EXTRAVAGÀNCIES. VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

29 nov

4275596297_2178f74115_o

L’extravagància ha servit per definir autors tan diferents com Truman Capote o Mossèn Cinto Verdaguer, també s’ha utilitzat per opinar sobre el Premi Nobel de literatura 2016 i com a motiu per informar sobre les coses més rares que feien els grans escriptors per escriure.  I a les nombroses relacions literàries que hi trobaríem amb aquesta paraula, haurem d’afegir-hi el Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra que enguany proposa Extravagàncies com a tema per escriure un relat. Vols participar-hi?

Avui us presento les bases d’aquest concurs que arriba ja a la vuitena edició i en el qual hi participo com a jurat. També publicarem i il·lustrarem el relat guanyador aquí, a Tot és una mentida.

Pensa, escarrassa’t, passa-t’ho bé, sigues original, sorprèn-nos i treu el millor de tu mateixa. Si t’agrada escriure, participa en aquest concurs literari. Anima’t i envia’ns el teu relat!

A veure jo escriure no, però amb aquesta foto ja podria participar, crec... potser guanyaria i tot!

A veure jo escriure no, però amb aquesta foto ja podria participar, crec… potser guanyaria i tot!

BASES VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

La Llibreria L’Illa i l’espai radiofònic Vadelletra convoquem el VIII Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra.

Quines pintes, nen! A mi m’havien dit que a Coronel Tapiocca em podia vestir que lo flipes!

Quines pintes, nen! A mi m’havien dit que a Coronel Tapiocca em podia vestir que lo flipes!

El tema d’enguany és ‘Extravagàncies’.

La llargada màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12.

En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

El termini màxim de lliurament es fixa en el 22 de desembre de 2016.

Les obres s’hauran d’enviar per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com alhora. Els textos hauran d’anar acompanyats amb un document amb les dades de l’autor.

També s’admet el lliurament en mà a les instal·lacions de Ràdio Mollet i de la Llibreria L’Illa. En aquest cas caldrà remetre un sobre tancat amb on només hi figuri el nom del premi i el nom del relat. Dins el sobre hi ha d’anar el relat i un sobre a banda amb el títol de l’obra i les dades de l’autor.

El jurat estarà format per Elvira Compte (professora de llengua i literatura catalanes d’ensenyament secundari), Margarida Munsant (filòloga), Jordi Sanz (llibreter i blogaire), Manel Xicota (gestor editorial) i Josep Puig (guanyador de la darrera convocatòria).

Extravagant, extravagant... com vacil·laré al barri amb la meva col·lecció de pilotes per l’escudella!

Extravagant, extravagant… com vacil·laré al barri amb la meva col·lecció de pilotes per l’escudella!

El premi consistirà en un lot de llibres, atorgat per la Llibreria L’Illa, una nit per a dues persones, en temporada baixa, a la masia rural El Nus de Pedra i la possibilitat de formar part del jurat de la propera convocatòria. El guanyador també rebrà un diploma acreditatiu del Premi.

El relat guanyador es publicarà a la pàgina de facebook de L’Illa, al bloc del Vadelletra i al bloc Tot és una mentida. La lectura dels treballs finalistes serà emesa a l’espai radiofònic Vadelletra del magazine Posa’t les piles de Ràdio Mollet.

L’organització es reserva el dret de la publicació en paper de l’obra guanyadora.

 -Per quan un formatge Emmental que es digui Emmental Estimat Watson? -Del formatge curat el que no m'agrada és trobar-me ni mercromina ni vendes. -Sí, som prou extravagants! -Hahaha, segur que guanyem!


-Per quan un formatge Emmental que es digui “Emmental Estimat Watson?”
-Del formatge curat el que no m’agrada és trobar-me ni Topiònic ni benes.
-Sí, som prou extravagants!
-Hahaha, segur que guanyem!

 

 

SORTIR A ROBAR CAVALLS, de Per Petterson

14 nov

img_4092

Sortir a robar a cavalls va guanyar el Premi IMPAC Dublin 2007 i és la novel·la més popular de l’autor noruec Per Petterson (Oslo, 1952). Es va publicar l’any 2003 i en aquell moment va se traduïda al castellà per l’editorial Bruguera, després van venir una cinquantena de llengües més. El Club Editor ha publicat en català Maleeixo el riu del temps (2009), Cap a Sibèria (2011) i ara, també, Sortir a robar cavalls amb l’excel·lent traducció de Carolina Moreno. Diuen que Per Petterson és un enamorat de l’obra de Mercè Rodoreda. Qui millor que el Club Editor, que té publicada l’obra de la nostra escriptora més universal, per editar en català les novel·les de l’autor noruec? El destí ens ofereix, a vegades, sorpreses ben agradables.

Sortir a robar cavalls retrata dos moments en la vida d’en Trond, el seu protagonista. Per una banda la història ens situa el 1999, quan en Trond té 67 anys i ha decidit recloure’s en una allunyada cabana a la muntanya. La solitud buscada només la trenca la companyia d’una gossa i la trobada amb en Lars, un veí proper. És a partir dels records que li genera la relació amb en Lars que l’autor ens presenta el segon moment del llibre. Es tracta de l’any 1948, quan en Trond tenia quinze anys i va estar amb el seu pare talant arbres durant tot l’estiu per llençar-los finalment al riu i fer-los baixar corrent avall fins la serradora. L’estiu de la seva adolescència, el més important de la seva vida i en què tot va canviar. Des de la petita estança a la cabana en Trond rememora les escenes d’amistat, les desgràcies esfereïdores, la bellesa que el corprèn, el malestar dels adults, i tot això en el moment en el qual el país oferia una resistència clandestina a l’ocupació nazi a la segona guerra mundial.

En el llibre també hi és present el vigor insondable de la natura. L’home davant l’espectacle dels sentits. Pareu atenció perquè quan el riu, la neu, el vent, el bosc, el llac, l’aigua, els animals, la vegetació i el paisatge són els protagonistes del llibre, i això passa sovint, la narració s’encamina cap a l’èpica i les paraules de Per Petterson són pura poesia!  

img_4094

En tots els llibres de Per Petterson l’exploració de les relacions familiars és un tema recurrent. Uns vincles que, segons ell assegura, responen a la tradició i a la manera de fer dels països nòrdics. En declaracions a El Periòdico, l’autor afirma que “és difícil veure com les parelles noruegues es professen estimació, es tracten afectuosament o es dirigeixen paraules d’amor quan es troben en públic. Les famílies noruegues són molt silencioses”, conclou. I segurament una de les peculiaritats de Sortir a robar cavalls és el silenci que en transmet, com si moltes de les coses que s’expliquen en el llibre no quedessin del tot resoltes, com si els misteris estiguessin embolcallats en el que no es diu, com  si a partir de les insinuacions, les mirades, els tons de veu i els gestos dels personatges el lector hagués de deduir o interpretar la informació que no se’ns explica i construir així un relat que, en tot cas, tampoc és irrefutable. Hi ha un estoïcisme sentimental i una nostàlgia freda que pot sorprendre el lector, si com en el meu cas, has estat educat dins la tradició mediterrània.

El 1990 un accident en el ferri Scandinavian Star va tenir com a conseqüència la mort de 159 persones i es va convertir en una tragèdia nacional a Noruega. Per a l’autor també va ser una tragèdia personal, ja que hi van morir la seva mare, el pare, un germà i una neboda. Molts cops es vol trobar en els seus llibres la canalització del seu dolor però l’escriptor sempre se’n distancia dient que les seves novel·les són ficció i rebutjant també l’autobiografia com a generador d’històries. En una entrevista a Vilaweb explica que quan va començar a escriure Sortir a robar a cavalls no sabia gaire de què aniria el llibre, només sabia dues coses: que anava d’un pare i d’un fill que s’estimaven i que volia que els lectors tinguessin clar on havia passat la història. En aquest bellíssim article a Núvol Carolina Moreno explica que “la novel·la es va construint a mesura que l’escriptura avança, sense planificació prèvia ni meta fixada. Per Petterson és un escriptor intuïtiu”, assegura.

I avui, quan escric aquestes paraules, Leonard Cohen ja fa uns dies que ha mort i a casa seguim escoltant la seva música. No hi ha bàlsam millor. I ara sona Dance me to the end of love i m’és inevitable relacionar-la amb Sortir a robar cavalls i la vida d’en Trond. I penso que sí, que el destí és juganer i a vegades ens ofereix sorpreses agradables i d’altres no. Ens canvia les cartes de la partida, ens elimina els trumfos i ens abandona a la nostra sort. Per això, cal ballar i ballar, perquè no sabem mai quan acabarà l’amor ni tampoc quan la vida pintarà bastos. Órdago a Sortir a robar cavalls!

img_4072

MOLTES MENTIDES I POQUES VERITATS. Fem 5 anys!

3 nov

img_3905foto5

Avui Tot és una mentida fa 5 anys!

Abans d’anunciar els guanyadors dels cinc llibres i de publicar les mentides que heu enviat us he preparat un petit resum amb algunes veritats del blog d’aquests cinc anys de literatura.

Moltes gràcies a tots els que seguiu, comenteu i compartiu el blog. Mentre hi hagi energies i humor aquí estarem.

1. ELS 5 LLIBRES MÉS VISITATS

1. JO CONFESSO, Jaume Cabré

2. LA QUARTA PARET, de Sorj Chalandon

3. ESTIMADA VIDA, d’Alice Munro

4. REPARAR ELS VIUS, de Maylis de Kerangal

5. CÓRRER SENSE POR, de Giuseppe Catozzella

2. EL QUE ESCRIUS A GOOGLE…

Com arriben els lectors al blog? El més normal és que ho facin a partir de la recerca d’un llibre o d’un autor, però resulta que el sistema wordpress grava les paraules o frases que s’escriuen a un cercador i que serveixen per arribar fins el blog. Us presento les 5 més curioses, hi ha gent que ha escrit això a google i ha arribat fins el blog:

1. Ada colau curriculum.

2. Antonio villarroel.

3. La tomata, com la dona, tot l’any és bona.

4. Els periodistes informen sobre llibres de lectura?

5. Raons per no presentar-se a premis literaris.

3. ELS 5 MONOGRÀFICS MÉS VISITATS

1. ETS UN PEDANT LITERARI?

2. PER QUÈ SERVEIX UN LLIBRE?

3. 10 LLIBRES D’AUTOAJUDA QUE MAI ES PUBLICARAN

4. 10 LLIBRES INFANTILS QUE MAI ESPUBLICARAN

5. NO EMPRENYIS EL LLIBRETER. 10 consells per comprar el teu llibre de Sant Jordi

4. ELS COMENTARIS

Durant aquests cinc anys en Manel Xicota és el lector que més comentaris ha fet en el blog. Cal dir, però, que el blog té un sistema per detectar els comentaris brossa, aquells que són comentaris spam o comentaris que en realitat no aporten res, i que simplement serveixen per fer publicitat de l’empresa que deixa el comentari. Aquests no es publiquen mai perquè és publicitat encoberta. Si aquests comentaris es contessin aquests serien els 5 més populars:

1. SEO i SEM: Tècniques per atraure visites a les pàgines web.

2. Pàgines porno ruses.

3.  Venda de Viagra.

4. Pàgines de casinos.

5. Pàgines d’apostes online.

5. ELS 5 LLIBRES MÉS COMENTATS

1. ÀNIMA, Wajdi Mouawad

2. VICTUS, d’Albert Sánchez Piñol

3. ALGÚ, d’Alice McDermott

4. LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT, de Jöel Dicker

5. EL BIGOTI, d’Emmanuel Carrère

img_3966

LES VOSTRES MENTIDES

1. “Guapo, ‘carinyo’, acosta’t! El tinc fresc i viu… I va entrar i es va firar: se’n va emportar no sé què de Grey”, de Manel Xicota.

2. “LLEGIR MATA”, d’en Pere.

3. “Llegir llibres en un e-book és, sense cap mena de dubte, molt més reconfortant que tenir-los en paper”, de Marta Sans Cabezos.

4. “Mario Vargas Llosa era el germà bessó de Dolores Vargas (alias la Terremoto).  La lletra del famós “Achilipú”, era d’ell”, de Clara Maynés Gutiérrez.

5. “Aquest no és el cinquè aniversari del bloc. Ja fa molts anys que funcionava a la clandestinitat i ara fa cinc anys el cervell de la trama es va veure obligat a treure’l a la llum”, d’Alfonso Fuentes.

6. “Regla de tres: la qualitat d’una novel.la és directament proporcional al seu pes”, de Sílvia Mayans.

7. “Camino impassible entre llibres, com qui fa drecera per un carreró, sense finestres ni balcons”, de Gerard Gomila Caro.

FEM 5 ANYS! Grafiti fotografiat al carrer Enric Morera de Mollet del Vallès.

FEM 5 ANYS! Grafiti fotografiat al carrer Enric Morera de Mollet del Vallès.

8. “Roberto Bolaño està viu “, de Maurici Dalmau.

9. “M’encanta l’últim premi Ramon Llull!”, de Noemí Molinero.

10. “Llegir oxida les neurones! I aleshores agafa les pàgines del llibre per netejar ferralla…”, de Pelegllefer.

11. “A les biblioteques públiques ningú demana mai el darrer best-seller que està de moda”, de Jordi Puig.

12. “Ja ho sabies que l’Augusto Monterroso tenia insomni crònic?”, d’Oriol M.D.

13. “He llegit tots els vostres llibres @totesunamentida  @Raig_Verd @AlrevesEditor @LibrosAsteroide @BlackieBooks @bromera”, de Ramon Renedo.

14. “La venda de llibres en català cada dia supera a la de llibres en castellà”, d’Isabek.

Grafiti fotografiat en un edifici de Vic.

Grafiti fotografiat en un edifici de Vic.

15. “La Maya Angelou fou la primera noia blanca que va ballar en un club de jazz😉”, d’Anna Serra i Vidal.

16. “Posats a dir mentides, la veritat és que no hi ha cap llibre que valgui la pena”, de Nàdia amb accent.

17. “Aquí en teniu una. Sóc una bruixa i encara no m’ha descobert ningú…”, de Fina Sans Ussetti.

18. “El llibre sempre és millor que la pel.lícula ;)”, de Josep Calle.

19. “Ramon Llull va veure 5 vegades la imatge de la seva familia jugant al póker, es va espantar i es va anar a viure a l’Aràbia”, de @rulovi10

20. “Estic gaudint molt del llibre L’art de viure de la Goliarda Sapienza. Una escriptora nascuda a Roma a l’any 1926”, de Eulàlia Vidal.

21. “M’has tornat tots els llibres que et vaig deixar, amb una setmana t’has empassat dues novel.les, un assaig i un còmic. I dius que els teus amics encara n´han llegit més”, Imma C.

A veure a si ens ha tocat un llibre del sorteig de Tot és una mentida...

A veure si ens ha tocat un llibre del sorteig de Tot és una mentida…

22. “Anthony Browne és el pseudònim de Jane Goodall”, de la Ingrid Reyné.

23. “Res com un llibre interesant per anar a dormir promte”, d’en Pep Català.

24. “Els guanyadors dels Premis Nobel de literatura no generen mai cap debat”, de l’Enric.

25. “El Govern havia aixafat la cultura. Hi restaven, però, els certàmens literaris. Sort en teníem, de la seva imparcialitat”, d’en Jordi Borràs.

26. “Tot és una mentida està patrocinat per “el bigotes”, de ahi el seu nom i la seva mentida”, de José Manuel Gómez Gil.

27.  ““La Generalitat aprovarà una llei perquè el dia de Sant Jordi només es venguin llibres editats en català”, d’Anna Rosich Soler.

I ELS 5 LLIBRES DEL SORTEIG SÓN PER A…

1. DONES D’AIGUA, HÒMENS DE FANG, per la Isabek.

2. LAS GANAS, per l’Anna Serra i Vidal.

3. REMOR DE SERPS, per l’Eulàlia Vidal.

4. MI PLANTA DE NARANJA LIMA, per la Clara Maynés Gutiérrez.

5. LES PERERES FAN LA FLOR BLANCA, pel Josep Calle.

EM DIC LUCY BARTON, d’Elizabeth Strout

19 oct

img_3826

Quan en un reality show de la televisió entrevisten els pares dels protagonistes i els deixen adreçar unes paraules al fill que roman tancat en una casa o a la filla que vol ser una estrella de la cançó, no falla mai, sempre apareixen el “no canviïs mai” i el “sigues tu mateixa”. Res a veure amb la realitat. No crec que sigui l’únic aquí que pensa, precisament, que potser caldria que els concursants deixessin estar la tonteria que porten a sobre i que sí, que seria molt necessari que canviessin i molt. Entenc que aquesta mena de “consells” es donen amb la millor de les intencions, apel·lant a la bondat i a l’amor que es professa per la persona estimada, però en el context de l’espectacle televisiu no és creïble, com a espectador t’arriba com una mena d’impostura.

I, justament, sobre la fidelitat a un mateix, sobre allò que forma part de la puresa personal i sobre com construïm el nostre recorregut vital, és del que ens parla Em dic Lucy Barton, el darrer llibre de l’Elizabeth Strout (Portland, 1956). A partir d’una manera de fer senzilla, però ferma, la protagonista de la novel·la s’aferra a la mirada transparent, a la tendresa que remou consciències i a la intel·ligència de l’empatia per fer-se a ella mateixa i aconseguir la vida que desitja.

La novel·la narra els cinc dies (amb les seves nits) que la Lucy Barton passa ingressada a l’hospital de Manhattan per recuperar-se de les complicacions que ha tingut després d’una operació d’apendicitis. Ja portava unes setmanes ingressada, però la història es centra en aquests dies en els quals la seva mare, amb qui havia tallat la relació i amb qui no es parlava des de feia anys, es presenta a l’hospital i es queda al seu costat fent-li companyia. És en aquest context i a partir de les converses que mantenen mare i filla que ens anem assabentant de la seva infància miserable al petit poble d’Amgash (Illinois) on encara hi viu la mare, de la figura pertorbadora del pare i de les penoses vides del seu germà i la seva germana.

img_3937

La trobada a l’hospital esdevé una desavinença en tota regla. Per una banda tenim una mare austera, rude i totalment resignada a “allò que li ha tocat viure”, i per l’altra la Lucy Barton que representa la filla transgressora, la persona que ha aconseguit trencar amb el destí que estava escrit per ella, la noia pobre que ha vençut les adversitats, que ha anat a la universitat, que és escriptora i que ha pogut formar la seva pròpia família.

La Lucy Barton ens narra la història en primera persona i combina les converses banals, les xafarderies i les nimietats que sorgeixen al parlar amb la mare amb els silencis que omplen l’habitació i que expressen més que si fossin confessions. Els sobris intents de comunicació entre les dues van acompanyats dels constants retorns al passat de la Lucy Barton. Pel llibre, a part de la família, desfilen diferents personatges que han marcat la seva vida, la Kathie Nicely, el professor universitari Haley, la Sarah Payne (la seva professora d’escriptura creativa), les seves filles o en William, el seu marit d’origen alemany.

Elizabeth Strout va guanyar el Premi Pulitzer l’any 2009 i el Premi Llibreter el 2010 amb Olive Kitteridge. Fa un parell d’anys va publicar la novel·la Els germans Burgess, de la qual vaig fer en el seu moment aquesta ressenya. Em dic Lucy Barton ha estat publicada per Edicions de 1984 i traduïda al català per Esther Tallada. L’editorial Duomo ho ha fet en castellà i Flora Casas n’ha fet la traducció.

La soledat, fer dels detalls quotidians quelcom universal, el desassossec… llegir a Elizabeth Strout és enfrontar-te al “no canviïs mai” i al “sigues tu mateixa” i de la seva lectura el lector sensible no en surt il·lès.

img_3948

REGALEM 5 LLIBRES. Només has d’explicar-nos una mentida!

3 oct

img_3914

El proper 3 de novembre serà el cinquè aniversari del bloc. Queda lluny aquell 2011 quan ens vam estrenar amb la fantàstica novel·la Una temporada para silvar, d’Ivan Doig (Libros del Asteoide). 

Volem celebrar aquests cinc anys de literatura amb tots vosaltres i per aquest motiu regalarem, a través d’un sorteig, “El petit kit de supervivència literària”, que conté cinc novel·les i cinc punts de llibre del bloc. Llegir ens apassiona, però no només vivim per llegir, així que també us regalarem uns daus de pòquer perquè pugueu jugar al Mentiroso (o Kiriki) quan ja estigueu cansats de tanta lectura. Tot és una mentida, mentiroso, dir mentides… tot quadra.

Per participar en el sorteig només cal que t’inventis i escriguis una mentida literària. Ha de ser una frase curta i senzilla. Pots fantasiejar sobre el que tu vulguis: sobre el bloc, sobre la literatura, sobre els escriptors, sobre les llibreries, sobre les editorials…

Quan hagis pensat la teva mentida ens la pots fer arribar de quatre maneres diferents. Com et vagi millor:

1. Fes un like a la pàgina de facebook del bloc, escrius la teva mentida en el teu mur i etiquetes a Tot és una mentida (si vols pots compartir la foto dels llibres del concurs que trobaràs a la pàgina de facebook).

 2. Et fas seguidor de la pàgina de twitter del bloc, fas un tuit amb la teva mentida i etiquetes a @totesunamentida

 3. Si no tens ni facebook ni twitter ens envies la teva mentida al correu electrònic del bloc: hola.totesunamentida@gmail.com

4. També pots escriure la teva mentida en la secció de “comentaris” d’aquesta ressenya.

 -...i el policia li diu, “no, però m’agradaria veure-les”. -Hahahaha! -Hahahaha! -Ets de por, Charles!


-…i el policia li diu, “no, però m’agradaria veure-les”.
-Hahahaha!
-Hahahaha!
-Ets de por, Charles!

Si no saps què explicar ni quina mentida proposar, aquí et deixo tres exemples:

Per exemple una mentida sobre el bloc podria ser: “En realitat el responsable de Tot és una mentida no llegeix cap dels llibres dels que fa una ressenya, és el seu becari el que ho fa tot”.

Un altre podria ser una mentida sobre una escriptora: “A mi de les intervencions de l’Empar Moliner a Els Matins de TV3 el que més m’agrada és el respecte amb el que tracta els venedors ambulants”.

I per últim una mentida sobre el món editorial que podria ser: “Sobre la bona qualitat del paper en què s’imprimeixen els llibres, l’Editorial La Campana és la campiona per excel·lència”.

Com sempre es tracta de passar-ho bé i de compartir una bona estona, ja m’agradaria a mi tenir llibres per a tothom! El dia 3 de novembre publicarem totes les vostres mentides i d’entre tots els participants farem el sorteig dels 5 guanyadors.

Va, anima’t i participa. Pensa una bona mentida i passa-t’ho bé amb nosaltres. La xifra s’ho val: celebrem 5 anys!

Que no et retallin mai el teu esperit!

 

%d bloggers like this: