LA MORT D’IVAN ILITX, de L. Tolstoi

20 des

La mort d'Ivan Ilitx

La mort d’Ivan Ilitx es pot llegir en català en tres editorials diferents amb les seves respectives traduccions. L’editorial Tres i quatre va publicar-la el 1999 amb la traducció de Francesc Payarols; Labutxaca ha publicat la traducció de Victòria Izquierdo i Àngels Margarit i jo he llegit la de Quaderns Crema, que ja l’havia publicat el 2002 amb traducció d’Anna Estopà i aquest octubre l’ha tornat a editar dins la col·lecció Quaderns.

La mort d’Ivan Ilitx és d’aquelles novel·les que en el primer capítol o fins i tot en les primeres pàgines ens expliquen i ens anticipen tot un llibre (com Jo confesso, Stoner, Crónica de una muerte anunciada ). L. Tolstoi enceta el llibre amb la notícia de la mort d’Ivan Ilitx  i el seu enterrament. Després l’escriptor rus ens explicarà la seva vida, però ja des del principi sabem que Ivan Ilitx traspassarà.

La vida d’Ivan Ilitx es centra a conquerir un estatus social acomodat. Casat per conveniència, Ivan Ilitx canalitza les seves energies en aconseguir una important posició laboral dins la magistratura russa que li garanteixi una gran remuneració econòmica i un bon rang dins l’establishment de la classe alta. I ho aconsegueix. El que passa és que una malaltia (imagino que càncer tot i que en cap moment se l’anomena) farà acte de presència en un moment del llibre i se l’acabarà emportant per sempre més.

La mort d'Ivan Ilitx

L. Tolstoi ens enfronta a la mort sense metàfores. La mort sense lleugereses. La mort amb una presència absolutament aclaparadora. Per què un llibre així? A què treu cap escriure la  història d’un home anodí i avorrit que es mor? Quina és la raó de la transmissió de tant dolor, de tant patiment, de tant desconsol, de tanta soledat?

Enric Iborra va escriure una extraordinària ressenya sobre La mort d’Ivan Ilitx en la qual aprofundeix en molts dels interrogants de la novel·la i també emmarca la publicació del llibre dins l’evolució vital de L. Tolstoi. En aquest sentit cal destacar que La mort d’Ivan Ilitx forma part de les novel·les que l’autor va publicar en un nou moment de la seva vida en què ja havia renunciat al seu estatuts social i havia pres la decisió de viure de manera austera a partir d’uns valors ètics profunds propers al cristianoanarquisme. Potser Ivan Ilitx és el reflex d’allò que no volia arribar a ser L. Tolstoi.

“I si la meva vida hagués estat una equivocació?”  Potser l’escriptor ens volia esperonar al gaudi de la vida a partir de La mort d’Ivan Ilitx. El protagonista se n’adona massa tard, postrat al llit i afeblit per la malaltia, que la seva vida ha estat una mentida i que no ha estat plena, més aviat una vida de cara a la galeria, que no ha valgut la pena viure-la. És amb l’arribada de la mort que Ivan Ilitx rebutja la hipocresia de la noblesa  de la qual forma part. Veu clarament que no estima la seva dona i els seus fills no l’estimen a ell. Precisament serà en Gueràssim, un dels mossos de la casa i personatge socialment allunyant d’Ivan Ilitx, en qui el malalt trobarà el consol i l’acompanyament que tant necessita. Arrel del paper que juga Gueràssim en l’atenció al malalt, Ester Busquets ha escrit un article meravellós sobre l’acompanyament compassiu  en el procés de malaltia i mort que pot servir per a tots aquells que hagin de passar per aquest tràngol.

Una novel·la curta escrita amb mestria, d’una delicadesa literària exquisida. L. Tolstoi ens encara a la vida i a la nostra pròpia mort, però també a la posició que prenem quan alguna persona propera es mor. Ha estat  aquesta última part la que m’ha fet pensar en Stanley Kubrick que l’any 1987 va estrenar Full Metal Jacket (a Espanya amb el nom de La chaqueta metálica). Recordeu l’escena dels soldats americans acomiadant-se dels companys abatuts? És possible que el fantàstic director de cinema americà s’inspirés en l’obra de L. Tolstoi per rodar aquesta escena? O simplement és que tant en el llibre com en la pel·lícula els dos genis van coincidir a escriure sobre el mateix sentiment: “Mort, qui ho havia de dir, però més val ell que no pas jo”,va escriure el rus. “Millor tu que jo”, va escriure l’americà.

Estava sobre avís. Tothom que l’ha llegit afirma que és una obra mestra i que la trama és d’una duresa impactant. Sí a tot. De fet la lectura de La mort d’Ivan Ilitx  m’ha atropellat. M’ha deixat fet caldo. Aquesta sensació, però, és brutal, no? Ja va bé que la literatura tingui la capacitat de sacsejar-nos. Que ens remogui ben remoguts!

Títol:  La mort d’Ivan Ilitx  Títol original:  Smert Ivana Ilitxà  Autor:  Lleó Tolstoi  Traductora:  Anna Estopà  Editorial: Quaderns Crema  Col·lecció:  Quaderns  Primera edició d’aquesta col·lecció:  Octubre de 2013  EAN: 978-84-7727-550-3  Format: Rústega, 105 pàg. 7 euros.

4 Respostes to “LA MORT D’IVAN ILITX, de L. Tolstoi”

  1. manelxicota 20 Desembre 2013 a 9:16 #

    Bon post per apropar-nos el canvi d’any! Bona literatura per preveure’n, a ser possible, de millor per a l’any vinent!

    • jordi1973 20 Desembre 2013 a 10:26 #

      Sí, el post no és gaire alegre. Parlar de la mort… uf! El llibre però, fa pensar sobre les nostres vides i finalment és el Carpe diem el que també ens arriba del mestre rus.

  2. Quadern de mots 24 Desembre 2013 a 11:03 #

    Sincerament, això d’obres mestres em fa molt de respecte i, en certa manera, em condiciona la lectura, i si no m’agrada? Encara que les sacsejades o atropellaments lectors tenen el do de despertar-nos i fer-nos pensar, per això m’has temptat i miraré de trobar el llibre (últimament no trobo cap llibre que em sedueixi i fa un cert temps que llegeixo poc).

    Que tinguis un Bon Nadal i una millor entrada d’any!!!

    • jordi1973 24 Desembre 2013 a 17:13 #

      Estic d’acord, Carme. Una vegada vaig intentar llegir Tres tristes tigres, de Guillermo Cabrera Infante. La novel·la la van recomanar en un recull d’aquells que fan sobre les obres mestres litaràries de tots els temps… i no vaig poder empassar-me-la. A mi no em va agradar i tinc tot el dret a que no m’agradi. De la mateixa manera que la persona que va expressar l’opinió que era una obra mestra també té tot el dret a dir-ho. Carme, moltes gràcies per compartir les teves opinions. Molt bon Nadal i feliç any nou!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: