Tag Archives: Empúries

CANADÁ, de Richard Ford

11 oct.
Cristina Torres Navarro

L’amiga Cristina Torres Navarro, fan de la literatura americana en general i d’en Richard Ford en particular, llegint Canadà al menjador de casa seva.

“Primer, parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després, dels assassinats que van tenir lloc més tard”. Així comença Canadà, la setena novel·la d’en Richard Ford, un dels pesos pesants de la literatura contemporània americana. En dues frases ens anticipa tot un llibre!

Són els anys seixanta a l’estat de Montana. Dos germans bessons, Dell i Berner, tenen quinze anys quan els seus pares ingressen a presó per haver atracat un banc. Aquest fet i les decisions posteriors que hauran de prendre marcaran per sempre més les vides dels germans Parsons. Davant la por a ser institucionalitzats pels serveis socials americans, els germans s’allunyaran un de l’altre per sempre més. Berner deixarà la casa familiar i fugirà a la recerca d’un futur incert, en Dell esperarà a casa l’ajuda d’una amiga de la família amb la qual creuarà la frontera fins el Canadà, on serà acollit per Arthur Remlinger, un americà fosc, turmentat i de tarannà violent que en el seu moment també va fugir dels Estats Units.

Canadà explica una tragèdia familiar i les seves conseqüències. El narrador del llibre és Dell Parsons que des de la maduresa explora els motius dels pares, les prèvies a l’atracament i la seva posterior reconstrucció personal a partir d’una adolescència fràgil i amb Canadà com a terra de segones oportunitats. En cap guió estava previst que la seva vida seria el resultat d’un accident familiar. A través dels seus records, dels diàlegs amb la seva germana i del diari que la seva mare havia escrit, Dell fa una aproximació detallada i pausada dels fets.

Canadá entre diferents pel·lícules de cinema sobre atracaments a bancs.

Canadá entre diferents pel·lícules de cinema sobre atracaments a bancs.

Aquesta novel·la conté una intensa trama psicològica. Quines són les raons per les quals actuen així els personatges? Com podem interpretar aquella frase, aquell comentari, aquella gesticulació? En Dell especula i formula hipòtesis amb l’objectiu d’explicar-se a ell mateix (i de retruc al lector) el per què de tot plegat. Moltes preguntes i  molts raonaments són els que Dell Parsons es planteja i poques certeses les que acaba trobant. Entre les reflexions una de les més interessants és aquesta: “culpar els pares de les dificultats de la teva pròpia vida al final no et porta enlloc”.

Carles Peña, amic i responsable de la Llibreria l’Illa, em va recomanar l’entrevista que li van fer a en Richard Ford a El País Cultura on l’escriptor comentava la seva dislèxia. Vaig pensar que la dislèxia de l’autor era l’explicació a la manera tan seva d’escriure i que a mi tant m’agrada. Richard Ford té la necessitat de la lentitud i de l’extrema atenció. Aplicat a l’escriptura es nodreix d’una excepcional capacitat d’observació que fa meravellosa, profunda i torbadora la seva literatura. Bon coneixedor de les motivacions, és com si despullés l’ànima humana, sense trampes. És fàcil simpatitzar amb Richard Ford i acabar beneint els textos del que diuen que és el Clint Eastwood de la narrativa americana.

Vaig descobrir els llibres de Richard Ford a partir d’El periodista esportiu, publicat el 1986, que és el primer llibre de la fantàstica trilogia protagonitzada per  Frank Bascombe, l’antiheroi americà. La saga es completa amb El dia de la independència (Premi Pulitzer, 1995) i Acció de gràcies (editat el 2006).

N’hi ha fets que ens deixen una petjada ben profunda. Alguns són conseqüència dels nostres actes (és el cas d’Arthur Remlinger) i altres són provocats per altres persones (és el cas dels bessons). La història que explica Richard Ford és molt bona, però el millor és la manera com l’escriu. Melancòlica, humana i poètica, per embolcallar la fragilitat i la desprotecció que se sent quan s’està sol davant la vida. 

Cristina Torres Navarro

Cristina Torres Navarro, amb el llibre de Richard Ford a les mans asseguda entre el Queco, el seu gat juganer, i la fantàstica reproducció d’una pipa. 

Els enllaços:

1. Entrevista a Richard Ford d’Àlex Vicente a El País Cultura. Fes clic aquí.

2. Crítica de Xavier Serrahima a el Núvol. Fes clic aquí.

3. Crítica de Joan Flores Constans a Revista de Letras. Fes clic aquí.

4. Notícia a l’ABC sobre el nou llibre de Richard Ford. Signa l’article Sergi Doria. Fes clic aquí.

5.Entrevista a Richard Ford a Pàgina 2. Fes clic aquí.

6.Pàgina de Facebook de Richard Ford. Fes clic aquí.

Títol:  Canadá  Autor:  Richard Ford   Traductor:  Jesús Zulaika  Editorial:  Anagrama   Primera edició:  setembre 2013  EAN:  978-84-3397-871-4  Format: Rústega, 510 pàg. 24.90 euros

TIERRA, de David Vann

15 març

Diuen els psiquiatres que escriure va molt bé per fer teràpia. Amb Sukkvan Island, Caribou Island i Tierra, ja són tres les novel·les en què David Vann ha explorat les relacions familiars turbulentes.

Potser l’histriònic Àngel Llàcer ha estat l’entrenador personal de Vann, perquè llegint les salvatjades i bestialitats que conté la novel·la un imagina l’actor català esperonant l’esciptor americà amb aquella frase que el va fer popular fa uns anys a la televisió: “saca lo que llevas dentro”. 

De fet i ja que la novel·la transmet un mal rotllo familiar de dimensions colossals, violència psicològica i física de manera explícita i l’evident part autobiogràfica de l’autor, un acaba per pensar que millor que a Vann li hagi donat per escriure i no per altres activitats més fosques…

De què va Tierra? Bàsicament d’una família que no s’estima i que no sap comunicar-se de manera sana. En la novel·la van apareixent diferents motius susceptibles de ser la causa dels problemes i que l’autor dosifica deixant-los caure i donant petites pistes:  la possessió dels diners familiars, els abusos sexuals i la violència de gènere. Allò que no explica l’autor és també força important. Acabes interpretant un passat familiar que no s’explica en el llibre.

David Vann situa la trama a Califòrnia amb la utilització mínima d’espais (una cabanya i una casa) i de personatges (una família formada per àvia, dues filles, nét i néta). Tot plegat recorda una obra de teatre.

L’herència dels problemes de la parentela noqueja el protagonista  de la novel·la, en Galen. Un jove de vint-i-dos anys sotmès a una olla a pressió familiar constant i amb poques habilitats socials per poder digerir-la.


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


L’obsessió, l’hermetisme i la malaltia mental són presents en el llibre. També la sexualitat apareix de manera pertorbadora i violenta.

S’intueix una crítica subliminal de l’autor cap a la literatura d’autoajuda i que es concreta en la referència al clàssic del gènere Juan Salvador Gaviota de Richard Bach.  Resulta especialment irònic que sigui el llibre de capçalera d’en Galen. És com un xoc de trens entre l’espiritualitat del text d’en Bach i el que realment fa en Galen.

El millor de la novel·la és que no podem deduir la responsabilitat total dels afers familiars. No hi ha un culpable. Més aviat el lector acaba pensant que tots estan bojos. Imagino que Vann vol transmetre, o així ho interpreto jo, la incomunicació absoluta d’una família i l’infortuni que se’n deriva. A Sukkvan Island va ser el pare, a Tierra és la mare la que rep les ires literàries (i venjatives?) de Vann.

No sé si en una Fira o en un Parc d’atraccions hauràs entrat algun cop en El passatge del terror. Recordo que amb els amics sentíem una fascinació irreprimible per passar-hi por i en gaudíem patint-la. La sensació que produeix la literatura de Vann és la mateixa. El llibre el gaudeixes (és literatura en estat pur), però una por ferma i contundent s’apodera del teu estómac durant la lectura i roman durant molts dies en l’anàlisi que en fa el teu cervell.
DSCF2357

Títol: Tierra   Títol original:  Dirt   Autor:  David Vann  Traductor:  Luis Murillo Fort  Editorial:  Mondadori   Primera edició:  febrer de 2013   Format:  cartoné, 244 pàg. 21.90 euros. Traduït al català per l’editorial Empúries.

Els enllaços

1.Bloc de David Vann. Fes clic aquí.

2. David Vann llegint el primer capítol del llibre a la Llibreria Moe’s Books (Berkeley). Fes clic aquí

3. Entrevista en diari digital Vozpópuli. Fes clic aquí

4. Ressenya en el bloc Leeswammes’s Blog. Fes clic aquí.

5. Ressenya en el diari The Guardian. Fes clic aquí.

EL DIMONI A CADA PAS, de Donald Ray Pollock

21 des.

El dimoni llegint El dimoni a cada pas.

La meva mare sempre diu que cal tenir por dels vius i no dels morts. Té tota la raó. Millor no trobar-se  mai amb cap dels personatges que pul·lulen per El dimoni a cada pas: predicadors sonats, un fotògraf assassí obsessionat amb el 666, catòlics devots i malaltissos, un xèrif corrupte, un reverend pederasta, una cambrera embogida… Fan més por que una pedregada.

Tots aquests personatges formen  part de El dimoni a cada pas, una novel·la coral el contrapunt de la qual és l’Arvin, un noi que intenta sobreviure en l’ambient hostil de l’Amèrica profunda dels anys cinquanta i obrir-se camí sense ficar-se en problemes. No ho tindrà fàcil perquè com li deia sempre el seu pare quan era petit  “el món és ple de fills de puta”.

Tot i que no és una novel·la de terror sobrenatural, les referències diabòliques, religioses i bíbliques són constants en el llibre. El dimoni, en tot cas, és la referència simbòlica per parlar de les maldats i les perversions presents en la majoria de personatges.

L’ambientació de la novel·la és boníssima: la pressió social de l’Amèrica rural de l’Oest mitjà de mitjans de segle XX i el marcat accent religiós amb aquella típica  dicotomia bo / dolent i amor / odi. En aquest sentit la referència que em venia al cap quan llegia la novel·la era la pel·lícula La nit del caçador (The night of the hunter, 1955) de Charles Laughton, amb un impressionant Robert Mitchum fent de predicador i assassí.

El dimoni a cada pas. Com un foc que tot ho crema.

La novel·la de Donald Ray Pollock et fa passar un mal rotllo constant. A mi m’ha recordat el neguit i la por que vaig sentir en les novel·les de Sukkwand island, de David Vann,  La Carretera, de Cormac McCarthy o American Psycho de Bret Easton Ellis.  Està escrita esgarrifosament bé. És d’una fermesa impressionant, sense concessions, com un cop de puny a l’estómac. Bèstia, bestiota, bestial.

Donald Ray Pollock va néixer el 1954 i va créixer al sud d’Ohio, a Knockemstiff. Va abandonar l’escola secundària als disset anys per treballar en una planta embaladora de carn, i després va passar trenta-dos anys empleat en una fàbrica de paper a Chillicothe, Ohio. Es va graduar al programa MFA de la Universitat Estatal d’Ohio el 2009.

El dimoni a cada pas és la primera novel·la de Donald Ray Pollock. Ha estat editada recentment  per l’editorial Empúries en català i per Libros del silencio en castellà. L’any 2011 Libros del silencio va publicar el seu llibre de relats Knockemstiff, que l’any 2009 havia guanyat el premi PEN/Robert Bingham Fellowship.

El dimoni a cada pas és un dels grans llibres del 2012 i hauria d’estar en les llistes que recullen la millor literatura d’aquest any que acabem. Quina novel·la ha estat la que més t’ha agradat a tu aquest any? Fes un comentari i ens ho dius.

Quatre dies i serà Nadal. Temps de bondat, diuen. M’imagino però, en  Donald Ray Pollock el dia 25 fent comentaris desencantats  sobre la condició humana. La bellesa de la vida es valora molt millor quan hem sobreviscut a l’estada en l’infern. Tot i que  la mirada serà aleshores feta amb molt més desencís.

Quan en Carl els va mirar, el van saludar amb la mà i li van somriure. Per un instant, mentre passaven de llarg fent anar les cames amunt i avall i rient com si no tinguessin cap preocupació al món, en Carl va desitjar ser algú altre.

Títol:  El dimoni a cada pas   Títol original:  The devil all the time   Autor: Donald Ray Pollock   Traductor:  Francesc Rovira  Primera edició: novembre del 2012  Editorial:  Empúries   EAN:  978-84-9787-812-8   Format:  rústega, 295 pàg.  Preu:  22 euros.

Enllaços:

1. Pàgina web de Donald Ray Pollock. Fes click aquí.

2.Entrevista a Donald Ray Pollock en el programa Un livre un jour. Fes click aquí.

3.Ressenya de El dimoni a cada pas en el bloc Lector Mal-Herido. Fes click aquí.

4.Ressenya de El dimoni a cada pas en el bloc Nosaltresllegim.cat. fes click aquí.

5.Ressenya de Knockemstiff en el bloc El guant de l’Allie. Fes click aquí.

AMB UNA MÀ AL DAVANT I L’ALTRA AL DARRERE, d’Alan Bennett

14 abr.

Els Ramsome són un matrimoni anglès, sense fills i bastant  infeliç. Ell, advocat, canalitza tota l’energia escoltant Mozart a la cadena d’alta fidelitat. Ella fa guisats i té cura del marit. Després d’una nit d’òpera, els Ransome  descobreixen que els han desvalisat casa, deixant-los Amb una mà al davant i l’altra al darrere.

Aleshores, la vida monòtona de matrimoni farà un gir de 180 graus i res tornarà a ser igual. A vegades fa falta un bon sotrac per fer noves troballes vitals. Davant d’un mateix fet i segons la personalitat de cadascú, les persones reaccionen de diverses maneres, diuen… Això és el que els  passa a la parella.

La novel·la de Bennett recorda les pel·lícules del director basc Àlex de la Iglesia. En un principi sedueix l’humor i la ironia amb què està narrada. La història, però, a mesura que avança, és cada cop més àcida fins a convertir-se en tragicòmica i surrealista .

La història de Bennett adverteix  el lector de la necessitat d’aprofitar bé la vida i que cal ser més flexibles i més atrevits per no descobrir massa tard tot allò que ens hem perdut.

Alan Bennett és conegut per l’èxit de la novel·la Una lectora poc corrent de l’any 2008.  Amb una mà al davant i l’altra al darrere és la primera novel·la d’Alan Bennett que es va publicar el 1998 i que ara Empúries publica en  català.

-No li sembla que això podria ser una broma?

-Les bromes deuen haver canviat des dels meus temps. Creia que les bromes havien de ser divertides.

Títol: Amb una mà al davant i l’altra darrere   Autor: Alan Bennett   Títol original: The clothes they stood up in   Traductor: Elisabet Ràfols Sagués   Editorial: Empúries   Primera edició: març de 2012  EAN: 978-84-9787-774-9   Preu: 13 euros  Format: 13 X 19’50 cm, 120 pàg. No està traduït al castellà.

 

%d bloggers like this: