NO EMPRENYIS EL LLIBRETER. 10 consells per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2016

20 Apr

 

Man's favorite 2

Heu vist la comèdia Man’s Favorite Sport? (Su juego favorito) de 1964? Rock Hudson feia d’un simpàtic i eficient venedor d’aparells de pesca d’uns grans magatzems de San Francisco. Els seus clients creien que era un autèntic expert, ja que havia escrit Fishing made simple, un manual d’instruccions sobre pesca amb canya. En realitat no tenia ni idea de pesca i durant tota la pel·lícula intentava ocultar la seva mentida i passar desapercebut. 

Falta molt poc per a Sant Jordi i també perquè tornin a aparèixer algunes notícies recurrents. Quan arriba l’estiu són les notícies sobre els cops de calor i l’operació sortida i amb el dia del llibre apareixeran les llistes dels més venuts o les entrevistes als turistes que flipen amb la nostra festa.

Per aquest Sant Jordi 2016 en Jaume Barberà ens voldrà il·luminar amb un nou llibre i amb les seves sentències de periodista íntegre; l’Assumpta Montellà presentarà Lletraferides… a no, que el van retirar per plagi; i l’Antoni Daura, el president del Gremi de Llibreters, anunciarà que la facturació ha pujat novament un 6% amb la conseqüent estupefacció dels llibreters.

Sí amics, el cas és que la pel·lícula d’en Rock Hudson m’ha fet pensar en el primer dels consells que vull donar-vos: no us creieu tot el què us diuen els especialistes. En tenim més de suggeriments, i  avui, farem un recull de 10 consells per comprar amb condícia el vostre llibre de Sant Jordi, per facilitar la feina dels petits detalls i de pas simplificar la feina al llibreter i no acabar emprenyant-lo.

De les moltes reflexions que he llegit aquests dies sobre Sant Jordi em quedo amb la de la Laura Huerga, l’editora de Raig Verd: “Recordeu que si per #santjordi podeu comprar llibres és perquè hi ha gent que els compra tot l’any”. Doncs, apa-li! Tots a comprar llibres i a gaudir del millor dia de l’any.

Molt bon Sant Jordi 2016 a tothom, amb humor i amb alegria!

19

 

1.EL DESCOMPTE DEL 10% EN LLIBRES, NOMÉS EL DIA DE SANT JORDI

El descompte del 10% en llibres de Sant Jordi és un reclam mític per a la venda de llibres. És un descompte que només s’aplica el dia del llibre, perquè si no fos així... tots els dies serien Sant Jordi i la festa del llibre no tindria cap sentit. No demaneu, ni molt menys pressioneu el llibreter amb el descompte de Sant Jordi abans del dia 23. Quedareu fatal!

El descompte del 10% en llibres de Sant Jordi és un reclam mític per a la venda de llibres. És un descompte que només s’aplica (o s’hauria d’aplicar si totes les llibreries respectessin aquest acord) el dia del llibre, perquè si no fos així… tots els dies serien Sant Jordi i la festa del llibre no tindria cap sentit. No demanis, ni molt menys pressionis el llibreter amb el descompte de Sant Jordi abans del dia 23. Quedaràs fatal!

 

2.NO DIGUIS LA TEVA PROFESSIÓ

Per comprar un llibre no cal explicar la teva professió. De fet, no cal que diguis que ets professor, que és l'únic gremi que sempre ho diu quan va a comprar un llibre. No, no us farem més descompte per ser professors. Us cobrarem el mateix que al forner, al mecànic, al cambrer o a l'enginyer, que quan compren un llibre mai expliquen la seva professió.

Per comprar un llibre no cal explicar la teva professió. De fet, no cal que diguis que ets professor o professora. El dels mestres és l’únic gremi que ho diu quan va a comprar un llibre. De fet nou de cada deu mestres ha dit aquesta frase en una llibreria: Que feu algun descompte per ser professor? Sí, el tema és anunciar la professió per després demanar el descompte. Una cosa va amb l’altra. No, no et faran més descompte per ser professor. Us cobraran el mateix que al forner, al mecànic, al cambrer o a l’enginyer, que quan compren un llibre mai expliquen la seva professió. No facis el ridícul.

 

3.NO UTILITZIS LA COMPRA DEL LLIBRE PER FER-TE UN AUTO REGAL

 Vaja, sembla que el llibre Oye, morena, ¿Tú que miras?, de la Megan Maxwell no li ha agradat a l'Oriol.


Vaja, sembla que el llibre Oye, morena, ¿Tú que miras?, de la Megan Maxwell (Esencia) no li ha agradat a l’Oriolet. Bé, ja em sacrifico jo i me’l llegeixo… ja que l’he comprat. 

 

4.PENSA EN LA PERSONA A LA QUAL LI COMPRES EL LLIBRE

Joder, el Wilson és un cabró. Va i ens compra un llibre de disseny d'interiors ... per a la nostra barraca, no?

Joder, el Wilson és un cabró. Va i ens compra el llibre de decoració Principios básicos del diseño de interiores, de Simon Dodsworth (Nerea). No serà per a la nostra barraca?

 

5.NO UTILITZIS EL LLIBRE PER DIR COSES QUE NO T’ATREVEIXES A DIR A LA CARA

Quin llibre més curiós m'ha regalat el meu xicot:"Com dir-li que és una paia molt rara. El llibre definitiu per als extravagants".

Quin llibre més curiós m’ha regalat el meu xicot: Fin al mal aliento, d’Àngel Sevilla.

 

6.PENSA BÉ A QUINA LLIBRERIA COMPRES ELS TEUS LLIBRES

Decididament a una llibreria catòlica no seria el millor lloc per comprar "Mi mundo de plástico", de María Lapiedra. Igual que a la Llibreria Virus no seria el millor lloc per comprar l'últim llibre de sentències del Papa Francesc.

Decididament a una llibreria catòlica no seria el millor lloc per comprar Mentiras fundamentales de la iglesia católica, d‘en Pepe Rodríguez (Ediciones B). De la mateixa manera que a la Llibreria llibertària Virus no seria el millor lloc per comprar Solo el amor nos puede salvar, del Papa Francesc (Romana). Hi ha més exemples, com les llibreries cool.  A la llibreria Calders de Barcelona no us atrevireu pas a demanar el llibre Manual para ser feliz around the word, d’Aless Gibaja (Temas de hoy). O per exemple a No Llegiu, també a Barcelona, no hi demaneu pas un llibre de grup RBA.

 

 7.SIGUES REALISTA, NO DEMANIS LLIBRES QUE NO EXISTEIXEN

No, no existeix un llibre per ensenyar a llegir els estruços o potser la teva parella vol evadir impostos, assassinar algú sense deixar proves o segrestar un avió, però no, no hi ha cap llibre que ho expliqui i millor que no ho preguntis.

No, no existeix un llibre per ensenyar a llegir els estruços. Potser la teva parella vol evadir impostos amb la seguretat de no ser enxampada, assassinar algú sense deixar proves o fabricar una bomba amb ingredients casolans, però no, no hi ha cap llibre que ho expliqui i millor que no ho preguntis.

 

8.QUE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ NO T’ENREDIN

-El diari ARA explica que els llibres més ben situats per aquest Sant Jordi són els de l'editorial ARA llibres. -Doncs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA diu que l'editorial EDICIONES B serà la que ho petarà aquest Sant Jordi. -Caram, no sé pas quin llibre comprar. ahir EL MUNDO, parlava molt bé dels llibres de LA ESFERA. -Noi, és un problema. A RAC1 només fan que parlar dels llibres de l’editorial PLANETA.

-El diari ARA explica que els llibres més ben situats per aquest Sant Jordi són els de l’editorial ARA LLIBRES.
-Doncs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA diu que l’editorial EDICIONES B serà la que ho petarà aquest Sant Jordi.
-Caram, no sé pas quin llibre comprar. Ahir EL MUNDO, parlava molt bé dels llibres de LA ESFERA.
-Noi, és un problema. A RAC1 han tornat a entrevistar a la Isabel Martí de LA CAMPANA.

 

9.LA NOVEL·LA “RELAJA, DESCANSA MUCHO Y ES MUY BONITA”

A l’hora de demanar el teu llibre de Sant Jordi, procura tenir informació. El títol, l’autor i l’editorial són bàsics. És millor això que la informació sobre el color del llibre, el dibuix de la portada o les pàgines que té. I sobretot no facis un Rajoy, que és com es coneix l’acció de definir un llibre sense aportar cap tipus d’informació sobre aquest llibre quan no recordes el seu títol. Es coneix així des que li va passar a en Mariano Rajoy i va descriure el llibre El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral) amb aquestes paraules: "Esta Semana Santa he leído un libro, algo sobre una modelo, no recuerdo el título exacto". Es una novela policiaca. Es interesante. Relaja, descansa mucho y es muy bonita". Es probable que el llibreter es quedi amb la cara de gilipolles que té el de la foto.

A l’hora de demanar el teu llibre de Sant Jordi, procura tenir informació prèvia. El títol, l’autor i l’editorial són bàsics. És més útil que la informació sobre el color del llibre, el dibuix de la portada o les pàgines que té. I sobretot no facis un Rajoy, que és com es coneix l’acció de definir un llibre sense aportar cap tipus d’informació sobre aquest quan no recordes el seu títol. Es coneix així des que li va passar a en Mariano Rajoy i va descriure el llibre El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral) amb aquestes paraules: “Esta Semana Santa he leído un libro, algo sobre una modelo, no recuerdo el título exacto. Es una novela policíaca. Es interesante. Relaja, descansa mucho y es muy bonita”.

 

10. EL VALOR AFEGIT D’UNA BONA DEDICATÒRIA

No ens enganyem, si fas una cua ben llarga per aconseguir la signatura i la dedicatòria de l’escriptor preferit de la teva parella, sumes molts punts i és un valor afegit que ben segur et serà agraït. El problema és quan l’escriptor ha traspassat. Aleshores, com t’ho pots muntar? Us proposo la malifeta, però enginyosa idea literària que l’Empar Moliner i el Quim Monzó van practicar a principis de segle XXI quan col•laboraven en el matí de Catalunya Ràdio amb l’Antoni Bassas. Resulta que quan el periodista estava fent el programa, els dos escriptors entraven al seu despatx i dels molts llibres que hi tenia seleccionava alguns d’autors morts (Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Joanot Martorell) i li escrivien com si el mateix, posem per cas, Ramon Llull fos l’autor de la dedicatòria: “A l’amich Anthoni Bassas ab la pus gran devoció radiofònicha , Ramon Llull”.

No ens enganyem, si fas una cua ben llarga per aconseguir la signatura i la dedicatòria de l’escriptor preferit de la teva parella, sumes molts punts i és un valor afegit que de ben segur et serà agraït. El problema és quan l’escriptor ha traspassat. Aleshores, com t’ho pots muntar? Us proposo la malifeta, però enginyosa idea literària que lEmpar Moliner i el Quim Monzó van practicar a principis de segle XXI quan col·laboraven en el matí de Catalunya Ràdio amb l’Antoni Bassas. Resulta que quan el periodista estava fent el programa, els dos escriptors entraven d’amagat al seu despatx i dels molts llibres que hi tenia, seleccionaven alguns d’autors morts (Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Joanot Martorell) i li escrivien com si el mateix, posem per cas, Ramon Llull fos l’autor de la dedicatòria: “A l’amich Anthoni Bassas ab la pus gran devoció radiofònicha , Ramon Llull”.

 

LOS DEL SUD US MATAREM A TOTS, de Valero Sanmartí

4 Apr

Valero Sanmartí 006

Un dia que estava llegint Los del sud us matarem a tots i que tenia la cara en mode somriure idiota de complicitat, el meu nebot va preguntar-me sobre l’argument del llibre. Després d’explicar-li per sobre de què anava la història ell, que és adolescent, va respondre amb un LOL! i un WTF! i va rematar-me amb un quina fumada de llibre! I sí, sí vaig pensar, els americans tenen Miedo y asco en Las Vegas, dHunter S. Thompson i ara els catalans tenim Los del sud us matarem a tots, d’en Valero Sanmartí.

A partir de la realitat política actual Valero Sanmartí s’imagina l’evolució del país fins l’any 2032, moment en el qual Catalunya viu sotmesa al domini dels andorrans. El retrat que fa de diferents zones del territori català com les terres de l’Ebre o del Vallès així com d’algunes ciutats com Vic, Tàrrega, Girona, Tarragona o Lleida és tan espectacular com atroç. Barcelona, que en el llibre s’ha transformat en el parc d’atraccions per a turistes de BCN World, és la ciutat on trobem l’inici d’aquesta novel·la.

Escrit amb el format “tria la teva aventura”, el lector és el protagonista de les decisions que cal prendre i que el portaran a un total de 36 possibles finals (més dos bonus tracks). Tot comença quan després de veure  l’espectacle humorístic que en Valero Sanmartí ofereix al BCN World, tu, amic lector, el convences perquè lideri les tres tribus del sud que esperen que es compleixi la profecia que els promet la tornada del messies per fer fora els andorrans de Catalunya. Abans però caldrà recuperar el bigoti, la segona polla i la farlopa negra, els atributs d’en Valero que li han estat robats i sense els quals la profecia no es compliria.

Si decideixes llegir el manifest de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí

Si decideixes anar a Jo només Follo a Pèl, el blog del Valero Sanmartí, fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 080

Los del sud us matarem a tots és una novel·la d’humor. Un humor transgressor, intel·ligent i absolutament brillant. Valero Sanmartí escriu com si tingués un Kalashnikov a les mans i estigués embriagat de l’humor salvatge que es genera amb els amics quan surts de festa.

En la teva aventura per alliberar Catalunya et trobaràs, entre molts d’altres personatges, amb la Pilar Rahola, la Marta Rojals, en Ferran Adrià, l’Albert Espinosa, en Gerard Quintana, la Bibiana Vallbé, l’Eduard Voltes o en Xavier Sala i Martín. El 80% del llibre són situacions on apareixen tot tipus de personatges populars de la societat catalana i en els quals en Valero s’hi acarnissa sense embuts. De vegades ho fa de manera subtil, però sempre amb un retrat sanguinari i ferotge. Com a lector la novel·la t’arriba com un gest de complicitat o com una picada d’ullet. No estem parlant d’humor blanc precisament, és un humor irreverent i incontestable. És, sense cap mena de dubte, un llibre que pot ferir els que teniu la pell fina, però totalment necessari per a tots aquells lectors orfes d’un humor que desmitifiqui les patums catalanes i ridiculitzi la modernitat i el seu papanatisme

Si decideixes visitar l’editorial Males Herbes fes clic aquí.

Si decideixes escoltar els podcasts del becari d’en Valero Sanmartí al Cabaret Elèctric fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Efrem Gordillo a Núvol de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 026

Els mitjans de comunicació, el tarannà català, el turisme rural, les gralles, el rock català o els polítics tampoc s’escapen dels dards d’en Valero. No et preocupis, votis a qui votis, segur que el teu partit també hi surt escaldat.

Per cert, no caiguis en el parany de pensar que aquest és un llibre fet només a partir de l’insult gratuït o de l’acudit vexatori. Sí, la novel·la transmet molt mala llet. D’acord, en Valero Sanmartí és un puto dement, però un dement il·lustrat i llegit i això encara el fa més perillós i molt més divertit. Mentre t’ennuegues per l’última bestiesa que has llegit o mentre penses “mira que és cabró aquest Valero”, en el fons saps que el llibre té uns fonaments forts i que la seva agudesa consisteix en la combinació d’un dilatat bagatge cultural i un ampli referent d’influència que va des del frikisme fins al domini de la cultura de masses.

Des de Mollet del Vallès, ciutat des de la qual escrivim aquesta ressenya i que en el llibre també hi surt retratada, no podem fer altra cosa que unir-nos a les tribus del sud i lluitar tots junts contra la Catalunya Vella. Us esperem per liquidar alguns nuclis resistents que encara operen a Granollers o a Sabadell centre. Abans però, haurem de desallotjar en Josep Monràs, l’alcalde del nostre municipi. No perquè s’hagi volgut pujar el sou un 30% en temps de crisi, ni perquè la seva lectura de capçalera sigui l’Sport, és sobretot perquè el seu cervell funciona a base de Bollycaos. I això sí que no, Bollycaos, no. On estigui una Pantera Rosa!

Lo vas a flipar…

Si decideixes seguir el Valero Sanmartí via twitter fes clic aquí.

Si decideixes llegir els còmics d’en Roger Pelàez, l’il·lustrador del llibre, fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Oriol Fuster i Cabrera a Núvol de Jo només il·lumino la catalana terra, el seu anterior llibre, fes clic aquí.

Si decideixes anar a comprar el llibre Los del sud us matarem a tots recorda que val 18 euros.

FI

Valero Sanmartí 037

 

JESSICA JONES # ALIAS, de Brian Michael Bendis i Michael Gaydos

22 Mar

Jessica Jones 2 011

Netflix,  la plataforma nord-americana que permet als seus usuaris veure les sèries, pel·lícules i documentals pagant una quota de soci al mes, va aterrar aquí la tardor del 2015. Netflix i Marvel, la popular editorial de còmics, tenen un acord per produir cinc sèries de superherois. La primera va ser Daredevil i després la va seguir l’adaptació del còmic de Jessica Jones, que en la sèrie està protagonitzada per l’actriu Krysten Ritter. Tant si heu vist la sèrie com si no, com és el meu cas, estem d’enhorabona perquè l’editorial Panini publicarà la saga completa de Jessica Jones durant els propers mesos. Serà una traducció al castellà dels 28 números originals recollits en quatre volums. El primer ja ha estat publicat.

Tot i que no sigueu afeccionats als còmics de superherois segur que coneixeu (ni que sigui per les pel·lícules) a Iron Man, Spiderman, Els Quatre fantàstics o Els Venjadors. Però, Jesica Jones? Qui és Jessica Jones?

Jessica Jones # Alias es va començar a publicar als Estats Units l’any 2001. Marvel va iniciar el segle XXI sobreposant-se a una greu crisi econòmica per la qual va estar a punt de fer fallida. Calia trobar noves idees i nous dibuixants i Marvel va fitxar a joves amb molt talent que des del món alternatiu i amb editorials independents estaven arriscant i fent propostes innovadores. Brian Michael Bendis, el guionista de Jessica Jones, estava en el lloc i en el moment adequat. Va ser amb ell amb qui es va iniciar una revolució en el món del còmic dels superherois de Marvel que acabaria culminant amb el projecte de Civil War, del qual per cert, podrem veure la seva adaptació al cinema el proper mes d’abril.

CAM00879

Des de la seva fundació el 1939, era la primera vegada que Marvel (sota el segell MAX) publicava un còmic de superherois destinat a un públic adult. Per primer cop els lectors podien llegir un fuck darrere l’altre i també hi havia la primera escena de sexe de la història de l’editorial.

De Jessica Jones sabem que pot volar i que té una força sobrehumana, però això no és important, la nostra protagonista és una antiheroïna. Va formar part de la tropa de superherois que ajudaven a que el món fos millor, però va abandonar la capa i també l’ús dels seus poders. Ara és propietària de l’Agència de detectius Alias i es mou en les clavegueres de l’univers Marvel investigant el costat més fosc de la Patrulla X o desemmascarant els xantatgistes que extorsionen El Capità Amèrica. Bevedora, fumadora, violenta, malparlada, intel·ligent, una mica depre, inadaptada… Jessica Jones és una autèntica joia! De passat tèrbol i de present irregular Jessica Jones busca el seu camí entre la resolució dels casos, les converses amb la seva amiga Carol Danvers (Mr. Marvel), les aventures ocasionals amb Scott Lang (L’Home formiga) o el sexe amb Luke Cage (Power Man).  

M'encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l'autor d'aquest Capiità Amèrica.

M’encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l’autor d’aquest Capità Amèrica.

Marvel va ser la primera editorial que va humanitzar els superherois dotant-los de debilitats humanes. No és estrany, per tant, que l’alcoholisme, el racisme, l’homofòbia o la manipulació política apareguin contínuament a Alias, apropant-nos així, sota el paraigües d’un còmic d’aventures, a molts conflictes socials actuals.

Jessica Jones és un còmic de superherois on pràcticament no apareixen superherois. Alias satisfarà els amants de la novel·la negra, ja que sobretot, és un còmic amb els ingredients més sucosos del gènere policíac. Un còmic detectivesc que es desenvolupa en l’univers dels superherois de Marvel. Un encreuament perfecte de gèneres i mons.

També agradarà a tots aquells que s’aventurin a un còmic diferent. El dibuix de Michael Gaydos té més a veure amb l’underground i la línia urbana que no pas amb el color estrident i les línies clares dels típics còmics de superherois. El seu és un dibuix brut, fosc, amb moltes ombres i molt cinematogràfic. Zooms, primers plans i vinyetes esquarterades. La combinació entre el text i el dibuix és genial.

Ara que estem de Setmana Santa, que voleu que us digui, prefereixo la disfressa d’un superheroi que no pas a la d’un natzarè amb cucurutxo. Prefereixo la Confraria dels Amics de l’Antifaç que no pas la de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder. Prefereixo llegir l’Alias de Jessica Jones abans que tornar a veure Ben Hur per enèsima vegada.

Jessica Jones 2 004

Títol: Jessica Jones  Autor: Brian Michael Bendis / Michael Gaydos  Editorial: Panini  Primera edició: març de 2016  EAN: 9788490944899  Format: cartoné, 223 pàg, 15 euros.

 

TAKSIM, d’Andrzej Stasiuk

9 Mar

Taksim 001

En el meu barri hi ha una botiga que ven tot tipus de productes de segona mà. Una bona part del local està dedicat a la roba, que es ven a 0.50 cèntims la peça. Sí, sí, a 0.50 cèntims. La botiga no té el glamour de les fires per a moderns com Palo Alto Market o On the Garage, ni dels comerços vintage que proliferen a Barcelona. Els clients de la botiga del meu barri són pobres.

Fa unes setmanes Jordi Évole va dedicar el Salvados a la denúncia de l’explotació laboral que hi ha darrera de la roba de les grans marques. Tots ens vam indignar veient els testimonis asiàtics: “Ens tracten com animals …”, comentava una de les treballadores d’una indústria tèxtil. “Cinc jerseis valen com el meu sou”, assegurava una altra.

Ja sabem com funciona això, no? Finalment tots aquests abusos no són altra cosa que una derivada de les desigualtats i de la injustícia social. Uns estan a dalt de tot, enriquits i poderosos i per sota la resta del món, que som legió. I en aquest està per sota hi ha moltes maneres de ser-hi, hi ha mons, submons i mons paral·lels. La persona que busca entre les escombraries, la que és explotada en una fàbrica de Cambotja, la que demana ajuda a Càritas, la que compra per 0.50 cèntims i també la que s’apunta al fast fashion (consum de roba de marca a preus sospitosament barats).

Taksim 008

A Taksim, la nova novel·la de l’autor polonès Andrzej Stasiuk (Varsòvia, 1960) publicada en castellà al setembre de 2015 per l’editorial El Acantilado i amb traducció d’Alfonso Cazenave, serem testimonis d’una d’aquestes realitats que conviuen entre els que estan a baix. Dos venedors ambulants polonesos, en Pawel (que és el narrador) i en Wladek (el seu amic) travessen un munt de fronteres amb una desmanegada furgoneta Fiat Ducato. Carregats amb farcells de roba de segona mà que han comprat a pes i que els hi arriba per via ferroviària (en el que és el sòrdid negoci actual de donar sortida a la roba de rebuig de l’Europa benestant), els dos antiherois viatgen per Eslovènia, Hongria, Eslovàquia, Ucraïna i Romania amb el propòsit de vendre la mercaderia en els dissortats mercats de les àrees rurals més empobrides i dels suburbis més miserables d’aquests països.

La novel·la és un retrat del desencant de l’Europa de l’est després de la caiguda del comunisme. Una població de milions d’habitants que malviuen en condicions de vida duríssimes i que en el llibre apareixen com a testimonis del que per a ells és el cul d’Europa. Taksim és un viatge i un mostrari de vides frontereres. Les experiències dels dos venedors arriben al lector com una col·lecció d’anècdotes i pràcticament sense una trama. La trama és, simplement, una suma de situacions sobre l’escassetat i la misèria: vides al marge, violència, paios estranyíssims sense feina però amb molt d’ofici, transaccions comercials en negre sobre negre i la presència de diferents llengües i monedes que conflueixen en la necessitat del negoci. I davant de tot això poca trama més, només la recurrent conversa sobre la idea d’un negoci que serà l’hòstia i amb el que guanyaran molts calés o la necessitat que té en Wladek d’alliberar la noia de la que està enamorat i que és propietat d’un mafiós local.

Taksim 023

Un humor descarnat, rude i bèstia impregna tota la novel·la i la fa més digerible, tot i que a vegades l’humor negre dóna pas a l’estupor, com quan una truja negra gegant devora un home o com quan del negoci de la roba de segona mà es passa a la venda d’armament de la segona guerra mundial o al pervers mercadeig de calces de dona usades.

Andrzej Stasiuk és l’autor polonès actual més llegit, traduït i premiat, tot i que aquí probablement és poc conegut. Rebel i apassionat, Stasiuk va estar empresonat durant la dictadura comunista i es va convertir en un escriptor clandestí fins l’arribada de la democràcia. Els llargs viatges per carretera amb la seva dona a llocs inhòspits a la recerca d’allò més autèntic nodreixen les seves novel·les, que en en són ja una vintena i que aquí algunes han estat publicades per El Acantilado. En aquest recomanable vídeo Stasiuk assegura que la seva és una estranya vida aventurera en la qual em dedico al que més m’agrada. I crec que seguirà així, no vull que canviï. Altrament perdria la meva força, la meva visió, el meu sentit … Perdria el meu olfacte. La mirada antropològica i un poder d’observació gegantí sobre l’ànima humana són l’arrel del magnífic talent literari de l’escriptor polonès i a Taksim es donen cita amb el major dels olfactes!

A Taksim, Andrezej Stasiuk explica que a Polònia a principis de la dècada de 1990 i degut a l’enorme inflació es van emetre bitllets de fins a dos milions de zlotys. A propòsit del llibre aquests dies he pensat en quan era petit i jugava amb un cosí meu al Mad,  un joc de taula en què hi havia un bitllet que valia 1.329.063 de dòlars. Al Mad guanyava el jugador que perdia tots els diners. Era una mena d’antítesi al Monopoly. De petits ens semblava graciós que pogués existir un bitllet amb una quantitat de diners tant gran i fantasiejàvem amb el que podríem fer si fos nostre. El món és ben boig! Potser algun nen polonès va aconseguir tenir a la mà un bitllet d’aquests i no es va sentir el rei del món precisament… potser, només potser, va servir-li per comprar roba.

Taksim 037

Títol: Taksim  Títol original: Taksim  Autor: Andrzej Stasiuk  Traductor: Alfonso Cazenave  Editorial: El Acantilado  EAN: 978-84-16011-62-9  Format: rústega, 342 pàg. 18 euros

ALGÚ, d’Alice McDermott

24 Feb

 

Algú 015

Fa uns quants anys, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, vaig tenir la sort d’assistir a una xerrada d’en Josep Maria Espinàs. Recordo que l’escriptor català va confessar-nos que periodísticament sempre li havia resultat més interessant i atractiva la vida de la gent anònima que no pas la dels famosos. No és estrany, els seus llibres de viatges estan escrits a partir de les experiències vitals de la gent amb la que s’ha creuat. Totes les vides tenen un valor perquè tothom té una història per explicar. I és en aquest punt de partida, en aquesta mirada tan humana i profunda, en què hi coincideix l’escriptora Alice McDermott (Nova York, 1953) professora d’Humanitats a la Universitat John Hopkins i una de les autores americanes contemporànies més respectades. En aquesta entrevista ella afirma que “encara que no anem a la guerra ni a l’espai, tots som personatges rellevants en la nostra pròpia vida. El repte literari és transmetre al lector la força que trobem en les experiències comunes de tots”.

Després de set anys de silenci literari McDermott va publicar Algú el 2013 als Estats Units. El 2015 Minúscula va publicar el llibre en català (amb traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández) i Asteroide ho va fer en castellà (amb traducció de Vanesa Casanova). Els seus primers llibres però, van ser publicats aquí per l’editorial Tusquets. Aquella noche (1987), En bodas y entierros (1992) i Un hombre con encanto (1998) que va guanyar el Premi National Book Award.

Algú, el títol del llibre (Someone és el títol original en anglès) ja anuncia i ens evoca la senzillesa i la discreció de Marie Commenford, la seva protagonista, una dona d’atributs limitats, poc popular però molt perseverant, de llengua esmolada i de fort caràcter. Marie Commenford, filla d’una família catòlica d’immigrants irlandesos que es van instal·lar a principis de segle XX al barri de Broklyn de Nova York, narra en primera persona les escenes més importants de la seva vida, siguin bones o dolentes, però que són les que configuren el seu univers personal i que en definitiva han marcat la seva biografia. Ens ho explica des de la vellesa i comparteix històries i sentiments en que és fàcil reconèixer-te i sentir-te proper. Ei, a mi això també m’ha passat! Fa universal allò que tots tenim dins nostre.

L'amiga Eva Portell, lectora voraç i llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers, em va recomanar Algú, d'Alice McDermott.

L’amiga Eva Portell, lectora voraç i llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers, em va recomanar Algú, d’Alice McDermott.

L’estructura del llibre té un desordre controlat, una manera d’explicar que té molt a veure amb la memòria, que tots sabem que va i ve, com el llibre, que no segueix un ordre cronològic. I així, obrint el seu cor i tot fent saltirons en el temps, repassa la seva infància, els desenganys amorosos de la joventut, la primera feina, la mort dels pares, el matrimoni, el naixement dels seus quatre fills, la relació de protecció amb el seu germà, la ceguesa i els seus darrers dies a la residència.

Algú és una novel·la bellíssima que us pot recordar a Stoner, l’obra mestra de John Williams. A l’hora d’explicar de què van els dos llibres acabes en un carreró sense sortida i justificant-te. Sembla que la trama sigui un tema menor o poc engrescador però estem parlant de dues novel·les extraordinàries.

Qui pot parlar de la gent normal? Algú, algú ho pot fer. En aquest cas Alice McDermott amb un domini absolut de la sensibilitat i amb una tendresa que esgarrifa. Heu escoltat l’adaptació que els Manel van fer de la cançó Cammon People, dels Pulp? Doncs podria ser la banda sonora d’Algú. L’alegria de la gent normal, un cert conformisme, les petites engrunes de felicitat, el ritual de la vida quotidiana, mentre hi hagi salut i feina… qui dia passa any empeny. 

Mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant en riure i beure, i anar tirant i, si es pot, follar de tant en tant.

Títol: Algú (català) Alguien (castellà)  Títol original (Someone)  Editorial: Minúscula (català) Asteroide (castellà)  Traductor: Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez (català) Vanesa Casanova (castellà)  EAN: 978-84-943539-2-5 (català) 978-84-16213-23-8 (castellà) Format: rústega, 325 pàg (català) 307 pàg. (castellà)

%d bloggers like this: