Arxius | Humor RSS feed for this section

TODOS LOS HIJOS DE PUTA DEL MUNDO, d’Alberto González Vázquez

15 juny

Todos los hijos de puta del mundo 015

Todos los hijos de puta del mundo és un còmic que recull les vinyetes que Alberto González Vázquez  ha publicat a Orgullo y satisfacción i a El Mundo Today i que recentment  ha estat editat per l’editorial Astiberri. Alberto González Vázquez (més conegut com a Querido Antonio) és guionista del programa El Intermedio del Gran Wyoming i molt conegut, sobretot, com a responsable de la realització dels vídeos manipulats que es passen en aquest programa de La Sexta. Les seves animacions també es poden veure en els treballs que ha realitzat en diferents curtmetratges, sobre textos d’escriptors, en publicitat o en videoclips musicals.

No, no hi són tots. A Todos los hijos de puta del mundo no hi caben tots, caldria una ingent desforestació de boscos per encabir tots els fills de puta del món. En tot cas és un títol amb molt de ganxo, perquè com a lector et preguntes qui són els fills de puta que apareixen en el llibre? A Humor cristiano, el seu primer còmic, el protagonista absolut era Déu. A Todos los hijos de puta del mundo els protagonistes són els polítics. Ep, són els polítics però com un reflex de nosaltres mateixos. L’autor parteix de la idea que els polítics són igual que nosaltres i que tenim els fills de puta que ens mereixem. Sí, humor escèptic, fet des del no hi ha esperança i d’algú que no creu en res o en molt poques coses. A qui no li han dit alguna vegada que és un fill de puta?

Todos los hijos de puta del mundo 003

Alberto González Vázquez no sap dibuixar (ho diu ell mateix), però això no desmereix en absolut la seva feina. Expliquem-la. Els seus dibuixos es basen en el retoc que fa de les fotografies per convertir-les en còmics. La seva tècnica consisteix en tirar línies, donar color i manipular les fotografies per arribar a crear autèntiques obres d’art. Gerardo Vilches, en la ressenya del llibre a Entrecomics, explica molt bé la subtilesa de les seves creacions: “es podria pensar que la seva tècnica, allunyada de la caricatura a l’ús, serviria per representar als personatges polítics tal com són, però, lluny d’això, en realitat revela aspectes ocults i moltes vegades sinistres, simplement reforçant trets, escollint expressions facials o descontextualitzant gestos”.

Todos los hijos de puta del mundo no és un còmic de sàtira política. Alberto González Vázquez utilitza personatges com Rajoy, Sánchez, Rivera, Iglesias, Aznar o Aguirre com a material per especular sobre la seva intimitat i per crear així unes històries surrealistes, exagerades i sàdiques que sovint comencen amb diàlegs reals per anar poc a poc fent un gir i portar-nos al terreny d’allò inesperat. La descontextualització de la seva trama és una de les seves millors armes. L’acompanya el domini absolut d’uns diàlegs brutals i intel·ligents. El resultat és un còmic sòrdid, pervers i malaltís. I tot això fa riure molt, molt i molt. Tot i que a vegades penses, Querido Antonio, com et passes fill de puta!

Todos los hijos de puta del mundo 018

L’humor d’Alberto González Vázquez és, com us podeu imaginar, políticament incorrecte. Molt incorrecte. De fet, és tan transgressor que m’estranya que encara no li hagi caigut cap denúncia, la veritat. El fet que la seva feina l’expressi en format còmic també ajuda. El còmic és, ara per ara, un dels últims refugis per a la violació de la norma. Difícilment es podrien traslladar les històries de Todos los hijos de puta del mundo a televisió, cine o teatre sense que es donessin cita la indignació, la censura o l’escàndol.

Tot i així, ja fa temps que l’humor i la transgressió estan en el punt de mira. El còmic, evidentment, també. D’exemples, malauradament no ens en falten. Les revistes satíriques El Jueves o Mongolia han rebut la constant pressió dels poders fàctics del país: monarquia, política i religió. Fa poc Mayte Quílez, la directora de El Jueves, va ser agredida després de la publicació d’una portada contra l’auge del nazisme. L’exemple més sagnant però, és el de Charlie Hebdo i els atemptats terroristes del 2015.

Todos los hijos de puta del mundo 3

Quins són els límits de l’humor? Jo crec que cal poder fer humor de tot i que els seus límits depenen del context en el qual es desenvolupa. Qui ho explica molt bé és en Darío Adanti. Aquest article és un magnífic tractat per contrarestar tots aquells que volen coartar la llibertat d’expressió, se senten ferits per pertànyer al gremi “atacat” o que s’encomanen al mal gust o als valors per estrènyer el cinturó de la censura.

En el programa de ràdio Carne Cruda se li va preguntar a Alberto González Vázquez sobre la censura i els límits de l’humor i l’autor va afirmar que “prefereix pensar que vivim en un país democràtic i que està emparat per la llibertat d’expressió”.  Sarcasme, innocència, ironia? El proper diumenge 26 tenim novament eleccions en aquest país tan democràtic. Curiosament a Todos los hijos de puta del mundo apareixen els quatre principals candidats espanyols que es presenten a les properes eleccions generals. És possible que no t’ajudi gaire a triar el teu vot, però almenys riuràs molt, que no és poc.

Todos los hijos de puta del mundo

 

LOS DEL SUD US MATAREM A TOTS, de Valero Sanmartí

4 abr.

Valero Sanmartí 006

Un dia que estava llegint Los del sud us matarem a tots i que tenia la cara en mode somriure idiota de complicitat, el meu nebot va preguntar-me sobre l’argument del llibre. Després d’explicar-li per sobre de què anava la història ell, que és adolescent, va respondre amb un LOL! i un WTF! i va rematar-me amb un quina fumada de llibre! I sí, sí vaig pensar, els americans tenen Miedo y asco en Las Vegas, dHunter S. Thompson i ara els catalans tenim Los del sud us matarem a tots, d’en Valero Sanmartí.

A partir de la realitat política actual Valero Sanmartí s’imagina l’evolució del país fins l’any 2032, moment en el qual Catalunya viu sotmesa al domini dels andorrans. El retrat que fa de diferents zones del territori català com les terres de l’Ebre o del Vallès així com d’algunes ciutats com Vic, Tàrrega, Girona, Tarragona o Lleida és tan espectacular com atroç. Barcelona, que en el llibre s’ha transformat en el parc d’atraccions per a turistes de BCN World, és la ciutat on trobem l’inici d’aquesta novel·la.

Escrit amb el format “tria la teva aventura”, el lector és el protagonista de les decisions que cal prendre i que el portaran a un total de 36 possibles finals (més dos bonus tracks). Tot comença quan després de veure  l’espectacle humorístic que en Valero Sanmartí ofereix al BCN World, tu, amic lector, el convences perquè lideri les tres tribus del sud que esperen que es compleixi la profecia que els promet la tornada del messies per fer fora els andorrans de Catalunya. Abans però caldrà recuperar el bigoti, la segona polla i la farlopa negra, els atributs d’en Valero que li han estat robats i sense els quals la profecia no es compliria.

Si decideixes llegir el manifest de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí

Si decideixes anar a Jo només Follo a Pèl, el blog del Valero Sanmartí, fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 080

Los del sud us matarem a tots és una novel·la d’humor. Un humor transgressor, intel·ligent i absolutament brillant. Valero Sanmartí escriu com si tingués un Kalashnikov a les mans i estigués embriagat de l’humor salvatge que es genera amb els amics quan surts de festa.

En la teva aventura per alliberar Catalunya et trobaràs, entre molts d’altres personatges, amb la Pilar Rahola, la Marta Rojals, en Ferran Adrià, l’Albert Espinosa, en Gerard Quintana, la Bibiana Vallbé, l’Eduard Voltes o en Xavier Sala i Martín. El 80% del llibre són situacions on apareixen tot tipus de personatges populars de la societat catalana i en els quals en Valero s’hi acarnissa sense embuts. De vegades ho fa de manera subtil, però sempre amb un retrat sanguinari i ferotge. Com a lector la novel·la t’arriba com un gest de complicitat o com una picada d’ullet. No estem parlant d’humor blanc precisament, és un humor irreverent i incontestable. És, sense cap mena de dubte, un llibre que pot ferir els que teniu la pell fina, però totalment necessari per a tots aquells lectors orfes d’un humor que desmitifiqui les patums catalanes i ridiculitzi la modernitat i el seu papanatisme

Si decideixes visitar l’editorial Males Herbes fes clic aquí.

Si decideixes escoltar els podcasts del becari d’en Valero Sanmartí al Cabaret Elèctric fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Efrem Gordillo a Núvol de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 026

Els mitjans de comunicació, el tarannà català, el turisme rural, les gralles, el rock català o els polítics tampoc s’escapen dels dards d’en Valero. No et preocupis, votis a qui votis, segur que el teu partit també hi surt escaldat.

Per cert, no caiguis en el parany de pensar que aquest és un llibre fet només a partir de l’insult gratuït o de l’acudit vexatori. Sí, la novel·la transmet molt mala llet. D’acord, en Valero Sanmartí és un puto dement, però un dement il·lustrat i llegit i això encara el fa més perillós i molt més divertit. Mentre t’ennuegues per l’última bestiesa que has llegit o mentre penses “mira que és cabró aquest Valero”, en el fons saps que el llibre té uns fonaments forts i que la seva agudesa consisteix en la combinació d’un dilatat bagatge cultural i un ampli referent d’influència que va des del frikisme fins al domini de la cultura de masses.

Des de Mollet del Vallès, ciutat des de la qual escrivim aquesta ressenya i que en el llibre també hi surt retratada, no podem fer altra cosa que unir-nos a les tribus del sud i lluitar tots junts contra la Catalunya Vella. Us esperem per liquidar alguns nuclis resistents que encara operen a Granollers o a Sabadell centre. Abans però, haurem de desallotjar en Josep Monràs, l’alcalde del nostre municipi. No perquè s’hagi volgut pujar el sou un 30% en temps de crisi, ni perquè la seva lectura de capçalera sigui l’Sport, és sobretot perquè el seu cervell funciona a base de Bollycaos. I això sí que no, Bollycaos, no. On estigui una Pantera Rosa!

Lo vas a flipar…

Si decideixes seguir el Valero Sanmartí via twitter fes clic aquí.

Si decideixes llegir els còmics d’en Roger Pelàez, l’il·lustrador del llibre, fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Oriol Fuster i Cabrera a Núvol de Jo només il·lumino la catalana terra, el seu anterior llibre, fes clic aquí.

Si decideixes anar a comprar el llibre Los del sud us matarem a tots recorda que val 18 euros.

FI

Valero Sanmartí 037

 

10 LLIBRES INFANTILS (que mai es publicaran)

22 des.

 

3118323248_2669a925d3_z

A l’abril la meva mare ja anuncia “d’aquí a quatre dies estarem a Nadal”. És la manera que té de lamentar-se i de comunicar-me que el temps passa volant i és clar, de tant dir-ho sí que l’encerta i finalment arriba. Ara sí que hi som. El Nadal ha arribat.

Ja ho vaig fer l’any passat amb la publicació de la ressenya 10 llibres d’autoajuda (que mai es publicaran) i ara repetim. Aquest cop hi trobareu una selecció de deu llibres infantils per aquest Nadal que ara mateix no es poden comprar a les llibreries. Però, qui sap? El món editorial, com la vida, dóna moltes sorpreses i el futur no està escrit, no?

I tu, quin llibre infantil coneixes que mai es publicarà?

Bon Nadal i bones lectures!

14598188057_2d27bc4c80_h

1.RESCAT AL REGNE DE LA FANTASIA (NOVÈ VIATGE ALS CAMPS DE REFUGIATS SIRIANS)

Rescat

Com una metàfora ben trobada, Europa és vista com el Regne de la fantasia. Res més lluny de la realitat. Fa setmanes que les notícies sobre el periple europeu dels refugiats sirians pràcticament ha desaparegut dels mitjans de comunicació. En aquest llibre Geronimo Stilton viatja als camps de refugiats sirians (que tot i no sortir en premsa segueixen existint) i és testimoni del racisme, la misèria, el rebuig i els atacs feixistes que es dispensen a totes les persones allà confinades. Per no parlar de l’intent constant de relacionar els refugiats amb els atacs terroristes del novembre a París.

Tots hem estat refugiats en algun moment. Un llibre ideal per fer comprendre als nens la necessitat de la solidaritat i la cooperació al marge dels poders polítics.

2. A EN TEO LI  MOLA CIUDADANOS

Teo1a

Tanta presència de color taronja en les portades i en la roba no feia presagiar res de bo. “Els fills són de la manera que són, no com tu vols” afirma l’escriptor Lluís Maria Todó.

En aquest llibre alliberador en Teo, fill de la cultura tradicional catalana, s’ha fet gran i s’ha decidit per Ciudadanos. Al seu peixet l’anomena Albertito. En Teo estudia magisteri, té clar que a l’enemic se’l guanya des de dins.

La immersió lingüística té els dies comptats.

3. LA PEPPA PIG VA D’EXCURSIÓ A L’ESCORXADOR

Peppapig

En aquest llibre la Peppa Pig i la seva família fan un viatge a l’escorxador del qual mai més tornaran. Ja sabeu que del porc s’aprofita tot, així que tot està dit.

Sí, és un llibre dur, però com diuen els avis que repapiegen “a la vida hem vingut a patir!”.

Hi ha qui afirma que el llibre ha estat subvencionat per l’Associació de vegetarians Com toquis el pernil et tallo la mà, però el seu president ho ha negat. Ha afirmat però, que veuen més probable la mà del grup animalista Morir amb dignitat.

4. EN MIC I L’AMANITA MUSCARIA

mic1222

Què diuen sempre els pares? Què els preocupa? Les males influències dels fills. Tingues cura amb els amics!

A veure, dels amics del Mic, la Mosca i el Cargol els he trobat sempre molt nobles, però el Cincsegons aquest… no sé què pensar. Un paio que s’amaga tant no us fa sospitar?

En aquest llibre es confirma la mala influència d’en Cincsegons. És ell, i això es veu clarament en la portada del llibre, el que li mostra l’Amanita Muscaria, el famós bolet al·lucinogen conegut a Catalunya com a Reig de fageda o Reig bord.

En Jona, un nen del meu barri, em va dir l’altre dia després de llegir el llibre que “en Mic lo flipa”.

5. CAILLOU ES FA HIPSTER

caillou1-001

Ara en Caillou és un nen cool, no es perd cap festival de música independent per a nens i va en bicicleta a tot arreu. Els companys d’escola  se’l rifen per fer mitja, visitar els mercats de roba vintage i fumar en pipa.

Segons Víctor Lenore, autor del llibre Indies, hipsters y gafapastas (2014, Capitán Swing), els hipsters són la primera subcultura que, sota l’aparença de rebel·lia, defensa els valors imposats pel capitalisme contemporani. En Caillou, però, passa d’aquests ressentits. La targeta de crèdit flueix amb abundància, ha deixat l’escola pública, s’ha traslladat a la part moderna de la ciutat i a sobre l’abundant barba fa que ningú es fixi en la seva calvície. En Caillou és el puto amo, t’ho juro per Murakami!

6.PESADILLA ANTES, DURANTE Y DESPUÉS DE NAVIDAD, per Pilar Rahola

Pesadilla

Es tracta d’un recull de contes infantils ambientats a Palestina de la mà de Pilar Rahola. Les històries que trobareu en el llibre estan narrades a partir de les idees que sempre ha defensat com a tertuliana, però el més important és que també estan escrites de la manera en què ella comenta l’actualitat: amb una falta absoluta de rigor però amb la contundència d’una persona que sembla saber d’allò que parla.

Aquest llibre serà molt benvingut en totes les llars en les quals es vol explicar, justificar i defensar davant dels nens l’espoli de Palestina per part de l’estat d’Israel i la seva història de colonització i ocupació constant.

El llibre també va acompanyat del CD Homeeeeee per favooooooor! que recull els millors crits i les més brillants onomatopeies de la tertuliana en els diferents programes de ràdio i televisió on ha participat. Recomanem un ús moderat del CD, dóna molt mal rotllo.

 7.DIARI DEL GREC (LA CRUA REALITAT GREGA). -FER-SE POBRE, QUIN PAL!-

DIARI GREG 5 la crua realitat copia.indd

Sí amics, el Grec ho té molt magre! Cada dia és un mal de cap. A casa seva els pares no tenen feina i el subsidi està a punt d’acabar-se. Les noves retallades imposades per Europa han fet que hagi d’anar a l’institut només els dies parells. L’àvia no pren les medicines que li toquen, a la farmàcia només queden tiretes, benes i mercromina caducada.

El problema més greu és que el Grec sap que, faci el que faci, el seu futur passa per ser pobre. No tindrà oportunitats i com a molt s’haurà de conformar en servir als turistes europeus per quatre euros.

El llibre és un bany de realitat! I a més, serveix per anar introduint als nens d’aquí el que serà, si no hi posem remei, el seu futur.

8. I LOVE CUPCAKES (Magdalenes, nens i revolució!)

I cupÉs el secret més ben guardat de la CUP, el partit que agrupa l’esquerra independentista de Catalunya: la seva passió pels pastissos en general i pels cupcakes en particular. No hi ha assemblea que no se’n mengin i això fa grup, fa col·lectiu i crea lligams. El llibre ha començat a circular de manera clandestina en les assemblees dels cupaires. Sota l’aparença dolça de la seva portada s’hi amaga una bona dosi d’informació pràctica: com fer les millors pancartes, com  practicar la resistència pacífica, com dur a terme la desobediència civil o un manual amb les millors frases i sentències revolucionàries: la revolució serà pels nens o no serà!

9.EL SOSTRE DE COLORS

El sostre de colors

Des de fa un parell d’anys s’han posat de moda els llibres que tracten les emocions. Pares i mestres han descobert un nou concepte per treballar. Si hi ha un llibre estrella sobre aquest tema és El monstre de colors, d’Anna Llenas. 

Ara, impulsat pel Gremi de dissenyadors d’interiors de les habitacions de nens s’ha editat El sostre de colors. Un llibre que aclarirà d’una vegada per totes els colors que combinen bé entre les habitacions i les personalitats dels nens.

Si busquem la tranquil·litat del nen, el rosa, que és el color de les cel·les dels presos. Si el nen té força, el vermell. Si el nen és antiquat i una mica ranci, el blau. El gris pels que no es defineixen, els de ni fu ni fa. I així amb tots els colors.

10. ECONOMIA EN COLORS PER A NENS SENSE ESCRÚPOLS, per Xavier Sala i Martín

Economia en colors

Qui lidera el capitalisme? Empresaris, banquers i polítics sense escrúpols que en el seu moment van ser nens. Què necessita el capitalisme? Formar els nens que apunten maneres.

Xavier Sala i Martín, l’economista neoliberal català, defensor del capitalisme salvatge i que per  a sorpresa de molts cau bé a la classe treballadora, ens explica l’economia com si fóssim curts i ens diu a la cara que no som una altra cosa que pàries dels sistema capitalista i contents que hem d’estar!

Economia en colors per a nens sense escrúpols és un llibre per a tots aquells nens que ja de petits comencen a despuntar: el típic nen que ven els seus dibuixos, el que sap negociar en benefici propi l’intercanvi de cromos, aquell líder que decideix a què es juga a l’hora del pati i fins i tot el nen que es fa respectar a base d’amenaces i garrotades. A tots aquests nens el capitalisme els està esperant amb els braços oberts i els hi té reservat un lloc destacat en la seva jerarquia.

3118322786_83f9993cf0_o

TRES HOMES EN UNA BARCA (per no parlar del gos), de Jerome K. Jerome

14 oct.

IMG_2283

És una evidència que tots tenim el nostre propi sentit de l’humor, allò que a un li fa molta gràcia a un altre li sembla una xorrada. A mi un dels que més m’agrada és l’humor que es genera amb els amics. La confiança i les experiències compartides es porten al terreny de l’humor i això crea uns lligams, unes complicitats i uns codis de fidelitat que em fan immensament feliç.

Tres homes en una barca (per no parlar del gos), de Jerome K. Jerome irradia aquest humor entre amics. Va ser publicada el 1889 i l’autor es va inspirar en el viatge de noces que havia fet. Narrada en primera persona, l’autor va substituir la dona pels seus dos millors amics (en el llibre George i Harris i un gos, en Montmornecy). Humor blanc i balsàmic en les peripècies d’aquests tres amics… per no parlar del gos.

Jerome K. Jerome narra els 100 kilòmetres de viatge en barca remuntant el curs del Tàmesi entre Kingston i Oxford. L’excusa per fer-ho? L’estrès laboral i la malaltia emocional. Quins tres, aquests! Abans de Woody Aleen ja estava Jerome K. Jerome per fer broma sobre la salut i els atacs hipocondríacs.

A la recerca de la pau espiritual i d’una vida sana els excèntrics amics seran protagonistes de diferents converses hilarants, anècdotes esbojarrades, extravagàncies variades i calamitats d’artifici. Tres amics, però també tres dropos majúsculs! Un llibre molt anglès pel seu humor enginyós, d’ironia fina i de broma absurda però també pels temes que hi apareixen: la pesca, la cuina del país, les manies de la burgesia, la meteorologia i la navegació.

IMG_2286

La societat victoriana del moment va considerar el llibre una obra vulgar i el va menystenir. Tot i així el seu estil àgil, col·loquial, espontani i la ridiculització que es fa de les debilitats de la classe alta anglesa van fer fortuna entre els lectors i el llibre va ser un èxit total. Fins i tot va aconseguir que durant molt de temps s’augmentés el trànsit d’embarcacions pel Tàmesi emulant les aventures dels protagonistes de la novel·la.

The Guardian inclou el llibre en la llista dels 100 millors en anglès de tots els temps i Esquire en la de les novel·les més divertides de tots els temps. Des de la seva publicació s’han venut més de 50.000 exemplars. L’any 2000 Quaderns Crema la va publicar en català i aquest any ha estat l’editorial Blackie Books la que ha recuperat la traducció de Josep Marco i l’ha tornat a editar.

Terry Jones, un dels integrants dels mítics Monty Phyton, ha rebut el Premi Màquina del Temps del Festival de Cinema de Sitges 2015. Precisament el bloc El subratllat és meu, on hi podeu llegir una excel·lent crítica del llibre, recorda amb molt d’encert el llegat de l’humor d’en Jerome i la seva influència en en els guions dels Monty Python, les novel·les d’en Wodehouse o d’Evelyn Waugh.

L’humor és etern però, tal i com va respondre el conill a l’Alícia quan li va preguntar per la seva durada, a vegades tot just dura un segon. Vaig a trucar els amics, a veure si organitzem un viatge, una sortida o un sopar i tornem a generar segons eterns d’humor.

I a tu què et fa riure?

IMG_2282

Títol: Tres homes en una barca (per no parlar del gos)  Títol original: Three men in a boat (to say nothing of the dog)  Autor: Jerome K. Jerome  Traductor: Josep Marco  EAN: 978-84-16290-33-8 Format: rústega,  256 pàg. 18 euros.

 

CARSICK, de John Waters

16 set.

IMG_2253John Waters és l’entremaliat i juganer director de cinema americà que va triomfar els anys 70 amb pel·lícules independents. Entre l’underground i la sèrie B, sempre se li ha atorgat el pontificat del cinema trash. Les seves pel·lícules, corrosives, transgressores i divertides, van ser protagonitzades per criminals, convictes, actors porno i drag quens. Female Trouble, Polyester, Hairspray ( que el 2007 seria adaptada en una versió més edulcorada amb John Travota) o la llegendària Pink Flamingos (on la mítica Divine es menjava una caca de gos), són algunes de les seves pel·lícules més conegudes. Títols de culte amb fans i seguidors devots que el pas del temps ha multiplicat.

El 2012 va publicar el llibre Mis modelos de conducta i en el 2014 l’editorial argentina Caja Negra ha repetit amb Carsick. Podem complir anys, però si l’esperit és jove… Podem madurar, però si el cor és rebel… Podem fer-nos més conservadors amb l’edat, però si ens agrada viure perillosament… John Waters, amb 66 anys, va travessar els Estats Units des de Baltimore a Sant Francisco a dit l’any 2012. Carsick és el resultat d’aquest singular viatge de nou dies pel país.
IMG_2243CarsickEl llibre es divideix en tres parts. En la primera, El millor que podria passar, fantasieja amb tretze capítols positius, on el viatge és rodó i tot li surt bé. Un traficant de marihuana que decideix finançar els seus films, un apassionat de les carreres de cotxes amb curiosos desitjos sexuals, un policia addicte al popper o el transportista que coneix els paradors i clubs clandestins per a camioners (amb stippers, jocs d’apostes i alcohol gratis), són alguns dels personatges impossibles que recullen a Waters de la carretera i que fan del seu viatge una aventura divertida i plaent.

A la segona part, El pitjor que podria passar, l’autor escriu pensant en un viatge accidentat i desgraciat. John Waters en mans d’un assassí, un suïcida, un homòfob, un pervertit sexual, un extraterrestre sodomitzant o una animalista embogida, entre d’altres. Tretze capítols terrorífics amb diferents maneres de passar-ho molt malament.

La tercera part ens desvetlla en vint-i-un capítols El que realment va succeir, el seu viatge real fent autoestop. Aquí els protagonistes són els conductors, gent força normal unida per l’altruisme d’ajudar a un autoestopista, pel risc de pujar al seu vehicle una persona estranya i per ser el centre de la mirada humana i antropològica d’un John Waters enginyós, intel·ligent i molt subversiu.

Grangers, fans, un veterà del Vietnam, un miner, un jove republicà, el directiu d’una cadena de botigues, una mare que porta el fill a la guarderia i fins i tot el grup de música indie Here we go magic són alguns dels conductors reals que el van ajudar a aconseguir el seu objectiu.

John Waters a la carretera. Única foto del seu viatge en el llibre.

John Waters a la carretera. Única foto del seu viatge en el llibre.

Carsick és diversió assegurada. Les pors i els dubtes previs al viatge, que John Waters reconeix en el pròleg, es canalitzen de manera extraordinària a través d’una narració descarada i llibertina. Contes trash servits pel rei de la immundícia! La delicadesa d’una bossa de cocodril, un bigoti perfilat, cremes La Mer i calçotets d’un sol ús barrejat amb els hotels barats, les cadenes de menjar ràpid, la llarga espera a la carretera i les hores sota la pluja. I mentre el polze demana que algú s’aturi un cartell de cartró anuncia End of to West, San Francisco o I’m not a psycho.

El llibre va ple d’anècdotes i curiositats relacionades amb el món del cinema. Ens parla d’actors, de directors i d’un munt de pel·lícules. Sempre encuriosit per la sexualitat diversa de la gent, John Waters ens il·lustra amb termes de l’argot americà: bromance, blouse, trendsexual, heteroflexible, hippie-friendly… I finalment la música, en el llibre es citen nombrosos grups i cançons que són punxades a les ràdios dels vehicles i que serveixen per il·lustrar moltes de les situacions viscudes. (Aquí abaix podeu escoltar-les totes).

On hauríem de buscar Carsick si anéssim a la llibreria? Diferents seccions es disputarien el lloc. Viatges, cinema, literatura gai, ficció, humor? És la suma de tot això. Eps! però potser també hauríem de pensar en la secció d’autoajuda. Quina lliçó aprenem amb Carsick? “El que més por fa és quedar-se a casa i no sortir a veure el que hi ha fora. Això sí que és una cosa que hem de témer “, afirma John Waters en aquesta entrevista en el País. Doncs som-hi! Ets una persona sedentària? Ets casolana? Els teus hàbits són inamovibles? Pots començar llegint el llibre. Quedaràs rendida al seu esperit. L’aventura és contagiosa.

1.Hitchhike by Marvin Gaye 2.Transfusion by Nervous Norvus 3.Looking at the World Through a Windshield by Del Reeves 4.The Giggler by Pat & the Wildcats 5.Loco Moto by Cornbread & Jerry 6.Witchdoctor by Alvin & The Chipmunks 7.Chaingang by Bobby Scott 8.Traveling Boogie by Zeb Turner 9.Swinging Down the Lane by Jerry Wallace 10.Hot Wheels by Stan Farlow 11.Flying Saucer Rock ‘n’ Roll by Billy Lee Riley 12.Surfin’ Bird by The Trashmen 13.Hitchhicker by Bobby Curtola 14.Bumming Around by Jimmy Dean 15.There Stands the Glass by Webb Pierce 16.Hichin’ and Hikin’ by Johnny Seay 17.You Are the Finger of God by The Addicts 18.Torture by Everly Brothers 19.Tofurky Song by Joanie Leeds 20.I am a Lone Wolf by Leon Payne 21.Riot in the Cell Block #9 by The Robins 22.Strychnine by The Sonics 23.Lonesome Drifter by Jericho Brown 24.Cross ties by Dale Hawkins 25.Baby Sitting by Buzz Cliford 26.Who killed teddy bear by Josie Cotton 27.Fangela by Here We Go Magic

Títol: Carsick  Autor: John Waters  Editorial: Caja Negra  Primera edició: 2014 Traductor: Matías Battistón  EAN: 978-987-1622-32-0 Format: rústega, 309 pàg,

%d bloggers like this: