Festival de literatura en 11 llibres. Bon estiu 2015!

29 jul

Festivalliteratura2015(1)

L’estiu i les seves vacances ens ofereixen un munt d’hores per davant. Hores que són or pels lectors avesats i que gaudim com no ho podem fer durant tot l’any. De fet un dels plaers és pensar i decidir els llibres que ens acompanyaran durant l’estiu. Ja tens decidits els teus? Quines novel·les llegiràs?

Què ens motiva a triar una novel·la i no una altra? Ens pot agradar l’autor, un bon amic amb el que tenim afinitat ens l’ha pot recomanar, potser hem llegit una bona ressenya o el nostre llibreter preferit ens l’ha aconsellat. A vegades escollim a partir del gust pel tacte del llibre, per la portada, per la seva enquadernació o pel seu títol… La d’avui és una ressenya d’il·lusions: els onze llibres que m’agradaria llegir aquest estiu i per quina raó han estat triats.

Arriben les vacances d’estiu. Amb la ressenya d’avui ens acomiadem fins el proper 16 de setembre. Molt bones vacances a tothom i molt bona lectura!

1.MEMÒRIA DEL BUIT, de Marcello Fois (Periscopi)

Festival 2015 1

Moltes ganes de llegir les proeses d’en Samuele Stocchino, el tigre d’Ogliastra, el bandoler més buscat de Sardenya. Una història de venjança post Primera Guerra Mundial. Els que l’han llegit asseguren que és bona literatura, amb bellíssimes descripcions i propera a la tradició oral. L’amic Carles Peña, de la LLibreria l’Illa me la va recomanar i com sempre estic segur que serà una bona tria. 

Més informació: Edicions Periscopi, Albert Sánchez Piñol a Núvol, Xavier Serrahima a El Racó de la paraula.

2. LA LUZ QUE NO PUEDES VER, d’Anthony Doerr (Suma de letras)

Festival 2015 2Un d’aquells llibres en els que esperes trobar aventures, personatges meravellosos i històries de pel·lícula. Tot ben farcit amb bona literatura. Premi Pulitzer 2015 i un munt de bones crítiques. A més, és d’aquelles novel·les que mols lectors l’estan llegint a partir de la famosa recomanació boca-orella.

Més informació: Me gusta leer, El Huffington Post, Mi estantería.

3. LA VENEDORA DE PARAULES, de Séchu Sende (La Magrana)

Festival 2015 3Tinc el llibre dedicat a casa, des que la Mònica Boixader, amiga i traductora del llibre, va fer la presentació el 28 de maig. Quaranta-dos relats breus, irònics, poètics i amb mala llet. Tot plegat per parlar de la llengua amb la mirada combativa del lingüista i autor gallec Séchu Sende. Serà un llibre fantàstic. Tots els contes que va llegir la Mònica Boixader el dia de la presentació van ser boníssims.

Més informació: La Magrana, Francesc Ginabreda a Núvol, Joan-Lluís Lluís a El Punt Avui

4. LA CASA DE LAS MINIATURAS, de Jessie Burton (Amsterdam / Salamandra)

La casa de les miniatures 1Festival 2015 4Novel·la històrica ambientada a l’Amsterdam de finals del segle XVII.  Els seus lectors expliquen que una rèplica de la casa en miniatura és el regal de bodes que fa Johannes Brandt a la seva dona Nella Oortman. Ella l’haurà d’omplir amb les figures creades per una miniaturista que ha trobat per atzar. Poc a poc, la casa serà la clau d’una sèrie d’inquietants revelacions… Pinta bé, oi?

Més informació: Salamandra, Ara llibres, David Morán a l’ABC.

5. COMO SI MASTICARAS PIEDRAS, de W.L. Tochman (Libros del K.O)

Festival 2015 6

Després de la guerra de Bòsnia, WL Tochman va acompanyar la doctora forense Ewa Klonowski  i a les famílies dels desapareguts en la seva recerca de la veritat. El resultat és aquest duríssim llibre que ens parla de la les conseqüències de la guerra dels Balcans: el dol, el perdó, els desapareguts… 

«El estilo de Tochman es lapidario y potente». The New York Times. «Devastador y lúcido». The Guardian. «Por encima de sus virtudes estilísticas, que las tiene, Como si masticaras piedras es bonita y necesaria porque se interesa por los vivos que sobrevivieron a tanta muerte». 20 minutos.

Més informació: Libros del K.O., Jot Down, El periódico de Aragón

6. EL CURT ESTIU DE L’ANARQUIA, d’Hans Magnus Enzensberger (Virus / Anagrama)

Festival 2015 7El corto verano de la anarquíaL’havia llegit en castellà, en l’edició d’Anagrama, però aquest estiu repetiré. Un llibre dels anys setanta que aquest any ha estat traduït al català per l’Anna Soler Horta, i editat per Virus Editorial. El llibre és la biografia de  l’anarquista Buenaventura Durruti (1896-1936), un mite de l’anarco-sindicalisme i de la revolució llibertària durant la Guerra Civil espanyola. Un llibre apassionant, brutal, impressionant. Impossible no simpatitzar pel món llibertari i per l’anarquisme un cop l’hagis llegit. Salut!

Més informació: Vilaweb, CGT, Mil dimonis

7. MIERDA DE CIUDAD, de Giuseppe Aricó, José A. Mansilla, Marco Luca Stanchieri (Pol·len edicions)

Festival 2015 9Ho cantaven els Kortatu als anys 80 i ara Pol·len edita un llibre amb el mateix títol. Un estudi, diferents reflexions i moltes aportacions al voltant del disseny de les ciutats i la seva submissió a la lògica neoliberal. Esperit crític i apostes trencadores. La millor ciutat? La que lluita.

Més informació: Observatori d’Antropologia del conflicte urbàManuel Delgado a El País.

 

8. ALGÚ, d’Alice McDermott (Minúscula / Libros del Asteroide)

Copia de Copia de Copia de AlgúAlguienÉs fantàstic que et recomanin un bon llibre. L’amiga Eva Portell, llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers i una lectora voraç, va ser la primera persona que em va parlar d’aquesta meravella de llibre. Ho dic per què ja l’he llegit i us el recomano totalment. Que bé que escriu l’Alice McDermott! La història d’una vida, la de Marie Commeford. La història de Brooklyn com mai l’has vist. Deliciosa!

Més informació: Libros del Asteroide, Minúscula, Devoradora de libros

9. NO ESTÁ SOLO, de Sandrone Dazieri (Alfaguara)

51CikmwWsuL._SX309_BO1,204,203,200_En un estiu lector cal una novel·la negra. N’hi ha tantes i de tant bones! He escollit aquesta. Els amics Ferran Yaniz, comercial del distribuïdor de llibres SGEL i el Jordi Moles de Random-House Mondadori se l’han llegida i els hi ha encantat. És la primera novel·la traduïda al castellà de l’autor italià Sandrone Dazieri, un escriptor ara popular que es va dedicar a escriure després d’abandonar la carrera de cuiner. Un trhiller molt ben cuinat!

Més informació: Culturamas, El confidencial, Cargada con libros.

10. TRES HOMES EN UNA BARCA (PER NO PARLAR DEL GOS), de Jerome K. Jerome (Blackie Books)

Tres homes en una barcaMe’l va recomanar i també regalar el Raúl Sánchez-Serrano. Em va assegurar que es tracta “d’un llibre que de ben segur farà del teu estiu quelcom divertit, lleuger, fresc i molt rialler. No és novel·la actual, però és de la bona, com tu dius, i atemporal, un clàssic de l’humor imprescindible (i que per fi hem rescatat del calaix per publicar-lo també en català després de 15 anys de la darrera edició per Quaderns Crema)”. Doncs ja ho sabeu amics, a llegir!

Més informació: Blackie Books, Entre montones de libros, The Jerome K. Jerome Society.

11. CARSICK, de John Waters (Caja negra)

tapa waters okEl dia que vaig veure la pel·lícula Pink Flamingos vaig flipar. Després vaig veure més pelis de John Waters i la seva troupe… i de forma irregular però sempre amb entusiasme he anat seguint la seva trajectòria. L’editorial Caja Negra publica el llibre Carsick, en el què el mític director de cinema explica el seu viatge des de Baltimore fins a San Francisco fent autoestop i amb un cartell que hi diu: No sóc un psicòpata. En el llibre Waters explica el mateix viatge i les anècdotes que li succeeixen des de tres punts de vista: en positiu, en negatiu i sent fidel a la realitat. Enginyós, com sempre!

Més informació: La caja negra, Entrevista John Waters a El País, Walden

Festival final ressenya

LA NOIA DEL TREN, de Paula Hawkins

15 jul

IMG_2056

És el llibre d’aquest estiu, tot i que l’espectacular xifra de vendes farà que, molt probablement, sigui la novel·la més llegida de l’any. J.M. Plaza assegura en El diari El Mundo que des de que es tenen dades editorials un llibre mai s’havia venut tant en tant poc temps. Ni ‘El código da Vinci’, ni ‘Harry Potter’, ni ‘Cincuenta sombras de Grey’… Arriba la traducció d’un llibre amb cinc milions d’exemplars venuts en pocs mesos, més de vint setmanes a la llista dels llibres més venuts del New York Times i els drets venuts per fer l’adaptació al cinema. La noia del tren és ara mateix una màquina de fer diners, és el llibre que els lectors es recomanen apassionadament i que moltes editorials desitjarien tenir per quadrar en positiu les vendes de l’any. Les afortunades han estat La Campana en català (amb traducció d’Imma Falco) i Planeta en castellà (amb traducció d’Aleix Montoto).

N’hi ha per tant? A veure, el llibre enganxa molt. Les patates de bossa porten potenciadors del sabor, substàncies aromatitzants i edulcorants que ens creen certa addicció, no? Doncs La Noia del tren també conté ingredients com el ritme, les sorpreses, els girs narratius, l’atmosfera misteriosa, etc. que fan la seva lectura ràpida, entretinguda i plaent fins el final. Sí, La noia del tren entraria en l’etiqueta de best-seller. Llegir-lo és com fer el vermut del diumenge amb la cervesa, les olives i les patates de bossa… Cada dia no, però de tant en tant, ens ho passem bé amb el glutamat, la proteïna hidrolitzada i l’àcid màlic.

IMG_2054

Quan llegia La noia del tren pensava en les pel·lícules dels diumenges a la tarda. Aquells melodrames plens de perversions amb un reguitzell de personatges malignes: les sogres embogides, els marits pertorbats, les mainaderes psicòpates, el pare violador i les esposes maquiavèl·liques. Però la realitat supera la ficció! Charles Bukowski explica en La senda del perdedor, el llibre autobiogràfic sobre la seva infància, com el seu pare marxava cada dia al matí i tornava a la tarda. Feia creure que anava a treballar, però en realitat no hi ha anava, estava amb els amics, als bars, emborratxant-se… Doncs bé la Rachel, la protagonista de la novel·la, fa el mateix. Cada dia agafa el mateix tren al mati per anar a Londres a treballar i torna amb el tren de la tarda. En realitat no treballa però és incapaç d’explicar-ho a la seva companya de pis. El problema més greu que té però, és que és alcohòlica i perd la memòria quan va molt trompa. De fet els problemes amb la beguda van a més des de que s’ha separat d’en Tom, el seu ex.

El cas és que en aquests viatges diaris la Rachel observa per la finestra i es munta històries i fantasieja sobre allò que veu. Quan el tren s’atura cada dia en el mateix semàfor vermell, per la finestra pot veure els jardins de darrere d’un seguit de cases. En una d’elles hi viu una parella en la que la Rachel projecta les seves mancances. Els hi ha posat nom i tot, per a ella són la Jess i el Jason, la parella perfecta que representa la felicitat i per tant tot el que ella no té, el què ha perdut, i el què podria haver tingut. Un d’aquests dies observa una cosa diferent, un detall, un fet que trenca la monotonia i que serà el detonant d’una trama enginyosa i pertorbadora. Un thriller psicològic que evidentment recorda La finestra indiscreta però també Vertigen (D’entre els morts) un altre de les gran pel·lícules d’Alfred Hitchcock.

IMG_2075

Paula Hawkins (Zimbabwe, 1972), és periodista i fa sis anys que va deixar la premsa per dedicar-se als llibres. Va escriure una sèrie de novel·les romàntiques per a dones, que va signar sota pseudònim. Segons Hawkins no em convencien les històries i em vaig proposar escriure la novel·la que a mi m’hagués agradat llegir. El resultat és La noia del tren.

La noia del tren és un llibre perfecte per encarrilar la lectura. Jo crec que ho farà passar molt bé als lectors que llegeixen poc i que pot complaure els més exigents. Una de les millors virtuts d’aquest llibre és que fa lectors. Si fa temps que no llegeixes, si et costa que un llibre t’atrapi, si fa temps que ho intentes i no passes de la pàgina cinquanta… prova-ho amb aquest. Complirà les teves expectatives.

Avui he fet un vermut. Fa setmanes que no havia tingut possibilitat de fer-lo. Les patates de bossa sabien a glòria!

Títol: La noia del tren Títol original: The girl on the train  Autora: Paula Wawkins Traductora: Imma Falco Editorial: La Campana EAN: 978-84-16457-00-7  Format: rústega, 464 pàg. 19.50 euros

LA QUARTA PARET, de Sorj Chalandon

2 jul

IMG_2035Sorj Chalandon (Tunis, 1952) és periodista del setmanari satíric Le Canard Enchaîné, però durant vint anys va treballar per al diari Libération com a corresponsal de guerra. Chalandon afirma que la guerra et roba trossos de tu mateix, així que han d’haver-hi petites parts del seu cor escampades per diferents països com Iran, Iraq, Somàlia i Afganistan. Sobre la seva experiència a Irlanda del Nord ja va escriure la recomanable novel·la Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de la Novel·la de l’Acadèmia Francesa) i publicada per Edicions de 1984. A principis de 2015 l’editorial catalana ha repetit amb la seva última novel·la i ha inaugurat la traducció al castellà amb el segell Entre ambos. Es tracta de La quarta paret, traduïda del francès per Josep Alemany i Premi Goncourt dels Instituts 2013.

Samuel Akunis, el grec que va immigrar a França fugint de la Dictadura dels Coronels, és un assenyat i respectat militant d’extrema esquerra que es troba postrat al llit a les acaballes de la seva vida. És l’any 1982 i en Sam encarrega al jove Georges, el seu amic i company de militància, que dugui a terme el projecte teatral que ell va començar però que la mort imminent farà que ja no pugui acabar. Es tracte de representar l’Antígona de Jean Anouilh a Beirut. La capital del Líban és el centre d’una guerra civil que enfronta les diferents comunitats religioses del país. L’objectiu és que l’obra de teatre es representi amb actors de les diferents ètnies i religions del país: xiïtes, palestins, cristians, drusos i maronites. Es tracta d’un acte de pau i d’aturar el conflicte bèl·lic ni que sigui mentre dura la representació de la peça teatral.

IMG_2048

Amb la publicació de La quarta paret, Chalandon ha aconseguit expressar el patiment, el crim, la mort, les llàgrimes i la ràbia que guardava dins seu des de que va cobrir la guerra del Líban a principis dels anys vuitanta. El periodista va ser testimoni de la massacre de Sabra i Xatila i segons afirma en aquesta entrevista a El Periódico encara ara té les imatges de l’horror presents. Una experiència colpidora que l’escriptor narra en el llibre de manera extraordinària. En la novel·la la cruesa, la impunitat i la bogeria guanyen per golejada a l’esperança, la noblesa i la humanitat. Una tragèdia en tota regla.

Chalandon reviu en el personatge de Georges i fa un repàs a la seva militància d’extrema esquerra. Durant els anys setanta va formar part d’un moviment revolucionari francès que es va armar, igual que les Brigades Roges a Itàlia o la Fracció de l’exèrcit Roig a Alemanya. Ho explica en aquesta entrevista al Diari Ara. En el fons, aquests dos fets, la militància política radical i la feina de corresponsal de guerra, articulen el motor de tota la novel·la: que és una profunda reflexió sobre l’home i la violència. Es pot legitimar l’ús de la violència com a mitjà per aconseguir objectius, siguin justos o no? És l’ésser humà intrínsecament violent? Quines alternatives tenim per defensar la justícia i la pau sense l’ús de la violència?

IMG_2029En els moviments socials d’extrema esquerra et trobes gent de tot tipus. Hi ha persones que aproven obertament l’ús de la violència i tenen tot un protocol per defensar-la i justificar-la. Les reflexions que tenen en Sam i en Georges sobre com encarar la lluita i la revolució formen part d’un etern debat. La fi justifica els mitjans? A vegades defensar aquesta famosa sentència atribuïda a Maquiavel té a veure amb l’edat i amb la maduresa. En el llibre en Sam, que ja és una persona gran i ha bregat en mil batalles ha deixat enrere la ingenuïtat política que representa en Georges. Una cosa és la militància armada i una altra és la guerra… Com es resisteix a la venjança quan t’han matat la família, quan t’ho han pres tot? La bèstia salvatge que tots portem dins és de la que ens parla en Sorj Chalandon en La quarta paret.

La quarta paret és un llibre absolutament recomanable. Quan el vaig acabar tenia la sensació d’haver llegit una novel·la boníssima però plena de desesperança i amb cap marge de confiança sobre l’ésser humà. Ha estat després, llegint les entrevistes a l’autor, com aquesta a Vilaweb que li he pogut donar la volta i entendre el que pretenia Chalandon: No he escrit aquest llibre perquè estigués trist, sinó per matar el que representa tot allò que hi ha de barbar dins meu. L’he escrit per comprendre quin hauria estat el meu avenir si m’hagués quedat allà. La meva part lluminosa és Sam i la fosca és Georges.

Sorj Chalandon ha escrit La quarta paret per aturar l’addició a la guerra. Per aturar la màquina de la injustícia, què fem? Recorda, tu ets el futur i el futur és ara. La gent té el poder.

La quarta paret  Títol original: Le  quatrième mur  Autor: Sorj Chalandon  Traductor: Josep Alemany Editorial: Edicions de 1984 (català) Entre ambos (castellà)  Primera edició: gener de 2015  EAN: 978-84-15835-50-9 Format: rústega, 304 pàg. 20 euros

EL GRAN JOAN, d’Antoni Ferrando Arjona

17 jun

IMG_1999

Qui són els trepes del teu poble? Quants arribistes polítics coneixes a la teva ciutat? Quanta gent s’ha lucrat aproximant-se al poder i s’ha arrossegant sense escrúpols per una subvenció, per una regidoria o per una feina? Tots en coneixem alguns. I que no us enganyin amb allò de “tu en el seu lloc faries el mateix”. Robar i corrompre’s és el més fàcil. El més difícil és haver-se mantingut íntegre.

Fa una estona el Gran Wyoming ha rematat en un dels seus populars gags humorístics amb un “sí amigos, los noventa fueron años de exceso”. Un excés i una dècada present en el El gran Joan on la cultura de la corrupció política i l’especulació del totxo aflora de manera escandalosa. Els Jocs Olímpics de Barcelona com a tret de sortida, després les misèries i els tripijocs de CIU i el PSC com un constant espoli mafiós de Catalunya i finalment una contínua anada i tornada a la dictadura per recordar-nos d’on venim. Els anys 90… amb la generació que s’anava a menjar el món i resulta que va ser engolida pels polítics catalans de comarques i els llepes ambiciosos. Res que no sapigueu. El gran Joan, la novel·la de l’Antoni Ferrando Arjona (Barcelona, 1967) està tant ben escrita  que converteix en divertida, profunda i propera, la nostra trista història de nous rics en democràcia.

IMG_1990

La història està narrada en dues èpoques diferents. En l’actualitat en Pere Sánchez canvia els bolquers de la seva filla, intercanvia missatges pel mòbil amb la seva dona i corregeix els exàmens del seus alumnes. Una vida resolta i avorrida. Però no sempre va ser així. Una postal d’un Joan Font radiant acompanyat de dues dones a cada braç ha trencat la monotonia dels seus dies. Amb la postal rep també un sobre amb el manuscrit d’una novel·la sobre la guerra civil espanyola. En l’intent de llegir el manuscrit, en Pere Sánchez explica en passat el que probablement varen ser els millors anys de la seva vida. 

En Joan Font és l’hereu d’una magnífica fortuna. Una vida regalada que, entre els abundants diners i Cal Coronel (la casa pairal de la seva família), aprofita entregant-se amb gust als seus hàbits més plaents: dones, vi, viatges, tabac i menjar. Tot un personatge, que té repertori per sentenciar sobre les feministes, els polítics, els funcionaris, els patriotes o fins i tot els burgesos catalans que van fer fortuna amb el tràfic d’esclaus. En definitiva, un home ric que se’ls gasta i s’ho passa d’allò més bé. Individualista, masclista i classista té, però, un interès ferm per la cultura i el neguit d’escriure la novel·la definitiva sobre la guerra civil espanyola. Podeu llegir els seus tuïts aquí.

És aquí on entra el personatge d’en Pere Sánchez. Recent llicenciat i sense gaires expectatives laborals va acceptar l’oferta d’en Joan Font d’instal·lar-se a Cal Coronel per tal d’ajudar-lo en l’escriptura del llibre. D’aquesta relació laboral en sorgí una altra propera a l’amistat. Vida adinerada, consells irreverents sobre les relacions de parella… un Quixot més encertat del que us penseu i un fidel escuder que intenta prendre decisions encertades que el portin a un equilibri emocional. 

A la novel·la ni Cal Coronel s’escapa de ser reconvertit en un Hotel i les seves terres, que donaven fruites i verdures, en totxo turístic.

A la novel·la ni Cal Coronel s’escapa de ser reconvertit en un Hotel ni les seves terres, que donaven fruites i verdures, en totxo turístic. Una realitat present a tot el país. A la foto la Masia de Can Banús de Santa Perpètua de Moguda ofegada per carreteres i edificis d’oficines.

M’agrada molt el to incrèdul que transmet la novel·la, així com de no creure en res o de creure en alguna cosa tan pura que no podrem tenir mai. Boníssim el Joan Font i les seves sentències d’home desenfeinat  que veu venir els altres quatre hores lluny. En Pere Sánchez? Al cap i a la fi podem ser qualsevol de nosaltres amb les nostres lluites diàries. L’escriptura d’Antoni Ferrando Arjona és senzilla i directe, sense contemplacions. Havia escrit Guia de Praga (La Magrana) i el llibre d’humor Per què tot és una merda? (Ara Llibres), però El gran Joan és la seva primera novel·la i amb ella ha aconseguit guanyar el Premi Primum Fictum 2015. Diuen que totes les primeres novel·les són autobiogràfiques i Vicenç Pagès Jordà també ho afirma en la seva recomanable ressenya sobre El gran Joan a El periódico.

El gran Joan és com la bufetada que et donen quan ets petit amb l’objectiu de no tornar a cometre aquella estúpida malifeta infantil, però en la novel·la la bufetada és tan gran i hi ha tanta mala llet que en acabar-la tens la sensació que tot està perdut. De tant en tant però, llegir una bona novel·la com El gran Joan et serveix per tornar a recol·locar-te en la teva realitat.

Títol: El gran Joan  Autor: Antoni Ferrando Arjona Editorial:  Librooks  Primera edició: març de 2015  Format: rústega, 218 pàg. 18 euros.

 

EL PRODUCTOR ACCIDENTAL, de Pau Subirós

4 jun
Neus Ballús va definir La Plaga com un western contemporani. Iurie Timbur, Raül Molist i Sidro Molist són els pistolers més ràpids de La Plaga.

Neus Ballús va definir La Plaga com un western contemporani a Núvol. Iurie Timbur, Raül Molist i Isidre Molist, els pistolers més ràpids de La Plaga, llegint El productor accidental.

Pensava que seria un llibre molt tècnic, d’aquells que estan orientats als professionals del món de la producció. Sí, el llibre fa recomanacions i dóna consells però El productor accidental és molt més que tot això.

El productor accidental està molt ben escrit. Tot i que el llibre està inclòs a Crónicas, la secció d’assaig de l’editorial Anagrama, es llegeix com una novel·la. A partir d’un esplèndid jo narratiu d’en Pau Subirós (Barcelona, 1979), el seu autor, ens l’imaginem a ell com a protagonista del llibre i a la resta de l’equip tècnic com a personatges de la seva història. És com si un amic ens estigués explicant una aventura meravellosa, amb un to a mig camí entre la confessió i la seva pròpia estupefacció. Si heu llegit L’antropòleg innocent, de Nigel Barley, hi trobareu algunes similituds. La més important, la ingenuïtat com a estratègia narrativa per abocar en el llibre la sorpresa, la informació i les anècdotes amb les que es troba.

El productor accidental és una biografia ficcionada i el resultat ha estat extraordinari. De fet es llegeix d’una tirada, perquè enganxa moltíssim. És impossible resistir-se al to narratiu del llibre, un cop començat desitjareu tenir temps per dedicar-lo a la seva lectura. En Jorge Herralde, editor d’Anagrama, va rebre el manuscrit d’El Productor accidental un divendres i el dissabte ja es va posar en contacte amb l’autor per publicar el llibre. Queda tot dit!

Sidro Molist

Isidre Molist, pagès i actor a La Plaga llegint El productor accidental a Gallecs.

El Productor accidental seria el making of de La Plaga, allò que va passar darrere de les càmeres mentre es creava, es rodava, es produïa i es distribuïa… combinat amb els comentaris i les reflexions enginyoses del seu autor sobre el món cinematogràfic.

En Pau Subirós explica en el llibre la seva experiència com a productor de La Plaga, la seva primera pel·lícula. Un recorregut que va des del moment en què la Neus Ballús, directora de La Plaga, comença a gestar el projecte fins que la pel·lícula dóna la campanada en la VI edició dels Gaudí i es converteix en la revelació de l’any emportant-se els premis a millor pel·lícula, director, guió i muntatge.

Sí, el Pau Subirós és el productor accidental, en el sentit que s’ha vist arrossegat o implicat d’una manera inesperada o no prevista en l’extraordinària aventura de produir La Plaga. Però també era la persona ideal per fer-ho. Ell i la Neus Ballús són parella i treballen junts en l’empresa de producció audiovisual El Kinògraf. Productor i directora encaixen en la teoria que relaciona l’amor i la creació artística. Segons Jordi Batlló (professor de màster dels dos creadors) les relacions sentimentals s’emmotllen bé amb el treball creatiu.

Iurie Timbur llegint El productor accidental acompanyat de la bicicleta que va utilitzar a La Plaga.

Iurie Timbur llegint El productor accidental a Gallecs acompanyat de la bicicleta que va utilitzar a La Plaga.

El productor accidental és una aposta sincera i honesta que conté una bona dosi de generositat. En el llibre l’autor comparteix situacions, decisions i secrets que potser un altre productor s’estimaria més ocultar o guardar al fons de l’armari. Per exemple, La Plaga va haver de ser muntada tres vegades fins que Luciano Rigolini (una de les persones que tenia poder per suggerir-hi canvis) va donar-hi el vist i plau amb el seu E un buon film! O per exemple la seva incursió en el luxe i en la part més frívola dels Festivals cinematogràfics serveix per fer comentaris demolidors com aquest: Nos habíamos acostumbrado a la opulencia, pero sólo nos la podíamos permitir sin nos invitaban. Lo nuestro era el lujo por cuenta ajena. No perdre la perspectiva, defensar un esperit crític i saber mantenir l’equilibri, això també hi està present en tot el llibre.

El Productor accidental ens endinsa en el rodatge de la pel·lícula (com es va rodar l’escena de la pluja o la gravació de la Maria Ros a la dutxa de la residència que va ser repetida 8 vegades), ens explica decisions importants que es van haver de prendre (com la de començar a gravar l’estiu del 2011 sense tenir els diners suficients per fer-ho o la necessària reescriptura del guió per adaptar-lo a les noves situacions), comparteix certes intimitats (com la convivència de l’equip a un pis de Martorelles mentre dura la gravació o la relació sentimental i professional del Pau Subirós i la Neus Ballús), i també moltes anècdotes del seu pas pels festivals cinematogràfics de tot el món (quan es troben les activistes de Femen a l’estrena de La Plaga a la Berlinale 2013 o les diferents situacions de glamour associades al món del cinema).

Raül Molist llegint El Productor accidental davant del camp de patates sembrat a Gallecs i sobre el seu cotxe utilitzat a La Plaga.

Raül Molist llegint El Productor accidental davant del camp de patates sembrades a Gallecs i sobre el seu cotxe utilitzat a La Plaga.

Després de la lectura d’El productor accidental encara m’he reafirmat més en la meva teoria de l’èxit de La Plaga. Crec que és el resultat d’una cadena d’actes d’amor i d’empatia de la gent que hi ha participat en el projecte. En el llibre, de fet, s’explica que la motivació principal de la Neus Ballús per fer la pel·lícula es basa en el seu enamorament per Gallecs. Aquesta “cadena d’amor” passa per la seva manera de treballar i això ha comportat que els actors fossin persones reals relacionades amb Gallecs. Per aconseguir això, hi ha d’haver una feina prèvia per establir-hi relacions molt properes d’amistat. En aquest sentit el llibre també ens parla dels seus actors i de l’amor que té per exemple en Raül Molist per la terra i que constitueix la seva gran passió o la relació d’amistat, d’empatia i de profund amor que van compartir la Neus Ballús i la Maria Ros.

Durant la lectura del llibre veurem més exemples d’aquest tipus, com quan la parella va a Lisboa per aconseguir el suport econòmic dels executius dels canals de televisió. La conclusió que en treuen d’intentar vendre la pel·lícula a través d’un pitching (set minuts per presentar i set més perquè els finançadors facin preguntes i comentaris), és que la clau resideix en que “alguno de los presentes se enamore del proyecto y decida convencer a sus compañeros”.

Aquesta cadena es tanca amb els espectadors. La Plaga ha aconseguit que molts de nosaltres, simpatitzem, ens emocionem i ens sentim molt propers pel món que queda retratat a la pel·lícula. Si això els ha passat als espectadors d’arreu del món, imagineu pels que som de Mollet del Vallès i de la comarca. La Plaga ens l’hem fet nostre i ens sentim orgullosos del seu èxit.

IMG_1961

Títol: El productor accidental  Autor: Pau Subirós  Editorial: Anagrama  Primera edició: març de 2015  EAN: 978-84-339-2607-4  Format: rústega, 196 pàg. 16.90

 

%d bloggers like this: