Tag Archives: Salamandra

BAJO LOS MONTES DE KOLIMA, de Lionel Davidson

7 maig

«El revival dels vuitanta està durant més que els propis vuitanta» és una sentència molt afortunada que ja l’he vist escrita uns quants cops i que un bon amic força informat em va assegurar que va ser José Luis Moro, el fundador del grup musical Un Pingüino en mi ascensor, el primer que la va utilitzar.

Sou seguidors d’Stranger Things o Narcos?, dues de les sèries de televisió ambientades en els anys 80 que ha triomfat en els darrers anys. Afegiu-hi també The Americans, una de les millors sèries d’espionatge que s’emeten en l’actualitat i que ens explica la història de la guerra freda durant els 80 des de la visió de dos espies russos infiltrats als Estats Units que fingeixen ser una família normal i corrent. I és, precisament, a les acaballes de la guerra freda en què està ambientada Bajo los montes de Kolima, l’última i la més popular de les novel·les de l’escriptor britànic Lionel Davidson (1922-2009) que va ser publicada el 1994 i que l’editorial Salamandra va recuperar i editar a finals de l’any passat en castellà amb la traducció de Cristina Martín Sanz. En les llistes dels llibres del 2016 La Vanguardia la va escollir com la millor en la secció de novel·la negra.

Potser no sou lectors de les novel·les d’espies, però segurament coneixeu els escriptors Graham Greene, Ian Fleming o John le Carré. El cas de Lionel Davidson és curiós perquè tot i que està considerat un dels  mestres de l’intriga política o fins i tot, en paraules del també escriptor anglès Philip Pullman que fa la introducció del llibre, “el millor novel·lista d’espionatge que mai podria haver llegit”, el cert és que és un autor poc conegut i fins i tot un habitual de les llistes d’escriptors oblidats.

El protagonista de la novel·la és en Johnny Porter “el corb”, un professor universitari indígena gitksan de Canadà, prestigiós antropòleg i biòleg, esportista i un poliglota que parla vint idiomes i que adopta accents amb facilitat com si sempre hagués viscut amb ells. Una cadena d’amistats es posa en marxa quan els serveis secrets britànics reben un missatge de difícil resolució en paper de fumar des de l’orient rus. El doctor Rogachev, desaparegut fa anys, contacta amb el professor anglès Lazenby, aquest amb l’M16, aquests amb la CIA i finalment amb Johnny Porter. L’objectiu és introduir el protagonista a la inhòspita i allunyada Sibèria com a mariner coreà amb una identitat falsa. A partir d’aquí, fent valer les seves nombroses i extraordinàries capacitats, haurà d’arribar a la remota i ultra segura base científica russa i extreure la valuosa informació secreta del laboratori soviètic d’investigacions súper avançades.
Sí, és una novel·la d’espies o, si voleu, un thriller polític, però a mi m’ha arribat més com una novel·la d’aventures clàssica. Com si llegíssiu a Jules Verne, Robert Louis Stevenson o Jack London. És una història d’acció, de trames enginyoses i d’una imaginació espectacular. Hi ha un moment del llibre que has de decidir si et deixes portar pel seu ritme trepidant, jugar a creure’t el que t’explica i gaudir sense més d’una novel·la fantasiosa i vibrant, o per contra, la trobaràs poc creïble i et semblarà una història inversemblant. Les aventures de Johnny Porter, de fet, són una barreja de les que hem vist tants cops en personatges com James Bond, Indiana Jones o MacGyver.

El final de la guerra freda va comportar, entre d’altres coses, la desintegració de la Unió Soviètica i l’aparició de nombroses repúbliques. En el Risk, el mític joc de taula d’estratègia i conflictes mundials, anomenen Europa Occidental al territori on situaríem Portugal, Espanya i França. Hi ha una versió futurista del Risk, en què s’introdueix la Lluna i nous països situats en el mar com a territoris a disputar-se i a conquerir. En aquest Risk del futur el territori abans anomenat Europa Occidental i que trobareu en el Risk de tota la vida, s’anomena Andorra. Poc probable? Impossible? En tot cas, divertit, original i sorprenent com Bajo los montes de Kolima, la gran novel·la de Lionel Davidson.

Anuncis

ETS UN PEDANT LITERARI? El test definitiu de Sant Jordi 2015 per esbrinar–ho…

23 abr.

 

Si haguessis d’escollir, què faries? Anar de copes amb aquesta noia que afirma no haver llegit cap llibre a la seva vida o anar amb un pedant? Jo aniria amb la noia.

També es pot dir presumptuós, vanitós, llest, arrogant, presumit, afectat, orgullós o que practica el postureo… hi ha molts casos en que la vida ens porta a trobar-nos amb persones que definiríem com a pedants.

Pedant ho pot ser tothom. Tant si un és savi o ignorant, adult o jove, home o dona, ric o pobre i d’aquí o d’allà. La pedanteria la trobem arreu, és així. Tots podem pecar de pedants en algun moment. Un altre tema és convertir-se en un professional del tema. Llavors som moooolt pesats i quedem ben retratats.

Quanta pedanteria gastem? Anem vacil·lant per la vida? Som presumits? Volem impressionar? No us ho heu plantejat mai? Doncs avui, per celebrar el dia del llibre us proposo el test definitiu per saber si sou uns pedants. Uns pedants literaris, és clar. El primer pas per solucionar un problema és reconèixer que el tenim. Podríem dir que la d’avui és una ressenya de servei públic…

Us he escrit onze afirmacions reals, de les quals és possible que també hàgiu estat testimonis (o protagonistes, so se sap mai!). Es tracta de posicionar-se davant d’aquestes afirmacions i escollir entre les opcions A, B o C. Al final del test, en funció de l’opció més triada, sabreu si sou o no uns pedants.

Per il·lustrar aquesta ressenya he fotografiat algunes de les tires còmiques que podeu trobar en el fantàstic llibre Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora, de l’escocès Tom Gauld. El llibre és una selecció de les seves millors vinyetes publicades a The Guardian i recentment ha estat publicat per l’editorial Salamandra en castellà. Les seves il·lustracions giren al voltant de personatges literaris pintorescs, fan moltes referències culturals al món de la literatura i tot plegat està carregat d’un humor àcid que el fa únic. Aquí la seva pàgina web. Els pedants, estan en el seu punt de mira…

Els millors desitjos i molt bona diada de Sant Jordi 2015 a tothom!

Sant Jordi 2015 (3)

1. FA DOS ANYS QUE NOMÉS LLEGEIXO ELS AUTORS RUSSOS. ESTIC RELLEGINT ELS GRANS ESCRIPTORS DEL SEGLE XX.

A. De fet, no m’interessen gens les novetats, a casa només entren els llibres de Tolstoi, Dostoievski i Turguénev.
B. De tant en tant llegeixo algun autor rus.
C. Rússia, Rússia… molt bona l’amanida russa!    

IMG_1679

2. A MI EM VA AGRADAR MÉS EL LLIBRE QUE LA PEL·LÍCULA.

A. A vegades dic aquesta frase sense haver llegit el llibre.
B. Hi ha molts llibres que els he descobert a partir d’una pel·lícula.
C. Les pel·lícules me les baixo sempre d’internet i les veig el cap de setmana. Els llibres també, però els vaig acumulant… en tinc uns 1350… i crec que n’he llegit dos.

IMG_1683

3. EL LLIBRE ÉS NOU, JA HA ESTAT PUBLICAT. JO L’HE VIST A LA WEB DE LA CASA DEL LLIBRE.

A. M’he barallat amb algun llibreter perquè jo pensava que el llibre ja es trobava a les llibreries i el llibreter em deia que no. Jo, per no afluixar, vaig inventar-me que el llibre l’havia tingut a les mans i tot!
B. Una cosa és que la fitxa d’un llibre nou corri per internet, a les pàgines web de les llibreries o a les de les editorials. Això no vol dir que el llibre ja estigui publicat. Molts cops es fa la promoció del llibre abans que el llibre estigui a la venda.
C. Richard Castle no pot venir a signar llibres per Sant Jordi. Es veu que és un pseudònim i el paio que surt a la sèrie és un actor però no és l’escriptor. Quin embolic! Però llavors qui escriu els seus llibres?

IMG_1684

4. ELS CLÀSSICS JA HO HAN DIT TOT. EN ELS CLÀSSICS ES TROBEN ELS GRANS TEMES DE LA LITERATURA I LES NOVETATS LITERÀRIES NOMÉS FAN QUE PARLAR D’AQUESTS TEMES QUE JA ESTAN MÉS QUE VISTOS. TOT ESTÀ ESCRIT.

A. No teniu ni puta idea! Voleu anar de moderns i no heu llegit ni a Proust, ni Shakespeare, ni a Dickens. ..
B. Molts llibres d’avui, seran els clàssics de demà. Sempre m’ha fet mandra llegir els clàssics, tot i que estic segur que m’agradarien molt.
C. El Barça-Madrid val com a clàssic?

IMG_1690

5. JO LLEGEIXO MOLTÍSSIM, JA M’HO DIUEN QUE SÓC UNA RATA DE “CLAVEGUERA”.

A. En realitat no llegeixo tant, deixo anar aquesta frase de tant en tant per quedar com una saberut entre els amics.
B. S’anomena rata de biblioteca i no de claveguera i serveix per definir la persona que sempre llegeix, investiga o viu entre llibres.
C. A mi també em diuen rata… però així, sense més, perquè no em gasto ni un euro en llibres!

IMG_1678

6. ELS PILARS DE LA TERRA, DE KEN FOLLETT ÉS EL MILLOR LLIBRE QUE HE LLEGIT MAI A LA VIDA.

A. De fet és l’únic llibre que he llegit en la meva vida.
B. Tinc la hipòtesi que hi ha lectors que només han llegit un llibre a la seva vida. Pot ser Els Pilars de la Terra, però també podria ser L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón o La Església del mar, d’Ildefonso Falcones. Depèn de l’època es posa de moda un llibre o un altre.
C. M’han dit que aquest llibre és molt bo, però l’he començat cinquanta vegades i sincerament… no he pogut mai amb ell.

IMG_1691

7. LES CRÍTIQUES LITERÀRIES D’EN JULIÀ GUILLAMON, EN RICARD RUIZ GARZÓN O LA MARINA ESPASA VAN A MISSA!

A. Jo només em refio d’aquests tòtems de la crítica literària.
B. És complicat saber quan els mitjans de comunicació i els seus crítics et recomanen un bon llibre o simplement fan el joc partidista de la publicitat i de l’amiguisme editorial.
C. Un dia vaig comprar Lo que me sale del bolo, de Mercedes Milà perquè el van recomanar a Tele 5.

IMG_1695

8. VULL UN LLIBRE, PERÒ NO SÉ SI EL TINDREU PERQUÈ HE ANAT A L’ABACUS I JA M’HAN DIT QUE ESTÀ EXHAURIT.

A. M’han dit que l’Abacus no respecta els preus de la llei del llibre, però a mi tant me fa… jo miro per la meva butxaca.
B. L’Abacus és una falsa cooperativa de consum vestida de patriotisme català, que històricament ha gaudit d’una protecció legislativa i política a mida i que ha fet i fa molt mal a les llibreries del país.
C. Al setembre ja no agafen encàrrecs de text, triguen un mes en servir llibres i quan no en troben algun  diuen que està exhaurit… però vaja com sóc mestra i em fan descompte jo sempre envio als meus alumnes a comprar-hi.

IMG_1682

9. EL PREMI PLANETA ÉS UNA MERDA, JO NOMÉS LLEGEIXO LLIBRES DE BONES EDITORIALS COM ANAGRAMA, ASTEROIDE, IMPEDIMENTA, SALAMANDRA, LUMEN, TUSQUETS…

A. Paul Auster i Haruki Murakami són els meus autors de capçalera.
B. Es veu que els premis literaris estan força arreglats entre les editorials, els autors i els agents literaris… Unos tienen la fama y otros cardan la lana, que diuen els castellans.
C. Doncs a mi Los mares del sur, de Manuel Vázquez Montalbán (Premi Planeta 1979) em va agradar molt.

IMG_1681

10. EL NOU LLIBRE DE LA PILAR RAHOLA HA D’ESTAR MOLT BÉ, ELLA PARLA TAN BÉ, M’ENCANTA TOT EL QUE DIU!

A. És molt maca la Pilar, molt bona persona…
B. Jo agafava els llibres de la Pilar Rahola, del Màrius Carol, de la Patricia Gabancho , d’en Xavier Sardà, de la Sor Lucía Caram, d’en Josef Ajram, i d’en Víctor Amela, entre d’altres… i els fotia a mar, per pesats!
C. A la que ets una mica popular i surts als mitjans de comunicació… a fer llibres! En aquest país el més tonto fa rellotges!

IMG_1677

11. NOMÉS NOVEL·LA BONA I ACTUAL CADA 15 DIES.

A. A veure, la gent que fa crítica literària en el fons són uns amargats, en realitat voldrien ser escriptors .
B. “La crítica literària és literatura de la mateixa manera que tota literatura és també crítica literària. Naturalment no estic parlant de la crítica dels diaris, avui prescindible en general. (…) Ningú creu en la premsa, només cal veure l’aspecte físic dels diaris en paper. La creativitat s’ha desplaçat a internet, on no es veu aclaparada per la pressió econòmica i política” (Toni Sala dixit)
C. Això de les novel·les bones o dolentes és molt relatiu, per a un lector una novel·la pot ser molt bona i per a un altre lector pot ser horrorosa.

IMG_1676QUINA HA ESTAT LA LLETRA MÉS ESCOLLIDA?

La lletra A ha estat la teva opció més triada

Ets un pedant. Cuida dels teus amics i de la teva família perquè són uns sants. No t’equivoquis, a la feina, a les reunions de veïns i a la botiga del barri no és que ningú t’entengui és que ningú t’aguanta. Ho tens difícil, però pots canviar. Una bona cura d’humilitat és el que necessites. Sort!

La lletra B ha estat la teva opció més triada.

No ets un pedant però estàs al límit d’arribar-hi. Tens sentit comú i esperit crític, però no et despistis! Caure en la pedanteria és ben fàcil. De fet, tens amics que són uns pedants i a vegades enveges el seu do de gents i la seva modernitat. Tot i que en el fons saps que tot plegat és un aparador molt idiota, entres en el seu joc i acabes competint amb ells. Les aparences no van amb tu, però a vegades… t’agradaria beure’n un bon glopet.

La llera C ha estat la teva opció més triada.

No ets un pedant i ets molt lluny de ser-ho. Ets autèntic i únic. La diplomàcia no va amb tu. T’agrada dir el que penses, peti qui peti. Pels pedants pots passar per un cani o per un quillo. Culturalment et poden tractar pejorativament, però tu tens l’autoestima alta i tens molt clar que la felicitat no depèn de les fanfarronades que siguis capaç de dir.

AÑOS LUZ, de James Salter

17 jul.

 

James Salter 2 002

Què hem vingut a fer aquí? Què ens dóna la felicitat? Això és tot? Pot la cultura, els fills, el sexe, l’art, els amics, la família… donar-nos un sentit per viure en plenitud?

A Años luz el matrimoni que formen en Viri i la Nedra és aparentment reeixit. L’educació de les seves filles (Franca i Danny) els uneix i els dóna un sentit de cohesió en la lluita diària i en els objectius com a parella. Viuen en una impressionant casa als peus del riu Hudson a les afores de Nova York. Un poni, un conill, una tortuga i un gos formen part d’aquesta família benestant que sembla tenir-ho tot de cara per ser feliç.

La vida és tossuda, però. Allò públic no es correspon amb allò privat. Una cosa és l’aparença i un altre és la realitat. Les cartes bones no són cap assegurança de vida, cal saber jugar-les. Així, a poc a poc, en cinc actes i en el transcurs de dues dècades, assistim al demolidor retrat del fracàs de la parella.

Años-luz-James-Salter.jpg

El motor de la novel•la és ella. Nedra Berland és una dona de bellesa aclaparadora i de cervell inquiet. Sexualment activa (amb els seus amants), culturalment curiosa (aprofundeix en l’art, en la literatura, el teatre…) i que s’entrega al gaudi dels plaers mundans (consumir, viatjar, beure, fumar…). Té, però, una mena de buit permanent. Investiga, busca i reflexiona. El seu cap fuig constantment cap a la recerca de la llibertat, cap a la troballa de l’essència vital.

En Viri és un arquitecte notable (tot i que no prou reconegut pel seu parer) i un pare de família excel•lent . També té amants però a diferència de la seva dona, que sembla arrauxada davant la vida, ell s’enfronta al dia a dia amb por, amb l’actitud de conformar-se i cedir.

La mirada de James Salter és neta però sense concessions sentimentals. Años luz és una novel•la profundament trista, on es tracten diversos temes. Com s’encaixa la relació de parella amb les diferents actituds amb què afrontem la vida? Com s’ajusten els fracassos individuals, les il•lusions trencades i les decepcions amb el pas dels anys? Existeix el sentit d’una puresa existencial? Massa tard per les segones oportunitats? On trobem la grandesa de viure? L’inapel•lable pas del temps és, sense cap mena de dubte, el gran tema d’aquesta meravellosa novel•la.

Quan acabis el llibre hauràs crescut amb els personatges i molt probablement t’emportaràs alguna lliçó que romandrà dins teu per sempre més. És d’aquelles novel•les reparadores, d’aquells llibres dolorosos que et modifiquen. De la seva lectura sortiràs renovat, tot i que pel camí també correràs el risc d’enfonsar-te. Aquesta novel•la és un talla venes total.

JamesSalterVintage.jpg

Poètica, apassionada i precisa, la narrativa de James Salter és un autèntic festival literari! Construccions brillants, textos exquisits i frases que a vegades no tenen un enllaç lògic, sinó més aviat al•legòric, simbòlic o de lectura oberta.

Diuen que Años luz, que va ser publicada el 1975, és la millor novel•la de l’escriptor americà. James Salter (1925, Nova York) va ser pilot de les Forces Aèrias Americanes i va lluitar a la guerra de Corea. Després de publicar el 1956 Pilotos de caza, el seu primer llibre, va abandonar l’exèrcit i es va dedicar a escriure. Va fer de periodista i de guionista i va anar conformant una esplèndida carrera literària. L’editorial Salamandra ha recuperant els seus llibres i els ha anat editant. James Salter té 88 anys i aquest any ha publicat, després de més de trenta anys sense fer-ho, la novel•la Todo lo que hay (Salamandra) / Això és tot (Edicions 62).

El mestre Salter explica que per viure amb virtuosisme calen quatre ingredients: prudència, fortalesa, justícia i misericòrdia. El dia que vaig acabar de llegir Años luz va coincidir amb la descoberta de la cançó We are unhappy, dels Bonnie ’Prince’ Billy. Podria ser la banda sonora del llibre. La vida ens té reservades moltes sorpreses que al cap i a la fi són les conseqüències de les nostres decisions, siguin bones o dolentes. Res és casual. Tant de la cançó, com del llibre emanen grans certeses. Quines són les teves?

Nothing is better. Nothing is best. We are unhappy. We are unblessed.

Títol:  Años luz   Títol original:  Light years Autor:  James Salter   Traductor:  Jaime Zulaika   Primera edició:  setembre de 2013  Editorial:  Salamandra   EAN:  978-84-9838-563-2   Format:  rústega, 384 pàg. 19 euros. Altres ressenyes: El bloc de l’escriptor i crític literari Rafael Narbona, Luis Matías López a Público.es, el bloc Estamos leyendo, entrevista d’Inés Martín Rodrigo a la secció de cultura de l’ABC.es

SÍRIA: REVOLUCIÓ I LITERATURA. 10 autors, 10 llibres.

28 set.

Les revoltes àrabs de  la primavera del 2011 marquen un nou moment històric. Tots tenim retingudes les imatges d’aquells alemanys de la República Democràtica Alemanya celebrant la caiguda del mur de Berlín la nit del 9 de novembre de 1989 o la sortida l’ 11 de febrer de 1990 de Nelson Mandela de la presó per iniciar un nou procés democràtic a Sudàfrica. Són dos exemples d’alliberament als quals caldrà sumar les revolucions àrabs.

Des de la primavera de l’any passat he anat informant-me sobre les diferents revoltes impregnat d’un alè revolucionari. A casa i amb els amics hem valorat les estratègies dels rebels i hem fet hipòtesis sobre la geopolítica mundial. El món sencer ha pogut seguir les revoltes de Tunísia, Líbia i Egipte gairebé en directe.

Una fràgil democràcia ha nascut en aquests països.  Estic segur que el poble sabrà trobar la manera de superar els entrebancs que hi posaran els diferents grups de poder: exèrcit, polítics corruptes, jerarquia religiosa i països influents. Més o menys com el nostre país.

És millor que ningú els doni lliçons de democràcia. De tant mirar-se el melic i ser tant autocomplaents, els polítics occidentals han recolzat a tot tipus de dictadors àrabs.

Síria és ara l’últim reducte revolucionari de la primavera àrab. Espero que els rebels acabin amb el tirà de Bashar al-Assad que té el poder del país des de l’any 2000, després de la mort del seu pare, Hafez al-Assad, una altra perla que va governar durant trenta anys.

La revolució democràtica ha comportat una nova manera de veure els països del món àrab. Existeix ara una empatia amb els seus drets i la seva lluita, per sobre de la tant manipulada barrera religiosa que en molts moments no ha deixat veure amb claredat un paisatge humà que és, segurament, més similar al nostre del que ens pensem.

Els informatius ens mostren el drama sirià cada dia. Damasc, Alepo, Homs, Hama, Ain Issa, Duma, Hamaria, Homs… són algunes de les poblacions en què es lliura una batalla a mort per la llibertat. Les mateixes ciutats i pobles que han estat font d’inspiració pels poetes. Els habitants d’aquestes viles, que ara combaten la repressió, també han estat els protagonistes de les novel·les sirianes.

Esperonat pel disgust de veure tanta desgràcia en el poble sirià, fa moltes setmanes que he fet una immersió en la seva literatura. Entre tanta tirania i coerció,  hi ha autors que han escrit belles paraules d’amor.

Avui us recomano deu llibres. Tots estan escrits per autors sirians. Trobareu escriptors, poetes, rondallaires, exiliats, residents al país, candidats al premi nobel, autors que ja han mort i noves generacions d’autos. Tots deu llibres són magnífiques lectures.

Els poetes

1.EL LIBRO DEL AMOR, de Nizar Kabbani

El libro del amor és un recull de versos que el poeta va dedicar a Balquís al-Rawi, la seva segona dona. Una poesia extraordinària. Cada vers hauria d’estar escrit a les parets dels carrers per recordar-nos així l’alegria de l’amor.

Nizar Kabbani està considerat un dels millors poetes àrabs del segle XX. Un poeta popular i del poble. Llibertat és la paraula que millor defineix aquest magnífic poeta sirià. Literàriament va trencar amb la manera tradicional d’escriure poesia àrab. Kabbani va formar part als anys quaranta del moviment renovador anomenat “vers lliure”.

Per altra banda, la seva vida, apassionant i tràgica, va estar marcada per una plenitud llibertària. Va esdevenir l’eterna veu de l’amor i la bellesa femenina, i va fer una poesia d’alliberament sexual i polític.

Kabbani va néixer a Damasc el 1923 i va morir a Londres el 1998 deixant un llegat de més de cinquanta llibres de poesia.

Títol: El libro del amor   Títol original: Kitab al-hubb  Autor: Nizar Kabbani   Traductor:  María Luisa Prieto  Editorial: Hiperión  EAN: 978-84-7517-691-8 Primera edició: 2001  Format: rústega, 126 pàg.

 2.LIBRO DE LAS HUIDAS Y MUDANZAS POR LOS CLIMAS DEL DÍA Y LA NOCHE, d’Adonis.

Ali Ahmad Said Esber, més conegut amb el pseudònim d’Adonis, va néixer el 1930 a Qasabín (nord de Síria). Com a conseqüència de la seva militància al Partit Social Nacionalista de Síria va estar tancat a la presó. A la sortida, l’any 1956, es va establir a Beirut. L’any 1962 va adoptar la nacionalitat libanesa i va renunciar a la seva nacionalitat síria.

Adonis està considerat un dels més grans poetes àrabs contemporanis i és un permanent candidat a obtenir el Premi Nobel de Literatura.

El libro de las huidas… va se publicat per primer cop el 1965 per l’editorial Dar al-Adab de Beirut i reuneix els poemes que Adonis va escriure entre 1962 i 1964. Ediciones del oriente y del mediterráneo ja va publicar el 1988 l’edició definitiva i bilingüe àrab-castellà. Ha estat al març de  2012  que l’editorial ha fet una segona edició d’aquest gran poemari.

A la poesia d’Adonis no és fàcil d’entra-hi. Està basada en el viatge personal que el poeta fa en comunió amb la natura i el seu cos. És una poesia gairebé automàtica, plena d’imatges personals de difícil interpretació. En tot cas, arriba el que arriba, i aquí està la manera de gaudir la seva poesia. Cal llegir obertament com si d’una aventura literària es tractés.

Profundament humanista, Adonis és una persona “de marcado carácter no solo laico sino también àcrata” segons el pròleg de  Federico Arbós. En paraules del mateix Adonis: “El hombre escribe y lee para liberarse, para destruir el poder –celeste o terrestre- no en nombre de otro Dios Padre, sino en nombre de hombre mismo”.

Ediciones del Oriente y del mediterráneo  també ha editat altres poemaris d’Adonis com Canciones de Mihyar el de Damasco o  El libro.

Podeu entrar aquí i veure una entrevista a Adonis (amb subtítols en castellà) sobre la Primavera àrab i el panorama a Síria.

Títol: Libro de las huidas y mudanzas por los climas del día y la noche  Títol original: Kitab at-tahawwulat wa-l-hichra fi aqalim an-nahar wa-l-layl Autor:  Adonis  Traductor: Federico Arbós  Editorial: Ediciones del oriente y del mediterráneo  EAN: 978-84-96327-97-9  Segona edició: maig 2012  Format: rústega, 307 pàg.

3.ET MIRO, de Maram al-Masri

Et miro està formada per cent poesies en edició bilingüe català-àrab. Breus i directes. Sorprenents i colpidores. L’erotisme, el desig, el dolor i la soledat s’enllacen per construir uns versos que ens parlen, al cap i a la fi, dels misteris de l’amor.

Maram al-Masri escriu una poesia senzilla, entenedora i a la vegada molt treballada. Cada paraula al seu lloc.  La seva poesia és com un xiuxiuejar plàcid.

Maram al-Masri va néixer a Lataquia (Síria) al 1962. Resideix a París des de 1982, tot i que la seva veu poètica es pot sentir en els nombrosos festivals europeus i de la riba del Mediterrani en els quals participa. Entre ells també algun d’espanyol on ha recitat amb espectacles on combina l’àrab i el castellà. Forma part de la nova generació de poetesses sirianes.

L’any 2004 la Colección Lancelot va publicar Cereza roja sobre losas blancas en edició bilingüe castellà-àrab i que havia obtingut el Premi Adonis a la millor creació àrab en 1998. L’any 2009 l’editorial Comares va publicar Señales del cuerpo en edició bilingüe castellà-àrab.

Podeu veure-la recitar amb traducció al castellà si entreu aquí.

Títol: Et miro Autora: Maram al-Masri  Traductor:  Jaume Pont i François-Michel Durazzo  Edictorial:  Pagés  EAN: 978-84-9779-986-7  Primera edició: 2010  Format: rústega, 218 pàg.

Les novel·les

 4. ELOGIO DEL ODIO, de Khaled Khalifa

Elogio del odio està narrada per la veu d’una dona anònima vinculada a una nombrosa i tradicional família d’Alepo. Ens explica la seva evolució vital que és, també, una metàfora de la joventut siriana dels anys vuitanta. La manera d’afrontar la vida, el seu ideari religiós i la seva visió política es van modificant a mesura que van passant els anys i la noia acumula experiències.

Alimentada en tot moment per un odi extrem, la novel·la situa aquesta jove davant la repressió militar, la tirania de l’estat i la brutalitat dels esquadrons de la mort. Formarà part d’un grup armat yihadista, passarà anys com a reclusa a la presó, i finalment trobarà un cert alliberament en l’exili britànic.

Khaled Khalifa ha escrit una novel·la boníssima. És un gran retrat on explica perfectament la dictadura siriana entre ela anys setanta i vuitanta. Elogio del odio és també una bona manera d’entendre les raons del procés individual fanatitzador de les ideologies religioses radicals. Un lloc on van anar a parar molts joves i que  junt als militants marxistes van ser durant molt temps els representants d’una oposició clandestina al règim totalitari.

Khaled Khalifa (Alepo, 1964) és escriptor i guionista. El llibre està prohibit a Síria des de l’any 2006 quan es va publicar. Khalifa sap de què parla. Si entreu aquí el podeu veure en una fotografia amb el braç esquerre enguixat com a conseqüència de la pallissa que li va propinar un agent dels serveis secrets sirians.

Actualment viu a Damasc. En les entrevistes que ha concedit per la publicació de Elogio del odio, Khaifa defensa la revolució del poble contra Bashar al-Assad i creu que el moviment social acabarà triomfant al seu país. Però tampoc amaga la seva preocupació: Aquesta pot convertir-se en la història més trista de les revolucions àrabs, però també en la més valenta. El que temo és que es converteixi en la vergonya del món, que ha deixat sols als sirians davant la barbàrie “.

Títol: Elogio del odio  Títol original: Madih al-karâhiya Autor: Khaled Khalifa  Traductor:  Cora Cebza  Editorial: Lumen  EAN: 978-84-264-1864-7  Primera edició: juny de 2012  Format: rústega, 388 pàg.

5.ELS INCENDIS DE DAMASC, de Zakaria Tàmer

Els incendis de Damasc és un recull de trenta relats breus.

Són històries quotidianes ambientades en el barri de Saadi a Damasc. Un barri imaginari que segons l’autor “és una barreja de tots els barris de Damasc”  i que l’escriptor usa per ambientar els diferents contes amb un marcat accent d’allò quotidià.

Les històries estan narrades dins de la tradició oral àrab, amb referències a les llegendes populars i amb reminiscències dels rondallaires (hakawatis).

Sorprèn la presència d’una violència explícita en  molts dels relats que es concreta en violacions, pallisses i assassinats.

Zakaria Tàmer va néixer a Damasc el 1931. Està considerat un dels grans mestres de narracions breus de literatura àrab així com de la literatura infantil.

Tàmer, de família molt humil i autodidacta, va estar afiliat al Partit Comunista Sirià. Va estar a la presó entre 1949 i 1954 a causa de les seves idees polítiques. Amb l’arribada al poder del partit socialista Baat esdevé durant els anys seixanta funcionari del Ministeri de Cultura i  redactor de la revista Al-Ma’rifa. L’any 1981 un dels seus articles el fa incloure a la llista negra del règim i emigra a Gran Bretanya on encara hi viu.

Tàmer ha publicat una àmplia col·lecció de narracions breus i de contes per a nens.

Títol: Els incendis de Damasc  Autor: Zakaria Tàmer  Traductor:  Oriol Carbonell  Editorial: Lleonard Muntaner  EAN: 978-84-92562-09-1  Primera edició: novembre 2008  Format: rústega, 258 pàg.

6. EL LADO OSCURO DEL AMOR, de Rafik Schami

La novel·la de Rafik Schami només ha rebut excel·lents crítiques des que es publiqués l’any 2004 a Alemanya  i es fes la traducció al castellà el 2008.

El lado oscuro del amor és un llibre impressionant. Té en l’argument dues grans virtuts. Per una banda una història d’amor boníssima. Una amor difícil, potser impossible. És el de Farid i Rana. Dos joves que pertanyen a famílies cristianes enfrontades religiosament. Una és catòlica i l’altre és de tradició greco-ortodoxa.

Per altra banda, Shami contextualitza la trama en la ciutat de Damasc. Com si la capital fos un altre protagonista amb els seus barris, la seva gent i les seves històries creuades.

Una impressionant col·lecció de personatges ens són presentats en la novel·la, per la qual cosa el llibre incorpora una guia escrita genealògica per fer el seu seguiment.

El llibre fa un repàs de la història de Síria des de la caiguda de l’imperi otomà fins a la dècada dels 70.

Rafik Schami va néixer a Damasc el 1946. Des de 1971 està exiliat a Alemanya on ha publicat nombrosos llibres. El lado oscuro del amor, escrit en alemany,  ha estat un èxit literari i també comercial. De Schami podem llegir també El secreto del calígrafo (Salamandra, 2009) i nombroses llibres per a nens i joves com Una mà plenad’estels (La Magrana), El mentider honest (La Magrana) i No és cap papagai (Cruïlla). 

Títol: El lado oscuro del amor  Títol original: Die dunkle seite der liebe  Autor: Rafik Schami  Traductor: Carlos Fortea  Editorial: Salamandra  EAN: 978-84-9838-156-6  Primera edició: 2008  Format: rústega, 827 pàg.

7.DOS TRAYECTOS, de Salim Barakat

Salim Barakat, d’origen kurd, va néixer el 1951 a Qamishli (Síria). El 1971 es va establir a Beirut fins la invasió israelí del Líban el 1982. Va passar a Xipre on va treballar en la revista palestina Al-Karmel. El 1993 es va traslladar a Suècia, que és on actualment viu.

Dos trayectos reuneix les novel·les autobiogràfiques de Salim Barakat: El saltamontes de hierro i Toca, toca fuerte la trompeta hasta reventar. El primer té edició independent en català, La llagosta de ferro (Límits).

Barakat ens parla d’una infància duríssima en la província de Jazira. La infància i la joventut  de l’autor tenen les mateixes motivacions i realitats que qualsevol de nosaltres:  trobar un lloc al món, l’amistat, la família, el  descobriment del sexe…, però la seva manera d’escriure no dóna gaires concessions. Violència i cruesa com a pa de cada dia.

Dos trayectos és un llibre molt bo. Humà, irònic i amb una important presència de la natura salvatge i rude dels kurds.

Els kurds representen el 12% de la població siriana i habiten sobre tot la regió de Qamishli en el nord-est del país i la zona al nord d’Alepo. La pàgina mediterraneosur.es, ens informa que els kurds de Síria rarament han provocat conflictes sagnants, a diferència de Turquia, Iraq o Iran. L’ús de l’idioma kurd en públic no està perseguit, però si la publicació de llibres en kurd. El 1962 es va treure la nacionalitat Síria el 20% de la població kurda i van rebre targetes de residència com “estrangers”. Els seus fills no van poder ser registrats per cap instància i pràcticament no existeixen per l’Estat.

Aquests kurds apàtrides es coneixen com maktumín i segons el Govern sirià són 75.000. El nombre de kurds considerats “estrangers” sobrepassa els 200.000 segons fonts kurdes. De 1973 a 1976, el règim sirià va promoure, a més, una política d’ “arabització”, traslladant sirians del sud del país fins la regió de Qamishli, on van rebre terrenys, cases i ajudes per assentar-se.

Títol: Dos trayectos  Autor: Salim Barakat  Traductor: Salvador Peña Martín  Editorial:  ediciones del oriente y del mediterráneo  EAN: 978-84-96327-74-0  Primera edició: stembre 2010  Format: rústega, 237 pàg.

NARRATIVA SOBRE SEXUALITAT

 8 MENSTRUACIÓN,  d’Ammar Abdulhamid 

Un llibre curiós que té la sexualitat com a fil conductor. S’endinsa en l’alliberament sexual, sobre tot femení, però també masculí, a partir de la utilització dels personatges que fa l’autor per reflexionar des de l’ ateisme, la interpretació extrema de l’Alcorà, els intel·lectuals “progres” i el lesbianisme. En el fons, és una crítica al sistema de vida tradicional del país.

L’autor combina la novel·la amb consideracions pròpies. És com si l’autor volgués respondre als seus personatges o aclarir-nos els motius de les seves maneres de fer. Té una estructura original i transmet espontaneïtat.

Ammar Abdulhamid va nèixer a Damasc el 1966 i va ser expulsat de Síria el 2005 a causa de les crítiques al règim i al seu president Bashar al-Assad. Activista destacat pels drets humans, ha estat fundador de DarEmar, la FundacióTharwa i HAMSA, iniciatives diverses per promoure la democràcia en els països àrabs.

Títol: Menstruación  Títol orginal: Menstruation  Autor: Ammar Abdulhamid  Traductor: Roberto Fernández Sastre  Editorial: Emecé  Primera edició: 2002  EAN: 978-84-9590-809-4  Format: Rústega, 157 pàg.

 9.EL SABOR DE LA MIEL, de Salwa al Neimi

Sota el títol de El sabor de la miel s’amaga una combinació literària formada per la novel·la, l’autobiografia i l’assaig.

La protagonista del llibre, la mateixa Salwa Al Neimi, rep l’encàrrec de redactar un informe sobre el sexe en el món àrab. Un recurs que l’autora utilitza per reflexionar sobre els diferents temes que el configuren i el determinen: el joc de la simulació, el llenguatge, l’educació i les camàndules. Tot això ens ho presenta cuinat amb les seves experiències personals. Les reflexions de l’autora es recolzen en les cites de molts erudits àrabs clàssics que tenen un paper destacat en el llibre.

Salwa Al Neimi va néixer a Damasc el 1950. Des de mitjans dels anys setanta viu a París. El llibre va ser prohibit l’any 2007 a la Fira del Llibre de Damasc i a la majoria de països àrabs.

Prem aquí  i  podràs veure a l’autora parlant del llibre.

Títol: El sabor de la miel  Títol original: La preuve par le miel  Autora: Salwa al Neimi  Traductora: Myriam Fraile  Editorial: booket  EAN: 978-84-9658-081-7  Primera edició: 2009  Format: butxaca, 185 pàg.

10. NO HAY SEXO EN RAMALLAH, de Suad Amiry

Suad Amiry va néixer a Damasc el 1951. Ammán, Damasc, Beirut i El Caire han estat les ciutats per on ella ha viscut. Des de 1981 viu a Ramallah (Palestina). Ha treballat en diferents organitzacions pacífiques que tenen com a objectiu la promoció de la pau i la defensa de les dones de Palestina. Amiry, que és arquitecte, també ha format part de  Riwak Centre for Architectural Conservation que té per objectiu la rehabilitació i protecció de l’herència arquitectònica de Palestina.

He pogut llegir la raó per la qual Suad Amiry va voler  escriure No hay sexo en Ramallah en l’article que Mercedes Monmany va publicar el 2008 al diari ABC: “El llibre va sorgir com a resposta a l’ impacte personal, a l’enorme desil·lusió i a la profunda sensació de tristesa davant la victòria d’un partit religiós fonamentalista a les eleccions del parlament palestí de 2006». Una cosa que significava, per a ella i la seva generació, «la pèrdua d’una manera de viure i de ser al món i la pèrdua del contacte amb les diferents cultures àrab i mediterrània».

Amiry utilitza un estil irònic i reflexiu per despullar literàriament el grup d’amigues que es reuneixen al restaurant Darna de Ramallah. Les seves converses giren en torn a l’ocupació i els problemes polítics palestins. També trobem en aquests diàlegs una exposició de sentiments més profunds que tenen a veure amb l’amor, el sexe i la vida.

L’any 2004 va publicar Sharon y mi suegra, un diari que l’autora va escriure sobre les invasions militars que l’exèrcit israelià va fer entre l’any 2001 i el 2003.

Títol: No hay sexo en ramallah  Títol original: Niente sesso in città  Autora: Suad Amiry  Traductor:  Mario Merlino  Editorial: Herce  EAN: 978-84-9362-919-9  Primera edició:  novembre 2007  Format: rústega, 230 pàg.

ELS ENLLAÇOS

Si voleu més informació  sobre la cultura, la història, els esdeveniments actuals a Síria i en el món àrab en general podeu entrar ens aquests enllaços:

1.Mediterráneo. Radio 3.  Siria. La diversidad cultural de un país multiétnico.

Una hora de ràdio dedicada a descobrir les diferents cultures i ètnies que conformen l’actual Síria. Entrevista a Zinar Ala, activista sirià de Drets Humans que viu refugiat a Espanya des del 2005. És de cultura kurda i va néixer a Alepo. Amb ell es parla de la situació actual a Síria i del patiment de la societat civil. En literatura es parla del poeta sirià Adonis, i es  llegeixen alguns dels seus poemes.

Prem aquí.

2. Front Line Defenders.

Front Line Defenders és una Fundació Internacional per a la Protecció dels Defensors  dels Drets Humans.

Front Line Defenders va ser fundada a Dublín l’any 2001, amb l’objectiu específic de protegir les persones que es troben  en risc en el lloc on treballen (de manera no violenta) pel fet de defensar els drets humans.

La pàgina informa sobre Razan Ghazzawi, que és una defensora siriana dels drets humans i bloguista. Ha estat en la primera línia de la promoció de la llibertat d’expressió i de mitjans al seu país. Després de diverses amenaces, va ser arrestada per primera vegada el 4 de desembre del 2011 a la frontera entre Síria i Jordània quan anava a participar en un taller sobre mitjans i llibertat d’expressió al món àrab.

Prem aquí.

3. traduccionsiria.blogspot.com

Bloc dedicat a publicar traduccions a l’espanyol de textos, vídeos i imatges en àrab sobre la revolució siriana.

L’objectiu és donar a conèixer al públic de parla espanyola almenys una part del tan abundant material publicat en premsa i xarxes socials sobre el que actualment passa a Síria.

Prem aquí.

4. Annour la llum.

Programa de Ràdio setmanal a Ràdio Mollet (96.3) conduit per Carles Peña, amb bona informació sobre el món àrab-musulmà. Cada dimecres, a partir de les 20 hores. Cada diumenge a partir de les 18 hores podreu escoltar-ne la repetició. Els qui no pugueu sintonitzar l’emissora, podreu anar a l’enllaç que cada dimecres pengen en el seu perfil de facebook pels volts de la mitjanit.

Prem aquí.

5. Interpretant el món àrab i l’islam.

El bloc de Jordi Llaonart,  arabista i periodista. Ha estudiat a Tunísia i Síria. És  corresponsal  al Pròxim Orient amb més de 2.100 cròniques publicades en 2.100 dies/6 anys).

Prem aquí.


GATS GUERRERS: EN TERRITORI SALVATGE / FOC I GEL, d’Erin Hunter

14 set.

Erin Hunter és el nom que han triat quatre cervells femenins Kate Cary, Cherith Baldry, Tui Sutherland i Victòria Holmes, per signar la saga Warriors, traduïda al català com a Gats guerrers.

El gat, com a personatge principal, ha estat protagonista d’una llista inacabable en el còmic i en l’animació: Garfield, Fritz, Fredy, Silvestre, Tom… Warriors incorpora un nou gat, aquest cop en la literatura juvenil.

El seu nom és Rusty, un gat domèstic de ciutat. El bosc on s’endinsa el nostre heroi, a la recerca de llibertat i àvid d’aventures, és el territori salvatge on quatre clans de gats rivalitzen i lluiten per defensar la seva zona de caça i ser els més poderosos. L’exploració el portarà a formar part del Clan del Tro, convertir-se en guerrer i adoptar el nom de Peu de foc.

Les autores han aconseguit lligar una història molt ben tramada, basada en valors com l’amistat, l’humilitat i l’esforç. Un podria pensar que Josep Guardiola, exentrenador del F.C.Barcelona, ha estat tocat per l’ànima de Warriors. Bromes a part, tots aquests valors humanitzen els diferents personatges felins i configuren una novel·la èpica i màgica.

La col·lecció, en la versió original en anglès editada per HarperCollins, està composta per nombrosos llibres. Formen part d’aquest món fantàstic les diferents publicacions de novel·les, històries  paral·leles, còmics,  guies i edicions especials. Si voleu aprofundir en la informació  entreu a la pàgina oficial de Warriors.

Durant el 2012 han estat publicats els dos primers volums En territori salvatge és el primer, i Foc i gel el segon. L’editorial La Galera els ha publicat en català i Salamandra en castellà. El proper mes d’octubre es publica la tercera part de la saga, El bosc dels secrets.

No sé exactament què tenen aquests llibres, però la veritat és que enganxen molt. Ajuden a fer lectors. Es pot recomanar  a partir dels onze anys i si els petits lectors donen una oportunitat al primer llibre, estic segur que després repetiran amb el segon.

L’aire glaçat mossegava els ossos d’en Peu de Foc a mesura que la foscor el va anar embolcallant. No sentia cap soroll, i l’olor de terra mullada li feia pessigolles als narius.

Títol primer volum: En territori Salvatge Títol original: Into the wild  Autora: Erin Hunter (pseudònim de Kate Cary, Cherith Baldry, Tui Sutherland i Victòria Holmes) Traductor: Armand Carabén  Editorial: La galera  EAN: 978-84-246-4271-6  Primera edició: març de 2012  Format: rústega, 298 pàg.  Preu:  12.95 euros.

Títol segon volum: Foc i gel  Títol original: Fire and ice  Autora: Erin Hunter  (pseudònim de Kate Cary, Cherith Baldry, Tui Sutherland i Victòria Holmes) Traductor: Armand Carabén  Editorial: La galera  EAN: 978-84-246-4380-5  Primera edició: juny de 2012  Format: rústega, 363 pàg. Preu: 12.95 euros.

%d bloggers like this: