Staples: la seva pàgina web i la seva pàgina de facebook.

6. The Private Eye, la revista digital de còmic de Brian K. Vaughan, Marcos Martin i Muntsa Vicente.

 

 

 

%d bloggers like this: