Tag Archives: Julia Schulz-Dornburg

RUINAS MODERNAS (UNA TOPOGRAFIA DE LUCRO), de Julia Schultz-Dornburg

1 febr.

La foto que il·lustra aquesta ressenya està feta en El Parc dels Colors de Mollet del Vallès. El parc és una gran ruïna moderna. Es va inaugurar l’any 2001 i moltes persones vam protestar pel malbaratament de diners en la construcció del parc i pel seu disseny absurd que no permet fer un ús pràctic de l’espai. Estaria bé ensorrar-lo i fer un nou parc que dignifiqui el poble i els seus habitants.

El dia que vaig descobrir el llibre Ruinas Modernas (Una topografia de lucro) em van captivar les poderoses fotografies del llibre i vaig pensar que no estaven tant allunyades del Parc dels Colors. En la primera fullejada ràpida vaig aturar-me en les urbanitzacions sense acabar enmig de la muntanya, en les cases unifamiliars que ocupen una terra agrícola, en la piscina a mig construir encabida en la natura salvatge i en les voreres i els carrers d’una construcció abandonada que no porten enlloc. Podrien passar per ser el decorat de pel·lícules de ciència ficció o dels espagueti-western, però malauradament són totalment reals. Unes fotografies per al·lucinar.

La Torre de Cabdella (Lleida). © Julia Schulz-Dornburg

La Torre de Cabdella (Lleida).
© Julia Schulz-Dornburg

Entre 1987 i 2005 la superfície de sòl artificialitzat en Espanya ha estat del 52%.

Julia Shultz-Dornburg (Múnich, 1962). És arquitecte i exerceix la seva feina a Barcelona des de 1993. L’autora ens presenta seixanta casos de construccions especulatives abandonades a Espanya entre el 1996 i el 2007 i que mai han estat inaugurades. Normalment en llocs allunyats de zones urbanes, de l’interior i de la costa mediterrània.

Shultz-Dorburg fa un inventari fotogràfic dels pobles fantasma i de les urbanitzacions en ruïnes amb un gran treball de recerca informativa (gairebé fent una dissecció de la realitat).  La seva opinió no apareix en el llibre. És el lector-espectador de l’obra el que s’indigna i el que maleeix tanta  imbecil·litat. 

L’autora exposa cada cas amb fotografies i una fitxa informa sobre el nom de la promoció, la data de naixement i de la mort del projecte, la ubicació geogràfica, el cens, un plànol del lloc, una foto via satèl·lit i els motius de l’abandonament. També ens informa del lema de la promoció urbanística. No es pot evitar un somriure burleta al veure el contrast entre les fotografies de construccions abandonades i els eslògans publicitaris pensats per vendre-les: Una combinación perfecta de mar y montaña al alcance de todos, ¿Qué piloto no ha soñado alguna vez con aterrizar sobre la pista de su comunidad y guardar su avión en su propio jardin?, o Un lugar tranquilo donde vivir en armonía con un entorno natural privilegiado

La meva cosina Elisabeth Jara llegint Ruinas modernas.

La meva cosina Elisabeth Jara llegint Ruinas modernas.

El minuciós treball de l’arquitecta alemanya està acompanyat pels fantàstics textos de Rafael Argullol, Pedro Azara, Oriol Nel·lo i Jordi Puntí. La ironia, la informació privilegiada i una bona dosi de crítica per part dels autors ajuden a contextualitzar el treball de Julia Schultz-Dornburg.

La corrupció i la supèrbia humana vers la natura  està permanentment present en Ruinas modernas. La degradació del territori i la disbauxa del totxo té noms i cognoms. La corrupció urbanística i especulativa de la qual han participat polítics de tots els partits és la veritable causa de l’actual crisi econòmica del país. Estem lluny de veure-hi justícia. Tenim una democràcia carregada d’una impunitat tan gran, que fins i tot ja hem assumit socialment que al corrupte no se’l castiga. Aquí no passa mai res. Tot plegat és una gran vergonya.

No podem quedar-nos sense fer res. Cal seguir lluitant. El canvi cap a un país més democràtic, més lliure i més just depèn, en bona mesura, de la capacitat  de pressió que estiguem disposats a fer. Som el 99%.

I tu, tens alguna ruïna moderna en el teu poble? Fes-ho saber. Deixa un comentari.

Villamayor de Calatrava (Ciudad Real). © Julia Schulz-Dornburg

Villamayor de Calatrava (Ciudad Real).
© Julia Schulz-Dornburg

Entre els anys 2000-2005 el sòl artificialitzat en Espanya  ha estat de 75’8 hectàrees al dia, més de 3 hectàrees cada hora.

Títol: Ruinas modernas (Una topografia del lucro)   Autor:  Julia Schulz-Dornburg  (Fotografies)  Rafael Argullol, Pedro Azara, Oriol Nel·lo i Jordi Puntí (textos)  Editorial: àmbit  Primera edició:  juliol de 2012   EAN: 978-84-96645-14-1   Format:   rústega, 215 pàg. 17 euros

Els enllaços

1. 15 fotografies de Ruinas modernas en el 324.cat. Fes clic aquí.

2. Pàgina web de Julia Schuz-Dornburg. Fes clic aquí.

3. Vídeo del Debat/Presentació del llibre “Ruinas modernas, una topografía de lucro” en el CCCB de Barcelona el 18 d’octubre de 2012. Fes clic aquí.

4. Ressenya del llibre en el bloc Tocho 8. Fes clic aquí.

5. Ressenya del llibre en Quaderns d’arquitectura i urbanisme. Fes clic aquí.

6. Ressenya del llibre en el bloc Lamentable.org.  Fes clic aquí

L'Aldea (Tarragona). © Julia Schulz-Dornburg

L’Aldea (Tarragona).
© Julia Schulz-Dornburg

.

El final del cicle especulatiu ha Espanya ha deixat una bossa de construccions sense vendre que pot superar els dos milions de vivendes.

%d bloggers like this: