Tag Archives: Minúscula

ALGÚ, d’Alice McDermott

24 febr.

 

Algú 015

Fa uns quants anys, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, vaig tenir la sort d’assistir a una xerrada d’en Josep Maria Espinàs. Recordo que l’escriptor català va confessar-nos que periodísticament sempre li havia resultat més interessant i atractiva la vida de la gent anònima que no pas la dels famosos. No és estrany, els seus llibres de viatges estan escrits a partir de les experiències vitals de la gent amb la que s’ha creuat. Totes les vides tenen un valor perquè tothom té una història per explicar. I és en aquest punt de partida, en aquesta mirada tan humana i profunda, en què hi coincideix l’escriptora Alice McDermott (Nova York, 1953) professora d’Humanitats a la Universitat John Hopkins i una de les autores americanes contemporànies més respectades. En aquesta entrevista ella afirma que “encara que no anem a la guerra ni a l’espai, tots som personatges rellevants en la nostra pròpia vida. El repte literari és transmetre al lector la força que trobem en les experiències comunes de tots”.

Després de set anys de silenci literari McDermott va publicar Algú el 2013 als Estats Units. El 2015 Minúscula va publicar el llibre en català (amb traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández) i Asteroide ho va fer en castellà (amb traducció de Vanesa Casanova). Els seus primers llibres però, van ser publicats aquí per l’editorial Tusquets. Aquella noche (1987), En bodas y entierros (1992) i Un hombre con encanto (1998) que va guanyar el Premi National Book Award.

Algú, el títol del llibre (Someone és el títol original en anglès) ja anuncia i ens evoca la senzillesa i la discreció de Marie Commenford, la seva protagonista, una dona d’atributs limitats, poc popular però molt perseverant, de llengua esmolada i de fort caràcter. Marie Commenford, filla d’una família catòlica d’immigrants irlandesos que es van instal·lar a principis de segle XX al barri de Broklyn de Nova York, narra en primera persona les escenes més importants de la seva vida, siguin bones o dolentes, però que són les que configuren el seu univers personal i que en definitiva han marcat la seva biografia. Ens ho explica des de la vellesa i comparteix històries i sentiments en que és fàcil reconèixer-te i sentir-te proper. Ei, a mi això també m’ha passat! Fa universal allò que tots tenim dins nostre.

L'amiga Eva Portell, lectora voraç i llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers, em va recomanar Algú, d'Alice McDermott.

L’amiga Eva Portell, lectora voraç i llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers, em va recomanar Algú, d’Alice McDermott.

L’estructura del llibre té un desordre controlat, una manera d’explicar que té molt a veure amb la memòria, que tots sabem que va i ve, com el llibre, que no segueix un ordre cronològic. I així, obrint el seu cor i tot fent saltirons en el temps, repassa la seva infància, els desenganys amorosos de la joventut, la primera feina, la mort dels pares, el matrimoni, el naixement dels seus quatre fills, la relació de protecció amb el seu germà, la ceguesa i els seus darrers dies a la residència.

Algú és una novel·la bellíssima que us pot recordar a Stoner, l’obra mestra de John Williams. A l’hora d’explicar de què van els dos llibres acabes en un carreró sense sortida i justificant-te. Sembla que la trama sigui un tema menor o poc engrescador però estem parlant de dues novel·les extraordinàries.

Qui pot parlar de la gent normal? Algú, algú ho pot fer. En aquest cas Alice McDermott amb un domini absolut de la sensibilitat i amb una tendresa que esgarrifa. Heu escoltat l’adaptació que els Manel van fer de la cançó Cammon People, dels Pulp? Doncs podria ser la banda sonora d’Algú. L’alegria de la gent normal, un cert conformisme, les petites engrunes de felicitat, el ritual de la vida quotidiana, mentre hi hagi salut i feina… qui dia passa any empeny. 

Mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant en riure i beure, i anar tirant i, si es pot, follar de tant en tant.

Títol: Algú (català) Alguien (castellà)  Títol original (Someone)  Editorial: Minúscula (català) Asteroide (castellà)  Traductor: Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez (català) Vanesa Casanova (castellà)  EAN: 978-84-943539-2-5 (català) 978-84-16213-23-8 (castellà) Format: rústega, 325 pàg (català) 307 pàg. (castellà)

EL TIEMPO ES UN CANALLA, de Jennifer Egan

10 des.

El tiempo es un canalla retrata l’evolució vital d’una variada colla de joves des de finals dels anys setanta (quan  tenien uns disset anys) fins a l’actualitat. Jennifer Egan situa la novel·la al voltant de la indústria musical de San Francisco i Nova York, amb mànagers, publicistes, músics, productors, actrius i periodistes com a principals actors. El rock i el punk són presents a cada pàgina (he contat més de vint-i-cinc referències musicals al llibre).

A la novel·la no hi ha un protagonista principal, és una història coral. Tampoc n’hi ha una trama  lineal, sinó que en els tretze capítols que conté el llibre ens trobem als personatges en diferents moments de la seva vida sense un ordre cronològic. Van i venen i el lector va capturant els instants transcendentals de les seves trajectòries. L’estructura innovadora, de fet,  és una de les grans virtuts del llibre. Per exemple, a Grans pauses del rock-n-roll, el lector llegeix tot el capítol dotze en format power point. És una mostra de la mestria de l’escriptora.

L’autora escriu amb una acidesa punyent. Combina a la perfecció el dramatisme, la lucidesa i un humor elèctric.

Els somnis que no van ser. Convertir-se en allò  que un no volia.   Sobreviure. Guanyar diners, molts diners. Superar el dolor. Deixar les drogues i altres addiccions. Canviar de vida. Responsabilitats. Cuidar dels fills. Trobar la puresa. Amics que es queden pel camí… De tot això va, més o menys, El tiempo es un canalla. No us la perdeu, és magnífica.

Jennifer Egan va néixer al 1962 i és originària de Chicago. El tiempo és un canalla ha rebut el Premi Pulitzer i el Nacional de la crítica dels Estats Units durant el 2011.

– El temps és un cabró, ¿eh?¿Deixaràs que aquest cabró et faci fer el que vol?

L’ Scotty va remenar el cap.

– El cabró ja ha guanyat.

Títol: El tiempo es un canalla   Títol original: A Visit from the Goon Squad   Autor: Jennifer Egan   Traductor: Carles Andreu   Editorial: Minúscula  Primera edició: Novembre de 2011   EAN: 978-84-95587-83-1   PVP: 20 euros   Format: Tapa tova, 21cm x 14cm, lleuger, 407 pàg.   Traduït al català com a El temps és un cabró per Edicions de 1984.

 

%d bloggers like this: