Archive | Música RSS feed for this section

UNA BREU HISTÒRIA DE SET ASSASSINATS, de Marlon James

1 juny

 

BeFunky Collage5

La primera vegada que vaig escoltar les cançons d’en Bob Marley va ser a principis dels anys 80 quan estiuejava al Maresme amb la família. Jo tenia uns nou anys i poca motivació per la música, però el meu cosí Pere ja en tenia vint, havia viatjat a Londres i atresorava una gran col·lecció de vinils. De tant en tant s’ajuntava amb els seus col·legues i muntaven una festa. Jo, encuriosit per aquells ritmes caribenys i pel bon rotllo que es generava cada cop que es punxaven els seus discs, vaig acabar sent acollit en aquell grup de hippies. Temps després descobriria que les bones vibracions també eren motivades pels porros de marihuana que es fumaven. La quadratura del cercle era el nom del càmping, es deia El Camell. En Bob Marley es van arrelar a mi i per sempre més m’ha acompanyat.

Aquí, en els 80, ens donaven peixet i ens enganyaven amb la transició política. A Jamaica ho havien intentat durant els 70 i tampoc ho havien aconseguit. El 1976 a Jamaica es vivia un enfrontament polític que havia acabat derivant en la divisió del país i en escenaris continus de violència. Per una banda hi havia el PNP, el partit de Michael Manley que, esperonat per les lluites anti colonialistes dels països que havien aconseguit la seva independència, era partidari d’adscriure Jamaica en els Moviments d’alliberament Nacional. Volia aplicar una socialdemocràcia amb nacionalitzacions i repartiment de la riquesa i allunyar-se dels Estats Units i de l’URSS. Per altra banda estava el JLP, d’Edward Seaga, el partit dels lobbys econòmics i dels interessos multinacionals que tenia tot el suport dels Estats Units.

Bob Marley 015

Bob Marley era en aquell moment una estrella de la música, era respectat per tothom i pràcticament era l’única persona que podia unir els dos sectors del país. Era un mediador que volia la pau i que estava per la construcció d’una Jamaica democràtica. És per aquesta raó que va promoure l’Smile Jamaica, un concert per la pau que pretenia frenar l’escalda de tensió i els enfrontaments a mort ens els barris de Kingston. El 3 de desembre de 1976, dos dies abans del concert i uns mesos abans de les eleccions generals, set pistolers van entrar a la casa d’en Bob Marley quan assajava amb els Wailers. Van intentar assassinar-lo a ell, a la seva família i a la seva banda. Van disparar-li al pit i si hagués estat inhalant en comptes d’exhalant, la bala li hauria travessat el cor. En total van disparar 56 trets i tot i que miraculosament tots van sobreviure, com a conseqüència de l’assalt van resultar ferits el cantant, la seva dona (a la qual van disparar al cap), el mànager (al qual van disparar a l’abdomen) i membres de la banda. Tot i així, dos dies després el concert es va fer i Bob Marley i els Wailers van tocar-hi. A les gravacions del concert Rita Marley canta amb la bata de l’hospital! Té poca qualitat però podeu veure el concert sencer aquí. Després de l’actuació, Bob Marley i els seus van marxar a viure a Londres.

Una breu història de set assassinats, de Marlon James (Jamica, 1970) explica l’intent d’assassinat de Bob Marley, un fet poc conegut que és utilitzat per l’autor com l’arrel de la seva novel·la. Al seu voltant Marlon James construeix, en gairebé 800 pàgines, les diverses històries i les nombroses ramificacions que es deriven del cas i que la converteixen en una lectura èpica i absolutament monumental. Una breu història de set assassinats ha estat publicada en català per l’editorial Bromera amb traducció de Ramon Monton i en castellà per l’editorial Malpaso amb traducció de Javier Calvo i Wendy Guerra. El llibre ha estat premiat amb el Man Booker Prize 2015 a la millor novel·la de l’any en llengua anglesa.

Bob Marley 008

A la novel·la hi han més de set assassinats, el títol però, es refereix a l’estranya desaparició de les set persones que van intentar matar en Bob Marley. L’autor s’endinsa en els impulsos que van motivar els sicaris a cometre l’atemptat i les conseqüències conflictives que això va comportar per moltes persones durant molt temps, pràcticament fins a principis del anys 90. El llibre no pretén resoldre el misteri sinó explicar diferents històries i tractar així les preguntes sense resoldre que inevitablement van lligades com a resultat d’aquest esdeveniment. La novel·la de Marlon James té ingredients de la novel·la criminal (recorda El poder del perro, d’en Don Winslow), del thriller polític (Graham Greene i les novel·les sobre la guerra freda) i del periodisme musical (com si Ignacio Julià fes una crònica pel Ruta 66). Una breu història de set assassinats és una novel·la coral on es donen cita gàngsters jamaicans, rastafaris, traficants de drogues, agents de la CIA, veïns del gueto, periodistes musicals de la revista Rolling Stone, agents cubans, la dona que va passar una nit amb el cantant, polítics corruptes, mafiosos colombians, músics de reggae i fins i tot un fantasma!

I per sobre dels assassins, del cantant i dels diferents personatges destaca la figura de Josey Wales. La guerra bruta dels Estats Units per dinamitar el procés de pau a Jamaica i sotmetre el país als seus interessos va ser possible gràcies a l’aliança amb aquest sicari. Durant els anys 70 es va fer amb el poder de Copenhagen City i poc a poc va crear un imperi que el va portar a ser el cap dels Storm Posse, el sindicat de la droga jamaicà que va aconseguir establir-se a Nova York amb la venda de cocaïna, heroïna i crack. Josey Wales és en la novel·la la recreació de Lester Coke, el cap de la droga jamaicà que va morir el 1992 calcinat a la cela de la presó on complia condemna i que el llibre recull com una de les històries dels set assassinats.

BeFunky Collage6666

Si la trama del llibre és potent, la manera d’escriure és espectacular! Marlon James trenca amb l’estructura clàssica de la novel·la, en comptes de fer-la lineal, la narració es fractura en moltes veus diferents. Cada capítol té un protagonista diferent i és aquest el que fa de narrador parlant directament al lector o referint-se a Bob Marley, que en el llibre sempre apareix com “El cantant” i mai pel seu nom. És com si els de la BBC fessin un reportatge, els posseïssin la càmera al davant i llavors cada personatge expliqués  les seves vivències i donés el seu punt de vista.

La novel·la de Marlon James combina el llenguatge crioll jamaicà amb l’anglès dominant de l’illa. Així, cada capítol, depenent de qui parla o del context en el qual s’expressa, utilitza una o altra llengua. Jo he llegit el llibre en la seva versió catalana i la traducció ha passat per alt aquests detalls. La traducció al castellà, en canvi, sí que ha intentat mantenir aquest esforç lingüístic. El millor seria, en cas que domineu bé l’anglès, llegir-lo en la seva versió original. Aquí podeu llegir un fragment en català.

En el llibre hi passen coses terribles, els personatges estan sotmesos a una extrema crueltat i el més fotut de tot és que és bastant probable que el que s’explica sigui real. No és per casualitat que el llibre obri amb un proverbi jamaicà que afirma Si no és així, deu ser més o menys així. Si t’agraden les cançons d’en Bob Marley en el llibre descobriràs la raó i el context de moltes d’elles. En tot cas, per llegir Una breu història de set assassinats no cal que t’ agradi el cantant, només cal que t’agradi la bona literatura. 

Vaig a trucar el meu cosí Pere, fa molt temps que no cantem plegats Get up, stand up: stand up for your rights!

ELS AVANTATGES DE SER UN MARGINAT, d’Stephen Chbosky

9 abr.

IMG_1627

Els avantatges de ser un marginat explica la història del Charlie en el seu primer curs d’institut. Un curs en el qual s’endevinen canvis importants i vivències que deixen petjada. Res serà igual i tot plegat, entre els nous amics, l’enamorament apassionat i les entusiastes lectures farà aflorar la seva autèntica, creativa i sorprenent personalitat. El llibre està narrat a partir de les cartes que escriu arrel de l’impacte emocional que li suposa el suïcidi d’en Michael, el seu millor amic. En aquests escrits epistolars el Charlie explica el seu dia a dia en el context d’una família americana de Pittsburgh a principis dels anys 90. Els pares, el germà, la germana i la seva tieta Helen configuren el seu univers familiar. A l’institut fa amistat amb dos estudiants més grans, la Sam i en Patrick, i també amb en Bill, el seu professor d’anglès que l’introdueixen en noves experiències, en nous amics, en música, en llibres, en drogues i en noves maneres de pensar i sentir. Les seves cartes mostren tot aquest nou món amb la seva evolució i el seu creixement personal.

Molt fan de la mirada d’en Charlie sobre el món que l’envolta i que es transforma en una novetat contínua a la que cal adaptar-se. Entre innocent i valenta, entre tendre i punyent. Les sentències clarividents, les frases demolidores, la imaginació desbordant… el llibre en va ple de textos per emmarcar. En aquesta pàgina hi trobareu una bona mostra.

IMG_1646

Que el llibre hagi estat retirat de la circulació de diverses escoles i que aparegués a la llista dels deu llibres qüestionats més freqüentment de l’American Library Association entre els anys 2004 i 2009 no pot fer altra cosa que motivar-nos encara més a la seva lectura. Allò que és bo sempre ens ho volen prohibir! Els avantatges de seu un marginat és una novel·la ideal per llegir-la als cursos alts de l’ESO. Se m’acudeixen almenys onze temes sobre els quals es pot debatre després de la seva lectura i segur que me’n deixo algun: drogues, sexualitat, suïcidi, homosexualitat, violència, maltractament, salut mental, integració, amistat, abús sexual i amor. Tots aquests temes tenen una presència important en el llibre i en algun moment de la novel·la es presenten en forma de dilema moral. Prendre decisions, equivocar-se o encertar. Decidir-se, triar, atrevir-se a fer o quedar-se aturat a veure-les venir. Vet aquí allò que fa créixer en Charlie.

Els avantatges de ser un marginat va ser publicada el 1999 per l’editorial MTV Books i va suposar el reeixit debut literari d’Stephen Chbosky. El llibre va ser un èxit als Estats Units i el 2012 el mateix escriptor va escriure i dirigir l’adaptació al cinema amb una pel·lícula que té com a protagonistes a Emma Watson, John Cusack i Logan Lerman. Del llibre se n’han venut més de dos milions i ha estat traduït a més de trenta idiomes. El febrer d’enguany l’editorial Sembra l’ha publicat en català amb la solvent traducció de Marta Pera Cucurell i amb el fantàstic disseny de portada a càrrec de Bea Crespo.

BeFunky Collageavantatges5

Joan Carles Girbés, editor de Sembra, afirma que “el llibre té la rara virtut d’arribar als joves d’ara i de recordar-nos a la resta que tots vam ser com Charlie en algun moment…”  Té tota la raó. Durant la lectura del llibre el lector va gestant una empatia majúscula cap al seu protagonista. La veritat és que un cop llegit, la veu d’en Charlie és impossible d’oblidar. Es pot estar enamorat d’un llibre? Els avantatges de ser un marginat ha entrat per la porta gran de les troballes, aquelles que romanen instal·lades en el nostre cervell per sempre més. És com la teva música preferida que et poses un cop i un altre i sempre t’agrada. És com la certesa que la trobada amb els amics de tota la vida només pot aportar-te una immensa felicitat. És com un petó apassionat. És un llibre que sempre recomanaré, entre d’altres coses, per recordar-nos que encara podem sentir-nos infinits.

Llegir ara Els avantatges d’un marginat m’ha impactat, fa vint-i-cinc anys hauria estat reveladora. Que la prescriguin als instituts. Més Charlie i menys prozac!

IMG_1619

Títol: Els avantatges de ser un marginat  Títol original: The perks of being a wallflower  Autor:  Stephen Chbosky  Traductora:  Marta Pera Cucurell  Editorial:  Sembra  Primera edició: febrer de 2015  EAN: 978-84-942350-8-5  Format: rústega, 232 pàg. 14.50 euros

BON ANY NOU 2014! (+ deu cançons i una proposta col·lectiva)

1 gen.

BON ANY NOU 2014!________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Molt bon dia d'any nou. 
Tot és una mentida et desitja un feliç any 2014!
Salut, feina, amor, molta sort i bones lectures.
_____________________________________________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________________________

Quan comencem l’any és habitual elaborar llistes amb els nous propòsits i els objectius de l’any:  deixar de fumar, anar al gimnàs, fer dieta etc. També es fan moltes llistes culturals com per exemple la dels millors discs, la de les millors pel·lícules i també la dels millors llibres de l’any. Normalment aquestes llistes les fan els crítics i els periodistes en els mitjans de comunicació.

A Tot és una mentida ens agradaria publicar el proper 31 de gener una ressenya col·lectiva  amb  la selecció de llibres recomanats feta entre els que seguiu el bloc. Participar en aquesta ressenya només t’ocuparà cinc minuts del teu temps. Com pots participar?

Envia’ns un correu electrònic a hola.totesunamentida@gmail.com i ens recomanes:

1.Un llibre que hagis llegit en el 2013, que t’hagi agradat molt i que mereix ser recomanat. Si vols pots comentar molt breument la raó per la qual recomanes aquest llibre, però no és indispensable. No t’oblidis de dir-nos el nom del llibre, l’autor i l’editorial.

2.Diguen’s el teu nom i cognoms i la població des de la qual ens escrius per poder posar-ho en el post el dia que es publiqui.

3.Si vols i en cas que gestionis un bloc o estiguis relacionat amb l’ampli sector de la cultura / llibre (biblioteca, llibreria, editorial…) pots deixar-nos l’adreça del teu lloc digital (l’URL) i et farem un enllaç des de Tot és una mentida.

No es tracta de fer una llista jeràrquica dels millors llibres. Es tracte de construir i compartir entre tots els participants una llista de bons llibres que ens pot resultar útil a tots per descobrir bones lectures.

Anima’t, escriu-nos i digues la teva.

1.Joan Colomo. Cançó del Nadal.  El 2013 s’ha acabat i no ha estat pas un bon any. Però nosaltres encara estem aquí. Som tossuts i no ens rendirem mai.  


2.The Pogues & Kirsty MacColl. Fairytale of New York. I´ve got a feeling. This year´s for me and you. So happy christmas. I love you baby. I can see a better time. Where all our dreams come true. 

3.U2. New year’s day. And so we’re told this is the golden age. And gold is the reason for the wars we wage.  Though I want to be with you. Be with you night and day. Nothing changes on New Year’s Day. On New Year’s Day.

4.Umpah-pah. Blues per Nadal. Temps de taquicàrdies que enfredolit perd el compàs, és un malson que ets incapaç de redimir-lo, on ni a ta mare li pot quedar per tu, gairebé gens de delit per gronxar-te amb aquell lleig cotxet d’ahir. Tot cantant un blues. Un Blues per Nadal.

5.Tom Waits. Innocent when you dream. (Conte de Nadal de Paul Auster a la pel·lícula Smoke). Running through the graveyard, we laughed my friends and we swore we’d be together, until the day we died, until the day we died. 

6.Sanjosex. Polvorons amb mel. Que no heu escoltat, les cançons de Nadal? Que no heu vist les llums? Que il·luminen els carrers, de la nostra ciutat.

7.Sixto Rodríguez. Cause. Cause I lost my job two weeks before Christmas, and I talked to Jesus at the sewer, and the Pope said it was none of his God-damned business. While the rain drank champagn.

8.Los Planetas. El espíritu de la Navidad. Por la noche hay una fiesta privada en el jardín, han venido los monjes Shaolin con la pócima sagrada que te hace sonreír. Si te vienes es donde quiero ir.

9.Quimi Portet. Bon Nadal. Bon Nadal i bon any, campi qui pugui campar, que ens bombin i bon any, no puc deixar-te d’estimar.

10.Extremoduro. Jesucristo García. Vivo entre rejas, antes era chapista, los mercaderes ocuparon mi templo y me aplicaron ley antiterrorista. ¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?.

Bon any nou!

FELIÇ SANT JORDI 2013

19 abr.

Ha estat Joaquim Oristrell, en motiu d’una entrevista a Els matins de TV3, la persona que m’ha convençut de l’actitud amb la qual afrontar la situació de crisi actual. Ell deia, referint-se al món de la cultura i que jo m’aplico també a nivell personal, que cal fer com l’orquestra del Titànic. Que la música no pari tot i estar amb l’aigua fins el coll!

Doncs això amics, que no ens amarguin un dels dies més macos de l’any.

La família de Tot és una mentida celebra l’arribada del dia del llibre i per aquest motiu hem fet un vídeo amb què volem desitjar a tothom un feliç  Sant Jordi 2013.

Aquest vídeo es va gravar sota la influència del Subterranean Homesick Blues de Bob Dylan, on el music americà hi posava part de la lletra de la cançó, nosaltres hem escrit els títols de molts llibres ressenyats en el bloc.

Podeu veure el seu vídeo original aquí  i també  aquí.

 

TOT ÉS UNA MENTIDA fa 1 any

23 nov.

Tot és una mentida fa un any. El 3 de novembre del 2011 es va publicar la primera ressenya del bloc, va ser Una temporada para silbar, d’Ivan Doig.

Aquest mes de novembre estem d’aniversari. No cal posar-se solemne ni transcendent. El nom del bloc, de fet, serveix també per desmitificar la seva importància. Si no existís Tot és una mentida no passaria absolutament res. Diuen que un bloc dura dos anys, després la gent es cansa i el deixa.  Mentre sigui divertit, mentre hi hagi il·lusió, mentre el bloc em recompensi amb nous amics i noves experiències val la pena continuar escrivint.

Ara que fem un any és un bon moment per informar sobre algunes dades del bloc que poden ser d’interès.

Durant aquest any a Tot és una mentida s’han publicat 60 ressenyes i s’han fet 189 comentaris. Estaria bé que us deixéssiu anar i féssiu més comentaris, que no us talli la vergonya!

El bloc ha tingut un total de 12.381 visites en aquest any. Això representa  unes 36 visites al dia i unes 1031 entrades al mes. 

94 persones us heu fet seguidores del bloc.  Seguiu el bloc sobretot des de Catalunya, tot i que també hi ha seguidors que ho feu des dels Estats Units, Alemanya i Anglaterra. Si us connecteu des d’un altre lloc, ens faria gràcia que ho féssiu saber.

14 biblioteques sou seguidores del bloc, la majoria de Catalunya però també del País Valencià i de les Illes Balears.

La ressenya més llegida ha estat la de Jo confesso, de Jaume Cabré.

El més visitat del bloc ha estat el vídeo Estiu 2012 que tornem a penjar aquí:

La fotografia que va servir per il·lustrar el llibre de Pulsacions, de Julian Barnes va quedar en segona posició en  la primera edició del concurs fotogràfic Llegiu l’estiu organitzat per la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols. Podeu entrar aquí i veure les tres fotografies finalistes.

Tot és una mentida ha obtingut el Premi Bloc Personal en la categoria de literatura 2012, en la 5ª edició dels Premis Blocs Catalunya que organitza l’associació STIC.CAT. Podeu entrar aquí  i veure tots els blocs guanyadors.

El programa Via Llibre (dimarts a les 23.45 en el canal 33) va convidar-me a participar amb dos lectores més (Pilar Argudo i Carme Ripoll)  i amb el gran Jaume Cabré sobre el llibre Jo Confesso. La trobada es va gravar un matí d’octubre a l’Ateneu Barcelonès. Va ser molt interessant veure la feina de l’equip del programa des de dins. Un matí que vaig viure amb els nervis de voler fer-ho bé, el respecte que dóna un autor de prop i l’alegria d’haver participat en una experiència televisiva com a resultat de la feina en el bloc. Penjo aquí el programa del Via Llibre per si el voleu veure:

Us dono les gràcies a tots els que llegiu, seguiu,  promocioneu, compartiu i recomaneu el bloc. Procurarem seguir explicant les millors mentides.

Ja que estem de celebració, fem-ho amb música. He seleccionat 13 cançons per celebrar el primer aniversari del bloc. Totes les cançons parlen en algun moment de la mentida, sempre motiu d’inspiració i de creació.

1.If i should fall from grace with god, de The Pogues.  “Bury me at sea
Where no murdered ghost can haunt me. If I rock upon the waves. Then no corpse can lie upon me”.


2.En tu estampa, de Josele Santiago. “Una mancha. En tu estampa. No hay nada más. Notas falsas. Que son mentira. Que son todas trampa. Una estampa. Sin garganta. No tengo más ná”.

3.De Girona al Japó, de Sanjosex. “Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment. No li dic mai res, i mira que m’agrada, dintre del meu cap ja me l’he tirada. Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap. He d’aprendre a afrontar tota la realitat”.


4.Lie to me, de Tom Waits.  “I know you got another. Jockey at home Let me be your rider till your real man comes. Whip me baby lie like a dog. Never stop telling me lies“.


5.Dios por dios es cuatro, de Love of Lesbian.  “¿No lo ves?, ¿no lo ves?,
se acabaron las doctrinas de la fe. No hay teorías, sólo algún ilusionista. Y ahora hay más, mucho más, nos encantan las mentiras si están dichas de verdad, todo vale y así ya no hay que pensar”.

6.Qui n’ha begut, de Mishima.  “I ara tu digue’m si és veritat o tu tampoc saps ben bé de què et parlo. Digue’m si és veritat. Digue’m que no pot ser que això també sigui mentida“.


7.Mentira, de Manu Chao.  “Todo es mentira en este mundo. Todo es mentira la verdad. Todo es mentira yo me digo. Todo es mentira ¿por qué será?”.


8.Volant, de La Troba Kung-Fú.  “Volant, volant he vist. Que eren mentida les lleis dels homes. Volant, volant he vist. Que eren veritat les cançons de les dones”.


9.The mercy seat, de Nick Cave & the Bad Seeds.  “A life for a life. And a truth for a truth. And anyway there was no proof. But I’m not afraid to tell a lie“.


10.Rosas en el mar, Luis Eduardo Aute.  “Voy buscando la razón de tanta falsedad. La mentira es obsesión y falsa la verdad. Que ganarán, que perderán, si todo esto pasará; es más fácil encontrar rosas en el mar”.


11.Mare Nostrum, de Chucho. “Es nuestra vida, y yo ya sabía, yo ya sabía, lo sabía que mis mentiras me acabaron de ahogar.


12.A la sombra de una mentira, de Rosendo.   “Si la maldita elección la posibilidad es la sola solución. Y todo lo que consigo es que nadie entienda que a la sombra de una mentira moriré”.

13.En alas de la mentira, de Radio Futura.  La mentira es algo que se esconde para no tener que existir no hay porque desconfiar si la locura ha decidido ya por ti”.

%d bloggers like this: