Tag Archives: Goncourt des Lycéens

BASAT EN UNA HISTÒRIA REAL, de Delphine de Vigan

11 des.

img_4138

Ja ho havia fet amb Els dies sense fam (publicada el 2001 i traduïda al català el 2014 per Edicions 62), la seva primera obra autobiogràfica, inspirada en l’anorèxia, la malaltia que va patir durant l’adolescència. Va ser però amb el llibre Res no s’oposa a la nit (Edicions 62, 2012) amb el qual l’escriptora francesa Delphine de Vigan (1966, Boulogne-Billancourt) va consagrar-se literàriament. La crítica i els lectors van rendir-se a les doloroses pàgines de la novel·la en la què de Vigan explorava la mort de la seva mare i les arrels familiars. Una introspecció en la què l’autora es despullava emocionalment i explicava aspectes molt íntims de la seva saga familiar dotant la novel·la d’una gran força autobiogràfica i d’una potent autenticitat.

No cal haver llegit prèviament Res no s’oposa a la nit per llegir Basat en una història real, Premi Renaudot i Premi Goncourt des Lycéens, la nova novel·la de Delphine de Vigan que ha estat traduïda al català per l’Oriol Sánchez i Vaqué i publicada per Edicions 62, mentre que en castellà Javier Albiñana ha fet la traducció i l’editorial Anagrama l’ha publicada. Tant si l’hem llegida com si no ho hem fet, ràpidament associarem una amb l’altra. Novament ens endinsarem en una novel·la en la què la ficció es barreja amb la realitat. La protagonista de la història es diu Delphine, és escriptora i després d’obtenir un gran èxit editorial amb el seu últim llibre s’enfronta al repte majúscul d’escriure’n un de nou que pugui estar a l’alçada de l’anterior.

Diguem, per tant, que el punt de partida de la novel·la és real. Delphine de Vigan va confessar, quan va venir a Barcelona a promocionar el llibre, que havia estat sotmesa a molta pressió durant la seva creació. La pressió dels amics “i ara què escriuràs després d’això tan bo?” o l’autoimposada “mentre escrivia, un dimoni em deia: és dolentíssim”. En tot cas, de Vigan se’n surt de meravella. La novel·la és boníssima.

img_4152

I què passa mentre la Delphine, vacil·lant i insegura, intenta infructuosament escriure el nou llibre? Que coneix la L., una dona segura, sofisticada i obsessiva que treballa de negre fent biografies sobre gent popular. La L. és una fan total de la Delphine i s’ho manega per tal de guanyar-se la confiança de l’escriptora. Ens trobem doncs davant d’una relació d’amistat que com a lector anticipes ràpidament com a tòxica i que l’evolució del llibre la portarà cap a la possessió, el domini i la manipulació.

Basat en una història real té diferents capes de lectura. La primera d’elles seria la de definir-la com una novel·la negra o un thriller psicològic. Us podríeu quedar només amb aquesta part i la novel·la ja seria genial, però si en voleu més podeu submergir-vos en una altra capa de lectura. Es tracta de les nombroses reflexions que es fan sobre la creació literària en relació a la importància del que hi posa de real i de personal una escriptora en una novel·la. Mentre que la L. defensa que cal avocar-hi tota la veracitat, la Delphine pensa que la realitat és inaccessible. Finalment existeix una tercera capa de lectura, només per aquells que vulguin reblar el clau. De Vigan busca lectors que vulguin jugar a la realitat i a la ficció, lectors que s’encurioseixin destriant entre la veritat i la mentida, lectors que immersos en una gran demostració de metaliteratura es preguntin com es torna a escriure després de tenir tant d’èxit?

Escrit en primera persona, Basat en una història real és una novel·la additiva, inquietant i malaltissa que transmet el mal rotllo de las pel·lícules de terror. Les continues referències a Misery d’Stephen King són un encert i també un homenatge: “Tenia la impressió de ser un personatge amb una història no explicada com si fossin fets certs, sinó creada com en una ficció”.

img_4153

 

Anuncis
%d bloggers like this: