LA PREGÀRIA DE TXERNÒBIL, de Svetlana Aleksiévitx

18 May

Svetlana 015

Recordo una conversa amb un científic: “Això és per a milers d’anys  -m’explicava-.  L’urani es desintegra en 238 semidesintegracions. Si ho traduïm en temps, significa mil milions d’anys. I en el cas del tori, són catorze mil milions d’anys “. Cinquanta. Cent. Dos-cents anys. Val. Però ¿més? Més enllà d’aquesta xifra, la meva ment no podia imaginar. Deixava de comprendre què és el temps. On sóc?

Txernòbil. Beralús. Prípiat. Bielorússia. L’URSS. 26 d’abril de 1986. 1h 23’ 58’’.

De manera que aquesta és la cosa: a mi, un enginyer químic, a tot un doctor en ciències químiques, m’obliguen a abandonar la meva feina de responsable d’un laboratori químic en un important complex industrial. I com em fan servir? Em donen una pala. Aquest seria pràcticament el meu únic instrument. Aquí va ser on va néixer l’aforisme: contra l’àtom, la pala.

Roentgen. Ionització. Núvol radioactiu. Gotes de iode. Bomba atòmica. Àtom. Cesi. Plom. Zirconi. Cadmi. Beril·li. Bor. Plutoni. Urani. Grafit. Radioactivitat. Pluja radioactiva. Reacció en cadena. Isòtop.

Ens van rebre uns doctors. Portaven unes màscares antigàs i guants de goma. Ens van treure tota la roba, totes les coses, fins els sobres, els llapis i les plomes; el van ficar tot en bosses de plàstic i les van enterrar al bosc. Ens vam espantar tant després, ens passàvem els dies esperant quan ens començaríem a morir.

Svetlana 040

Però les autoritats callaven. Després que se celebressin les festes, Gorbatxov va dir: no es preocupin, camarades, la situació està sota control. És un incendi, un simple incendi. No és res greu. Allà la gent viu, treballa. I nosaltres el crèiem.

Perestroika. KGB. Carnet del Partit  Comunista. Pravda. Kolkhoz. Comitè Central del PCUS. Víktor Briujánov.

Aquells llocs són d’una bellesa esplèndida. S’ha conservat el bosc original, no és replantat, sinó l’antic. Uns rierols serpentejants, l’aigua, del color del te, transparent com el vidre. L’herba verda. La gent es crida a crits al bosc. Per a ells era el normal, igual que sortir al matí al seu jardí. I tu, en canvi, saps que tot allò està enverinat.

Monòleg. Càncer. Deficiència mental. Disfuncions neuropsicològiques. Mutacions genètiques. Ciència ficció. Sarcòfag. Liquidadors. Vodka. Dosimetristes.Multiplicat per 74 les malalties oncològiques. 23.5 més de mortalitat. Avui en dia encara es desconeixen moltes xifres. Es mantenen en secret: tan monstruoses són.

Ara ja miren vostès el món d’una altra manera. Fa poc m’he trobat amb aquesta reflexió del meu filòsof preferit, Kostantin Leóntiev: les conseqüències de la depravació fisicoquímica algun dia obligaran a una intel·ligència còsmica a intervenir en els nostres assumptes terrestres. En canvi, nosaltres, que hem estat educats en l’època de Stalin, no podíem tolerar la idea de l’existència d’uns poders sobrenaturals. De mons paral·lels. La Bíblia la vaig llegir més tard.

Svetlana 026

La pregària de Txernòbil ha estat traduïda al català per Marta Redón i publicat, igual que Els nois de Zinc i Temps de segona mà, per l’editorial Raig verd. En castellà Voces de Chernóbil ha estat traduït per Ricardo San Vicente i publicat, juntament amb Los muchachos de zinc y La guerra no tiene rostro de mujer per l’editorial Debate. Completa les traduccions al castellà El fin del homo sovieticus, publicat per l’editorial Acantilado.

Tot i que ja sabia que afrontar la lectura de La pregària de Txernòbil seria entrar en un terreny emocionalment colpidor, l’hòstia -quan acabes el llibre- és tremenda. Haurem d’estar eternament agraïts a la monumental feina de Svetlana Aleksiévitx (1945, Bielorússia). Aleksiévitx s’ha guanyat un merescut prestigi apuntalat  pel seu rigor i per la seva humanitat. Per a mi, l’autora bielorussa anirà per sempre més lligada a l’èpica. Periodista, escriptora i assagista, Aleksiévitx ha estat guardonada amb nombrosos premis. Ha estat, però, amb el Premi Nobel de Literatura 2015 quan la seva obra s’ha popularitzat i ha pogut arribat a un públic molt més nombrós. Si el Premi Nobel té algun sentit és precisament difondre l’obra d’autores com Aleksiévitx. Ella ha donat veu als que no tenen veu i tots els seus llibres han estat fets a partir d’un gènere literari propi en el què és la gent anònima, comuna, perseguida i silenciada la que explica les diferents arestes de la història de l’antiga Unió Soviètica.

La pregària de Txernòbil és l’exemple més clar que la civilització humana ha fracassat com a espècie. Pitjor que una guerra i pitjor que tot el que ha provocat la mort fins ara en el nostre planeta Terra. Els humans som el pitjor. On són tots els mercenaris en forma de científics, polítics, empresaris i militars que han defensat les centrals nuclears? L’essència de l’energia nuclear no és altra que la de legitimar la bomba nuclear. No podem construir res, ni estats nous, ni justícia social, ni desenvolupament cultural si no s’aturen i desmantellen totes les centrals nuclears que existeixen al món. Quan el planeta se n’hagi anat finalment a la merda més absoluta confio en què la Terra, tot i que trigui milions d’anys, podrà generar vida un altre cop. No hi haurà, però, cap humà per explicar-ho.

D’acord, l’al·legat final ha quedat una mica apocalíptic, en plan Pedro Piqueras. Però llegiu La pregària de Txernòbil i després en tornem a parlar.

MOTORSOUL, de Stalker

4 May

 

Motorsoul 011

La recerca a google per trobar informació sobre Stalker dóna un resultat curiós. Stalker és una pel·lícula soviètica de ciència ficció dirigida per Andréis Tarkovski el 1979, també és el nom d’un videojoc per a PC de trets amb elements de rol, comerç i habilitats que es va posar a la venda el 2007 i finalment és el nom d’una sèrie de televisió nord-americana transmesa per la CBS des del 2014. A aquesta petita llista haurem d’afegir l’autor de Motorsoul, el llibre que ha publicat recentment l’editorial Raig verd. En aquest cas, Stalker és el pseudònim o nom artístic amb el qual un escriptor català ha signat aquest llibre mantenint així el seu anonimat. En el programa Llibres, píxels i valors de Ràdio 4, s’afirma que una de les raons per les quals l’autor manté el seu anonimat és per la presència de coses personals en el llibre.

El dia que vaig estar parlant sobre la lectura de Motorsoul amb en Carles Peña, el responsable de la Llibreria l’Illa de Mollet del Vallès, va informar-me que Stalker en anglès significa assetjador. Aquesta dada és important, crec que la tria del pseudònim ha estat pensada en relació al llibre. A Motorsoul hi ha una presència significativa de violència física i psicològica. Tot i que aquestes escenes se’ns manifesten de manera molt heterogènia sovint acaben confluint amb diverses experiències de setges, assetjadors i assetjats.

Motorsoul 018

Motorsoul no és una novel·la sinó que són quatre relats llargs (entre 50 i 70 pàgines cada un) ambientats a l’Àfrica. Cada conte situa els protagonistes en un país africà diferent (Namíbia, Congo, Senegal i Ruanda) i sempre en un context en el què fa interactuar el conflicte bèl·lic, el polític i el personal. Un glossari al principi de cada relat ens informa dels molts acrònims que apareixen en el text i que tenen a veure amb els moviments armats i les guerrilles paramilitars (MFDC, UPC, SWAPO), de diferents territoris africans (Casamance,Kivu, Pan) o de personatges i col·lectius dels diferents països (San, Nganga, Théoneste Bagosora). És una informació que orienta el lector i que posa de manifest, almenys en el meu cas, que d’història africana mai en sabrem prou.

Què expliquen els relats? Breument, en el primer s’explica la història dels dos soldats que persegueixen uns  fugitius pel desert, en el segon un home que viu amb alguna cosa fosca dins seu i lluita contra això, en el tercer els viatgers d’un autobús són assaltats i abandonats en una carretera en mig del no res i la consegüent experiència dels seus ocupants per tornar sans i estalvis a casa i en l’últim un lladre que fuig del seu país i acaba al ben mig del conflicte bèl·lic del país veí. Els quatre contes també es poden llegir com a relats d’aventures i tots estan emmarcats en el context d’una Àfrica desconeguda, popular, quotidiana i, certament, d’una cruesa esfereïdora. A Motorsoul es donen cita el conflicte entre comunitats, la guerra, la religió, la superstició i les actituds personals que passen de l’heroisme i la solidaritat a la injustícia i l’abús més salvatge.

La mirada sobre Àfrica: entre el paternalisme occidental del 0.7, l'espoli continu i la impotència de fer justícia.

La mirada sobre Àfrica: entre el paternalisme occidental del 0.7, l’espoli continu i la impotència de fer justícia.

Motorsoul és un llibre que està molt ben escrit. El domini de la llengua i dels recursos literaris que té el seu autor és absolut. Un llibre genial! Qui serà aquest o aquesta Stalker? Fins ara les aproximacions en català més destacades que s’han fet sobre l’Àfrica han estat més en forma d’assaig que no pas de ficció. Vaja, les que jo conec. Destaquem per exemple Pallassos i monstres, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana, 2000) un retrat satíric de vuit dictadors africans. També els diferents llibres de l’antropòleg i professor Gustau Nerín en els quals tracta d’explicar la realitat africana i descodificar molts mites sobre el continent com Antropòleg a l’olla (La Campana, 2008), Blanc bo busca negre pobre (La Campana, 2011) o el més recent  Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica (Pòrtic, 2015).

Sí, en aquest país es llegeix poc i encara menys els llibres de relats. Potser estem en un moment en què els lectors, poc a poc, anem perdent la por a triar aquest gènere. Ara mateix a les llibreries hi han alguns llibres de contes que es venen i agraden molt: Tot això ho faig perquè tinc molta por, de l’Empar Moliner (Proa, 2015) o Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin (L’Altra, 2016). En aquest sentit, Motorsoul és un alè d’aire fresc per a la narrativa catalana. Ja era hora que algú s’atrevís a escriure ficció sobre l’Àfrica, que ho fes d’una manera tan talentosa  i que s’allunyés d’una narrativa catalana actual que molts cops cau en l’endogàmia generacional, la Barcelona moderna o la novel·la històrica previsible. Atreveix-te amb Motorsoul. És un valor segur, és potent, és enèrgic, és… un crit literari.

Títol: Motorsoul  Autor: Stalker  Editorial: Raig verd  Primera edició: març de 2016  EAN: 978-84-15539-93-3 Format: Rústega, 264 pàg, 18 euros.

 

 

NO EMPRENYIS EL LLIBRETER. 10 consells per comprar el teu llibre de Sant Jordi 2016

20 Apr

 

Man's favorite 2

Heu vist la comèdia Man’s Favorite Sport? (Su juego favorito) de 1964? Rock Hudson feia d’un simpàtic i eficient venedor d’aparells de pesca d’uns grans magatzems de San Francisco. Els seus clients creien que era un autèntic expert, ja que havia escrit Fishing made simple, un manual d’instruccions sobre pesca amb canya. En realitat no tenia ni idea de pesca i durant tota la pel·lícula intentava ocultar la seva mentida i passar desapercebut. 

Falta molt poc per a Sant Jordi i també perquè tornin a aparèixer algunes notícies recurrents. Quan arriba l’estiu són les notícies sobre els cops de calor i l’operació sortida i amb el dia del llibre apareixeran les llistes dels més venuts o les entrevistes als turistes que flipen amb la nostra festa.

Per aquest Sant Jordi 2016 en Jaume Barberà ens voldrà il·luminar amb un nou llibre i amb les seves sentències de periodista íntegre; l’Assumpta Montellà presentarà Lletraferides… a no, que el van retirar per plagi; i l’Antoni Daura, el president del Gremi de Llibreters, anunciarà que la facturació ha pujat novament un 6% amb la conseqüent estupefacció dels llibreters.

Sí amics, el cas és que la pel·lícula d’en Rock Hudson m’ha fet pensar en el primer dels consells que vull donar-vos: no us creieu tot el què us diuen els especialistes. En tenim més de suggeriments, i  avui, farem un recull de 10 consells per comprar amb condícia el vostre llibre de Sant Jordi, per facilitar la feina dels petits detalls i de pas simplificar la feina al llibreter i no acabar emprenyant-lo.

De les moltes reflexions que he llegit aquests dies sobre Sant Jordi em quedo amb la de la Laura Huerga, l’editora de Raig Verd: “Recordeu que si per #santjordi podeu comprar llibres és perquè hi ha gent que els compra tot l’any”. Doncs, apa-li! Tots a comprar llibres i a gaudir del millor dia de l’any.

Molt bon Sant Jordi 2016 a tothom, amb humor i amb alegria!

19

 

1.EL DESCOMPTE DEL 10% EN LLIBRES, NOMÉS EL DIA DE SANT JORDI

El descompte del 10% en llibres de Sant Jordi és un reclam mític per a la venda de llibres. És un descompte que només s’aplica el dia del llibre, perquè si no fos així... tots els dies serien Sant Jordi i la festa del llibre no tindria cap sentit. No demaneu, ni molt menys pressioneu el llibreter amb el descompte de Sant Jordi abans del dia 23. Quedareu fatal!

El descompte del 10% en llibres de Sant Jordi és un reclam mític per a la venda de llibres. És un descompte que només s’aplica (o s’hauria d’aplicar si totes les llibreries respectessin aquest acord) el dia del llibre, perquè si no fos així… tots els dies serien Sant Jordi i la festa del llibre no tindria cap sentit. No demanis, ni molt menys pressionis el llibreter amb el descompte de Sant Jordi abans del dia 23. Quedaràs fatal!

 

2.NO DIGUIS LA TEVA PROFESSIÓ

Per comprar un llibre no cal explicar la teva professió. De fet, no cal que diguis que ets professor, que és l'únic gremi que sempre ho diu quan va a comprar un llibre. No, no us farem més descompte per ser professors. Us cobrarem el mateix que al forner, al mecànic, al cambrer o a l'enginyer, que quan compren un llibre mai expliquen la seva professió.

Per comprar un llibre no cal explicar la teva professió. De fet, no cal que diguis que ets professor o professora. El dels mestres és l’únic gremi que ho diu quan va a comprar un llibre. De fet nou de cada deu mestres ha dit aquesta frase en una llibreria: Que feu algun descompte per ser professor? Sí, el tema és anunciar la professió per després demanar el descompte. Una cosa va amb l’altra. No, no et faran més descompte per ser professor. Us cobraran el mateix que al forner, al mecànic, al cambrer o a l’enginyer, que quan compren un llibre mai expliquen la seva professió. No facis el ridícul.

 

3.NO UTILITZIS LA COMPRA DEL LLIBRE PER FER-TE UN AUTO REGAL

 Vaja, sembla que el llibre Oye, morena, ¿Tú que miras?, de la Megan Maxwell no li ha agradat a l'Oriol.


Vaja, sembla que el llibre Oye, morena, ¿Tú que miras?, de la Megan Maxwell (Esencia) no li ha agradat a l’Oriolet. Bé, ja em sacrifico jo i me’l llegeixo… ja que l’he comprat. 

 

4.PENSA EN LA PERSONA A LA QUAL LI COMPRES EL LLIBRE

Joder, el Wilson és un cabró. Va i ens compra un llibre de disseny d'interiors ... per a la nostra barraca, no?

Joder, el Wilson és un cabró. Va i ens compra el llibre de decoració Principios básicos del diseño de interiores, de Simon Dodsworth (Nerea). No serà per a la nostra barraca?

 

5.NO UTILITZIS EL LLIBRE PER DIR COSES QUE NO T’ATREVEIXES A DIR A LA CARA

Quin llibre més curiós m'ha regalat el meu xicot:"Com dir-li que és una paia molt rara. El llibre definitiu per als extravagants".

Quin llibre més curiós m’ha regalat el meu xicot: Fin al mal aliento, d’Àngel Sevilla.

 

6.PENSA BÉ A QUINA LLIBRERIA COMPRES ELS TEUS LLIBRES

Decididament a una llibreria catòlica no seria el millor lloc per comprar "Mi mundo de plástico", de María Lapiedra. Igual que a la Llibreria Virus no seria el millor lloc per comprar l'últim llibre de sentències del Papa Francesc.

Decididament a una llibreria catòlica no seria el millor lloc per comprar Mentiras fundamentales de la iglesia católica, d‘en Pepe Rodríguez (Ediciones B). De la mateixa manera que a la Llibreria llibertària Virus no seria el millor lloc per comprar Solo el amor nos puede salvar, del Papa Francesc (Romana). Hi ha més exemples, com les llibreries cool.  A la llibreria Calders de Barcelona no us atrevireu pas a demanar el llibre Manual para ser feliz around the word, d’Aless Gibaja (Temas de hoy). O per exemple a No Llegiu, també a Barcelona, no hi demaneu pas un llibre de grup RBA.

 

 7.SIGUES REALISTA, NO DEMANIS LLIBRES QUE NO EXISTEIXEN

No, no existeix un llibre per ensenyar a llegir els estruços o potser la teva parella vol evadir impostos, assassinar algú sense deixar proves o segrestar un avió, però no, no hi ha cap llibre que ho expliqui i millor que no ho preguntis.

No, no existeix un llibre per ensenyar a llegir els estruços. Potser la teva parella vol evadir impostos amb la seguretat de no ser enxampada, assassinar algú sense deixar proves o fabricar una bomba amb ingredients casolans, però no, no hi ha cap llibre que ho expliqui i millor que no ho preguntis.

 

8.QUE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ NO T’ENREDIN

-El diari ARA explica que els llibres més ben situats per aquest Sant Jordi són els de l'editorial ARA llibres. -Doncs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA diu que l'editorial EDICIONES B serà la que ho petarà aquest Sant Jordi. -Caram, no sé pas quin llibre comprar. ahir EL MUNDO, parlava molt bé dels llibres de LA ESFERA. -Noi, és un problema. A RAC1 només fan que parlar dels llibres de l’editorial PLANETA.

-El diari ARA explica que els llibres més ben situats per aquest Sant Jordi són els de l’editorial ARA LLIBRES.
-Doncs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA diu que l’editorial EDICIONES B serà la que ho petarà aquest Sant Jordi.
-Caram, no sé pas quin llibre comprar. Ahir EL MUNDO, parlava molt bé dels llibres de LA ESFERA.
-Noi, és un problema. A RAC1 han tornat a entrevistar a la Isabel Martí de LA CAMPANA.

 

9.LA NOVEL·LA “RELAJA, DESCANSA MUCHO Y ES MUY BONITA”

A l’hora de demanar el teu llibre de Sant Jordi, procura tenir informació. El títol, l’autor i l’editorial són bàsics. És millor això que la informació sobre el color del llibre, el dibuix de la portada o les pàgines que té. I sobretot no facis un Rajoy, que és com es coneix l’acció de definir un llibre sense aportar cap tipus d’informació sobre aquest llibre quan no recordes el seu títol. Es coneix així des que li va passar a en Mariano Rajoy i va descriure el llibre El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral) amb aquestes paraules: "Esta Semana Santa he leído un libro, algo sobre una modelo, no recuerdo el título exacto". Es una novela policiaca. Es interesante. Relaja, descansa mucho y es muy bonita". Es probable que el llibreter es quedi amb la cara de gilipolles que té el de la foto.

A l’hora de demanar el teu llibre de Sant Jordi, procura tenir informació prèvia. El títol, l’autor i l’editorial són bàsics. És més útil que la informació sobre el color del llibre, el dibuix de la portada o les pàgines que té. I sobretot no facis un Rajoy, que és com es coneix l’acció de definir un llibre sense aportar cap tipus d’informació sobre aquest quan no recordes el seu títol. Es coneix així des que li va passar a en Mariano Rajoy i va descriure el llibre El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral) amb aquestes paraules: “Esta Semana Santa he leído un libro, algo sobre una modelo, no recuerdo el título exacto. Es una novela policíaca. Es interesante. Relaja, descansa mucho y es muy bonita”.

 

10. EL VALOR AFEGIT D’UNA BONA DEDICATÒRIA

No ens enganyem, si fas una cua ben llarga per aconseguir la signatura i la dedicatòria de l’escriptor preferit de la teva parella, sumes molts punts i és un valor afegit que ben segur et serà agraït. El problema és quan l’escriptor ha traspassat. Aleshores, com t’ho pots muntar? Us proposo la malifeta, però enginyosa idea literària que l’Empar Moliner i el Quim Monzó van practicar a principis de segle XXI quan col•laboraven en el matí de Catalunya Ràdio amb l’Antoni Bassas. Resulta que quan el periodista estava fent el programa, els dos escriptors entraven al seu despatx i dels molts llibres que hi tenia seleccionava alguns d’autors morts (Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Joanot Martorell) i li escrivien com si el mateix, posem per cas, Ramon Llull fos l’autor de la dedicatòria: “A l’amich Anthoni Bassas ab la pus gran devoció radiofònicha , Ramon Llull”.

No ens enganyem, si fas una cua ben llarga per aconseguir la signatura i la dedicatòria de l’escriptor preferit de la teva parella, sumes molts punts i és un valor afegit que de ben segur et serà agraït. El problema és quan l’escriptor ha traspassat. Aleshores, com t’ho pots muntar? Us proposo la malifeta, però enginyosa idea literària que lEmpar Moliner i el Quim Monzó van practicar a principis de segle XXI quan col·laboraven en el matí de Catalunya Ràdio amb l’Antoni Bassas. Resulta que quan el periodista estava fent el programa, els dos escriptors entraven d’amagat al seu despatx i dels molts llibres que hi tenia, seleccionaven alguns d’autors morts (Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Joanot Martorell) i li escrivien com si el mateix, posem per cas, Ramon Llull fos l’autor de la dedicatòria: “A l’amich Anthoni Bassas ab la pus gran devoció radiofònicha , Ramon Llull”.

 

LOS DEL SUD US MATAREM A TOTS, de Valero Sanmartí

4 Apr

Valero Sanmartí 006

Un dia que estava llegint Los del sud us matarem a tots i que tenia la cara en mode somriure idiota de complicitat, el meu nebot va preguntar-me sobre l’argument del llibre. Després d’explicar-li per sobre de què anava la història ell, que és adolescent, va respondre amb un LOL! i un WTF! i va rematar-me amb un quina fumada de llibre! I sí, sí vaig pensar, els americans tenen Miedo y asco en Las Vegas, dHunter S. Thompson i ara els catalans tenim Los del sud us matarem a tots, d’en Valero Sanmartí.

A partir de la realitat política actual Valero Sanmartí s’imagina l’evolució del país fins l’any 2032, moment en el qual Catalunya viu sotmesa al domini dels andorrans. El retrat que fa de diferents zones del territori català com les terres de l’Ebre o del Vallès així com d’algunes ciutats com Vic, Tàrrega, Girona, Tarragona o Lleida és tan espectacular com atroç. Barcelona, que en el llibre s’ha transformat en el parc d’atraccions per a turistes de BCN World, és la ciutat on trobem l’inici d’aquesta novel·la.

Escrit amb el format “tria la teva aventura”, el lector és el protagonista de les decisions que cal prendre i que el portaran a un total de 36 possibles finals (més dos bonus tracks). Tot comença quan després de veure  l’espectacle humorístic que en Valero Sanmartí ofereix al BCN World, tu, amic lector, el convences perquè lideri les tres tribus del sud que esperen que es compleixi la profecia que els promet la tornada del messies per fer fora els andorrans de Catalunya. Abans però caldrà recuperar el bigoti, la segona polla i la farlopa negra, els atributs d’en Valero que li han estat robats i sense els quals la profecia no es compliria.

Si decideixes llegir el manifest de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí

Si decideixes anar a Jo només Follo a Pèl, el blog del Valero Sanmartí, fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 080

Los del sud us matarem a tots és una novel·la d’humor. Un humor transgressor, intel·ligent i absolutament brillant. Valero Sanmartí escriu com si tingués un Kalashnikov a les mans i estigués embriagat de l’humor salvatge que es genera amb els amics quan surts de festa.

En la teva aventura per alliberar Catalunya et trobaràs, entre molts d’altres personatges, amb la Pilar Rahola, la Marta Rojals, en Ferran Adrià, l’Albert Espinosa, en Gerard Quintana, la Bibiana Vallbé, l’Eduard Voltes o en Xavier Sala i Martín. El 80% del llibre són situacions on apareixen tot tipus de personatges populars de la societat catalana i en els quals en Valero s’hi acarnissa sense embuts. De vegades ho fa de manera subtil, però sempre amb un retrat sanguinari i ferotge. Com a lector la novel·la t’arriba com un gest de complicitat o com una picada d’ullet. No estem parlant d’humor blanc precisament, és un humor irreverent i incontestable. És, sense cap mena de dubte, un llibre que pot ferir els que teniu la pell fina, però totalment necessari per a tots aquells lectors orfes d’un humor que desmitifiqui les patums catalanes i ridiculitzi la modernitat i el seu papanatisme

Si decideixes visitar l’editorial Males Herbes fes clic aquí.

Si decideixes escoltar els podcasts del becari d’en Valero Sanmartí al Cabaret Elèctric fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Efrem Gordillo a Núvol de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 026

Els mitjans de comunicació, el tarannà català, el turisme rural, les gralles, el rock català o els polítics tampoc s’escapen dels dards d’en Valero. No et preocupis, votis a qui votis, segur que el teu partit també hi surt escaldat.

Per cert, no caiguis en el parany de pensar que aquest és un llibre fet només a partir de l’insult gratuït o de l’acudit vexatori. Sí, la novel·la transmet molt mala llet. D’acord, en Valero Sanmartí és un puto dement, però un dement il·lustrat i llegit i això encara el fa més perillós i molt més divertit. Mentre t’ennuegues per l’última bestiesa que has llegit o mentre penses “mira que és cabró aquest Valero”, en el fons saps que el llibre té uns fonaments forts i que la seva agudesa consisteix en la combinació d’un dilatat bagatge cultural i un ampli referent d’influència que va des del frikisme fins al domini de la cultura de masses.

Des de Mollet del Vallès, ciutat des de la qual escrivim aquesta ressenya i que en el llibre també hi surt retratada, no podem fer altra cosa que unir-nos a les tribus del sud i lluitar tots junts contra la Catalunya Vella. Us esperem per liquidar alguns nuclis resistents que encara operen a Granollers o a Sabadell centre. Abans però, haurem de desallotjar en Josep Monràs, l’alcalde del nostre municipi. No perquè s’hagi volgut pujar el sou un 30% en temps de crisi, ni perquè la seva lectura de capçalera sigui l’Sport, és sobretot perquè el seu cervell funciona a base de Bollycaos. I això sí que no, Bollycaos, no. On estigui una Pantera Rosa!

Lo vas a flipar…

Si decideixes seguir el Valero Sanmartí via twitter fes clic aquí.

Si decideixes llegir els còmics d’en Roger Pelàez, l’il·lustrador del llibre, fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Oriol Fuster i Cabrera a Núvol de Jo només il·lumino la catalana terra, el seu anterior llibre, fes clic aquí.

Si decideixes anar a comprar el llibre Los del sud us matarem a tots recorda que val 18 euros.

FI

Valero Sanmartí 037

 

JESSICA JONES # ALIAS, de Brian Michael Bendis i Michael Gaydos

22 Mar

Jessica Jones 2 011

Netflix,  la plataforma nord-americana que permet als seus usuaris veure les sèries, pel·lícules i documentals pagant una quota de soci al mes, va aterrar aquí la tardor del 2015. Netflix i Marvel, la popular editorial de còmics, tenen un acord per produir cinc sèries de superherois. La primera va ser Daredevil i després la va seguir l’adaptació del còmic de Jessica Jones, que en la sèrie està protagonitzada per l’actriu Krysten Ritter. Tant si heu vist la sèrie com si no, com és el meu cas, estem d’enhorabona perquè l’editorial Panini publicarà la saga completa de Jessica Jones durant els propers mesos. Serà una traducció al castellà dels 28 números originals recollits en quatre volums. El primer ja ha estat publicat.

Tot i que no sigueu afeccionats als còmics de superherois segur que coneixeu (ni que sigui per les pel·lícules) a Iron Man, Spiderman, Els Quatre fantàstics o Els Venjadors. Però, Jesica Jones? Qui és Jessica Jones?

Jessica Jones # Alias es va començar a publicar als Estats Units l’any 2001. Marvel va iniciar el segle XXI sobreposant-se a una greu crisi econòmica per la qual va estar a punt de fer fallida. Calia trobar noves idees i nous dibuixants i Marvel va fitxar a joves amb molt talent que des del món alternatiu i amb editorials independents estaven arriscant i fent propostes innovadores. Brian Michael Bendis, el guionista de Jessica Jones, estava en el lloc i en el moment adequat. Va ser amb ell amb qui es va iniciar una revolució en el món del còmic dels superherois de Marvel que acabaria culminant amb el projecte de Civil War, del qual per cert, podrem veure la seva adaptació al cinema el proper mes d’abril.

CAM00879

Des de la seva fundació el 1939, era la primera vegada que Marvel (sota el segell MAX) publicava un còmic de superherois destinat a un públic adult. Per primer cop els lectors podien llegir un fuck darrere l’altre i també hi havia la primera escena de sexe de la història de l’editorial.

De Jessica Jones sabem que pot volar i que té una força sobrehumana, però això no és important, la nostra protagonista és una antiheroïna. Va formar part de la tropa de superherois que ajudaven a que el món fos millor, però va abandonar la capa i també l’ús dels seus poders. Ara és propietària de l’Agència de detectius Alias i es mou en les clavegueres de l’univers Marvel investigant el costat més fosc de la Patrulla X o desemmascarant els xantatgistes que extorsionen El Capità Amèrica. Bevedora, fumadora, violenta, malparlada, intel·ligent, una mica depre, inadaptada… Jessica Jones és una autèntica joia! De passat tèrbol i de present irregular Jessica Jones busca el seu camí entre la resolució dels casos, les converses amb la seva amiga Carol Danvers (Mr. Marvel), les aventures ocasionals amb Scott Lang (L’Home formiga) o el sexe amb Luke Cage (Power Man).  

M'encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l'autor d'aquest Capiità Amèrica.

M’encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l’autor d’aquest Capità Amèrica.

Marvel va ser la primera editorial que va humanitzar els superherois dotant-los de debilitats humanes. No és estrany, per tant, que l’alcoholisme, el racisme, l’homofòbia o la manipulació política apareguin contínuament a Alias, apropant-nos així, sota el paraigües d’un còmic d’aventures, a molts conflictes socials actuals.

Jessica Jones és un còmic de superherois on pràcticament no apareixen superherois. Alias satisfarà els amants de la novel·la negra, ja que sobretot, és un còmic amb els ingredients més sucosos del gènere policíac. Un còmic detectivesc que es desenvolupa en l’univers dels superherois de Marvel. Un encreuament perfecte de gèneres i mons.

També agradarà a tots aquells que s’aventurin a un còmic diferent. El dibuix de Michael Gaydos té més a veure amb l’underground i la línia urbana que no pas amb el color estrident i les línies clares dels típics còmics de superherois. El seu és un dibuix brut, fosc, amb moltes ombres i molt cinematogràfic. Zooms, primers plans i vinyetes esquarterades. La combinació entre el text i el dibuix és genial.

Ara que estem de Setmana Santa, que voleu que us digui, prefereixo la disfressa d’un superheroi que no pas a la d’un natzarè amb cucurutxo. Prefereixo la Confraria dels Amics de l’Antifaç que no pas la de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder. Prefereixo llegir l’Alias de Jessica Jones abans que tornar a veure Ben Hur per enèsima vegada.

Jessica Jones 2 004

Títol: Jessica Jones  Autor: Brian Michael Bendis / Michael Gaydos  Editorial: Panini  Primera edició: març de 2016  EAN: 9788490944899  Format: cartoné, 223 pàg, 15 euros.

 

%d bloggers like this: