Tag Archives: Nobel de literatura

ESTIMADA VIDA, d’Alice Munro

5 jul.
Berta Ballester llegint Estimada vida.

L’amiga Berta Ballester llegint Estimada vida.

Alice Munro, Premi Nobel 2013, és canadenca. Va néixer el 1931 en una zona rural de la província d’Ontario. El proper 10 de juliol farà vuitanta-dos anys. Ja en fa uns quants que va anunciar que volia deixar d’escriure però el 2009 va publicar Massa felicitat (Club editor, 2010). Pot ser sí que Estimada vida (Club Editor en català, Lumen en castellà) serà el seu darrer llibre, ja que Munro assegura que cada cop té menys memòria.

Estimada vida és un llibre format per catorze relats. Dels quatre darrers l’autora informa que es tracten de peces autobiogràfiques i que “són les primeres i les darreres paraules –i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida”. Queda dit.

Els personatges dels relats d’Estimada vida són majoritàriament femenins. Nenes, joves i dones de mitjana edat que comencen noves vides, que persegueixen somnis, que s’arrisquen, que viuen processos d’alliberament i que confessen per continuar vivint. Tant elles com ells (que d’homes també en parla, però menys) són radicalment reals i propers. La vida de la gent és prou interessant si tu aconsegueixes captar-la tal com és, monòtona, senzilla, increïble, insondable, diu Alice Munro quan parla de la creació dels seus personatges. És una manera de crear que em recorda a Josep Maria Espinàs, que sempre ha defensat l’autenticitat i l’interès de les vides de la gent anònima i humil.

Els contes d’Alice Munro estan filtrats per una maduresa incontestable. És una literatura adobada amb experiències dures i amb la saviesa de la persona que ha resistit els cops de la vida. De què van els contes de Munro? Una mare que abandona la seva filla en un compartiment d’un tren per anar a dormir amb l’actor que acaba de conèixer, una dona malalta que accepta el suborn del seu amant, l’estranya situació  que viu una jove quan els pares viatgen a Ghana mentre ella es queda amb els seus oncles...

En el conte de Dolly una parella sembla que toca fons i està a punt de trencar. M’agrada el clima d’inseguretat, de gelosia i de paranoia que recrea l’autora. Dels contes autobiogràfics destacaria L’ull que narra la mort de la Sadie, una noia jove i rebel que va ser mainadera a la infància de Munro i Nit on explica la llarga etapa en què compartia habitació amb la seva germana i en la què no podia dormir. El meu conte preferit però és Grava, on una nena permet que la seva germana s’ofegui al llac mentre ella espera que els seus pares acabin de fer l’amor. Esfereïdor.

Els contes de l’autora estan ambientats al Canadà. El món rural canadenc, que tant bé coneix Munro, hi apareix constantment i suposa un fort contrast amb el món urbà (Vancouver, Toronto) on també estan ambientats alguns relats.

Tot i que accessible, davant la literatura de Munro cal posar-hi molta atenció. El seu llenguatge és com una teranyina en la qual és fàcil quedar-se atrapat en una part sense veure-hi el tot. Res és el que sembla ser. És probable haver de reelegir paràgrafs si no hi tens els cinc sentits posats. Una paraula, un detall o un petit fet poden ser els desencadenants d’un gir argumental. Cal estar atents i llegir de manera entregada.

Alice Munro és ara una reconeguda escriptora. El 1961 un reportatge sobre ella deia “mestressa de casa troba temps per escriure relats”. És un exemple del masclisme contra el que va haver de lluitar. De fet ella és testimoni i exemple dels canvis i de l’evolució de la dona durant el segle XX.

De la lectura d’Alice Munro el lector surt renovat literàriament. Tens la sensació d’estar llegint una literatura poderosa i insubornable. Per molts anys, Alice Munro!

 Els enllaços

1.Alice Munro i els errors de la humanitat. Article de Vicent Alonso a El País.

2.Primera y última confesión de Alice Munro. Article d’Inés Martín Rodrigo  en el diari ABC.

3.Alice Munro fent un discurs d’agraïment quan va recollir fa dues setmanes el premi Trillium Book Award. Fes clic aquí.

4.Article de Xavier Serrahima a Núvol.

5.Article i entrevista a Alice Munro a Paris Review. Fes clic aquí.

Títol:  Estimada vida  Títol original:  Dear life  Autora:  Alice Munro  Traductora:  Dolors Udina  Editorial:  Club Editor  Primera publicació:  març del 2013  EAN:  978-84-7329-74-3  Format:  rústega, 344 pàg. 22.90 euros

 

 

LA CASA DE LAS BELLAS DURMIENTES, de Yasunari Kawabata

28 abr.

El senyor Eguchi és el protagonista de la novel·la. Té seixanta-set anys i fa ús durant diferents nits de La casa de las bellas durmientes. Un bordell curiós i secret on l’ancià paga per passar la nit en  companyia de noies joves i verges que prèviament han estat induïdes amb narcòtics per dormir tota la nit.

Tot i estar dormides, cada petit detall de les noies farà enfrontar el vell amb les seves experiències i la relació que ha tingut amb les dones de la seva vida: la mare, l’esposa, les filles, les amants…

La novel·la, pertorbadora i d’una gran bellesa descriptiva, combina moments dolços i lírics amb d’altres d’una gran violència estètica.

Yasunami Kawabata és un de escriptors japonesos més populars dins i fora del seu país. Va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1968. Kawabata es va suïcidar quan tenia setanta-dos anys.

La casa de las bellas durmientes es va publicar el 1960. A l’obra l’autor reflexiona sobre la sexualitat, el temor a la mort i la nostàlgia de la joventut perduda.

Como ella no se despertaría, los viejos huéspedes no tenían que sentir vergüenza de sus años. Eran completamente libres de entregarse sin limitaciones a sueños y recuerdos de mujeres.

Títol: La casa de las bellas durmientes  Títol original: Nemureru bijo    Autor: Yasunari Kawabata    Traductor:  M.C.    Editorial: Emecé   Primera edició: abril de 2012    EAN: 978-84-96580-79-4   Preu:  18 euros   Format:   Cartoné, 13’5 x 21’5, 112 pàg. Traduït al català per l’editorial Viena com a La casa de les belles adormides.

%d bloggers like this: