Tag Archives: Edicions de 1984

EM DIC LUCY BARTON, d’Elizabeth Strout

19 oct.

img_3826

Quan en un reality show de la televisió entrevisten els pares dels protagonistes i els deixen adreçar unes paraules al fill que roman tancat en una casa o a la filla que vol ser una estrella de la cançó, no falla mai, sempre apareixen el “no canviïs mai” i el “sigues tu mateixa”. Res a veure amb la realitat. No crec que sigui l’únic aquí que pensa, precisament, que potser caldria que els concursants deixessin estar la tonteria que porten a sobre i que sí, que seria molt necessari que canviessin i molt. Entenc que aquesta mena de “consells” es donen amb la millor de les intencions, apel·lant a la bondat i a l’amor que es professa per la persona estimada, però en el context de l’espectacle televisiu no és creïble, com a espectador t’arriba com una mena d’impostura.

I, justament, sobre la fidelitat a un mateix, sobre allò que forma part de la puresa personal i sobre com construïm el nostre recorregut vital, és del que ens parla Em dic Lucy Barton, el darrer llibre de l’Elizabeth Strout (Portland, 1956). A partir d’una manera de fer senzilla, però ferma, la protagonista de la novel·la s’aferra a la mirada transparent, a la tendresa que remou consciències i a la intel·ligència de l’empatia per fer-se a ella mateixa i aconseguir la vida que desitja.

La novel·la narra els cinc dies (amb les seves nits) que la Lucy Barton passa ingressada a l’hospital de Manhattan per recuperar-se de les complicacions que ha tingut després d’una operació d’apendicitis. Ja portava unes setmanes ingressada, però la història es centra en aquests dies en els quals la seva mare, amb qui havia tallat la relació i amb qui no es parlava des de feia anys, es presenta a l’hospital i es queda al seu costat fent-li companyia. És en aquest context i a partir de les converses que mantenen mare i filla que ens anem assabentant de la seva infància miserable al petit poble d’Amgash (Illinois) on encara hi viu la mare, de la figura pertorbadora del pare i de les penoses vides del seu germà i la seva germana.

img_3937

La trobada a l’hospital esdevé una desavinença en tota regla. Per una banda tenim una mare austera, rude i totalment resignada a “allò que li ha tocat viure”, i per l’altra la Lucy Barton que representa la filla transgressora, la persona que ha aconseguit trencar amb el destí que estava escrit per ella, la noia pobre que ha vençut les adversitats, que ha anat a la universitat, que és escriptora i que ha pogut formar la seva pròpia família.

La Lucy Barton ens narra la història en primera persona i combina les converses banals, les xafarderies i les nimietats que sorgeixen al parlar amb la mare amb els silencis que omplen l’habitació i que expressen més que si fossin confessions. Els sobris intents de comunicació entre les dues van acompanyats dels constants retorns al passat de la Lucy Barton. Pel llibre, a part de la família, desfilen diferents personatges que han marcat la seva vida, la Kathie Nicely, el professor universitari Haley, la Sarah Payne (la seva professora d’escriptura creativa), les seves filles o en William, el seu marit d’origen alemany.

Elizabeth Strout va guanyar el Premi Pulitzer l’any 2009 i el Premi Llibreter el 2010 amb Olive Kitteridge. Fa un parell d’anys va publicar la novel·la Els germans Burgess, de la qual vaig fer en el seu moment aquesta ressenya. Em dic Lucy Barton ha estat publicada per Edicions de 1984 i traduïda al català per Esther Tallada. L’editorial Duomo ho ha fet en castellà i Flora Casas n’ha fet la traducció.

La soledat, fer dels detalls quotidians quelcom universal, el desassossec… llegir a Elizabeth Strout és enfrontar-te al “no canviïs mai” i al “sigues tu mateixa” i de la seva lectura el lector sensible no en surt il·lès.

img_3948

LA QUARTA PARET, de Sorj Chalandon

2 jul.

IMG_2035Sorj Chalandon (Tunis, 1952) és periodista del setmanari satíric Le Canard Enchaîné, però durant vint anys va treballar per al diari Libération com a corresponsal de guerra. Chalandon afirma que la guerra et roba trossos de tu mateix, així que han d’haver-hi petites parts del seu cor escampades per diferents països com Iran, Iraq, Somàlia i Afganistan. Sobre la seva experiència a Irlanda del Nord ja va escriure la recomanable novel·la Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de la Novel·la de l’Acadèmia Francesa) i publicada per Edicions de 1984. A principis de 2015 l’editorial catalana ha repetit amb la seva última novel·la i ha inaugurat la traducció al castellà amb el segell Entre ambos. Es tracta de La quarta paret, traduïda del francès per Josep Alemany i Premi Goncourt dels Instituts 2013.

Samuel Akunis, el grec que va immigrar a França fugint de la Dictadura dels Coronels, és un assenyat i respectat militant d’extrema esquerra que es troba postrat al llit a les acaballes de la seva vida. És l’any 1982 i en Sam encarrega al jove Georges, el seu amic i company de militància, que dugui a terme el projecte teatral que ell va començar però que la mort imminent farà que ja no pugui acabar. Es tracte de representar l’Antígona de Jean Anouilh a Beirut. La capital del Líban és el centre d’una guerra civil que enfronta les diferents comunitats religioses del país. L’objectiu és que l’obra de teatre es representi amb actors de les diferents ètnies i religions del país: xiïtes, palestins, cristians, drusos i maronites. Es tracta d’un acte de pau i d’aturar el conflicte bèl·lic ni que sigui mentre dura la representació de la peça teatral.

IMG_2048

Amb la publicació de La quarta paret, Chalandon ha aconseguit expressar el patiment, el crim, la mort, les llàgrimes i la ràbia que guardava dins seu des de que va cobrir la guerra del Líban a principis dels anys vuitanta. El periodista va ser testimoni de la massacre de Sabra i Xatila i segons afirma en aquesta entrevista a El Periódico encara ara té les imatges de l’horror presents. Una experiència colpidora que l’escriptor narra en el llibre de manera extraordinària. En la novel·la la cruesa, la impunitat i la bogeria guanyen per golejada a l’esperança, la noblesa i la humanitat. Una tragèdia en tota regla.

Chalandon reviu en el personatge de Georges i fa un repàs a la seva militància d’extrema esquerra. Durant els anys setanta va formar part d’un moviment revolucionari francès que es va armar, igual que les Brigades Roges a Itàlia o la Fracció de l’exèrcit Roig a Alemanya. Ho explica en aquesta entrevista al Diari Ara. En el fons, aquests dos fets, la militància política radical i la feina de corresponsal de guerra, articulen el motor de tota la novel·la: que és una profunda reflexió sobre l’home i la violència. Es pot legitimar l’ús de la violència com a mitjà per aconseguir objectius, siguin justos o no? És l’ésser humà intrínsecament violent? Quines alternatives tenim per defensar la justícia i la pau sense l’ús de la violència?

IMG_2029En els moviments socials d’extrema esquerra et trobes gent de tot tipus. Hi ha persones que aproven obertament l’ús de la violència i tenen tot un protocol per defensar-la i justificar-la. Les reflexions que tenen en Sam i en Georges sobre com encarar la lluita i la revolució formen part d’un etern debat. La fi justifica els mitjans? A vegades defensar aquesta famosa sentència atribuïda a Maquiavel té a veure amb l’edat i amb la maduresa. En el llibre en Sam, que ja és una persona gran i ha bregat en mil batalles ha deixat enrere la ingenuïtat política que representa en Georges. Una cosa és la militància armada i una altra és la guerra… Com es resisteix a la venjança quan t’han matat la família, quan t’ho han pres tot? La bèstia salvatge que tots portem dins és de la que ens parla en Sorj Chalandon en La quarta paret.

La quarta paret és un llibre absolutament recomanable. Quan el vaig acabar tenia la sensació d’haver llegit una novel·la boníssima però plena de desesperança i amb cap marge de confiança sobre l’ésser humà. Ha estat després, llegint les entrevistes a l’autor, com aquesta a Vilaweb que li he pogut donar la volta i entendre el que pretenia Chalandon: No he escrit aquest llibre perquè estigués trist, sinó per matar el que representa tot allò que hi ha de barbar dins meu. L’he escrit per comprendre quin hauria estat el meu avenir si m’hagués quedat allà. La meva part lluminosa és Sam i la fosca és Georges.

Sorj Chalandon ha escrit La quarta paret per aturar l’addició a la guerra. Per aturar la màquina de la injustícia, què fem? Recorda, tu ets el futur i el futur és ara. La gent té el poder.

La quarta paret  Títol original: Le  quatrième mur  Autor: Sorj Chalandon  Traductor: Josep Alemany Editorial: Edicions de 1984 (català) Entre ambos (castellà)  Primera edició: gener de 2015  EAN: 978-84-15835-50-9 Format: rústega, 304 pàg. 20 euros

ELS GERMANS BURGESS, d’Elizabeth Strout

22 nov.
Imma Prieto i Max Domínguez llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del  Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats, bons amics i grans professionals.

Imma Prieto i Max Domínguez llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del Col•legi d’Advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats lectora, bons amics i grans professionals. (1)

Els germans Burgess és la nova novel·la de l’autora nord-americana Elizabeth Strout (Portland, 1956). Olive Kitteridge, el seu darrer llibre, va ser premiat amb el Premi Pulitzer 2009 i el Premi Llibreter 2010. Em va agradar tant Olive Kitteridge que ara he repetit amb Els germans Burgess.

Són tres els germans que componen la família Burgess.  En Jim i en Bob són advocats i exerceixen a Nova York. El primer és un triomfador, en l’àmbit laboral, social i familiar. Per entendre’ns, seria el pijo a qui, aparentment, la vida el somriu.  En Bob, per contra, presenta un currículum vital de perfil baix. Separat, insegur, trist i enganxat a la beguda. I finalment també està la Susan, la germana bessona d’en Bob que és l’única que encara viu a Shirley Falls (Maine) el poble originari de la família. L’autora presenta la Susan com una dona una mica amargada que no ha sabut trobar el seu lloc després de la separació i que ha hagut d’educar sola el seu fill.

Les vides dels tres germans discorren separades fins que una bretolada d’en Zach, el fill adolescent de la Susan, els tornarà a apropar. El noi llença un cap de porc a la mesquita de la comunitat musulmana somali de Shirley Falls. Aquest acte que té més de ruqueria jovenívola i de soledat púber es magnifica de tal manera (entre els mitjans de comunicació, els veïns i la mateixa comunitat musulmana) que en Zach acabarà davant dels tribunals. És per això que en Bob i en Jim, els seus tiets advocats, retornen al poble d’origen per  organitzar la defensa del nebot.

Els germans Burgess a la Mesquita de la Comunitat Islàmica de Mollet del Vallès. Presideix l’entrada: 'Allahu Akbar', Allah és gran.

Els germans Burgess a la Mesquita de la Comunitat Islàmica de Mollet del Vallès. Presideix l’entrada: ‘Allahu Akbar’, Allah és gran.

La manera com evolucionen els personatges al llarg de la novel·la és un dels punts forts de la història. Sobretot perquè els mals rotllos entre els germans, les coses que no s’han dit, allò que callen de l’altre, la competitivitat, les jerarquies, les relacions de poder,etc., tenen l’arrel en la infància, concretament en la mort per accident del pare. Les consciències dels germans han carregat les conseqüències d’aquest fet tota la vida, però cadascú amb una intensitat i una responsabilitat  diferent. Un embolic sentimental de primer ordre que trobarà el seu desllorigador a partir de les trobades dels germans i la seva convivència sota pressió per tal de defensar en Zach. 

La literatura de Strout s’emmarca en el costumisme americà per parlar-nos de fets, motivacions i valors propers a les societats occidentals. La càrrega familiar, la culpa, la responsabilitat, l’èxit, l’estatus, la soledat… La novel·la navega per les relacions humanes dins de la família amb conflictes entre germans no resolts. La novel·la, d’un humor contingut, m’ha recordat a les bones pel·lícules de Woody Allen i els seus embolics emocionals. 

Max Domínguez i Imma Prieto llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del  Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats, bons amics i grans professionals. (2)

Max Domínguez i Imma Prieto llegint Els germans Burgess a la Biblioteca del Col•legi d’advocats de Mollet del Vallès. Una parella d’advocats lectora, bons amics i grans professionals. (2)

La novel·la també té un component social important al tractar la immigració somali, el rebuig dels americans als musulmans, la lluita pels  drets civils, la idea dels Estats Units com a terra d’acollida i l’esperança d’una major entesa entre les comunitats religioses.  En aquest sentit no he pogut evitar pensar en la manera en què acollim i tractem els immigrants al nostre país.

Massa sovint el racisme, l’estereotip i la ignorància són els filtres amb els quals la societat opina i jutja la comunitat musulmana immigrada. En el llibre és l’actitud (impresentable) d’un adolescent el que desencadena tot el merder. A Mollet del Vallès, el meu poble, ha estat la manera de fer (impresentable) del govern local, que no ha autoritzat  una nova mesquita dins del nucli urbà, el què ha comportat una tensió brutal al poble durant els darrers mesos amb situacions d’injustícia i menyspreu cap a la comunitat musulmana.

A Catalunya tenim uns polítics tan mesquins i voltors que per no perdre vots obliguen a instal·lar les noves mesquites als polígons industrials de les ciutats, ben lluny dels barris populars. Bona manera de garantir la seva integració! És un fenomen que ja té nom: El Islam poligonero i sobre el qual ja han escrit alguns periodistes (prem aquí per llegir un article molt interessant a El País-Catalunya).  El discurs xenòfob no està en mans únicament de l’extrema dreta,  malauradament és cada cop més transversal i va impregnant tota la classe política i social.

“La famíiiiiilia…” diria don Vito Corleone,“entre pares i germans no hi vulguis ficar les mans”  diu el refranyer català. Els germans burgess, però,  és una novel·la excel·lent i sí que mereix que li posis les mans a sobre.  

Membres del centre cultural islàmic Al-Huda de Mollet del Vallès practicant els diferents resos diaris i el dejuni del Ramadà davant l'Ajuntament com a acte de protesta i com conseqüència del tancament forçós, per part de consistori molletà, del nou local de l'associació. Podeu llegir el Comunicat de la Comunitat Musulmana Al-Huda on expliquen la seva versió dels fets aquí:

Membres del centre cultural islàmic Al-Huda de Mollet del Vallès practicant les diferents pregàries i el dejuni del Ramadà davant l’Ajuntament com a acte de protesta i com conseqüència del tancament forçós, per part de consistori molletà, del nou local de l’associació. Podeu llegir el comunicat de la Comunitat Musulmana Al-Huda on expliquen la seva versió dels fets aquí.

Títol:  Els germans Burgess   Títol original: The Burgess boys  Autora:  Elizabeth Strout   Traductora:  Marta Pera Cucurell (Català) Rosa Pérez (Castellà)  Editorial:  Edicions de 1984  (Català)  El Aleph  (Castellà)  Primera edició:  setembre de 2013  EAN: 978-84-15835-13-4 (Català) 978-84-15325-78-9 (Castellà) Format: Rústega, 20 euros, 379 pàg. (Català) 367 (Castellà).

Els enllaços

1.Web d’Elizabeth Strout. Fes clic aquí.

2.Ressenya en el bloc Viu i llegeix. Fes clic aquí.

3.Ressenya en el bloc Lectures de L’Espolsada. Fes clic aquí.

4.Elizabeth Strout en l’acte literari Politics and Prose de Bookstore. Fes clic aquí.

5.Article sobre Els germans Burgess a The Guardian. Fes clic aquí.

EL TIEMPO ES UN CANALLA, de Jennifer Egan

10 des.

El tiempo es un canalla retrata l’evolució vital d’una variada colla de joves des de finals dels anys setanta (quan  tenien uns disset anys) fins a l’actualitat. Jennifer Egan situa la novel·la al voltant de la indústria musical de San Francisco i Nova York, amb mànagers, publicistes, músics, productors, actrius i periodistes com a principals actors. El rock i el punk són presents a cada pàgina (he contat més de vint-i-cinc referències musicals al llibre).

A la novel·la no hi ha un protagonista principal, és una història coral. Tampoc n’hi ha una trama  lineal, sinó que en els tretze capítols que conté el llibre ens trobem als personatges en diferents moments de la seva vida sense un ordre cronològic. Van i venen i el lector va capturant els instants transcendentals de les seves trajectòries. L’estructura innovadora, de fet,  és una de les grans virtuts del llibre. Per exemple, a Grans pauses del rock-n-roll, el lector llegeix tot el capítol dotze en format power point. És una mostra de la mestria de l’escriptora.

L’autora escriu amb una acidesa punyent. Combina a la perfecció el dramatisme, la lucidesa i un humor elèctric.

Els somnis que no van ser. Convertir-se en allò  que un no volia.   Sobreviure. Guanyar diners, molts diners. Superar el dolor. Deixar les drogues i altres addiccions. Canviar de vida. Responsabilitats. Cuidar dels fills. Trobar la puresa. Amics que es queden pel camí… De tot això va, més o menys, El tiempo es un canalla. No us la perdeu, és magnífica.

Jennifer Egan va néixer al 1962 i és originària de Chicago. El tiempo és un canalla ha rebut el Premi Pulitzer i el Nacional de la crítica dels Estats Units durant el 2011.

– El temps és un cabró, ¿eh?¿Deixaràs que aquest cabró et faci fer el que vol?

L’ Scotty va remenar el cap.

– El cabró ja ha guanyat.

Títol: El tiempo es un canalla   Títol original: A Visit from the Goon Squad   Autor: Jennifer Egan   Traductor: Carles Andreu   Editorial: Minúscula  Primera edició: Novembre de 2011   EAN: 978-84-95587-83-1   PVP: 20 euros   Format: Tapa tova, 21cm x 14cm, lleuger, 407 pàg.   Traduït al català com a El temps és un cabró per Edicions de 1984.

 

HHhH, de Laurent Binet

8 nov.

El fil conductor d’HHhH és la biografia de Reinhard Heydrich. Tot i tenir un passat familiar jueu (que va aconseguir amagar), aquest personatge ja apuntava maneres de ben jovenet al partit nazi de Hitler. El Füher va definir-lo així després de la primera trobada: “aquest home està extraordinàriament dotat i és extraordinàriament perillós. El partit necessita homes com ell”.

Heydrich va anar acumulant poder i va ser cap de la Gestapo i de l’SD. Va ser el braç dret d’Himmler i el cap d’Eichmann. L’any 1941 el van nomenar Obergruppenfürher passant a ser el cap del protectorat de Bohèmia-Moràvia. La República Txecoslovaca estava sota el jou del Reich alemany, i Heyndrich era qui tallava el bacallà.

Una bona part del llibre està dedicada a l’Operació Antropoide. En Jozef Gabcík i Jan Kubis van ser els activistes de la resistència txeca que van dur a terme l’atemptat sobre Heyndrich, un cop aquest es va instal•lar a Praga.

Estem davant d’un llibre en que els fets explicats i els personatges són reals. És un llibre d’història contemporània. L’autor però, li dóna un toc de ficció al narrar els fets i al mateix temps utilitza un estil tant àgil que ens acabem endinsant en una gran novel•la.

També cal destacar el fet que l’autor pren partit en els fets relatats. Per exemple ens explica la doctrina assassina dels nazis i alhora ens ho deixa anar amb una barreja d’ironia, elegància i mala llet.

L’autor és el francès Laurent Binet que va néixer l’any 1972 a París.

L’ escriptor transmet al lector la passió pels esdeveniments històrics que explica i és un homenatge a les víctimes del nazisme.

HHhH va guanyar el Premi Goncourt a la primera novel•la 2010.

Els que són morts són morts, i tant se’ls en dóna que els retin homenatge. Però és per a nosaltres, per als vius, que això significa alguna cosa. La memòria no és gens útil per a aquells que honora, però serveix a qui la fa servir. Amb ella em construeixo, i amb ella em consolo.

Títol: HHhH   Títol original: HHhH   Autor:  Laurent Binet   Traductora: Anna-Maria Corredor   Editorial:  Edicions de 1984   Primera edició: setembre 2011   EAN: 978-84-92440-67-2   PVP: 20 euros   Format: tapa tova, 21cm x 14 cm, lleuger    També traduït al castellà per l’editorial Seix Barral

%d bloggers like this: