SOMNIS EN TEMPS DE GUERRA (RECORDS D’INFANTESA), de Ngũgĩ wa Thiong’o

Feia temps que no sentia la frescor de la descoberta. És el gran moment en què alguna cosa nova t’enriqueix, experimentes amb codis nous i penses que fins aleshores te n’havies perduda una de gran. Les revelacions, no les religioses sinó les culturals, arriben per quedar-se sempre més amb nosaltres. Modifiquen la nostra visió del món, ens fan més feliços i a vegades, fins i tot, ens transformen en millors persones. Tenim la sensació d’haver descobert un petit tresor i l’únic que volem és compartir-lo perquè estem entusiasmats amb la troballa i volem que els nostres amics en gaudeixin.

Avui tinc la fortuna d’escriure sobre Somnis en temps de guerra, un llibre que va publicar el setembre de 2016 l’editorial Raig Verd i que va comptar amb la traducció de Josefina Caball. És el primer dels tres llibres de memòries de Ngũgĩ wa Thiong’o, l’autor que va néixer el 1938 a la Kenya rural i que actualment viu als Estats Units on exerceix de professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia. Un autor brillant al que li han atorgat deu doctorats i que quan va publicar el 1962 el seu primer llibre també es va implicar com a activista social en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, una militància que va tenir com a conseqüència la persecució política i l’exili del país del 1982 fins al 2002. Aquí podeu trobar més informació sobre l’autor.

Ngũgĩ wa Thiong’o va néixer i es va educar en el si d’una família rural, tradicional i polígama kikuiu de Kenya. El seu pare tenia quatre dones i l’autor més d’una vintena de germans i germanastres. Els equilibris de poder que tenen les mares entre elles, les relacions dels nens entre les diferents mares o el tracte que dispensa el pare a cadascuna de les dones són algunes de les interessants informacions que ens explica l’autor sobre aquesta estructura familiar que en un moment de la seva infància es va trencar. La seva mare biològica es va separar del pare com a conseqüència dels maltractaments i tant ell com els seus germans van ser expulsats de la comunitat familiar.

Un pacte entre la mare i el fill resumeix en bona part l’essència del llibre. El pacte d’esforçar-se al màxim i de donar-ho tot amb l’objectiu que Ngũgĩ wa Thiong’o vagi a l’escola, es formi i tingui la millor educació possible. A l’autor, un nen àvid de coneixements i d’intel·ligència espavilada, el veurem recórrer distàncies quilomètriques diàries per anar a escola, perdre’s àpats per poder assistir-hi o vestir-se, a falta d’un millor fons d’armari, amb la mateixa roba dia sí i dia també.

Per si aquest enorme esforç no fos prou gran, també veurem com la població kenyana està sotmesa a la ideologia racista, classista i colonialista britànica, i per tant, a l’aniquilació de les llengües africanes, les tradicions o la cultura. Per no parlar del robatori de terres, la imposició de la religió catòlica o l’anul·lació de la justícia pròpia en forma de pactes de paraula. A partir de l’aparició dels líders rebels kenyans com Jomo Kenyatta i Mbiyu Koinange o dels Mau-Mau (una organització guerrillera que va lluitar contra l’Imperi britànic entre 1952-1960) la repressió serà, encara, més ferotge i les violacions, les deportacions, les expulsions o l’exili donaran pas a l’assassinat, al genocidi i a l’estat del terror.

En aquest sentit cada cop que avui en dia un polític, un tertulià o un periodista pontifica sobre el recurrent concepte de “valors europeus” em ve al cap, entre d’altres moltes coses, el colonialisme, que això sí que és europeu de totes totes. Si us hi fixeu bé quan algú utilitza la construcció “valors europeus” ho fa com a sinònim d’un etnocentrisme excloent com dient “som els millors dels món”. Aquesta defensa d’Europa com a cultura superior ja fa temps que no cola, i llibres com Somnis en temps de guerra donen arguments als lectors que exerceixen una mirada crítica sobre l’actualitat i volen més raons sobre la intuïció del “no em crec el que em diuen aquests polítics”.

Sí, Somnis en temps de guerra és un llibre de memòries, però bona part de la seva lectura es llegeix com una novel·la. Els records d’infantessa ens arriben com relats fantàstics en què el lector s’hi endinsa fàcilment. Assistim a l’explicació dels contes que les mares narren a la nit a la vora del foc, dissenyem i construïm un carretó per anar buscar llenya, ens estavellem amb la bicicleta quan aprenem a conduir-la, ens amunteguem al saló de te del Green Hotel per sentir les notícies a través de la ràdio o somiem en pujar i viatjar en el tren de passatgers, això sí, en els últims vagons que és on van, segregats, els kenyans.

Somnis en temps de guerra és un llibre excepcional que interpel·la constantment el lector sobre el seu benestar, la seva formació i la seva cultura. Obre tantes portes i et fa reflexionar tant que no és estrany que hagi estat escollit com el primer llibre a llegir en el Club de lectura que inicia la Llibreria L’Illa de Mollet del Vallès. El proper 27 d’abril parlarem d’ell i comptarem amb la presència de la Laura Huerga, l’editora de Raig Verd. Hi esteu tots convidats.

Finalment se’l van donar a Bob Dylan però diuen que Thiong’o era un ferm candidat al Premi Nobel d’enguany. Hem escoltat el cantant americà atiar el fuet de la rebel·lia amb les seves lletres transgressores, però en canvi de la literatura africana, què en sabem? Els seus escriptors no són gens coneguts. De fet, en sabem tan poc com les conseqüències del que va representar el colonialisme europeu sobre els països africans. Benvingut sigui Somnis en temps de guerra i l’esforç en publicar aquest autor en català per part de Raig Verd, que properament repetirà amb Descolonitzar la ment, un llibre de Thiong’o que, en part, s’ha finançat a partir d’una campanya de crowdfunding.

Estem tan acostumats a la informació governamental, estandaritzada i formal que a vegades cal que algú ens obri els ulls. Somnis en temps de guerra de Ngũgĩ wa Thiong’o és un autèntic tresor.