ESTIMADA VIDA, d’Alice Munro

5 jul
Berta Ballester llegint Estimada vida.

L’amiga Berta Ballester llegint Estimada vida.

Alice Munro, Premi Nobel 2013, és canadenca. Va néixer el 1931 en una zona rural de la província d’Ontario. El proper 10 de juliol farà vuitanta-dos anys. Ja en fa uns quants que va anunciar que volia deixar d’escriure però el 2009 va publicar Massa felicitat (Club editor, 2010). Pot ser sí que Estimada vida (Club Editor en català, Lumen en castellà) serà el seu darrer llibre, ja que Munro assegura que cada cop té menys memòria.

Estimada vida és un llibre format per catorze relats. Dels quatre darrers l’autora informa que es tracten de peces autobiogràfiques i que “són les primeres i les darreres paraules –i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida”. Queda dit.

Els personatges dels relats d’Estimada vida són majoritàriament femenins. Nenes, joves i dones de mitjana edat que comencen noves vides, que persegueixen somnis, que s’arrisquen, que viuen processos d’alliberament i que confessen per continuar vivint. Tant elles com ells (que d’homes també en parla, però menys) són radicalment reals i propers. La vida de la gent és prou interessant si tu aconsegueixes captar-la tal com és, monòtona, senzilla, increïble, insondable, diu Alice Munro quan parla de la creació dels seus personatges. És una manera de crear que em recorda a Josep Maria Espinàs, que sempre ha defensat l’autenticitat i l’interès de les vides de la gent anònima i humil.

Els contes d’Alice Munro estan filtrats per una maduresa incontestable. És una literatura adobada amb experiències dures i amb la saviesa de la persona que ha resistit els cops de la vida. De què van els contes de Munro? Una mare que abandona la seva filla en un compartiment d’un tren per anar a dormir amb l’actor que acaba de conèixer, una dona malalta que accepta el suborn del seu amant, l’estranya situació  que viu una jove quan els pares viatgen a Ghana mentre ella es queda amb els seus oncles...

En el conte de Dolly una parella sembla que toca fons i està a punt de trencar. M’agrada el clima d’inseguretat, de gelosia i de paranoia que recrea l’autora. Dels contes autobiogràfics destacaria L’ull que narra la mort de la Sadie, una noia jove i rebel que va ser mainadera a la infància de Munro i Nit on explica la llarga etapa en què compartia habitació amb la seva germana i en la què no podia dormir. El meu conte preferit però és Grava, on una nena permet que la seva germana s’ofegui al llac mentre ella espera que els seus pares acabin de fer l’amor. Esfereïdor.

Els contes de l’autora estan ambientats al Canadà. El món rural canadenc, que tant bé coneix Munro, hi apareix constantment i suposa un fort contrast amb el món urbà (Vancouver, Toronto) on també estan ambientats alguns relats.

Tot i que accessible, davant la literatura de Munro cal posar-hi molta atenció. El seu llenguatge és com una teranyina en la qual és fàcil quedar-se atrapat en una part sense veure-hi el tot. Res és el que sembla ser. És probable haver de reelegir paràgrafs si no hi tens els cinc sentits posats. Una paraula, un detall o un petit fet poden ser els desencadenants d’un gir argumental. Cal estar atents i llegir de manera entregada.

Alice Munro és ara una reconeguda escriptora. El 1961 un reportatge sobre ella deia “mestressa de casa troba temps per escriure relats”. És un exemple del masclisme contra el que va haver de lluitar. De fet ella és testimoni i exemple dels canvis i de l’evolució de la dona durant el segle XX.

De la lectura d’Alice Munro el lector surt renovat literàriament. Tens la sensació d’estar llegint una literatura poderosa i insubornable. Per molts anys, Alice Munro!

 Els enllaços

1.Alice Munro i els errors de la humanitat. Article de Vicent Alonso a El País.

2.Primera y última confesión de Alice Munro. Article d’Inés Martín Rodrigo  en el diari ABC.

3.Alice Munro fent un discurs d’agraïment quan va recollir fa dues setmanes el premi Trillium Book Award. Fes clic aquí.

4.Article de Xavier Serrahima a Núvol.

5.Article i entrevista a Alice Munro a Paris Review. Fes clic aquí.

Títol:  Estimada vida  Títol original:  Dear life  Autora:  Alice Munro  Traductora:  Dolors Udina  Editorial:  Club Editor  Primera publicació:  març del 2013  EAN:  978-84-7329-74-3  Format:  rústega, 344 pàg. 22.90 euros

 

 

16 Respostes to “ESTIMADA VIDA, d’Alice Munro”

  1. Quadern de mots 5 Juliol 2013 a 8:11 #

    M’ha donat la impressió que són d’aquells contes durs i ben escrits que sempre et deixen descol•locat. Una lectura per fer pausada, me l’apunto, gràcies.

    • jordi1973 5 Juliol 2013 a 9:44 #

      Sí, força durs però amb molta bellesa. Ja em diràs.

  2. L'Espolsada 5 Juliol 2013 a 16:39 #

    Estic d’acord amb el que dius, Grava és esfereïdor. La Munro és molt gran.
    http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2013/05/estimada-vida.html

  3. Aineta 7 Juliol 2013 a 15:43 #

    Vaig llegir Massa felicitat fa temps i em va agradar molt. Els relats són durs, però molt reals. Tendré en compte la teva recomanació, gràcies

  4. manelxicota 10 Juliol 2013 a 16:42 #

    Bon post Jordi, com sempre.

  5. Carme 15 Juliol 2013 a 16:05 #

    M’ho havia comprat per Sant Jordi, el tenia en la pila de llibres pendents. Havia llegit la recomanació al diari pero no recordava els motius. La autora no conexia i la portada no em criada a masa l’atenció peró quan vais veure la teva entrada, vaig pensar: li ha arrivat el moment!
    M’agradat l’estil de la Alice Munro i destacaria la habilitat que té de mantindre el lector siempre atent; dintre d’un paragraf inclou una frase que li dona un canvi al conte que estas llegint.
    M’han agradat tots els contes i m’és difícil destacar un… Por ser que “Dolly” tingui tots els ingredients: un inici que et deixa perplex, la segona part que t’explica com era la normalitat abans, la tercera part com apareix una dona que ven cosmetics que fa tot trontolli i un final … Que la mateixa protagonista confessa que es el que més admira i li fa rabia del seu company.

    • jordi1973 16 Juliol 2013 a 23:33 #

      Hi han editorials que tenen una manera molt seva de fer portades que són molt reconegudes com Anagrama, Lumen, Salamandra… El Club Editor és de les que no acaba de trobar la seva manera i va canviant. A mi la línia que tenen ara (com la d’Estimada vida) m’agrada, però trobo que li falla la tipografia. El disseny és antic i la tipografia moderna.

      Respecte al comentari que fas de l’estil d’Alice Munro estic d’acord amb tu.

  6. JOMATEIXA 16 Juliol 2013 a 16:09 #

    Fa temps que no llegeixo contes, l’anoto als pendents.

  7. manelxicota 29 Juliol 2013 a 9:24 #

    Jordi,

    una crítica interessant:

    http://www.nuvol.com/critica/estimada-vida-alice-munro/

  8. Maripepa 20 Abril 2014 a 10:30 #

    M’he pres la llibertat de posar un enllaç del meu blog al teu. M”ha agradat molt el resum que has fet del llibre i com està molt ben escrit he pensat que era millor que llegissin el teu. Seguiré els teu blog!

    • jordi1973 20 Abril 2014 a 19:44 #

      He llegit el teu post i estic d’acord amb tot el que dius, Maripepa. Quina gran autora, la Munro! Gràcies per enllaçar.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Revisar: un ejemplo práctico | - 11 Desembre 2013

    […] castellana se títula Mi vida querida y ha sido publicada por Lumen. Gracias también al blog Tot És Una Mentida por cederme la fotografía que ilustra el post. Como lectura relacionada con el asunto de las […]

  2. Munro i la vida que estima | L'illa deserta - 20 Mai 2014

    […] Llegiu-vos el llibre. A veure si a vosaltres també us agrada més la segona part que la primera. Si per decidir-vos necessiteu veure una crítica més favorable, llegiu-vos aquesta. […]

  3. MOLTES MENTIDES I POQUES VERITATS. Fem 5 anys! | Tot és una mentida - 3 Novembre 2016

    […] 3. ESTIMADA VIDA, d’Alice Munro […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: