REPARAR ELS VIUS, de Maylis de Kerangal

26 mar

IMG_1593

Simon Limbres torna cap a casa amb els seus amics després d’una profitosa matinada dedicada al surf. La força de la joventut, les onades en càmera lenta, l’energia de la tenacitat, l’alegria de sentir-se viu… tot queda fulminat. La furgoneta en que viatgen els nois surt de la carretera i s’estavella. L’accident deixa en estat de mort cerebral en Simon Limbres. Reparar els vius és una història que dura vint-i-quatre hores, el temps en què un cor és extret del cos d’un jove de dinou anys i trasplantat en el d’una senyora de cinquanta-dos.

Què s’activa després d’aquest accident de trànsit? Què desencadena la mort del jove? Quins són els actors d’una tragèdia com aquesta? Maylis de Kerangal (Toulon, 1967) ens ho explica absolutament tot i ho fa amb una prosa aclaparadora, de solvència contrastada. Apostar per la lectura de l’autora francesa és fer-ho a cavall guanyador.

IMG_1607

Maylis de Kerangal ha escrit Reparar els vius mantenint un exquisit equilibri entre la poesia i la tècnica. Descriptiva, detallista i meticulosa, la seva és una literatura fina, fina, fina. És curiós que tot i l’exhaustiva informació mèdica que ens transmet, la lectura no resulti freda, avorrida, ni llunyana. De la mateixa manera també cal dir que tot i que la càrrega emocional és copiosa i constant, mai es deixa portar pel sentimentalisme.

Al patiment dels pares, del germà, de la novia i dels amics l’escriptora francesa hi suma les vivències dels professionals de la medicina. Com una mena de Tetris molt ben jugat, la trama encaixa els dos mons que tenen cita en el llibre: el familiar i el laboral. L’aflicció, els valors i el desconsol hi són presents en les converses i en les cavil·lacions dels personatges. A través d’un narrador omniscient en tercera persona el lector és testimoni de l’exploració, l’elaboració, la comunicació i l’assumpció de la mort en els dos àmbits.

Quan els pares donen el consentiment per fer el trasplantament, el lector profunditza en l’equip mèdic i en la manera com funciona la xarxa de donants. A França no existeix el suport social als trasplantaments que sí existeix a Espanya, que lidera des de fa vint-i-tres anys la tassa de trasplantaments a tot el món. En aquest sentit el llibre ha sacsejat la societat francesa i les associacions pro donants el reivindiquen per defensar les seves idees. 

IMG_1613Tot i tenir la mort com a eix central, la novel·la és un homenatge al cos humà i a la vida. Un continuar fent. Com diu un dels personatges del llibre i que fa seves les paraules de Txèkhov, “enterrar els morts i reparar els vius”. Una novel·la èpica que aconsegueix que reflexionem, com cap altre novel·la ho havia fet, sobre els trasplantaments. Segons Maylis de Kerangal, “la donació és un gest que no té equivalent, perquè no hi ha agraïment, no dona poder, simplement és un gest gratuït per excel·lència”. 

Reparar els vius és d’aquelles novel·les que quan les recomanes se’t queden mirant amb cara de mal rotllo, com dient no estic d’humor per llegir-me una història sobre trasplantaments. Ho entenc perfectament. Llegir-la comporta entrar en el dolorós terreny de la mort i és inevitable patir-hi una mica. També us haig de dir que qui no arrisca, no pisca. Si us voleu moure de la vostra zona de confort literari, Reparar el vius és la vostra novel·la.

 

Títol: Reparar els vius  Títol original: Réparer les vivants  Autora: Maylis de Kerangal  Traductor: Jordi Martín Lloret  Editorial:  Angle (Anagrama en castellà)  EAN: 978-84-16139-33-0  Format: 256 pàg. rústega, 18.90 euros

 

ESE PRÍNCIPE QUE FUI, de Jordi Soler

12 mar

IMG_1559

No s’imaginava la sorpresa que l’esperava. Després de dinar amb els amics a El Querforadat van acabar la passejada a la parròquia de Toloríu (Alt Urgell). Allà, una placa ret homenatge a la Princesa Xipaguazin (filla de Moctezuma II i darrer emperador Atzeca), que hi va ser enterrada el 1537. Jordi Soler (1963, La Portuguesa, Veracruz), l’autor mexicà que torna a viure a Barcelona; la ciutat que va abandonar la seva família després de la guerra civil espanyola, deuria pensar “me lo han puesto a huevo, ¡ésto es un filón!”. Si una història pot fer bona la dita la realitat supera la ficció és la que ell explica a Ese príncipe que fui.

Doncs sí, la història és tan extraordinària i tan curiosa, que sembla que no pugui ser. Però és, és… Resulta que en el segle XVI Juan de Grau, baró de Toloríu, va formar part de la tripulació d’Hernan Cortés, aquell genocida castellà dels llibres de primària i un dels principals artífexs de la derrota de l’Imperi Azteca. En la colonització i en l’espoli de les Amèriques, Juan de Grau hi va col·laborar, entre d’altres coses, amb el segrest de la Princesa Xipaguazin. Se la va emportar a Toloríu i amb el naixement en terres catalanes del seu únic fill van iniciar una nissaga familiar que arriba fins el segle XX.

XipaguazinEl narrador de la novel·la és un banquer jubilat (un alter ego de Jordi Soler) que atret per aquesta història i per la llegenda que assegura que amb la princesa Xipaguazin també s’hi va enterrar l’or espoliat, inicia una recerca que el connectarà amb Federico de Grau Moctezuma (Kiko Grau pels amics) i la Barcelona dels anys 60. Estudiant d’Història d’art a Oxford, el jove Kiko Grau hereta, a la mort del seu pare, la moribunda empresa familiar de llaunes d’escopinyes embassades. També és en aquest moment quan se li revela una informació que se li ha mantingut amagada: és el darrer descendent de l’emperador Moctezuma a Espanya.

Kiko Grau, que era un paio intel·ligent, amb molt de morro i amb poques ganes de pencar, va veure l’oportunitat d’introduir-se entre la burgesia i la gent guai de la Barcelona del moment. La meva mare assegura que més val caure amb gràcia que ser graciós i a la dona no li falta raó. Kiko Grau es va convertir en Su Alteza Real i es va reivindicar com a digne i darrer descendent de la Soberana e Imperial Orden de la Corona Azteca. Va amassar un capital ingent rubricant títols nobiliaris a tort i a dret i amb la tranquil·litat que li donava la protecció del dictador Francisco Franco. Una estafa en tota regla de la qual eren coneixedors els mateixos estafats, però que prioritzaven l’estatus social que els hi proporcionava i pel qual pagaven autèntiques fortunes. El postureo ja existia llavors! La impostura i la picaresca de personatges recents com El petit Nicolás és a la democràcia l’equivalent a Su Alteza Federico Grau de Moctezuma en dictadura. La prosa de Jordi Soler arremet amb força i posa sobre la taula els valors més rancis i estúpids que sostenen la noblesa ibèrica. 

IMG_1587

Se li agafa simpatia al príncep! Li agradava la festa, els diners, l’alcohol, el vici… com deien els Pata Negra “todo lo que me gusta es ilegal, es inmoral o engorda”. Una vida d’excessos, d’ostentació, de fama, d’èxit i també de caigudes i de fracassos. Al voltant de Su Alteza desfilen curiosos personatges de dubtosa reputació i un fidel vassall que engrandeixen l’èpica de la història. Una troupe impossible, una vida canalla al límit.

Ese príncipe que fui és un llibre extraordinari. Jordi Soler escriu tan bé! Tota la novel·la està filtrada per un humor càustic, per una fina ironia i per un to burleta. Narrativa festival, jocs d’artifici, diversió i alegria assegurada. Entre conya i conya, Jordi Soler també va colant les seves crítiques ferotges. L’Espanya Imperial, la dictadura de Franco, l’establishment cretí burgés, Camilo José Cela… sí, en el llibre pillen moltes figures històriques. La novel·la també serveix per reivindicar la política exterior de Mèxic durant el segle XX. El president Lázaro Cárdenas va donar tot el suport a la República Espanyola i asil polític als republicans exiliats. Mèxic va trencar relacions diplomàtiques amb la dictadura de Franco, mentre que va reconèixer sempre al govern republicà a l’exili.

Ho va fer amb la trilogia formada per Los rojos de ultramar (2004), La última hora del último día (2007), La fiesta del oso (2009). També a Diles que son cadáveres (2011). És un recurs que Jordi Soler utilitza molt bé: no saps quina part del llibre és veritat i quina és ficció. Es val de personatges reals (ja sigui la seva família, poetes francesos o prínceps ibers) i sobre la seva realitat construeix una ficció. Sobre aquesta manera d’escriure Jordi Soler afirma en el bloc Un dia en les carreres  que “yo escribo siempre pensando que lo que estoy escribiendo tiene que parecer verdad. El que me está leyendo tiene que estar pensando que esto es verdad, aún cuando en términos relativos, mundanos, no sea verdad. Da igual. Hay una verdad literaria. Si una novela es leída como verdad, es verdad. Yo estoy por la verdad literaria”.

BeFunky_Eseprincipequefui2.jpg

En fi, Ese príncipe que fui és una lectura totalment recomanable. Aquest proper cap de setmana me’l rellegiré de camí a Toloríu. Crec que entre les seves pàgines puc trobar alguna pista per esbrinar on és el tresor de la Princesa Xipaguazin. Ja fa prop de cinc-cents anys que l’or va ser enterrat al Pirineu català. Només faltaria que els alemanys que el busquen (i que segons va declarar Jordi Soler a Página 2 de TVE ho fan amb perseverança i amb sofisticades eines), el trobessin abans que jo!

ELS ENLLAÇOS

1. Pàgina web de Jordi Soler.

2. Article del llibre a El Periódico.

3. Ressenya i entrevista a Vozpópuli.

4. Ressenya del llibre a El Cultural.

5. Articles d’en Jordi Soler a El País.

Títol: Ese príncipe que fui  Autor: Jordi Soler Editorial:  Alfaguara  Primera edició:  gener de 2015  EAN: 978-84-204-1892-6  Format: rústega, 231 pàg. 17.90 euros

SAGA, de Brian K. Vaughan i Fiona Staples

26 feb

BeFunky_IMG_1470.jpgAra és el moment de llegir Saga. Ara és el moment d’enganxar-se i tornar a sentir aquella sensació plaent i carregada d’impaciència que acompanya l’espera de la publicació d’un nou llibre.

Saga és un còmic arrelat a la llarga tradició del gènere fantàstic i de la ciència ficció que es va començar a publicar mensualment l’any 2012 als Estats Units. Planeta DeAgostini ha publicat en castellà quatre volums que contenen els vint-i-quatre còmics originals que actualment té la sèrie. Sis comic books per cada volum. És una col·lecció oberta i actual que per ara no té data de finalització. Saga és droga dura, amics. Jo he sucumbit amb delit i amb el desig que els seus creadors la facin durar molts anys. Necessito més dosis!

Saga és el resultat de la comunió de dos genialitats. El seu escriptor és Brian K. Vaughan (1976, Cleveland, Estats Units), guionista de prestigi i responsable entre d’altres treballs de La Cosa del Pantano, Y: El último hombre, Ex Machina (publicats en castellà per l’editorial Vértigo / ECC) i molt valorat també per ser productor i creatiu de famosa sèrie Perdidos. La canadenca Fiona Staples és la il·lustradora, responsable d’Archie, Mystery Society i North 40. Els seus dibuixos de línia clara tenen una força transparent, són propers i bellíssims. Els seus traços no deixen indiferent.

pizap.com14246262556091Saga és un còmic que té la família com a eix central. No és un nom triat per casualitat. Saga, tant la paraula com el còmic, coincideixen en la definició de “narració de la història d’una família al llarg de diverses generacions”. Brian K. Vaughan explica que Saga s’inspira en les idees creatives que tenia en la seva infància i que va recuperar amb el naixement de la seva segona filla. Saga és una obra en gran mesura autobiogràfica i que respon a la combinació de la paternitat amb l’escriptura.

Saga comença amb el naixement d’Hazel, que des del futur ens narra en primera persona la història i les aventures de Marko i Alana, els seus pares. La parella pertany a civilitzacions diferents. Ella al planeta Terrada i ell al satèl·lit Guirnalda. Dos mons enemistats a mort i enfrontats en un llarg conflicte bèl·lic del què els dos amants fugen per amor i per cuidar la seva filla recent nascuda.

Autònoms, sicaris, un pèrfid robot, una mainadera fantasma, una esclava sexual, una gata que detecta mentides, emperadors, polítics, assassins, la premsa del cor, agents especials, la família…  Al voltant dels nostres herois rebels, per Saga pul·lulen tot un reguitzell de personatges galàctics. Simpàtics, perversos, bons, poderosos i inquietants. L’originalitat dels personatges, la marcada personalitat que tenen cadascun d’ells i la seva “vida pròpia” fan de Saga un còmic coral. Tots els personatges són interessants i posseeixen una història personal que és imprescindible conèixer per encaixar totes les trames desplegades. En aquest sentit l’estructura narrativa té un pes significatiu amb moltes interrupcions de la línia temporal de la narració per explicar fets del passat o del futur.

BeFunky_IMG_1494saga.jpgSaga, que va guanyar tres Premis Eisner i un Premi Hugo el 2013 i dos Premis Eisner el 2014 no l’ha publicat ni Marvel ni DC. Image Comics ha estat l’editorial que Brian K. Vaughan ha triat per publicar la sèrie. Sembla que l’editorial independent americana és l’única que li ofereix la seguretat de tenir el control absolut de l’obra, sense restriccions ni ingerències. Ei, estem parlant d’un còmic sota l’etiqueta “per a lectors adults”, amb una bona combinació d’aventures, sexe, violència, sensualitat, humor i èpica!

Image comics promociona Saga com un creuament entre Star Wars i Joc de Trons. Per a la seva part José Torralba, que fa el pròleg dels quatre volums en castellà, pensa més en la suma d’El cant dels Nibelungs i Romeu i Julieta. Més enllà de les referències que tots hi podem trobar, Saga complaurà per igual al lector de còmic més avesat i a tots aquells que vulguin estrenar-se amb el vuitè art. Saga és una autèntica meravella!

Hi ha qui assegura que la lectura d’un llibre pot canviar-nos la vida. Un cigarro nocturno, de D. Oswald Heist, és una aparent novel·la romàntica que canvia la de Marko i Alana a Saga. Sí, jo també crec que un llibre pot canviar-te la vida. Durant la seva lectura te’n vas molt lluny, en el cas de Saga per galàxies i planetes desconeguts. Encara que quan acabes, cal seguir pagant les factures, ningú ha fregat els plats per tu i el llit segueix sense fer…

I a tu què? T’ha canviat la vida algun llibre?

BeFunky_IMG_1502saga.jpgEnllaços

1. 10 Reasons you should be reading Brian K. Vaughan’s Saga. io9.com

2. Ressenya de Saga a Fantífica.

3. Ressenya de Saga a Tomos y Grapas.

4. Pàgina comunitària de Saga al facebook.

5. Fiona Staples: la seva pàgina web i la seva pàgina de facebook.

6. The Private Eye, la revista digital de còmic de Brian K. Vaughan, Marcos Martin i Muntsa Vicente.

 

 

 

QUAN VA ARRIBAR L’ARBRE, de Mònica Boixader

12 feb
Mònica Boixader sota  un arbre d'hivern i envoltada de literatura...

Mònica Boixader sota un arbre d’hivern i envoltada de literatura.

Avui publiquem (i també il·lustrem) Quan va arribar l’arbre, de la Mònica Boixader, que enguany ha estat triat el relat guanyador en el VI Concurs de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra. El tema d’aquest any era El Crim i s’hi han presentat 26 contes.

Aquest passat dissabte 7 de febrer es va fer el lliurament del Premi a la Llibreria l’Illa: una estada de cap de setmana a la Masia Rural Nus de Pedra, un lot de llibres i la invitació per formar part l’any vinent en el jurat del Premi.

La Mònica Boixader (Mollet del Vallès, 1991) és estudiant de Llengua i literatura catalanes i ha col·laborat a Núvol, Catorze i Auriga. Ha estat la responsable de les Tertúlies literàries del Rave Ajagut, és divulgadora de la poetessa Anna Dodas, actualment tradueix del gallec al català i és biògrafa.

Té talent i joventut. A la Mònica Boixader, que ja va guanyar la IV edició del Premi amb Els morts de les places, li augurem grans èxits literaris i des d’aquí li desitgem molta sort.

Quan va arribar l’arbre és un relat magnífic en què es planteja el crim de manera molt original. El relat, que té la força d’una llengua catalana molt treballada, està narrat amb una prosa poètica bellíssima. Llegiu, llegiu i opineu.

QUAN VA ARRIBAR L’ARBRE, de Mònica Boixader

Mònica Boixader 18

La dona va sortir d’una dutxa molt llarga. Va eixugar-se lentament i va sacsejar-se els cabells amb les mans perquè tornessin al seu lloc. Quan va treure les mans de l’embull de cabells hi tenia un manyoc de flors molles. No era la primera vegada que li sortien flors dels cabells i no va estranyar-se’n. Les va ficar dins del gotet dels raspalls de dents i va mirar-se al mirall. Tenia una panxa descomunal. Amb una ratlla vertical i verdosa com una tija, que la travessava de baix a dalt. Se sentia més bé que ens els altres dos embarassos. Els pits lluents i tebis, una mica cansats, hi reposaven a sobre.

Quan aixecava el braç per demanar tanda al mercat, quan l’allargava per obrir un armariet de la cuina, o quan anaven a ballar, tothom qui hi havia a prop podia sentir, amb pudor i agraïment, la flaire de bosc humit que desprenia la seva suor. Deien que feia olor de terra, de pluja, d’arbust. La seva cambra quan va arribar l'arbre 13s’omplia d’olor de lloc salvatge, de continent tropical, quan feien l’amor; i ella no ho havia notat mai però llavors, a vegades, un cuc rosat o un escarabat d’aigua s’esmunyien des de dins del seu ventre per entremig del seu sexe, espès i sorrós. Instintivament, i sota el silenci de la nit, les bestioles anaven encaminant-se, crepitant, cap al jardí.

Recordo el meu naixement. Recordo la vall carnosa d’on vaig sortir. Recordo les mans de la meva mare estirant-me els branquillons. Recordo els crits i el fred, i el gran silenci, després. I com, ensangonat i sense escorça, la meva mare va abraçar-me, encara que fos un arbre. De seguida van plantar-me al jardí. Van fer córrer pel veïnat que el nadó havia nascut mort i aviat tothom va deixar de fer preguntes. Si bé mirarien, per sempre, als meus pares amb un polsim de compassió als ulls. Si haguéssiu pogut veure la meva mare, acolorida i serena, no hauríeu dit que havia perdut un fill, tampoc que havia parit un arbre. Per això, de tant en tant, algú en malparlava en veure-la passar.

quan va arribar l'arbre 6

Era petit, tot i que més alt que qualsevol de vosaltres, i les formigues no em tenien pietat i se m’enfilaven a riuades. Les abelles brunzien entre les meves branques gairebé amb desfici. I els bufaforats penetraven i xuclaven les meves flors amb precisió i indiferència. La meva mare anava i venia de casa al jardí i del jardí a casa. Quan era l’hora, es descobria un pit i l’endinsava, a poc a poc, entre les meves branques. I jo prenia la seva llet regalimant, que era molt més dolça que la saba i que la pluja i que el pipí dels pardals.

Quan la meva mare deia als meus germans que juguéssim tots junts, el meu germà i la meva germana venien corrents i es plantaven davant meu. Aixecaven els ulls i em contemplaven, callats. Creuaven els braços. S’avorrien una estona. I de seguida es despistaven amb qualsevol altra cosa i marxaven a l’altra punta del jardí. Els veia de lluny i m’entretenia així. Em va costar arribar a entendre què els passava per dins quan s’avorrien. Perquè als arbres ningú no ens ha donat el do de l’avorriment. Encara ara, potser, no sabria definir-ho del tot, el que sé segur és que l’avorriment va fer aprendre a xiular a la meva germana. Era prou bonica i cal dir que entonava bé. quan va arribar l'arbre 88

Els dies se succeïen cadenciosament. La meva mare hi era sempre. M’explicava les coses que passaven més enllà del jardí o, per exemple, com era la casa per dintre. Un dia em va guarnir amb estels de cartró. I durant la primera tardor, així que les fulles m’anaven caient, ella les anava recollint de terra i les guardava en un potet de vidre. Sovint em fotografiava. També em cantava cançons i em llegia contes. Però percebia que dubtava de si podia veure-la o no. I jo li hauria volgut explicar que els arbres ho veiem tot des de tot arreu.

El meu pare no hi era tant i cada vegada hi va ser menys per aviat no ser-hi gens. I els meus germans hi eren per força, perquè el jardí, encara que no fossin arbres, també era el seu territori. Quan es van fer una mica més grans i la innocència se’ls difuminà, una nit van venir tots dos amb el ganivet més menut i afilat de casa a fer-me un tatuatge. Jo, llavors, ja tenia escorça i la meva mare ja no em donava el pit. L’esdeveniment va suposar un daltabaix. Aquella nit el llum del menjador va estar encès fins a altes hores de la matinada. I quan per fi va apagar-se, va encendre’s, al pis de dalt de tot, el llum de les golfes. quan va arribar l'arbre 10Era la meva mare, i jo sabia que, si no plorava, era per no molestar. Més endavant hi pujaria freqüentment, quan aniria entenent que es quedava sola en la tasca de creure en mi, veient la indiferència del meu pare o dels meus germans, quan, per exemple, estenien roba a les meves branques, o quan es feien petons i carícies amb amics i amants a la meva falda.

Durant els mesos següents del meu naixement vaig descobrir la meva passió pel cel. I sobretot per les postes de sol, i per les ombres allargassades de les cases, de la gent i dels núvols, i per com s’atrapaven les unes amb les altres. Em fascinava la solitud d’aquell moment, la puntualitat de les llunes. No me’n cansava mai, del cel. Vaig adonar-me, comparant-me amb els meus germans, de la magnitud de la meva paciència.

I amb ella em vaig anar fent alt, fortíssim, flairós. Sentia com les meves arrels incontrolables exploraven les profunditats del sòl del jardí. La terra era fèrtil. Hi havia ossos de ratolins antics, joguines centenàries, també vaig trobar una harmònica i grapats de cucs cecs que passaven, apàtics. Mentre jo creixia i Stockholm, Stockholm, Stockholm, Uppland, Byggnader-Parker och trädgårdar-Parkm’eixamplava i els ocells feien nius entre el fullam, els meus pares envellien i els meus germans marxaven. I un dia la meva mare m’ho va explicar. Em va explicar que les persones s’acaben i que els arbres també, però molt més tard. L’hivern més llarg de tots, el de la gran gelada, va arribar poc després, en mal moment. Vaig perdre totes les fulles i les puntes d’algunes arrels se’m van glaçar. Recordo aquell temps boirosament. El pensament se m’enterbolia i no sabia ben bé què passava al meu voltant. Les veus i les remors arribaven dintre meu escapçades i deformades. Tenia l’escorça menys porosa i més dura que mai. Mica en mica vaig penetrar un estat de letargia que va anar engolint-me. Aviat vaig estar tancat dintre meu. I per fi vaig tastar la son. Va ser una nit molt llarga. Crec que va quan va arribar l'arbre 17durar mesos. Vaig fer moltes coses, des dels somnis, això sí. Vaig fer més coses que mai i vaig anar molt lluny. Vaig ser una ballarina, un dit d’un home solitari, una bassa prop d’un volcà i també vaig ser un búfal.

Un matí vaig despertar-me de sobte, marejat d’haver dormit tant. Em va despertar una coïssor molt forta. Vaig intuir el meu pare, més vell que mai, que tossia i esbufegava i, pensant en una altra cosa, començava a serrar-me la branca més blanca de totes. Nevava i necessitava llenya. Cada vegada em coïa més i més fins que em va fer mal. I així vaig saber que el dolor dels arbres no és com el vostre. No fa plorar, ni cridar, ni és vermell. És fet, sobretot, d’una tristesa profunda profunda… i fidel, com una mare.

Mònica Boixader 023

 

ELS MILLORS LLIBRES DEL 2014. (Una ressenya col·lectiva de 55 lectors i 53 llibres).

29 gen
Tenim la llista dels millors libres de 2014!

Tenim la llista dels millors libres de 2014!

Llegir és un plaer. Recomanar un llibre que ens hagi agradat molt, també. Quan gaudim d’una bona lectura el millor que podem fer és compartir-la per parlar d’ella amb altres lectors. Ens desprenem d’una part que és nostra i la fem pública amb una combinació de passió i d’entusiasme. Deixem que els altres formin part del món que ens ha tingut fascinats. És un acte de generositat.

La d’avui és la llista col·lectiva dels millors llibres del 2014 feta entre els 55 lectors que heu volgut participar en aquest post i que de manera lliure heu transmès la vostra recomanació literària. Entre tots sumeu 53 llibres que heu llegit durant l’any passat però que no han estat publicats necessàriament en el 2014. Ànima i La verdad sobre el caso Harry Quebert han estat triats dues vegades. És una llista feta amb els vostres comentaris i amb la seguretat que és la millor llista possible que es podria fer entre tots vosaltres. Són els vostres millors llibres, i això no és poc.  La numeració dels llibres en la llista respon simplement a l’ordre d’arribada de les vostres propostes.

Ens heu escrit sobretot des de Catalunya però també han arribar correus electrònics des de Castelló, Madrid, Argentina, Suïssa, Kuwait, Índia, Estats Units, Alemanya i Uruguai. És una alegria rebre visites des de llocs tan diversos!

Un 60%  de vosaltres sou responsables d’una web o un bloc on canalitzeu les vostres inquietuds o visualitzeu la vostra vida laboral sobre fotografia, literatura, viatges, escriptura, cuina, teatre, salut, etc. Molt bona feina la vostra, plena de talent! Us recomano que dediqueu una estona a visitar les adreces digitals que enllacem.

La majoria dels llibres recomanats són novel·les, tot i que també hi trobareu poesia, assaig, llibre infantil i de viatges. El català, el castellà, el gallec, el francès i l’anglès són les llengües dels llibres que heu recomanat.

Em sento agraït i content per tots els missatges rebuts durant aquest mes de gener. Us dono les gràcies a tots i us convido a llegir la ressenya. La vostra ressenya:

1. ÀNIMA, de Wajdi Mouawad (Periscopi)

Recomanat pel Manel Xicota, de Mollet del Vallès que ens comenta “que sempre hauria estat en qualsevol llista la meva tria de llibre de l’any 2014″ i també pel David Hernández Gasch que és anima 2bibliotecari a la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, i que sobre el llibre ens comenta moltes coses: salvatge, brutal, sublim. Molt de les tres coses. Un retrat de les profunditats de l’ésser (ànima humana, ànima animal, on rau la línia divisòria?), amb una estructura captivadora. Hi haurà moments que potser hauràs de tancar el llibre perquè el dolor se’t farà massa punyent. Hi haurà imatges bellíssimes (i terribles) que se’t quedaran al cap durant molt de temps. Compartiràs el patiment del protagonista i potser, tal volta, amb sort, t’alliberaràs amb ell”.

2.LA VERDAD SOBRE EL CASO HARRY QUEBERT, de Joel Dicker (Alfaguara)

Recomanat per la Marta Tena, de La Sènia (Tarragona) i per la Paola Impellizzieri (Argentina) que La-verdad-sobre-el-caso-Harry-Quebertés responsable del bloc Un antes y un después, i que sobre la novel·la ens comenta que “es una gran novela policíaca y romántica a tres tiempos – 1975, 1998 y 2008 – acerca del asesinato de una joven en la pequeña ciudad de Aurora, New Hampshire.  Su personaje principal es un joven escritor, que al visitar a su mentor por no poder comenzar su segundo libro después de un gran éxito, descubre que éste tuvo una relación secreta con la chica desaparecida. Es un libro maravilloso porque uno no puede dejar de leer; la intriga y el suspenso nos mantienen en vela, y la calidad de la trama y el enlace de los hechos está perfectamente hilado manteniendo el tema durante toda la novela.  Lo que más me gustó, es que el personaje es un escritor, que vive el temor y la ansiedad de lo que llamamos “la página en blanco” y que cada capítulo comienza con consejos para un escritor.  Esos consejos literarios están directamente ligados a la vida de cualquier ser humano. El mensaje que se puede rescatar es profundo,Vera mientras el lector también se interesa por seguir una trama llena de intriga y de revelaciones que saltan a la luz hasta el punto final. Altamente recomendable”. 

 

3. VERA, d’ Elizabeth von Arnim (Viena)

Recomanat pel Ramon Fàbrega, que forma part del Club de Lectura El Quadern Vermell de Barcelona. En el seu bloc Estimat Quadern Vermell hi posen les fitxes dels llibres que llegeixen. Aquí podeu llegir el seu Manifest del Club de Lectura. Salvatge

 

4. SALVATGE, de Cheryl Strayed (Angle)

Recomanat per la Isabel Gri, de Barcelona. La Isabel comenta que el llibre “li ha agradat per ser una història d’un viatge interessant, amè, que ha estat fàcil de llegir i és agradable”.

Open

5. OPEN (MI HISTORIA), d’Andre Agassi (Duomo)

Recomanat pel Xavier Costa, de Santa Perpètua de Mogoda. El Xavier comenta que “és una autobiografia molt sincera, un llibre diferent i que li va agradar molt”.

 

6. LOS RECONOCIMIENTOS, de William Gaddis (Sexto piso)

LOS RECONOCIMIENTOSRecomanat pel Joan Flores Constans, que viu a Calella, gestiona el bloc Je dis ce que j’en sens, i explica que “no sé si és el millor llibre que he llegit aquest any passat, però sí que mereix ser recomanat perquè és un tour de force per a lectors exigents i perquè sense comptar-hi no s’explica gran part de la literatura nord-americana de la segona meitat del segle XX i fins i tot l’actual; un llibre fonamental i fundacional”.

 

7. RELLOTGES EN TEMPS DE PLUJA, d’Antònia Carré-Pons (Meteora)

RellotgesRecomanat per la Carme, que viu a Sant Quirze del Vallès i gestiona el bloc Quadern de Mots. La Carme comenta que “es tracte d’una novel·la ben construïda on la fragmentació de les històries, el pas del temps, els girs argumentals i uns personatges entranyables, sedueixen al lector”.

 

8. DÍAS DE NEVADA, de Bernardo Atxaga (Alfaguara)Dias de nevada

Recomanat per la Gloria Condal, que viu a Mollet del Vallès i gestiona el bloc Gloria Condal.

 

 

9. LA VIDA I LA MORT D’EN JORDI FRAGINALS, de Josep Pous i Pagès (Edicions 62)

La vida i la mortRecomanat per l’Anna Vilaginés, que viu a Barcelona, gestiona el bloc d’alimentació El plaer de menjar bé i sa, i ens comenta que “és un clàssic català recuperat per gaudir de la bona literatura de casa nostra, i que planteja la llibertat humana front el determinisme de l’ambient”.

Llista de preus de les begudes alcohòliques al Central Railway Station de Sydney (1946).

Llista de preus de les begudes alcohòliques al Central Railway Station de Sydney (1946).

10. LA NOSTRA VIDA VERTICAL, de Yannick Garcia (l’altra)

la nostra vida verticalRecomanat per la Sílvia Fustegueres, que viu a Barcelona i gestiona dos blocs lIlla deserta i Caràcter xinès.

 

 

 

 

11. L’HERBA DE LES NITS, de Patrick Modiano (Proa)

L'herba de les nitsRecomanat per la Mercè Ubach, de Barcelona,  que ens comenta “no és perquè l’hagi traduït jo mateixa, ni perquè el seu autor hagi rebut el premi Nobel, ni perquè surti entre els millors llibres de l’any a la llista dels crítics d’El País. És perquè Modiano té un món propi que em sedueix, perquè els seus llibres són llocs on voldries quedar-te…”

 

 

12. HISTÒRIA UNIVERSAL DE PANICEIROS, de Xuan Bello (Adesiara)

hISTÒRIA UNIVERSAL DE PANICEIROSRecomanat per la Susanna Sebastià, de Castelló, actriu i directora de la Rabera Eclèctica Teatre, responsable del bloc Paraules en joc, i que ens explica que “aquest llibre, igual que L’Interior (el projecte que tenim entre mans), vol sobrepassar la visió estereotipada i tòpica del territori i del seu paisatge que de vegades se’ns ofereix des dels nuclis urbans. Pretén visualitzar uns territoris, començant per les comarques dels Ports i el Maestrat de Castelló i seguint per El Maestrazgo de Terol en el nostre cas i un poble asturià en el cas de Bello, podent fer-se extensible a aquelles zones que posseeixen trets distintius compartits tant en la manera de viure com de pensar. Generalment, aquestes comarques es defineixen per una baixa demografia, una escassa presència del sector industrial i un migrat pes a nivell polític. És un intent de posar en valor aquests territoris, de permetre pensar-los i repensar-los, a través de la cultura, la poesia i la reflexió”.

13. LA PIRÁMIDE ROJA, de Rick Riordan (Montena)

GT17552.jpgRecomanat per l’escriptora Cristina Rodrigo Cebollada, de Moià. La Cristina ens comenta que “tot i que és un llibre juvenil , haig de reconèixer que el seu autor sap captar l’atenció amb la manera d’escriure. Aquest llibre m’ha encantat i per això el recomano. Una bona lectura per gaudir”.

 

 

14. L’ÚLTIMA TROBADA, de Sandor Marai (Empúries)

L'última trobadaRecomanat per la Judit Robert Masià, de Mont-roig del Camp, responsable del bloc El cinquè vagó, i que ens explica que “és un llibre interiorista, un llibre que ens parla del fons d’un cor ferit, l’amo del qual, no ha preguntat mai i tot s’ho ha anat fent ell mateix. Un llibre on el fet de voler parar el temps ha sigut missió impossible, ja que el temps va sol i fa la seva feina. És una apologia a la vida, a la mort, a l’amor, al silenci, a la veritat, a la fidelitat i fins i tot a la cacera!”.

15. AÑOS DE VÉRTIGO, de Philipp Blom (Anagrama)

Años-de-vértigoRecomanat pel Gabriel Bravo, de Barcelona que és l’editor de l’editorial Morsa i Walrusbooks, i que sobre el llibre afirma que és un Sorpredente estudio sobre el cambio de siglo desde todos los puntos de vista. Interesante para comprender todos los entrecijos del cambio sufirdo por la sociedad, sin vuelta atrás”.     

 

 

16. UNA DONA DEL TERRÒS, de Roser Guix (Pagès)

11310 coberta dona del tarros.inddRecomanat per la Mercè Espuny, de Barcelona. La Mercè diu que aquesta novel·la és “una obra desconeguda, però encisadora”.

 

 

 

17. INCÓGNITO, de David Eagleman (Anagrama)

Maquetaci—n 1Recomanat per l’Albert Planadevall, de Banyoles. L’Albert ens comenta que el llibre “parla de curiositats del cervell i de la psicologia. És un assaig sobre psicologia escrit per un psicòleg premi Nobel d’Economia. Una barreja molt interessant de psicologia, economia i presa de decisions. D’entrada sembla una cosa complicada però acaba sent molt entenedor i carregat d’exemples pràctics. Per a fans de les neurociències del S.XIX”.

 

18. THE STRANGE LIBRARY, d’Haruki Murakami

Strange libraryRecomanat per la Marinella Polli, de Zürich.

 

 

 

 

19. ELS MEUS PARES, de Hervé Guibert (Cllub editor)

Els meus paresRecomanat pel Juanjo Villalobos, de Badalona. El Juanjo ens comenta que “este libro, Una setmana de vacances, de Christine Angot i El deber, de Ludwig Winder  son tres novelas que comparten  la capacidad de obligarnos a “acompañar” a sus protagonistas más allá de la historia contada, a sufrirla o disfrutarla sin entrar en juicios morales “burgueses”.

 

20. CAFÈ BARCELONA, de Joan Carreras (Proa)

Café-barcelonaRecomanat pel Cèsar Martínez, de Barcelona.

 

 

 

 

 

21. ROMANTICIDI, de Carolina Cutolo (Proa)

RomanticidiRecomanat per l’Elisabet Sánchez Garzón, de Caldes de Malavella (Girona).

 

 

 

 

22. L’AIGUA ÉS AIXÒ, de David Foster Wallace (Periscopi)

L'aigua és aixòRecomanat per la Montse Frauca Cantó, de Granollers. La Montse afirma que la lectura del llibre és una lliçó de vida i que aquest és el motiu de la seva tria. Podeu entrar en el seu bloc que s’anomena Lletres minúscules i llegir més raons per la lectura d’aquest llibre.

 

 

23. EN LA PELL DE L’ALTRE, de Maria Barbal (Columna)

enlapelldelaltreRecomanat per la Roser Guix, de Nuncarga (Peramola, Lleida).

. Llista dels vots per a President i Vicepresident dels Estats Units, 02/08/1837. (Registres Electorals del 14è Congrés, 1815-1817)

Llista dels vots per a President i Vicepresident dels Estats Units, 02/08/1837. (Registres Electorals del 14è Congrés, 1815-1817)

24. EL CLUB DE LOS OPTIMISTAS INCORREGIBLES, de Jean-Michel Guenassia (RBA)El club de los optimistas incorregibles

Recomanat per la Laura Rubio, de Barcelona. La Laura ens explica que “la raó per la qual el recomano, més enllà de perquè m’ha agradat moltíssim (òbviament!) és perquè m’ha sorprès com de poc he llegit sobre aquesta joieta; m’ha agradat tant que penso que la xarxa hauria d’estar farcideta de recomanacions d’aquest llibre. :)”. Podeu entrar en el seu bloc que s’anomena El que llegeixo i llegir la ressenya que va fer en el seu dia d’aquest llibre.

 

25. A MIS MEJORES AMIGOS NO LOS HE VISTO NUNCA, de Raymond Chandler (Debolsillo)A mis amigos no los he visto nunca

Recomanat per la Irene Lucas Alemany, que viu a Barcelona, gestiona el bloc Ese hermoso quedarse i De Molinos y gigantes, i ens explica que el llibre és “la correspondència de Chandler amb diversos coneguts (editors, guionistes, escriptors, fans, etc.) on parla de tot el que pensa sobre cinema, literatura, etc. Especialment recomanat pels que treballen al sector editorial, hi ha frases sobre el treball de l’editor / autor / corrector /… que són perles i retraten molt bé aquest món!”.

26. NIVELES DE VIDA, de Julian Barnes (Anagrama)

Recomanat per María Antonia de Miquel, que viu a Barcelona i gestiona el bloc Notas para lectores Niveles de vidacuriosos. La idea de nuestra propia mortalidad es difícil de digerir, pero al fin y al cabo, una vez desapareces -cuando te conviertes “en tierra, en humo, en polvo, en sombra, en nada”, como decía Góngora- qué más da todo. Lo verdaderamente duro es la muerte de los demás, de aquellos a quienes amas. Nada, ni la enfermedad más larga, ni el diagnóstico más sombrío, te prepara nunca para eso. Te enfrentas entonces al abismo, a un inmenso vacío imposible de llenar. Este dolor, este largo proceso de duelo es además totalmente individual, incomunicable. Es un camino que sólo tú puedes hacer. Como dice Julian Barnes “es banal y a la vez único”. Cuando Barnes perdió a su mujer, Pat, hace unos años, quedó devastado. Llegó a pensar en el suicidio. Afortunadamente, recordó a tiempo que si él también moría, morirían con él los recuerdos de la vida conjunta de ambos, del amor, de la complicidad. Debía vivir, pues, para que ella siguiera viva, aunque fuese sólo en su memoria. Y para escribir un libro como Niveles de vida, una obra sobre el dolor y la pérdida estremecedora y memorable…”.

27. SOMBRAS Y MARIONETAS, de Maryse Badiou (Prensas Universitarias de Zaragoza)Sombras y marionetas

Recomanat pel Daniel Sáez Berral, que viu a Barcelona i gestiona el bloc Daniel Sáez.

 

 

 

28. EL CÍRCULO, de Dave Eggers (Mondadori)244_RH29082.jpg

Recomanat pel Walter Kraus, de Barcelona.

 

29. UNBROKEN, de Laura Hillenbrand (Mondadori)

Recomanat per la Penelope Murnane, de Crofton (Maryland, Estats Units) i traduït al castellà com a Invencible per l’editorial Aguilar. “My favorite book of 2014 is Unbroken by Laura Hillenbrand Unbrokenpublished by Random House.  I read it because of the description on the front and the author.  I had read and thoroughly enjoyed Seabiscuit, Laura Hillenbrand’s first book.  This book contained the same great storytelling.  I was immediately pulled into Louie Zamperini’s childhood of getting into trouble.  I admired his perseverance to channel his energies into running competitively.  The story is like a roller coaster.  As soon as he seems alright he’s in a plane crash at sea, then fighting sharks and then having to cope with being imprisoned in a war camp.  His never give up attitude is so inspiring and I believe this book should be a must read and also should become a classic for high school history and or literature.  I haven’t seen the movie yet because the images from the book are still in my mind. Lila I do plan to see the movie eventually.  It is an amazing book!”

30. LILA, de Marilynne Robinson (Farrar, Straus & Giroux)

Recomanat pel Present Tense, de Kuwait.

 

31. JO CONFESSO, de Jaume Cabré (Proa)Jo-confesso1-497x800

Recomanat per la María Ripoll Cera, de Barcelona. La María ens explica que “amb Jo confesso he descobert un geni literari i he gaudit com mai de la seva escriptura i el seu català”. Aquesta és la seva web de continguts: María Ripoll Cera.

 

32. EL COMITÉ DE LA NOCHE, de Belén Gopegui (Mondadori)El comité de la noche

Recomanat per l’Anaïs Tosas Fernández, de Barcelona.

 

 

 

33. THE HOLY BIBLE (KING JAMES VERSION)the-holy-bible

Recomanat per Snehalatha Bright de Chennai (India) que ens explica que “The Holy Bible (King James Version) is the best literature presented in the best language. It’s not written in flowery language, but written in living and life giving language”.

 

34. EL MUNDO DE ATENAS, de Luciano Canfora (Anagrama)Maquetación 1

Recomanat pel Marc Peguera, de Mollet del Vallès que gestiona el bloc Further i que ens ha explicat això sobre el llibre: “amb la seva erudició i sapiència més que reconeguda, el gran historiador i filòleg italià fa un exercici de desmitificació d’un dels períodes més apassionants de la història política-filosòfica. Així, discuteix les bases de la democràcia d’Atenes i ens dona eines veritablement valuoses per entendre el nostre convuls present, i ho fa servint-se del teatre clàssic, els pensadors i els poetes, doncs tot estava interconnectat. A la EL huerfano arte final.inddpàgina web s’incideix en tot plegat: Anagrama“.

35. EL HUÉRFANO, d’Adam Johnson (Seix Barral)

Recomanat pel José Antonio Quílez Pradal, de Madrid.

 

 

36. THE GHOST IN THE ELECTRIC BLUE SUIT, de Graham Joyce (Mondadori)The ghost in the electric blue suit

Recomanat per la Nina Longfield, de Portland (Oregon, Estats Units).

 

 

37. LA RIDÍCULA IDEA DE NO VOLVER A VERTE, de Rosa Montero (Seix Barral)La rídicula idea

Recomanat per l’Arantxa Mellado, de Barcelona.

 

 

 

38. AM UFER, de Rafael Chirbes (Roman)Chirbes 3 NEU.indd

Recomanat per l’Esther Blanche Schedler, de Berlín (Alemanya). És la traducció a l’alemany del llibre En la Orilla, publicat en castellà per Anagrama.

 

 

 

39. EL JILGUERO, de Donna Tartt (Lumen)El jilguero

Recomanat per la Susana Herman Moyano, que viu a l’Hospitalet de Llobregat i gestiona el bloc Dietario de querencias. Per què aquest llibre? “Perquè és una lectura addictiva; pel seu protagonista (un Holden Caulfield del segle XXI) a la recerca d’un sentit per a la vida; perquè posa en paraules com l’art i la bellesa dialoguen entre generacions, per molts segles que les allunyin, tractant d’explicar el misteri de l’existència”.

Imatge de la pàgina 460.Informe anual del Secretari General amb la llista de naixements, defuncions i matrimonis a Anglaterra (1837).

Imatge de la pàgina 460. Informe anual del Secretari General amb la llista de naixements, defuncions i matrimonis a Anglaterra (1837).

40. LA CÁMARA SANGRIENTA, d’Àngela Carter (Sexto piso)

La cámara sangrientaRecomanat pel Martí Noè Colomer, que viu a Mataró i ens comenta que el llibre “ha estat una de les lectures mes interessants de l’any, en una edició il·lustrada de luxe… tota una descoberta!”.

 

 

 

41. VACANCES, de Magí Sunyer (Col·lectiu literari La Gent del Llamp a Cossetània)

VacancesRecomanat per la Raquel Estrada Roig, que viu al Pla de Santa Maria, administra el bloc La mullena i sobre el poemari considera “que mostra un domini de la tècnica que no li resta frescor i autenticitat. A més, manté la coherència, amb poesies que combinen experiències íntimes, records i figures mitològiques”.

 

 

42. EL ASESINATO DE PITÁGORAS, de Marcos Chicot (Duomo)

Recomanat per la Isabel Delagranja, que viu a Montevideo (Uruguay), gestiona el bloc de relats El asesinato de PítagorasMicrísimos i que sobre el llibre ens confessa que “soy fan de Pitágoras y durante años investigué mucho sobre él no sólo como matemático sino como personaje pues me parecía fascinante como figura ficcionable. Y ahí está la novela de Chicot para confirmarlo. Es una apasionante novela histórica (estupendamente documentada) de intrigas políticas, violencia, sexo, ambición, espiritualidad que narra la ocaso del poder e influencia de las doctrinas pitagóricas en las polis de la Magna Grecia (sur de Italia) y Sicilia donde había arraigado y proliferado durante 3 décadas del siglo VI a.C”.

43. QUAN ÉREM FELIÇOS, de Rafel Nadal (Destino)

Quan erem feliçosRecomanat per la Mercè Bastida, de Mollet del Vallès.

 

 

 

 

44. AMISTAD DE JUVENTUD, d’Alice Munro (Debolsillo)

Amistad de juventudRecomanat pel Luis Mínguez Santos, de Madrid.

 

 

 

 

45. 12.822 km (DE SARAGOSSA A PEKÍN AMB BICICLETA), de Diego Ballesteros Cucurull (Auto edició)

DeZaragoza a Pekin en bicicleta, libro BallesterosRecomanat per l’Alfons Sánchez, que viu a Mollet del Vallès, gestiona el bloc Cultura senderista i que sobre el llibre ens explica “Al 2.008 Diego Ballesteros va realitzar un viatge amb bicicleta que pretenia unir els dos esdeveniments internacionals més importants del moment que eren la Expo de Saragossa i els Jocs Olímpics de Pekín. 12.822 km en 99 dies. En aquest llibre Diego narra totes les seves experiències damunt de la bicicleta d’una manera molt escarida però molt precisa i a través de cadascun dels seus paràgrafs fa que pedalejem amb ell visitant tots els paisos pels quals passa a ritme del seu propi diari. Un llibre que si t’agraden les aventures, els viatges i la bicicleta t’emocionarà des de la primera pàgina”. Podeu veure l’entrevista a Diego Ballesteros en el programa de Para todos la 2.

46. LIBERTAD, de Jonathan Franzen (Salamandra)

LibertadRecomanat per la Marina Roher Salas, de Terrassa.

 

 

 

 

47. LES DOTZE TRIBUS DE LA HATTIE, d’Ayana Mathis (La Magrana)

Les dotze tribus de la HattieRecomanat per l’Anabel Ramos que treballa a la Biblioteca Pública de Lleida i que sobre el llibre ens comenta que “a través de les seves pàgines coneixerem la història de la Hattie Sheperd que amb quinze anys i fugint de l’horror racista del Sud dels Estats Units es trasllada a Filadèlfia amb l’esperança d’una nova i bona vida. Allà coneix l’August, que es convertirà en el seu marit i amb qui tindrà 11 fills. A la Hattie la vida la converteix en una dona dura, seriosa, freda, absent i lluitadora, incapaç de demostrar l’amor que sent pels seus 11 fills, als que tracta de manera estricta i als que vol endurir per enfrontar-se a la vida, tot això sense l’ajuda del seu home August i en uns Estats Units marcats per l’odi racial i amb el context de la Gran Migració d’afroamericans que van fugir de l’horror del Sud amb l’esperança posada en el Nord”. 

48. I DÉU EN ALGUN LLOC, de Sònia Moll i Gamboa

I déu en algun llocRecomanat per la Imma Casassas Bassas, de Vic i que sobre el llibre ens explica que és un poemari “que ens ofereix la seva experiència vital: transforma en poesia el dolor de l´absència, la malaltia de l´alzheimer és una pèrdua lenta i progressiva. Llibre estructurat en tres apartats, el primer parla del laberint que representa la malatia d´alzheimer de la mare, el segon la poeta ens parla d’altres pèrdues, i al  tercer trobem la idea de Déu, versos de comiat, d’acceptació i de recerca”. El bloc de la Sònia Moll i Gamboa és La vida té vida pròpia.

49. DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS, de Pep Coll (Proa)

dos-tauts-negres-i-dos-de-blancs-658x1024Recomanat per la Sílvia Jané, que viu a Barcelona, que és autora del llibre Les esquerdes de silenci i que sobre el llibre ens diu que va sobre “la Catalunya profunda i més negre. Fa esgarrifar pensar que va ser un crim de veritat”.

 

 

 

50. LA TARTA DE HADAS, de Michaël Escoffier i Kris Di Giacomo (Kokinos)

Recomanat per la Susanna Rincón, que és responsable de la secció infantil de la Biblioteca de Mollet del Vallès, i que ens comenta que “aquest és àlbum il·lustrat imprescindible per compartir grans i petits. la_tarta_dehadasEls infants s’ho passaran genial amb unes il·lustracions divertides, enormes i a tot color. Té un puntet escatològic que els farà riure bo de bo! Els grans… si heu petit perquè els vostres fills són dels que no mengen, us hi veureu reflectits! Fins a on arriba la imaginació d’uns pares per aconseguir que els seus fills dormin, mengin, es rentin les mans… Poques vegades trobem un àlbum per compartir tan entretingut i que agradi  per igual a tots els de casa. També s’agraeix que els protagonistes del llibre no siguin ni conillets, ni ossets, ni gatets… Gripaus!”.

51. ¡MELISANDE! ¿QUÉ SON LOS SUEÑOS?, de Hillel Halkin (Libros del Asteroide)

MelisandeRecomanat per l’Anna Guitart, de Barcelona.

 

 

 

 

52. AUGUST, de John Williams (Edicions 62)

augustRecomanat per la Cel Font, de Tarragona que ens explica que “de les tres obres d’aquest autor, la meva preferida és August. La primera vegada que la vaig llegir va ser quan va sortit editada en català per Edicions 62 al gener del 2013, i vaig tenir l’oportunitat de rellegir-la com a lectura proposada pel Club de lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona amb motiu del bimil.lenari de la mort d’Agust”.

53. INSTRUCCIONES PARA UNA OLA DE CALOR, de Maggie O’Farrell (Salamandra)

Instrucciones para una ola de calor_WebsiteRecomanat per la Sonia Villegas Berbel, que viu a Bulle (Suïssa), que gestiona la web Sonia Villegas i que ens explica que “aquest llibre m’ha encantat degut a la senzillesa de la seva història amb la qual està escrit, la força descriptiva que et fa situar-te molt endins, passant calor amb els protagonistes”.

Llista del compte de despeses en el diari de Denis Nealon entre maig i juny 1874.

Llista del compte de despeses en el diari de Denis Nealon entre maig i juny 1874.

 

%d bloggers like this: