Tag Archives: Ciutat de Barcelona

CAFÈ BARCELONA, de Joan Carreras

10 abr.
Si fos holandesa el seu nom podria ser Beatrijs (beneïda dona, dona feliç) però és catalana, viu a Mollet i es diu Yolanda Cerrudo Jara.

Si fos holandesa el seu nom podria ser Beatrijs (beneïda dona, dona feliç) però és catalana i viu a Mollet del Vallès. Es diu Yolanda Cerrudo Jara i és molt bona lectora.

Ve a ser el mateix, ja sigui per l’educació religiosa o per l’atea, al final acabem parlant de la culpa que és una de les maneres que tenim per limitar i jutjar els nostres actes. La culpa és un dels pilars on s’apuntala Cafè Barcelona, la cinquena i darrera novel•la de Joan Carreras (Barcelona, 1962). La millor justícia que se li pot fer a un bon llibre és llegir-lo, i crec que tot i que ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona 2013 de literatura en català i ha obtingut molt bones crítiques, Cafè Barcelona encara no és prou conegut i hauria d’arribar a molts més lectors. La novel•la s’ho val.  

Cafè Barcelona té un inici súper potent, la part central és més relaxada i cap al final, tornem-hi, s’enfila fins ben amunt. Si la intensitat narrativa del llibre fos una lletra seria la N. És inevitable deixar-se endur per la literatura polida i punyent de Joan Carreras. Pocs diàlegs, poques descripcions (els personatges els coneixem més per les seves accions que pels seus retrats), i una manera d’escriure enlluernadora que va seduint més i més fins el final. Un final rodó, per cert, al qual cal arribar per comprendre i tancar totes les trames i subtrames que l’escriptor ens ha anat obrint de manera dosificada i que arriben al lector com petites dosis de droga dura. Petites píndoles d’eufòria creativa.

Cafè Barcelona és el nom de la taverna de cuina mediterrània que la Greetje regenta, primer amb el seu marit i després de la mort d’aquest amb la Roos, la seva nova parella. Ubicat a la Plaça Amstelvedt d’Amsterdam, el Cafè Barcelona és més que un local, pràcticament és un personatge del llibre. En el Cafè Barcelona circulen cuiners de tot tipus que no se’n surten amb l’arròs dels dijous i clients fidels que gaudeixen amb els guisats catalans. Hi descobrim també la banda sonora del llibre a partir de la música del mític cantant André Hazes (una mena de Julio Iglesias a l’holandesa). És molt recomanable visitar el bloc que gestiona Joan Carreras en el qual ha anat fent entrades relacionades amb moltes referències fotogràfiques, musicals i culinàries que apareixen en el llibre. A més, hi podeu trobar un munt d’enllaços a diferents ressenyes del llibre, vídeos, entrevistes etc.

Tot i que la novel•la té un munt de personatges molt ben lligats, el pes de la trama recau en tres. Per una banda hi ha el narrador del llibre que no sabem qui és i que ens és revelat cap al final de la història quan es converteix en un personatge cabdal de la novel•la. Per altra banda tenim l’Arjen (el fill de la Greetje) i l’Annabel (la filla de la Ross), els germanastres a partir dels quals es desencadena tota la trama.

No us desvetllo res que no sabreu si llegiu les primeres pàgines del llibre si us explico que l’Arjen és un dels cascs blaus que va estar destinat en el Dutchbat, el batalló holandès de les Nacions Unides que tenia com objectiu la protecció de Srebrenica durant la guerra de Bòsnia. El juliol de 1995 la ciutat va ser conquerida per l’exèrcit serbi i l’Arjen va ser testimoni del genocidi d’Srebrenica amb més de 8.000 persones assassinades i amb més de 20.000 deportats. Quan els soldats van tornar a Holanda van ser tractats amb rebuig i menyspreu. Eren l’escòria del país. La societat holandesa sentia vergonya per l’actuació dels seus soldats i no comprenia com no van evitar aquella carnisseria. L’Arjen no pot resistir la pressió a la que el sotmet la societat i la culpa que arrossega i finalment es suïcida. Aquesta part del llibre és absolutament brutal, per a mi la millor.

Tot i que la història està filtrada per una constant remor de tristesa, el llibre ens transmet la possibilitat de les segones oportunitats i és sobretot una història de relacions humanes i d’amor. No d’un amor en concret, sinó de l’amor basat en l’amistat, de l’amor entre les parelles (heterosexuals i homosexuals) i de l’amor entre mares i fills.

Hi ha culpabilitats que es poden expiar, d’altres que es carreguen a l’esquena i qui dia passa any empeny i també estan aquelles tan salvatges que ens rosseguen l’ànima per sempre més. Joan Carreras ens parla d’aquestes últimes i de com afecten i condicionen la vida dels personatges del llibre.

En la bona literatura podem trobar respostes i lliçons. Cafè Barcelona és una bona lliçó de literatura. Les respostes però, les trobaràs tu si llegeixes el llibre. O pot ser no hi trobes res, que això de les interpretacions és molt personal. Tan personal com el sentiment de culpa.

Títol:  Cafè Barcelona   Autor:  Joan Carreras   Editorial:  Proa   Primera edició:  novembre 2013   EAN:  978-84-7588-428-8   Format:  rústega, 285 pàg, 19 euros.

Anuncis
%d bloggers like this: