LITERATURA I BICICLETA. 7 llibres per fer la volta al món sense sortir de casa.

21 mai

IMG_1804

La generació beat, que Jack Kerouac va popularitzar en el seu famós llibre A la carretera, utilitzava els trens de mercaderies i l’autoestop per recórrer els Estats Units. Tom Wolfe va immortalitzar el mític viatge en autobús de Ken Kesey i la seva tropa hippie sota els efectes de l’LSD en el llibre Ponche de ácido lisérgico.  La motocicleta però, és amb diferència el mitjà de transport que més associem al viatge interior i a la recerca de la llibertat. Des del Che Guevara, que va deixar escrit Diarios de motocicleta (el fantàstic llibre de formació social on relata el seu viatge per Amèrica del Sud) a El zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta, de Robert M. Pirsig (tot un tractat filosòfic a partir del viatge que fan un pare i el seu fill en moto). 

Avui la protagonista és la bicicleta. L’ecologisme, l’esforç, una recerca més introspectiva o espiritual, l’acostament a altres cultures i l’autosuficiència són alguns dels valors que l’ús de la bicicleta ha incorporat en aquesta recerca per la llibertat que totes les generacions han buscat.

Avui publiquem Literatura i bicicleta. 7 llibres per fer la volta al món sense sortir de casa. Aquesta mateixa ressenya també la trobareu en el bloc Cultura Senderista. El seu responsable és l’Alfons Sánchez, que s’ha encarregat de la selecció dels textos i de la tria dels set llibres que avui ressenyem. Les fotos les he fet jo. Es tracta d’una col·laboració entre els nostres blocs, on únicament canvia la presentació que fem l’un de l’altre. Aquesta col·laboració és fruit de la nostra amistat i de la generositat de l’Alfons, que va acceptar la meva proposta per a ressenyar llibres que estiguessin relacionats amb el món de la bicicleta i els viatges.

Alfons Sánchez on fire!

Alfons Sánchez on fire!

Si algú pot parlar amb passió dels llibres i de les bicicletes, és l’Alfons Sánchez. La seva inquietud per la lectura el va portar de ben petit a llegir Jules Verne. Potser va ser com a conseqüència d’aquests llibres que després obria el congelador de la nevera i l’utilitzava per jugar amb els clicks de playmòbil, ben bé com si estigués al Pol Nord i deixant a anar la seva imaginació… El cas és que les coses passen, no perquè sí, sinó perquè al darrere sempre hi ha una història.

Sempre que parlo amb ell en porta alguna de cap. Està preparant una nova ruta per fer amb la bicicleta, està intentant convèncer algun col·lega per fer un viatge de cicloturisme a l’estranger o acaba de publicar una nova ressenya en el seu fantàstic bloc. Els paràmetres? Llibres, bicicleta, cicloturisme, rutes, aventura…

La rebel·lia associada a les motocicletes ha mort. Visca l’aventura, visca la literatura, visca la bicicleta!

1. VIAJAR EN BICI. Manual práctico de cicloturismo de alforjas. Alicia Urrea y Álvaro Martín. Ediciones Desnivel.

IMG_1829

Potser per començar aquestes ressenyes seria bo tenir una bona guia per emular als grans cicloturistes que porten anys viatjant pel món. I és que en planificar aquest desitjat viatge a bord de la nostra bicicleta ens assalten molts dubtes. Quants quilòmetres fer per etapa? Viatjar sol o en companyia? On dormir? Què portar a les alforges? On menjar? Quanta roba portar? Portar fogó per cuinar per ser autosuficient o anar de restaurant? Com portar la bici al tren, a l’autobús o a l’avió? Desenes i desenes de preguntes que ens fem cada vegada que planifiquem un viatge.

Visitem blogs, acudim al wikiloc a descarregar rutes i a preguntar, atraquem en fòrums a mà armada i sense pietat a altres cicloturistes que ja han realitzat aquestes rutes i com no, comprem alguna de les moltes guies de viatge que existeixen al mercat. Però per a mi un dels llibres imprescindibles que hem de tenir els que d’una o d’una altra manera ens dediquem al noble art de pedalejar amb alguns quilograms de més damunt de la bicicleta és el llibre Viajar en bici d’Alicia Urrea i Álvaro Martín (Edicions Desnivel), que són els responsables de la web rodadas.net. Si no l’heu visitat us la recomano encaridament que ho feu, és la comunitat més gran de parla hispana en quant a cicloturisme es refereix. Una molt bona manera de preparar el vostre primer viatge.

2. PEDALEANDO EL MUNDO. Aventuras de ciclo-viajeras. Pilar Tejera. Ediciones Casiopea.

IMG_1880

Pedaleando el mundo. Aventuras de ciclo-viajeras (Ediciones Casiopea) no és un gran llibre, tampoc conté grans històries, ni tan sols alguna gran gesta entre les seves línies que esmentar. Segurament us preguntareu perquè l’incloc en aquest article. Molt fàcil, perquè crec que és un excel·lent llibre per prendre com a punt de partida i per conèixer commovedores històries de diverses dones cicloturistes que han donat la volta al món amb la seva bicicleta al llarg de la història i del temps i que surten enumerades en aquestes pàgines.

És un llibre petit, de 93 pàgines, amb pròleg d’Alicia Urrea i molt fàcil de llegir ja que d’una asseguda te l’acabes. La guinda del pastís d’aquest llibre està en l’últim capítol, en el qual s’inclou un relat del llibre Pelegrines pel camí de Sant Jaume i on Marie-Christine Bricard, una bicigrina que ha realitzat diverses vegades el camí de Sant Jaume, l’explica en primera persona.

3. ÁFRICA, UN VIAJE DE CUENTO. Salva Rodríguez. Autoedició.

IMG_1855

El 24 de gener de 2006 Salva Rodríguez surt de Granada amb la intenció de donar la volta al món muntat en la seva bicicleta i portant a les seves alforges alguns quilos de roba, un sac de dormir, una tenda, eines i tones d’il·lusió, motivació i incertesa. Àfrica, un viaje de cuento és la història dels seus 800 dies d’aventura en el continent negre.

Salva Rodríguez plasma amb una extrema sinceritat i claredat les seves experiències a bord de la bicicleta, la seva companya de viatge: els paisatges, la fauna, la duresa dels camins, l’extrema calor del desert, la vida de les persones que hi habiten, els llocs en els quals la sal és un luxe i els pobles on cada nit es celebra estar viu un dia més.

També ens parla del xoc cultural que pateix a cada país, on cadascun és diferent de l’anterior, les cerimònies que presencia, les escarificacions facials i corporals com a elements de bellesa en algunes tribus d’aquest continent oblidat per molts, els ritus de circumcisió en nens, els mercats dels pobles i ciutats…

Destaquen les trobades amb els vilatans i la seva gran hospitalitat, on malgrat no tenir gaire de res totes les nits era convidat a sopar i a dormir a les cases dels poblats per on passava. Una infinitat d’aventures més fan que en Salva Rodríguez, a poc a poc i mentre va prenent el pols a l’Àfrica, sent que el seu cor es va alineant amb el sentir d’aquest continent i que lentament canvia la seva manera de pensar pel que fa a aquesta societat fins al punt que no es reconegui del principi del llibre.

4. 7 DESIERTOS CON UN PAR DE RUEDAS. Sergio Férnandez. Saga Editorial.

IMG_1851Un dia, per casualitat vaig veure per la televisió un reportatge sobre un tipus que havia creuat diversos deserts amb la seva bicicleta i vaig pensar… “aquest tipus els té ben posats” i em vaig quedar embadalit amb certes escenes del reportatge. El cas és que més endavant em vaig assabentar que havia publicat un llibre, no sé per quin mecanisme la casualitat va aparèixer i el llibre va acabar a les meves mans.

Sergio Fernández és col·laborador de diversos mitjans, de fet podeu fer-li un cop d’ull a la seva web, Con un par de ruedas, on dia a dia, setmana a setmana i mes a mes, ens sorprèn i ens fa envejar-lo de manera insana amb alguna que altra aventura explicada amb un llenguatge propi, quotidià i molt proper.

El cas és que Sergio Fernández en 7 desiertos con un par de ruedas (Saga Editorial) ens fa una bona ressenya de totes les seves aventures i desventures pels deserts de Outback, Atacama, Mojave, Namib, Kalahari, Gobi i Sàhara, uns 30.000 quilòmetres de res amb completa solitud per aquests deserts recorreguts entre els anys 2003 i 2007 (el llibre es va publicar al 2007).

Ens explica tota la travessa, el seu equipatge, el menjar que porta a la seva mountainbike, la quantitat d’aigua, les seves pors, les seves alegries i totes les experiències i vivències que adquireix viatjant pedalada a pedalada.

Un llibre que potser et faci replantejar la destinació de les teves properes vacances.

5. DONDE TERMINA EL ASFALTO. Las vivencias de tres años por Asia. Álvaro Neil.

IMG_1824

Un altre dels capos del cicloturisme mundial, de les eminències que viatgen pel món sobre una bicicleta és l’asturià Álvaro Neil, més conegut com el biciclown ja que viatja pel món amb la seva bicicleta oferint espectacles de clown a les persones més humils i desfavorides, a les quals la sort no els ha afavorit tant com a tu o com a mi.

L’Álvaro Neil volta pel món des de l’any 2004 realitzant espectacles i sense bitllet de tornada. Fruit de les seves diverses i nombroses vivències a l’Àsia va publicar el llibre Donde termina el asfalto. Las vivencias de tres años por Asia.

En el llibre, com no, explica part de les seves vivències, els seus espectacles de clown davant de nens i no tan nens, l’atropellament que pateix amb la bicicleta, com una noia li parteix el cor en mil trossos i les trobades casuals i fortuïtes que té amb altres cicloturistes, que com ell, van pel món sense rumb, sense direcció i sense bitllet de tornada.

D’una de les seves moltes frases, em quedo amb aquesta: Estic aquí perquè vaig comprendre que el cementiri està ple de somiadors. Jo no vull acompanyar-los. Vull que la mort m’agafi amb la cartera buida i el cor ple de paisatges i somriures. Álvaro, que ens enxampi la mort a tots somrient, sens dubte. 

Podeu veure la seva web i comprar els seus llibres o DVD en aquesta adreça: www.biciclown.com

6. LA VUELTA AL MUNDO EN BICICLETA. Juanjo Alonso. Ediciones Desnivel.

IMG_1841

Juanjo Alonso és un altre dels meus aventurers preferits; és escriptor, tècnic ambiental i col·laborador habitual en diversos mitjans especialitzats en esportsoutdoor. Porta publicats gairebé mig centenar de llibres relacionats amb aquest tipus de temes i un dels que més m’ha cridat l’atenció és el de La vuelta al mundo en bicicleta (Ediciones Desnivel) que va realitzar entre els anys 1990 i 1992. Sí, fa ja gairebé 25 anys que un jove Kapi pedales es va anar a fer un volt al voltant d’Espanya i va acabar recorrent tot el món.

La diferència entre aquest i altres llibres de cicloturisme és que en haver fet aquesta proesa fa tant de temps, molts habitants dels llocs per on va ser-hi no estaven massa acostumats a veure europeus damunt d’una bici visitant les seves terres.

Pel que ens explica, en Juanjo Alonso algun que altre conflicte va tenir amb la gent d’altres països. A Tailàndia per exemple li van robar els diners i va haver de patir tota una odissea per aconseguir mitjans per continuar amb el seu viatge.

La història que més m’ha impactat, sens dubte, és la de com va creuar tota la selva de l’Amazones, on no hi ha ni poblacions ni camins i ho va fer sense aigua i sense menjar. Tot un tractat de supervivència dins d’un dels espais més perillosos del planeta i en temporada de pluges amazòniques. Un dels llibres que més m’ha fet patir però que més m’ha enriquit com cicloturista convençut que sóc.

Aquí la seva web: kapitanpedales.wordpress.com

7. VAGABUNDO. Una vuelta al mundo en bici. Xavi Narro. Ediciones B.

IMG_1833

No és fàcil trobar un llibre de cicloturisme entre les llistes dels més venuts, ni molt menys. De fet has de consultar moltes webs, blogs o les pròpies editorials per trobar alguna cosa mitjanament bona i que a sobre t’agradi. Després d’encarregar-ho, es veurà si està disponible i si t’ho poden arribar a servir o per contra ja està descatalogat.

Però com per art de birlibirloque el llibre d’en Xavi Narro, Vagabundo, s’ha colat entre els deu primers en vendes en el passat mes de febrer. Alguna cosa està canviant? No, no crec que de sobte a tothom li agradi viatjar amb bicicleta amb mitja casa damunt.

En Xavi Narro treballava com a guionista de l’APM i quan va complir els 30 anys va decidir realitzar el que tenia en ment des de feia temps, que era donar la volta al món amb bicicleta.

Sortint de la Plaça Catalunya de Barcelona, es va creuar Europa per arribar fins a Àsia, d’aquí va continuar per Oceania per creuar el Pacific i recórrer el continent americà de Sud a Nord. Com ell mateix ens explica en el seu llibre, aquests més de 37.000 quilòmetres li ofereix temps per pensar en coses que mai s’havia plantejat. D’una manera molt satírica i poc convencional en Xavi Narro ens explica el dia a dia, el quilòmetre a quilòmetre d’aquesta fantàstica aventura.

Aquí la seva web: www.rodamon.tv

IMG_1870

THE LEFTOVERS, de Tom Perrotta

8 mai

 

Xavier Clavijo en plena ascensió en el seu estudi de Cal 42 de Mollet del Vallès.

En Xavier Clavijo en plena “desaparició” a Cal 42,  el seu estudi de disseny i publicitat, mentre llegeix The Leftovers.

En Xavier Clavijo, que és un dissenyador gràfic extraordinari (entreu a Cal 42, la web de la seva feina i gaudiu de les seves creacions), es va llegir The Leftovers (ascensió, en català) i després va enviar-me aquest fantàstic gift per il·lustrar la ressenya del llibre. Un muntatge fotogràfic excel·lent, igual que les fotos que publica cada dia des l’any 2011 en el seu bloc xclavijoclickdiary. Qui té un amic té un tresor!

Quan les persones estem exposades a una situació límit és quan donem el millor de nosaltres mateixes… o no. Potser la nostra vida o el nostre dia a dia no és més que una preparació per aquests moments definitius. Hi ha circumstàncies, estats, esdeveniments que ens enfronten a allò que finalment decidim ser, que ens fan aflorar el que portem a dins nostre i que finalment ens empenyen a decidir per la covardia o la valentia, per la bondat o per la maldat… Quina mena de persona volem ser?

IMG_1749Aquesta és la pregunta que el lector es fa quan llegeix la novel·la de Tom Perrotta. De fet és la pregunta que es fan també els personatges del llibre o millor dit, la que haurien de fer-se molts d’ells abans de prendre unes decisions que a ulls del lector resulten sorprenents, equivocades i dominades per sentiments molt negatius.

The Leftovers planteja un inici de novel·la peculiar. Han passat tres anys des de que cent quaranta milions de persones desapareguessin de la terra. Aproximadament un 2% de la població mundial. No ens diuen la raó per la qual han desaparegut. No ens la poden explicar perquè no la sap ningú. No ha estat un virus, ni una epidèmia, ni un atac terrorista. Simplement ens expliquen que  persones de tot tipus d’arreu del món van desaparèixer en el mateix instant. Nadons, nens, homes, dones, vells… Paff! Ara hi ets, ara no hi ets i ja està. Tot el que té el llibre de ciència ficció és això. Sí, és una distòpia, però més en la línia d’Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago (Edicions 62) o La constelación del perro, de Peter Heller (BlackieBooks). És a dir, no hi ha naus espacials, ni éssers mutants, ni superhomes voladors.

IMG_1757El fet que no sapiguem la raó per la qual totes aquestes persones han desaparegut és el que alimenta la trama del llibre. És un dol col·lectiu. És un llarg lament per haver perdut els éssers estimats. És una exposició pública de culpabilitat per aquells que han desaparegut i també pels que s’han quedat.  The Leftovers és una novel·la sobre les conseqüències i no sobre les causes d’un fet excepcional.

El llibre, ambientat als Estats Units actual, té com a protagonista una família tocada i superada pels esdeveniments. En Kevin Garvey i la seva filla Jill intenten mantenir un cert equilibri i adaptar-se a la nova realitat, però no ho tenen fàcil. La dona d’en Garvey ha ingressat a la secta Residu Culpable i en Tom, el fill gran, s’ha unit al nombrós grup que segueix les paraules del profeta Sant Wayne.

IMG_1760La novel·la és una exploració de les maneres de fer i de pensar dels humans en trobar-se davant d’una realitat misteriosa i de la qual no s’aconsegueix cap explicació. Jo l’he interpretat com un llibre força religiós, místic i simbòlic. Diguem que existeix una col·lecció de personatges que naveguen des d’una espiritualitat propera a uns raonaments sectaris o directament fanàtics. La fe mou muntanyes, diuen.

The Leftovers es va publicar l’any 2011 als Estats Units. Si sou fans de les sèries de televisió segurament ja sabreu que el juny de 2014 la cadena HBO va estrenar una sèrie basada en la novel·la i que aquí s’ha pogut seguir pel Canal +. Es veu que hi haurà una segona temporada…

La novel·la transmet molt mal rotllo, us ho haig de dir. Parla  del dolor, de la pèrdua, de la incertesa, de la fragilitat… Tot plegat és d’una gran fredor. Pertorbadora i inquietant, el seu to sembla filtrat per una desesperança bestial. En el fons parla d’una desgràcia que aconsegueix treure el pitjor de cada individu de la societat. És un llibre que et deixa xof, però que tot i així el recomano plenament.

IMG_1753

Títol: The Leftovers  Autor: Tom Perrotta   Traductora:  Marta Pera Cucurell  Editorial:  Periscopi   Primera edició:  juny del 2014  EAN: 978-84-941737-1-4  Format:  rústega, 409 pàg. 19 euros.

ETS UN PEDANT LITERARI? El test definitiu de Sant Jordi 2015 per esbrinar–ho…

23 abr

 

Si haguessis d’escollir, què faries? Anar de copes amb aquesta noia que afirma no haver llegit cap llibre a la seva vida o anar amb un pedant? Jo aniria amb la noia.

També es pot dir presumptuós, vanitós, llest, arrogant, presumit, afectat, orgullós o que practica el postureo… hi ha molts casos en que la vida ens porta a trobar-nos amb persones que definiríem com a pedants.

Pedant ho pot ser tothom. Tant si un és savi o ignorant, adult o jove, home o dona, ric o pobre i d’aquí o d’allà. La pedanteria la trobem arreu, és així. Tots podem pecar de pedants en algun moment. Un altre tema és convertir-se en un professional del tema. Llavors som moooolt pesats i quedem ben retratats.

Quanta pedanteria gastem? Anem vacil·lant per la vida? Som presumits? Volem impressionar? No us ho heu plantejat mai? Doncs avui, per celebrar el dia del llibre us proposo el test definitiu per saber si sou uns pedants. Uns pedants literaris, és clar. El primer pas per solucionar un problema és reconèixer que el tenim. Podríem dir que la d’avui és una ressenya de servei públic…

Us he escrit onze afirmacions reals, de les quals és possible que també hàgiu estat testimonis (o protagonistes, so se sap mai!). Es tracta de posicionar-se davant d’aquestes afirmacions i escollir entre les opcions A, B o C. Al final del test, en funció de l’opció més triada, sabreu si sou o no uns pedants.

Per il·lustrar aquesta ressenya he fotografiat algunes de les tires còmiques que podeu trobar en el fantàstic llibre Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora, de l’escocès Tom Gauld. El llibre és una selecció de les seves millors vinyetes publicades a The Guardian i recentment ha estat publicat per l’editorial Salamandra en castellà. Les seves il·lustracions giren al voltant de personatges literaris pintorescs, fan moltes referències culturals al món de la literatura i tot plegat està carregat d’un humor àcid que el fa únic. Aquí la seva pàgina web. Els pedants, estan en el seu punt de mira…

Els millors desitjos i molt bona diada de Sant Jordi 2015 a tothom!

Sant Jordi 2015 (3)

1. FA DOS ANYS QUE NOMÉS LLEGEIXO ELS AUTORS RUSSOS. ESTIC RELLEGINT ELS GRANS ESCRIPTORS DEL SEGLE XX.

A. De fet, no m’interessen gens les novetats, a casa només entren els llibres de Tolstoi, Dostoievski i Turguénev.
B. De tant en tant llegeixo algun autor rus.
C. Rússia, Rússia… molt bona l’amanida russa!    

IMG_1679

2. A MI EM VA AGRADAR MÉS EL LLIBRE QUE LA PEL·LÍCULA.

A. A vegades dic aquesta frase sense haver llegit el llibre.
B. Hi ha molts llibres que els he descobert a partir d’una pel·lícula.
C. Les pel·lícules me les baixo sempre d’internet i les veig el cap de setmana. Els llibres també, però els vaig acumulant… en tinc uns 1350… i crec que n’he llegit dos.

IMG_1683

3. EL LLIBRE ÉS NOU, JA HA ESTAT PUBLICAT. JO L’HE VIST A LA WEB DE LA CASA DEL LLIBRE.

A. M’he barallat amb algun llibreter perquè jo pensava que el llibre ja es trobava a les llibreries i el llibreter em deia que no. Jo, per no afluixar, vaig inventar-me que el llibre l’havia tingut a les mans i tot!
B. Una cosa és que la fitxa d’un llibre nou corri per internet, a les pàgines web de les llibreries o a les de les editorials. Això no vol dir que el llibre ja estigui publicat. Molts cops es fa la promoció del llibre abans que el llibre estigui a la venda.
C. Richard Castle no pot venir a signar llibres per Sant Jordi. Es veu que és un pseudònim i el paio que surt a la sèrie és un actor però no és l’escriptor. Quin embolic! Però llavors qui escriu els seus llibres?

IMG_1684

4. ELS CLÀSSICS JA HO HAN DIT TOT. EN ELS CLÀSSICS ES TROBEN ELS GRANS TEMES DE LA LITERATURA I LES NOVETATS LITERÀRIES NOMÉS FAN QUE PARLAR D’AQUESTS TEMES QUE JA ESTAN MÉS QUE VISTOS. TOT ESTÀ ESCRIT.

A. No teniu ni puta idea! Voleu anar de moderns i no heu llegit ni a Proust, ni Shakespeare, ni a Dickens. ..
B. Molts llibres d’avui, seran els clàssics de demà. Sempre m’ha fet mandra llegir els clàssics, tot i que estic segur que m’agradarien molt.
C. El Barça-Madrid val com a clàssic?

IMG_1690

5. JO LLEGEIXO MOLTÍSSIM, JA M’HO DIUEN QUE SÓC UNA RATA DE “CLAVEGUERA”.

A. En realitat no llegeixo tant, deixo anar aquesta frase de tant en tant per quedar com una saberut entre els amics.
B. S’anomena rata de biblioteca i no de claveguera i serveix per definir la persona que sempre llegeix, investiga o viu entre llibres.
C. A mi també em diuen rata… però així, sense més, perquè no em gasto ni un euro en llibres!

IMG_1678

6. ELS PILARS DE LA TERRA, DE KEN FOLLETT ÉS EL MILLOR LLIBRE QUE HE LLEGIT MAI A LA VIDA.

A. De fet és l’únic llibre que he llegit en la meva vida.
B. Tinc la hipòtesi que hi ha lectors que només han llegit un llibre a la seva vida. Pot ser Els Pilars de la Terra, però també podria ser L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón o La Església del mar, d’Ildefonso Falcones. Depèn de l’època es posa de moda un llibre o un altre.
C. M’han dit que aquest llibre és molt bo, però l’he començat cinquanta vegades i sincerament… no he pogut mai amb ell.

IMG_1691

7. LES CRÍTIQUES LITERÀRIES D’EN JULIÀ GUILLAMON, EN RICARD RUIZ GARZÓN O LA MARINA ESPASA VAN A MISSA!

A. Jo només em refio d’aquests tòtems de la crítica literària.
B. És complicat saber quan els mitjans de comunicació i els seus crítics et recomanen un bon llibre o simplement fan el joc partidista de la publicitat i de l’amiguisme editorial.
C. Un dia vaig comprar Lo que me sale del bolo, de Mercedes Milà perquè el van recomanar a Tele 5.

IMG_1695

8. VULL UN LLIBRE, PERÒ NO SÉ SI EL TINDREU PERQUÈ HE ANAT A L’ABACUS I JA M’HAN DIT QUE ESTÀ EXHAURIT.

A. M’han dit que l’Abacus no respecta els preus de la llei del llibre, però a mi tant me fa… jo miro per la meva butxaca.
B. L’Abacus és una falsa cooperativa de consum vestida de patriotisme català, que històricament ha gaudit d’una protecció legislativa i política a mida i que ha fet i fa molt mal a les llibreries del país.
C. Al setembre ja no agafen encàrrecs de text, triguen un mes en servir llibres i quan no en troben algun  diuen que està exhaurit… però vaja com sóc mestra i em fan descompte jo sempre envio als meus alumnes a comprar-hi.

IMG_1682

9. EL PREMI PLANETA ÉS UNA MERDA, JO NOMÉS LLEGEIXO LLIBRES DE BONES EDITORIALS COM ANAGRAMA, ASTEROIDE, IMPEDIMENTA, SALAMANDRA, LUMEN, TUSQUETS…

A. Paul Auster i Haruki Murakami són els meus autors de capçalera.
B. Es veu que els premis literaris estan força arreglats entre les editorials, els autors i els agents literaris… Unos tienen la fama y otros cardan la lana, que diuen els castellans.
C. Doncs a mi Los mares del sur, de Manuel Vázquez Montalbán (Premi Planeta 1979) em va agradar molt.

IMG_1681

10. EL NOU LLIBRE DE LA PILAR RAHOLA HA D’ESTAR MOLT BÉ, ELLA PARLA TANT BÉ, M’ENCANTA TOT EL QUE DIU!

A. És molt maca la Pilar, molt bona persona…
B. Jo agafava els llibres de la Pilar Rahola, del Màrius Carol, de la Patricia Gabancho , d’en Xavier Sardà, de la Sor Lucía Caram, d’en Josef Ajram, i d’en Víctor Amela, entre d’altres… i els fotia a mar, per pesats!
C. A la que ets una mica popular i surts als mitjans de comunicació… a fer llibres! En aquest país el més tonto fa rellotges!

IMG_1677

11. NOMÉS NOVEL·LA BONA I ACTUAL CADA 15 DIES.

A. A veure, la gent que fa crítica literària en el fons són uns amargats, en realitat voldrien ser escriptors .
B. “La crítica literària és literatura de la mateixa manera que tota literatura és també crítica literària. Naturalment no estic parlant de la crítica dels diaris, avui prescindible en general. (…) Ningú creu en la premsa, només cal veure l’aspecte físic dels diaris en paper. La creativitat s’ha desplaçat a internet, on no es veu aclaparada per la pressió econòmica i política” (Toni Sala dixit)
C. Això de les novel·les bones o dolentes és molt relatiu, per a un lector una novel·la pot ser molt bona i per a un altre lector pot ser horrorosa.

IMG_1676QUINA HA ESTAT LA LLETRA MÉS ESCOLLIDA?

La lletra A ha estat la teva opció més triada

Ets un pedant. Cuida dels teus amics i de la teva família perquè són uns sants. No t’equivoquis, a la feina, a les reunions de veïns i a la botiga del barri no és que ningú t’entengui és que ningú t’aguanta. Ho tens difícil, però pots canviar. Una bona cura d’humilitat és el que necessites. Sort!

La lletra B ha estat la teva opció més triada.

No ets un pedant però estàs al límit d’arribar-hi. Tens sentit comú i esperit crític, però no et despistis! Caure en la pedanteria és ben fàcil. De fet, tens amics que són uns pedants i a vegades enveges el seu do de gents i la seva modernitat. Tot i que en el fons saps que tot plegat és un aparador molt idiota, entres en el seu joc i acabes competint amb ells. Les aparences no van amb tu, però a vegades… t’agradaria beure’n un bon glopet.

La llera C ha estat la teva opció més triada.

No ets un pedant i ets molt lluny de ser-ho. Ets autèntic i únic. La diplomàcia no va amb tu. T’agrada dir el que penses, peti qui peti. Pels pedants pots passar per un cani o per un quillo. Culturalment et poden tractar pejorativament, però tu tens l’autoestima alta i tens molt clar que la felicitat no depèn de les fanfarronades que siguis capaç de dir.

ELS AVANTATGES DE SER UN MARGINAT, d’Stephen Chbosky

9 abr

IMG_1627

Els avantatges de ser un marginat explica la història del Charlie en el seu primer curs d’institut. Un curs en el qual s’endevinen canvis importants i vivències que deixen petjada. Res serà igual i tot plegat, entre els nous amics, l’enamorament apassionat i les entusiastes lectures farà aflorar la seva autèntica, creativa i sorprenent personalitat. El llibre està narrat a partir de les cartes que escriu arrel de l’impacte emocional que li suposa el suïcidi d’en Michael, el seu millor amic. En aquests escrits epistolars el Charlie explica el seu dia a dia en el context d’una família americana de Pittsburgh a principis dels anys 90. Els pares, el germà, la germana i la seva tieta Helen configuren el seu univers familiar. A l’institut fa amistat amb dos estudiants més grans, la Sam i en Patrick, i també amb en Bill, el seu professor d’anglès que l’introdueixen en noves experiències, en nous amics, en música, en llibres, en drogues i en noves maneres de pensar i sentir. Les seves cartes mostren tot aquest nou món amb la seva evolució i el seu creixement personal.

Molt fan de la mirada d’en Charlie sobre el món que l’envolta i que es transforma en una novetat contínua a la que cal adaptar-se. Entre innocent i valenta, entre tendre i punyent. Les sentències clarividents, les frases demolidores, la imaginació desbordant… el llibre en va ple de textos per emmarcar. En aquesta pàgina hi trobareu una bona mostra.

IMG_1646

Que el llibre hagi estat retirat de la circulació de diverses escoles i que aparegués a la llista dels deu llibres qüestionats més freqüentment de l’American Library Association entre els anys 2004 i 2009 no pot fer altra cosa que motivar-nos encara més a la seva lectura. Allò que és bo sempre ens ho volen prohibir! Els avantatges de seu un marginat és una novel·la ideal per llegir-la als cursos alts de l’ESO. Se m’acudeixen almenys onze temes sobre els quals es pot debatre després de la seva lectura i segur que me’n deixo algun: drogues, sexualitat, suïcidi, homosexualitat, violència, maltractament, salut mental, integració, amistat, abús sexual i amor. Tots aquests temes tenen una presència important en el llibre i en algun moment de la novel·la es presenten en forma de dilema moral. Prendre decisions, equivocar-se o encertar. Decidir-se, triar, atrevir-se a fer o quedar-se aturat a veure-les venir. Vet aquí allò que fa créixer en Charlie.

Els avantatges de ser un marginat va ser publicada el 1999 per l’editorial MTV Books i va suposar el reeixit debut literari d’Stephen Chbosky. El llibre va ser un èxit als Estats Units i el 2012 el mateix escriptor va escriure i dirigir l’adaptació al cinema amb una pel·lícula que té com a protagonistes a Emma Watson, John Cusack i Logan Lerman. Del llibre se n’han venut més de dos milions i ha estat traduït a més de trenta idiomes. El febrer d’enguany l’editorial Sembra l’ha publicat en català amb la solvent traducció de Marta Pera Cucurell i amb el fantàstic disseny de portada a càrrec de Bea Crespo.

BeFunky Collageavantatges5

Joan Carles Girbés, editor de Sembra, afirma que “el llibre té la rara virtut d’arribar als joves d’ara i de recordar-nos a la resta que tots vam ser com Charlie en algun moment…”  Té tota la raó. Durant la lectura del llibre el lector va gestant una empatia majúscula cap al seu protagonista. La veritat és que un cop llegit, la veu d’en Charlie és impossible d’oblidar. Es pot estar enamorat d’un llibre? Els avantatges de ser un marginat ha entrat per la porta gran de les troballes, aquelles que romanen instal·lades en el nostre cervell per sempre més. És com la teva música preferida que et poses un cop i un altre i sempre t’agrada. És com la certesa que la trobada amb els amics de tota la vida només pot aportar-te una immensa felicitat. És com un petó apassionat. És un llibre que sempre recomanaré, entre d’altres coses, per recordar-nos que encara podem sentir-nos infinits.

Llegir ara Els avantatges d’un marginat m’ha impactat, fa vint-i-cinc anys hauria estat reveladora. Que la prescriguin als instituts. Més Charlie i menys prozac!

IMG_1619

Títol: Els avantatges de ser un marginat  Títol original: The perks of being a wallflower  Autor:  Stephen Chbosky  Traductora:  Marta Pera Cucurell  Editorial:  Sembra  Primera edició: febrer de 2015  EAN: 978-84-942350-8-5  Format: rústega, 232 pàg. 14.50 euros

REPARAR ELS VIUS, de Maylis de Kerangal

26 mar

IMG_1593

Simon Limbres torna cap a casa amb els seus amics després d’una profitosa matinada dedicada al surf. La força de la joventut, les onades en càmera lenta, l’energia de la tenacitat, l’alegria de sentir-se viu… tot queda fulminat. La furgoneta en que viatgen els nois surt de la carretera i s’estavella. L’accident deixa en estat de mort cerebral en Simon Limbres. Reparar els vius és una història que dura vint-i-quatre hores, el temps en què un cor és extret del cos d’un jove de dinou anys i trasplantat en el d’una senyora de cinquanta-dos.

Què s’activa després d’aquest accident de trànsit? Què desencadena la mort del jove? Quins són els actors d’una tragèdia com aquesta? Maylis de Kerangal (Toulon, 1967) ens ho explica absolutament tot i ho fa amb una prosa aclaparadora, de solvència contrastada. Apostar per la lectura de l’autora francesa és fer-ho a cavall guanyador.

IMG_1607

Maylis de Kerangal ha escrit Reparar els vius mantenint un exquisit equilibri entre la poesia i la tècnica. Descriptiva, detallista i meticulosa, la seva és una literatura fina, fina, fina. És curiós que tot i l’exhaustiva informació mèdica que ens transmet, la lectura no resulti freda, avorrida, ni llunyana. De la mateixa manera també cal dir que tot i que la càrrega emocional és copiosa i constant, mai es deixa portar pel sentimentalisme.

Al patiment dels pares, del germà, de la novia i dels amics l’escriptora francesa hi suma les vivències dels professionals de la medicina. Com una mena de Tetris molt ben jugat, la trama encaixa els dos mons que tenen cita en el llibre: el familiar i el laboral. L’aflicció, els valors i el desconsol hi són presents en les converses i en les cavil·lacions dels personatges. A través d’un narrador omniscient en tercera persona el lector és testimoni de l’exploració, l’elaboració, la comunicació i l’assumpció de la mort en els dos àmbits.

Quan els pares donen el consentiment per fer el trasplantament, el lector profunditza en l’equip mèdic i en la manera com funciona la xarxa de donants. A França no existeix el suport social als trasplantaments que sí existeix a Espanya, que lidera des de fa vint-i-tres anys la tassa de trasplantaments a tot el món. En aquest sentit el llibre ha sacsejat la societat francesa i les associacions pro donants el reivindiquen per defensar les seves idees. 

IMG_1613Tot i tenir la mort com a eix central, la novel·la és un homenatge al cos humà i a la vida. Un continuar fent. Com diu un dels personatges del llibre i que fa seves les paraules de Txèkhov, “enterrar els morts i reparar els vius”. Una novel·la èpica que aconsegueix que reflexionem, com cap altre novel·la ho havia fet, sobre els trasplantaments. Segons Maylis de Kerangal, “la donació és un gest que no té equivalent, perquè no hi ha agraïment, no dona poder, simplement és un gest gratuït per excel·lència”. 

Reparar els vius és d’aquelles novel·les que quan les recomanes se’t queden mirant amb cara de mal rotllo, com dient no estic d’humor per llegir-me una història sobre trasplantaments. Ho entenc perfectament. Llegir-la comporta entrar en el dolorós terreny de la mort i és inevitable patir-hi una mica. També us haig de dir que qui no arrisca, no pisca. Si us voleu moure de la vostra zona de confort literari, Reparar el vius és la vostra novel·la.

 

Títol: Reparar els vius  Títol original: Réparer les vivants  Autora: Maylis de Kerangal  Traductor: Jordi Martín Lloret  Editorial:  Angle (Anagrama en castellà)  EAN: 978-84-16139-33-0  Format: 256 pàg. rústega, 18.90 euros

 

%d bloggers like this: