Tag Archives: Bromera

UNA BREU HISTÒRIA DE SET ASSASSINATS, de Marlon James

1 juny

 

BeFunky Collage5

La primera vegada que vaig escoltar les cançons d’en Bob Marley va ser a principis dels anys 80 quan estiuejava al Maresme amb la família. Jo tenia uns nou anys i poca motivació per la música, però el meu cosí Pere ja en tenia vint, havia viatjat a Londres i atresorava una gran col·lecció de vinils. De tant en tant s’ajuntava amb els seus col·legues i muntaven una festa. Jo, encuriosit per aquells ritmes caribenys i pel bon rotllo que es generava cada cop que es punxaven els seus discs, vaig acabar sent acollit en aquell grup de hippies. Temps després descobriria que les bones vibracions també eren motivades pels porros de marihuana que es fumaven. La quadratura del cercle era el nom del càmping, es deia El Camell. En Bob Marley es van arrelar a mi i per sempre més m’ha acompanyat.

Aquí, en els 80, ens donaven peixet i ens enganyaven amb la transició política. A Jamaica ho havien intentat durant els 70 i tampoc ho havien aconseguit. El 1976 a Jamaica es vivia un enfrontament polític que havia acabat derivant en la divisió del país i en escenaris continus de violència. Per una banda hi havia el PNP, el partit de Michael Manley que, esperonat per les lluites anti colonialistes dels països que havien aconseguit la seva independència, era partidari d’adscriure Jamaica en els Moviments d’alliberament Nacional. Volia aplicar una socialdemocràcia amb nacionalitzacions i repartiment de la riquesa i allunyar-se dels Estats Units i de l’URSS. Per altra banda estava el JLP, d’Edward Seaga, el partit dels lobbys econòmics i dels interessos multinacionals que tenia tot el suport dels Estats Units.

Bob Marley 015

Bob Marley era en aquell moment una estrella de la música, era respectat per tothom i pràcticament era l’única persona que podia unir els dos sectors del país. Era un mediador que volia la pau i que estava per la construcció d’una Jamaica democràtica. És per aquesta raó que va promoure l’Smile Jamaica, un concert per la pau que pretenia frenar l’escalda de tensió i els enfrontaments a mort ens els barris de Kingston. El 3 de desembre de 1976, dos dies abans del concert i uns mesos abans de les eleccions generals, set pistolers van entrar a la casa d’en Bob Marley quan assajava amb els Wailers. Van intentar assassinar-lo a ell, a la seva família i a la seva banda. Van disparar-li al pit i si hagués estat inhalant en comptes d’exhalant, la bala li hauria travessat el cor. En total van disparar 56 trets i tot i que miraculosament tots van sobreviure, com a conseqüència de l’assalt van resultar ferits el cantant, la seva dona (a la qual van disparar al cap), el mànager (al qual van disparar a l’abdomen) i membres de la banda. Tot i així, dos dies després el concert es va fer i Bob Marley i els Wailers van tocar-hi. A les gravacions del concert Rita Marley canta amb la bata de l’hospital! Té poca qualitat però podeu veure el concert sencer aquí. Després de l’actuació, Bob Marley i els seus van marxar a viure a Londres.

Una breu història de set assassinats, de Marlon James (Jamica, 1970) explica l’intent d’assassinat de Bob Marley, un fet poc conegut que és utilitzat per l’autor com l’arrel de la seva novel·la. Al seu voltant Marlon James construeix, en gairebé 800 pàgines, les diverses històries i les nombroses ramificacions que es deriven del cas i que la converteixen en una lectura èpica i absolutament monumental. Una breu història de set assassinats ha estat publicada en català per l’editorial Bromera amb traducció de Ramon Monton i en castellà per l’editorial Malpaso amb traducció de Javier Calvo i Wendy Guerra. El llibre ha estat premiat amb el Man Booker Prize 2015 a la millor novel·la de l’any en llengua anglesa.

Bob Marley 008

A la novel·la hi han més de set assassinats, el títol però, es refereix a l’estranya desaparició de les set persones que van intentar matar en Bob Marley. L’autor s’endinsa en els impulsos que van motivar els sicaris a cometre l’atemptat i les conseqüències conflictives que això va comportar per moltes persones durant molt temps, pràcticament fins a principis del anys 90. El llibre no pretén resoldre el misteri sinó explicar diferents històries i tractar així les preguntes sense resoldre que inevitablement van lligades com a resultat d’aquest esdeveniment. La novel·la de Marlon James té ingredients de la novel·la criminal (recorda El poder del perro, d’en Don Winslow), del thriller polític (Graham Greene i les novel·les sobre la guerra freda) i del periodisme musical (com si Ignacio Julià fes una crònica pel Ruta 66). Una breu història de set assassinats és una novel·la coral on es donen cita gàngsters jamaicans, rastafaris, traficants de drogues, agents de la CIA, veïns del gueto, periodistes musicals de la revista Rolling Stone, agents cubans, la dona que va passar una nit amb el cantant, polítics corruptes, mafiosos colombians, músics de reggae i fins i tot un fantasma!

I per sobre dels assassins, del cantant i dels diferents personatges destaca la figura de Josey Wales. La guerra bruta dels Estats Units per dinamitar el procés de pau a Jamaica i sotmetre el país als seus interessos va ser possible gràcies a l’aliança amb aquest sicari. Durant els anys 70 es va fer amb el poder de Copenhagen City i poc a poc va crear un imperi que el va portar a ser el cap dels Storm Posse, el sindicat de la droga jamaicà que va aconseguir establir-se a Nova York amb la venda de cocaïna, heroïna i crack. Josey Wales és en la novel·la la recreació de Lester Coke, el cap de la droga jamaicà que va morir el 1992 calcinat a la cela de la presó on complia condemna i que el llibre recull com una de les històries dels set assassinats.

BeFunky Collage6666

Si la trama del llibre és potent, la manera d’escriure és espectacular! Marlon James trenca amb l’estructura clàssica de la novel·la, en comptes de fer-la lineal, la narració es fractura en moltes veus diferents. Cada capítol té un protagonista diferent i és aquest el que fa de narrador parlant directament al lector o referint-se a Bob Marley, que en el llibre sempre apareix com “El cantant” i mai pel seu nom. És com si els de la BBC fessin un reportatge, els posseïssin la càmera al davant i llavors cada personatge expliqués  les seves vivències i donés el seu punt de vista.

La novel·la de Marlon James combina el llenguatge crioll jamaicà amb l’anglès dominant de l’illa. Així, cada capítol, depenent de qui parla o del context en el qual s’expressa, utilitza una o altra llengua. Jo he llegit el llibre en la seva versió catalana i la traducció ha passat per alt aquests detalls. La traducció al castellà, en canvi, sí que ha intentat mantenir aquest esforç lingüístic. El millor seria, en cas que domineu bé l’anglès, llegir-lo en la seva versió original. Aquí podeu llegir un fragment en català.

En el llibre hi passen coses terribles, els personatges estan sotmesos a una extrema crueltat i el més fotut de tot és que és bastant probable que el que s’explica sigui real. No és per casualitat que el llibre obri amb un proverbi jamaicà que afirma Si no és així, deu ser més o menys així. Si t’agraden les cançons d’en Bob Marley en el llibre descobriràs la raó i el context de moltes d’elles. En tot cas, per llegir Una breu història de set assassinats no cal que t’ agradi el cantant, només cal que t’agradi la bona literatura. 

Vaig a trucar el meu cosí Pere, fa molt temps que no cantem plegats Get up, stand up: stand up for your rights!

Anuncis

ELS PEIXOS NO TANQUEN ELS ULLS, d’Erri De Luca

9 juny

Ambientat a mitjans del segle XX en un poble coster de Nàpols del què va marxar fa cinquanta anys, un home explica l’estiu en què va fer deu anys. Si no en tenia prou amb la pesca, les xerrades amb la mare, les cartes que el seu pare li envia des d’Amèrica, els llibres, el desig de fer-se gran, la rivalitat amb altres nois i la platja, el noi coneixerà  una nena força destra de la qual obtindrà moltes respostes vitals. Entre elles el particular significat de l’amor i de la justícia.

De fet, el llibre és una aportació més a les diferents novel·les autobiogràfiques que l’escriptor napolità ha escrit des de Non ora, non aquí el seu primer llibre. En Els peixos no tanquen els ulls, Erri De Luca barreja la seva infantesa amb les ferides humanes provocades pels diferents esdeveniments del segle XX (La Segona Guerra mundial, la postguerra, la revolta del 68…). En el llibre es fan algunes referències a les lluites dels treballadors i els estudiants italians. Erri De Luca sap de què parla. Va ser dirigent de Lotta Continua, un grup autònom d’extrema esquerra.

És un llibre curt, només 115 pàgines, però intens. Erri De Luca sedueix amb la seva manera d’escriure. Una barreja fantàstica entre el to poètic, les frases rodones que subratllaries a cada moment i aquell punt cinematogràfic del neorealisme italià.

Diuen que Erri De Luca es va dedicar a escriure un cop va passar dels quaranta i que va poder deixar de fer de paleta i viure de la literatura a partir  del llibre  Tú, mío (El Aleph, 1998). No sé si era un bon paleta, però bones mans sí que en tenia perquè escriu de manera excel·lent. 

Ara sé que una justícia nova, atenta el cas individual i que inventa la sentència a mida, ve de la misericòrdia per l’ofès, per això de vegades és despietada.

Títol: Els peixos no tanquen els ulls   Títol original: I pesci non chiudono gli occhi  Autor: Erri De Luca Traductora: Anna Casassas  Editorial: Bromera (català)  Seix Barral (castellà)   Primer edició: març de 2012  EAN: 978-84-15390-50-3  Format: 15 x 23’5, 115 pàg. 15 euros.

EL QUADERN DE LES VIDES PERDUDES, de Silvestre Vilaplana

17 març

El quadern de les vides perdudes  és una novel·la de misteri formada per tres línies argumentals molt ben travades. Això fa que el llibre, sota l’aparença d’un thriller, pugui tenir diferents lectures.

En primer lloc, tenim el personatge principal del llibre, el senyor Lluís Oliver. Un ancià, llogater de renda antiga, que resisteix en soledat l’assetjament immobiliari sense escrúpols d’en Martí (el propietari de tot el  bloc de pisos). La resta de veïns ja han marxat. Sense família, sense diners i a vegades sense memòria, el vell haurà d’anar venent la seva enorme  col·lecció de llibres per poder menjar. Aquestes misèries les comparteix  amb l’hoste, el seu altre jo, que governa les seves accions quan té una pèrdua de memòria.

Per una altra banda, tenim dos nenes desaparegudes i una investigació policial per intentar trobar-les. Un assassí del què sabem ben poca cosa ens explica els seus delictes i les seves perversions.

Finalment cal destacar totes les referències bibliogràfiques del llibre. L’ancià, que havia treballat a una biblioteca, ens presenta un excel·lent cànon literari lligant les reflexions de la seva  vida amb la dels personatges literaris. Tot queda recollit en el quadern que ha escrit al llarg de la seva vida, que és el de les vides perdudes.

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969), autor de L’estany de foc, Les cendres del cavaller i nombroses obres juvenils, ha escrit ara una gran novel·la d’intriga psicològica.  L’autor fa servir  un llenguatge força acurat i fa gaudir de les paraules i les construccions lingüístiques pròpies del valencià. Un llibre molt recomenable que va obtenir el Premi Alfons el Magnànim 2011.

La gran ciutat és un enorme eixam d’indiferència, un perfecte escenari per a convertir-se en invisible.

Títol: El quadern de les vides perdudes   Autor: Silvestre Vilaplana   Editorial: Bromera   Primera edició:  Febrer 2012   EAN: 978-84-9824-897-5   Preu: 19’95   Format: Tapa tova, 15 x 23’5. No està traduït al castellà.

%d bloggers like this: