LA QUARTA PARET, de Sorj Chalandon

2 jul

IMG_2035Sorj Chalandon (Tunis, 1952) és periodista del setmanari satíric Le Canard Enchaîné, però durant vint anys va treballar per al diari Libération com a corresponsal de guerra. Chalandon afirma que la guerra et roba trossos de tu mateix, així que han d’haver-hi petites parts del seu cor escampades per diferents països com Iran, Iraq, Somàlia i Afganistan. Sobre la seva experiència a Irlanda del Nord ja va escriure la recomanable novel·la Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de la Novel·la de l’Acadèmia Francesa) i publicada per Edicions de 1984. A principis de 2015 l’editorial catalana ha repetit amb la seva última novel·la i ha inaugurat la traducció al castellà amb el segell Entre ambos. Es tracta de La quarta paret, traduïda del francès per Josep Alemany i Premi Goncourt dels Instituts 2013.

Samuel Akunis, el grec que va immigrar a França fugint de la Dictadura dels Coronels, és un assenyat i respectat militant d’extrema esquerra que es troba postrat al llit a les acaballes de la seva vida. És l’any 1982 i en Sam encarrega al jove Georges, el seu amic i company de militància, que dugui a terme el projecte teatral que ell va començar però que la mort imminent farà que ja no pugui acabar. Es tracte de representar l’Antígona de Jean Anouilh a Beirut. La capital del Líban és el centre d’una guerra civil que enfronta les diferents comunitats religioses del país. L’objectiu és que l’obra de teatre es representi amb actors de les diferents ètnies i religions del país: xiïtes, palestins, cristians, drusos i maronites. Es tracta d’un acte de pau i d’aturar el conflicte bèl·lic ni que sigui mentre dura la representació de la peça teatral.

IMG_2048

Amb la publicació de La quarta paret, Chalandon ha aconseguit expressar el patiment, el crim, la mort, les llàgrimes i la ràbia que guardava dins seu des de que va cobrir la guerra del Líban a principis dels anys vuitanta. El periodista va ser testimoni de la massacre de Sabra i Xatila i segons afirma en aquesta entrevista a El Periódico encara ara té les imatges de l’horror presents. Una experiència colpidora que l’escriptor narra en el llibre de manera extraordinària. En la novel·la la cruesa, la impunitat i la bogeria guanyen per golejada a l’esperança, la noblesa i la humanitat. Una tragèdia en tota regla.

Chalandon reviu en el personatge de Georges i fa un repàs a la seva militància d’extrema esquerra. Durant els anys setanta va formar part d’un moviment revolucionari francès que es va armar, igual que les Brigades Roges a Itàlia o la Fracció de l’exèrcit Roig a Alemanya. Ho explica en aquesta entrevista al Diari Ara. En el fons, aquests dos fets, la militància política radical i la feina de corresponsal de guerra, articulen el motor de tota la novel·la: que és una profunda reflexió sobre l’home i la violència. Es pot legitimar l’ús de la violència com a mitjà per aconseguir objectius, siguin justos o no? És l’ésser humà intrínsecament violent? Quines alternatives tenim per defensar la justícia i la pau sense l’ús de la violència?

IMG_2029En els moviments socials d’extrema esquerra et trobes gent de tot tipus. Hi ha persones que aproven obertament l’ús de la violència i tenen tot un protocol per defensar-la i justificar-la. Les reflexions que tenen en Sam i en Georges sobre com encarar la lluita i la revolució formen part d’un etern debat. La fi justifica els mitjans? A vegades defensar aquesta famosa sentència atribuïda a Maquiavel té a veure amb l’edat i amb la maduresa. En el llibre en Sam, que ja és una persona gran i ha bregat en mil batalles ha deixat enrere la ingenuïtat política que representa en Georges. Una cosa és la militància armada i una altra és la guerra… Com es resisteix a la venjança quan t’han matat la família, quan t’ho han pres tot? La bèstia salvatge que tots portem dins és de la que ens parla en Sorj Chalandon en La quarta paret.

La quarta paret és un llibre absolutament recomanable. Quan el vaig acabar tenia la sensació d’haver llegit una novel·la boníssima però plena de desesperança i amb cap marge de confiança sobre l’ésser humà. Ha estat després, llegint les entrevistes a l’autor, com aquesta a Vilaweb que li he pogut donar la volta i entendre el que pretenia Chalandon: No he escrit aquest llibre perquè estigués trist, sinó per matar el que representa tot allò que hi ha de barbar dins meu. L’he escrit per comprendre quin hauria estat el meu avenir si m’hagués quedat allà. La meva part lluminosa és Sam i la fosca és Georges.

Sorj Chalandon ha escrit La quarta paret per aturar l’addició a la guerra. Per aturar la màquina de la injustícia, què fem? Recorda, tu ets el futur i el futur és ara. La gent té el poder.

La quarta paret  Títol original: Le  quatrième mur  Autor: Sorj Chalandon  Traductor: Josep Alemany Editorial: Edicions de 1984 (català) Entre ambos (castellà)  Primera edició: gener de 2015  EAN: 978-84-15835-50-9 Format: rústega, 304 pàg. 20 euros

EL GRAN JOAN, d’Antoni Ferrando Arjona

17 jun

IMG_1999

Qui són els trepes del teu poble? Quants arribistes polítics coneixes a la teva ciutat? Quanta gent s’ha lucrat aproximant-se al poder i s’ha arrossegant sense escrúpols per una subvenció, per una regidoria o per una feina? Tots en coneixem alguns. I que no us enganyin amb allò de “tu en el seu lloc faries el mateix”. Robar i corrompre’s és el més fàcil. El més difícil és haver-se mantingut íntegre.

Fa una estona el Gran Wyoming ha rematat en un dels seus populars gags humorístics amb un “sí amigos, los noventa fueron años de exceso”. Un excés i una dècada present en el El gran Joan on la cultura de la corrupció política i l’especulació del totxo aflora de manera escandalosa. Els Jocs Olímpics de Barcelona com a tret de sortida, després les misèries i els tripijocs de CIU i el PSC com un constant espoli mafiós de Catalunya i finalment una contínua anada i tornada a la dictadura per recordar-nos d’on venim. Els anys 90… amb la generació que s’anava a menjar el món i resulta que va ser engolida pels polítics catalans de comarques i els llepes ambiciosos. Res que no sapigueu. El gran Joan, la novel·la de l’Antoni Ferrando Arjona (Barcelona, 1967) està tant ben escrita  que converteix en divertida, profunda i propera, la nostra trista història de nous rics en democràcia.

IMG_1990

La història està narrada en dues èpoques diferents. En l’actualitat en Pere Sánchez canvia els bolquers de la seva filla, intercanvia missatges pel mòbil amb la seva dona i corregeix els exàmens del seus alumnes. Una vida resolta i avorrida. Però no sempre va ser així. Una postal d’un Joan Font radiant acompanyat de dues dones a cada braç ha trencat la monotonia dels seus dies. Amb la postal rep també un sobre amb el manuscrit d’una novel·la sobre la guerra civil espanyola. En l’intent de llegir el manuscrit, en Pere Sánchez explica en passat el que probablement varen ser els millors anys de la seva vida. 

En Joan Font és l’hereu d’una magnífica fortuna. Una vida regalada que, entre els abundants diners i Cal Coronel (la casa pairal de la seva família), aprofita entregant-se amb gust als seus hàbits més plaents: dones, vi, viatges, tabac i menjar. Tot un personatge, que té repertori per sentenciar sobre les feministes, els polítics, els funcionaris, els patriotes o fins i tot els burgesos catalans que van fer fortuna amb el tràfic d’esclaus. En definitiva, un home ric que se’ls gasta i s’ho passa d’allò més bé. Individualista, masclista i classista té, però, un interès ferm per la cultura i el neguit d’escriure la novel·la definitiva sobre la guerra civil espanyola. Podeu llegir els seus tuïts aquí.

És aquí on entra el personatge d’en Pere Sánchez. Recent llicenciat i sense gaires expectatives laborals va acceptar l’oferta d’en Joan Font d’instal·lar-se a Cal Coronel per tal d’ajudar-lo en l’escriptura del llibre. D’aquesta relació laboral en sorgí una altra propera a l’amistat. Vida adinerada, consells irreverents sobre les relacions de parella… un Quixot més encertat del que us penseu i un fidel escuder que intenta prendre decisions encertades que el portin a un equilibri emocional. 

A la novel·la ni Cal Coronel s’escapa de ser reconvertit en un Hotel i les seves terres, que donaven fruites i verdures, en totxo turístic.

A la novel·la ni Cal Coronel s’escapa de ser reconvertit en un Hotel ni les seves terres, que donaven fruites i verdures, en totxo turístic. Una realitat present a tot el país. A la foto la Masia de Can Banús de Santa Perpètua de Moguda ofegada per carreteres i edificis d’oficines.

M’agrada molt el to incrèdul que transmet la novel·la, així com de no creure en res o de creure en alguna cosa tan pura que no podrem tenir mai. Boníssim el Joan Font i les seves sentències d’home desenfeinat  que veu venir els altres quatre hores lluny. En Pere Sánchez? Al cap i a la fi podem ser qualsevol de nosaltres amb les nostres lluites diàries. L’escriptura d’Antoni Ferrando Arjona és senzilla i directe, sense contemplacions. Havia escrit Guia de Praga (La Magrana) i el llibre d’humor Per què tot és una merda? (Ara Llibres), però El gran Joan és la seva primera novel·la i amb ella ha aconseguit guanyar el Premi Primum Fictum 2015. Diuen que totes les primeres novel·les són autobiogràfiques i Vicenç Pagès Jordà també ho afirma en la seva recomanable ressenya sobre El gran Joan a El periódico.

El gran Joan és com la bufetada que et donen quan ets petit amb l’objectiu de no tornar a cometre aquella estúpida malifeta infantil, però en la novel·la la bufetada és tan gran i hi ha tanta mala llet que en acabar-la tens la sensació que tot està perdut. De tant en tant però, llegir una bona novel·la com El gran Joan et serveix per tornar a recol·locar-te en la teva realitat.

Títol: El gran Joan  Autor: Antoni Ferrando Arjona Editorial:  Librooks  Primera edició: març de 2015  Format: rústega, 218 pàg. 18 euros.

 

EL PRODUCTOR ACCIDENTAL, de Pau Subirós

4 jun
Neus Ballús va definir La Plaga com un western contemporani. Iurie Timbur, Raül Molist i Sidro Molist són els pistolers més ràpids de La Plaga.

Neus Ballús va definir La Plaga com un western contemporani a Núvol. Iurie Timbur, Raül Molist i Isidre Molist, els pistolers més ràpids de La Plaga, llegint El productor accidental.

Pensava que seria un llibre molt tècnic, d’aquells que estan orientats als professionals del món de la producció. Sí, el llibre fa recomanacions i dóna consells però El productor accidental és molt més que tot això.

El productor accidental està molt ben escrit. Tot i que el llibre està inclòs a Crónicas, la secció d’assaig de l’editorial Anagrama, es llegeix com una novel·la. A partir d’un esplèndid jo narratiu d’en Pau Subirós (Barcelona, 1979), el seu autor, ens l’imaginem a ell com a protagonista del llibre i a la resta de l’equip tècnic com a personatges de la seva història. És com si un amic ens estigués explicant una aventura meravellosa, amb un to a mig camí entre la confessió i la seva pròpia estupefacció. Si heu llegit L’antropòleg innocent, de Nigel Barley, hi trobareu algunes similituds. La més important, la ingenuïtat com a estratègia narrativa per abocar en el llibre la sorpresa, la informació i les anècdotes amb les que es troba.

El productor accidental és una biografia ficcionada i el resultat ha estat extraordinari. De fet es llegeix d’una tirada, perquè enganxa moltíssim. És impossible resistir-se al to narratiu del llibre, un cop començat desitjareu tenir temps per dedicar-lo a la seva lectura. En Jorge Herralde, editor d’Anagrama, va rebre el manuscrit d’El Productor accidental un divendres i el dissabte ja es va posar en contacte amb l’autor per publicar el llibre. Queda tot dit!

Sidro Molist

Isidre Molist, pagès i actor a La Plaga llegint El productor accidental a Gallecs.

El Productor accidental seria el making of de La Plaga, allò que va passar darrere de les càmeres mentre es creava, es rodava, es produïa i es distribuïa… combinat amb els comentaris i les reflexions enginyoses del seu autor sobre el món cinematogràfic.

En Pau Subirós explica en el llibre la seva experiència com a productor de La Plaga, la seva primera pel·lícula. Un recorregut que va des del moment en què la Neus Ballús, directora de La Plaga, comença a gestar el projecte fins que la pel·lícula dóna la campanada en la VI edició dels Gaudí i es converteix en la revelació de l’any emportant-se els premis a millor pel·lícula, director, guió i muntatge.

Sí, el Pau Subirós és el productor accidental, en el sentit que s’ha vist arrossegat o implicat d’una manera inesperada o no prevista en l’extraordinària aventura de produir La Plaga. Però també era la persona ideal per fer-ho. Ell i la Neus Ballús són parella i treballen junts en l’empresa de producció audiovisual El Kinògraf. Productor i directora encaixen en la teoria que relaciona l’amor i la creació artística. Segons Jordi Batlló (professor de màster dels dos creadors) les relacions sentimentals s’emmotllen bé amb el treball creatiu.

Iurie Timbur llegint El productor accidental acompanyat de la bicicleta que va utilitzar a La Plaga.

Iurie Timbur llegint El productor accidental a Gallecs acompanyat de la bicicleta que va utilitzar a La Plaga.

El productor accidental és una aposta sincera i honesta que conté una bona dosi de generositat. En el llibre l’autor comparteix situacions, decisions i secrets que potser un altre productor s’estimaria més ocultar o guardar al fons de l’armari. Per exemple, La Plaga va haver de ser muntada tres vegades fins que Luciano Rigolini (una de les persones que tenia poder per suggerir-hi canvis) va donar-hi el vist i plau amb el seu E un buon film! O per exemple la seva incursió en el luxe i en la part més frívola dels Festivals cinematogràfics serveix per fer comentaris demolidors com aquest: Nos habíamos acostumbrado a la opulencia, pero sólo nos la podíamos permitir sin nos invitaban. Lo nuestro era el lujo por cuenta ajena. No perdre la perspectiva, defensar un esperit crític i saber mantenir l’equilibri, això també hi està present en tot el llibre.

El Productor accidental ens endinsa en el rodatge de la pel·lícula (com es va rodar l’escena de la pluja o la gravació de la Maria Ros a la dutxa de la residència que va ser repetida 8 vegades), ens explica decisions importants que es van haver de prendre (com la de començar a gravar l’estiu del 2011 sense tenir els diners suficients per fer-ho o la necessària reescriptura del guió per adaptar-lo a les noves situacions), comparteix certes intimitats (com la convivència de l’equip a un pis de Martorelles mentre dura la gravació o la relació sentimental i professional del Pau Subirós i la Neus Ballús), i també moltes anècdotes del seu pas pels festivals cinematogràfics de tot el món (quan es troben les activistes de Femen a l’estrena de La Plaga a la Berlinale 2013 o les diferents situacions de glamour associades al món del cinema).

Raül Molist llegint El Productor accidental davant del camp de patates sembrat a Gallecs i sobre el seu cotxe utilitzat a La Plaga.

Raül Molist llegint El Productor accidental davant del camp de patates sembrades a Gallecs i sobre el seu cotxe utilitzat a La Plaga.

Després de la lectura d’El productor accidental encara m’he reafirmat més en la meva teoria de l’èxit de La Plaga. Crec que és el resultat d’una cadena d’actes d’amor i d’empatia de la gent que hi ha participat en el projecte. En el llibre, de fet, s’explica que la motivació principal de la Neus Ballús per fer la pel·lícula es basa en el seu enamorament per Gallecs. Aquesta “cadena d’amor” passa per la seva manera de treballar i això ha comportat que els actors fossin persones reals relacionades amb Gallecs. Per aconseguir això, hi ha d’haver una feina prèvia per establir-hi relacions molt properes d’amistat. En aquest sentit el llibre també ens parla dels seus actors i de l’amor que té per exemple en Raül Molist per la terra i que constitueix la seva gran passió o la relació d’amistat, d’empatia i de profund amor que van compartir la Neus Ballús i la Maria Ros.

Durant la lectura del llibre veurem més exemples d’aquest tipus, com quan la parella va a Lisboa per aconseguir el suport econòmic dels executius dels canals de televisió. La conclusió que en treuen d’intentar vendre la pel·lícula a través d’un pitching (set minuts per presentar i set més perquè els finançadors facin preguntes i comentaris), és que la clau resideix en que “alguno de los presentes se enamore del proyecto y decida convencer a sus compañeros”.

Aquesta cadena es tanca amb els espectadors. La Plaga ha aconseguit que molts de nosaltres, simpatitzem, ens emocionem i ens sentim molt propers pel món que queda retratat a la pel·lícula. Si això els ha passat als espectadors d’arreu del món, imagineu pels que som de Mollet del Vallès i de la comarca. La Plaga ens l’hem fet nostre i ens sentim orgullosos del seu èxit.

IMG_1961

Títol: El productor accidental  Autor: Pau Subirós  Editorial: Anagrama  Primera edició: març de 2015  EAN: 978-84-339-2607-4  Format: rústega, 196 pàg. 16.90

 

LITERATURA I BICICLETA. 7 llibres per fer la volta al món sense sortir de casa.

21 mai

IMG_1804

La generació beat, que Jack Kerouac va popularitzar en el seu famós llibre A la carretera, utilitzava els trens de mercaderies i l’autoestop per recórrer els Estats Units. Tom Wolfe va immortalitzar el mític viatge en autobús de Ken Kesey i la seva tropa hippie sota els efectes de l’LSD en el llibre Ponche de ácido lisérgico.  La motocicleta però, és amb diferència el mitjà de transport que més associem al viatge interior i a la recerca de la llibertat. Des del Che Guevara, que va deixar escrit Diarios de motocicleta (el fantàstic llibre de formació social on relata el seu viatge per Amèrica del Sud) a El zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta, de Robert M. Pirsig (tot un tractat filosòfic a partir del viatge que fan un pare i el seu fill en moto). 

Avui la protagonista és la bicicleta. L’ecologisme, l’esforç, una recerca més introspectiva o espiritual, l’acostament a altres cultures i l’autosuficiència són alguns dels valors que l’ús de la bicicleta ha incorporat en aquesta recerca per la llibertat que totes les generacions han buscat.

Avui publiquem Literatura i bicicleta. 7 llibres per fer la volta al món sense sortir de casa. Aquesta mateixa ressenya també la trobareu en el bloc Cultura Senderista. El seu responsable és l’Alfons Sánchez, que s’ha encarregat de la selecció dels textos i de la tria dels set llibres que avui ressenyem. Les fotos les he fet jo. Es tracta d’una col·laboració entre els nostres blocs, on únicament canvia la presentació que fem l’un de l’altre. Aquesta col·laboració és fruit de la nostra amistat i de la generositat de l’Alfons, que va acceptar la meva proposta per a ressenyar llibres que estiguessin relacionats amb el món de la bicicleta i els viatges.

Alfons Sánchez on fire!

Alfons Sánchez on fire!

Si algú pot parlar amb passió dels llibres i de les bicicletes, és l’Alfons Sánchez. La seva inquietud per la lectura el va portar de ben petit a llegir Jules Verne. Potser va ser com a conseqüència d’aquests llibres que després obria el congelador de la nevera i l’utilitzava per jugar amb els clicks de playmòbil, ben bé com si estigués al Pol Nord i deixant a anar la seva imaginació… El cas és que les coses passen, no perquè sí, sinó perquè al darrere sempre hi ha una història.

Sempre que parlo amb ell en porta alguna de cap. Està preparant una nova ruta per fer amb la bicicleta, està intentant convèncer algun col·lega per fer un viatge de cicloturisme a l’estranger o acaba de publicar una nova ressenya en el seu fantàstic bloc. Els paràmetres? Llibres, bicicleta, cicloturisme, rutes, aventura…

La rebel·lia associada a les motocicletes ha mort. Visca l’aventura, visca la literatura, visca la bicicleta!

1. VIAJAR EN BICI. Manual práctico de cicloturismo de alforjas. Alicia Urrea y Álvaro Martín. Ediciones Desnivel.

IMG_1829

Potser per començar aquestes ressenyes seria bo tenir una bona guia per emular als grans cicloturistes que porten anys viatjant pel món. I és que en planificar aquest desitjat viatge a bord de la nostra bicicleta ens assalten molts dubtes. Quants quilòmetres fer per etapa? Viatjar sol o en companyia? On dormir? Què portar a les alforges? On menjar? Quanta roba portar? Portar fogó per cuinar per ser autosuficient o anar de restaurant? Com portar la bici al tren, a l’autobús o a l’avió? Desenes i desenes de preguntes que ens fem cada vegada que planifiquem un viatge.

Visitem blogs, acudim al wikiloc a descarregar rutes i a preguntar, atraquem en fòrums a mà armada i sense pietat a altres cicloturistes que ja han realitzat aquestes rutes i com no, comprem alguna de les moltes guies de viatge que existeixen al mercat. Però per a mi un dels llibres imprescindibles que hem de tenir els que d’una o d’una altra manera ens dediquem al noble art de pedalejar amb alguns quilograms de més damunt de la bicicleta és el llibre Viajar en bici d’Alicia Urrea i Álvaro Martín (Edicions Desnivel), que són els responsables de la web rodadas.net. Si no l’heu visitat us la recomano encaridament que ho feu, és la comunitat més gran de parla hispana en quant a cicloturisme es refereix. Una molt bona manera de preparar el vostre primer viatge.

2. PEDALEANDO EL MUNDO. Aventuras de ciclo-viajeras. Pilar Tejera. Ediciones Casiopea.

IMG_1880

Pedaleando el mundo. Aventuras de ciclo-viajeras (Ediciones Casiopea) no és un gran llibre, tampoc conté grans històries, ni tan sols alguna gran gesta entre les seves línies que esmentar. Segurament us preguntareu perquè l’incloc en aquest article. Molt fàcil, perquè crec que és un excel·lent llibre per prendre com a punt de partida i per conèixer commovedores històries de diverses dones cicloturistes que han donat la volta al món amb la seva bicicleta al llarg de la història i del temps i que surten enumerades en aquestes pàgines.

És un llibre petit, de 93 pàgines, amb pròleg d’Alicia Urrea i molt fàcil de llegir ja que d’una asseguda te l’acabes. La guinda del pastís d’aquest llibre està en l’últim capítol, en el qual s’inclou un relat del llibre Pelegrines pel camí de Sant Jaume i on Marie-Christine Bricard, una bicigrina que ha realitzat diverses vegades el camí de Sant Jaume, l’explica en primera persona.

3. ÁFRICA, UN VIAJE DE CUENTO. Salva Rodríguez. Autoedició.

IMG_1855

El 24 de gener de 2006 Salva Rodríguez surt de Granada amb la intenció de donar la volta al món muntat en la seva bicicleta i portant a les seves alforges alguns quilos de roba, un sac de dormir, una tenda, eines i tones d’il·lusió, motivació i incertesa. Àfrica, un viaje de cuento és la història dels seus 800 dies d’aventura en el continent negre.

Salva Rodríguez plasma amb una extrema sinceritat i claredat les seves experiències a bord de la bicicleta, la seva companya de viatge: els paisatges, la fauna, la duresa dels camins, l’extrema calor del desert, la vida de les persones que hi habiten, els llocs en els quals la sal és un luxe i els pobles on cada nit es celebra estar viu un dia més.

També ens parla del xoc cultural que pateix a cada país, on cadascun és diferent de l’anterior, les cerimònies que presencia, les escarificacions facials i corporals com a elements de bellesa en algunes tribus d’aquest continent oblidat per molts, els ritus de circumcisió en nens, els mercats dels pobles i ciutats…

Destaquen les trobades amb els vilatans i la seva gran hospitalitat, on malgrat no tenir gaire de res totes les nits era convidat a sopar i a dormir a les cases dels poblats per on passava. Una infinitat d’aventures més fan que en Salva Rodríguez, a poc a poc i mentre va prenent el pols a l’Àfrica, sent que el seu cor es va alineant amb el sentir d’aquest continent i que lentament canvia la seva manera de pensar pel que fa a aquesta societat fins al punt que no es reconegui del principi del llibre.

4. 7 DESIERTOS CON UN PAR DE RUEDAS. Sergio Férnandez. Saga Editorial.

IMG_1851Un dia, per casualitat vaig veure per la televisió un reportatge sobre un tipus que havia creuat diversos deserts amb la seva bicicleta i vaig pensar… “aquest tipus els té ben posats” i em vaig quedar embadalit amb certes escenes del reportatge. El cas és que més endavant em vaig assabentar que havia publicat un llibre, no sé per quin mecanisme la casualitat va aparèixer i el llibre va acabar a les meves mans.

Sergio Fernández és col·laborador de diversos mitjans, de fet podeu fer-li un cop d’ull a la seva web, Con un par de ruedas, on dia a dia, setmana a setmana i mes a mes, ens sorprèn i ens fa envejar-lo de manera insana amb alguna que altra aventura explicada amb un llenguatge propi, quotidià i molt proper.

El cas és que Sergio Fernández en 7 desiertos con un par de ruedas (Saga Editorial) ens fa una bona ressenya de totes les seves aventures i desventures pels deserts de Outback, Atacama, Mojave, Namib, Kalahari, Gobi i Sàhara, uns 30.000 quilòmetres de res amb completa solitud per aquests deserts recorreguts entre els anys 2003 i 2007 (el llibre es va publicar al 2007).

Ens explica tota la travessa, el seu equipatge, el menjar que porta a la seva mountainbike, la quantitat d’aigua, les seves pors, les seves alegries i totes les experiències i vivències que adquireix viatjant pedalada a pedalada.

Un llibre que potser et faci replantejar la destinació de les teves properes vacances.

5. DONDE TERMINA EL ASFALTO. Las vivencias de tres años por Asia. Álvaro Neil.

IMG_1824

Un altre dels capos del cicloturisme mundial, de les eminències que viatgen pel món sobre una bicicleta és l’asturià Álvaro Neil, més conegut com el biciclown ja que viatja pel món amb la seva bicicleta oferint espectacles de clown a les persones més humils i desfavorides, a les quals la sort no els ha afavorit tant com a tu o com a mi.

L’Álvaro Neil volta pel món des de l’any 2004 realitzant espectacles i sense bitllet de tornada. Fruit de les seves diverses i nombroses vivències a l’Àsia va publicar el llibre Donde termina el asfalto. Las vivencias de tres años por Asia.

En el llibre, com no, explica part de les seves vivències, els seus espectacles de clown davant de nens i no tan nens, l’atropellament que pateix amb la bicicleta, com una noia li parteix el cor en mil trossos i les trobades casuals i fortuïtes que té amb altres cicloturistes, que com ell, van pel món sense rumb, sense direcció i sense bitllet de tornada.

D’una de les seves moltes frases, em quedo amb aquesta: Estic aquí perquè vaig comprendre que el cementiri està ple de somiadors. Jo no vull acompanyar-los. Vull que la mort m’agafi amb la cartera buida i el cor ple de paisatges i somriures. Álvaro, que ens enxampi la mort a tots somrient, sens dubte. 

Podeu veure la seva web i comprar els seus llibres o DVD en aquesta adreça: www.biciclown.com

6. LA VUELTA AL MUNDO EN BICICLETA. Juanjo Alonso. Ediciones Desnivel.

IMG_1841

Juanjo Alonso és un altre dels meus aventurers preferits; és escriptor, tècnic ambiental i col·laborador habitual en diversos mitjans especialitzats en esportsoutdoor. Porta publicats gairebé mig centenar de llibres relacionats amb aquest tipus de temes i un dels que més m’ha cridat l’atenció és el de La vuelta al mundo en bicicleta (Ediciones Desnivel) que va realitzar entre els anys 1990 i 1992. Sí, fa ja gairebé 25 anys que un jove Kapi pedales es va anar a fer un volt al voltant d’Espanya i va acabar recorrent tot el món.

La diferència entre aquest i altres llibres de cicloturisme és que en haver fet aquesta proesa fa tant de temps, molts habitants dels llocs per on va ser-hi no estaven massa acostumats a veure europeus damunt d’una bici visitant les seves terres.

Pel que ens explica, en Juanjo Alonso algun que altre conflicte va tenir amb la gent d’altres països. A Tailàndia per exemple li van robar els diners i va haver de patir tota una odissea per aconseguir mitjans per continuar amb el seu viatge.

La història que més m’ha impactat, sens dubte, és la de com va creuar tota la selva de l’Amazones, on no hi ha ni poblacions ni camins i ho va fer sense aigua i sense menjar. Tot un tractat de supervivència dins d’un dels espais més perillosos del planeta i en temporada de pluges amazòniques. Un dels llibres que més m’ha fet patir però que més m’ha enriquit com cicloturista convençut que sóc.

Aquí la seva web: kapitanpedales.wordpress.com

7. VAGABUNDO. Una vuelta al mundo en bici. Xavi Narro. Ediciones B.

IMG_1833

No és fàcil trobar un llibre de cicloturisme entre les llistes dels més venuts, ni molt menys. De fet has de consultar moltes webs, blogs o les pròpies editorials per trobar alguna cosa mitjanament bona i que a sobre t’agradi. Després d’encarregar-ho, es veurà si està disponible i si t’ho poden arribar a servir o per contra ja està descatalogat.

Però com per art de birlibirloque el llibre d’en Xavi Narro, Vagabundo, s’ha colat entre els deu primers en vendes en el passat mes de febrer. Alguna cosa està canviant? No, no crec que de sobte a tothom li agradi viatjar amb bicicleta amb mitja casa damunt.

En Xavi Narro treballava com a guionista de l’APM i quan va complir els 30 anys va decidir realitzar el que tenia en ment des de feia temps, que era donar la volta al món amb bicicleta.

Sortint de la Plaça Catalunya de Barcelona, es va creuar Europa per arribar fins a Àsia, d’aquí va continuar per Oceania per creuar el Pacific i recórrer el continent americà de Sud a Nord. Com ell mateix ens explica en el seu llibre, aquests més de 37.000 quilòmetres li ofereix temps per pensar en coses que mai s’havia plantejat. D’una manera molt satírica i poc convencional en Xavi Narro ens explica el dia a dia, el quilòmetre a quilòmetre d’aquesta fantàstica aventura.

Aquí la seva web: www.rodamon.tv

IMG_1870

THE LEFTOVERS, de Tom Perrotta

8 mai

 

Xavier Clavijo en plena ascensió en el seu estudi de Cal 42 de Mollet del Vallès.

En Xavier Clavijo en plena “desaparició” a Cal 42,  el seu estudi de disseny i publicitat, mentre llegeix The Leftovers.

En Xavier Clavijo, que és un dissenyador gràfic extraordinari (entreu a Cal 42, la web de la seva feina i gaudiu de les seves creacions), es va llegir The Leftovers (ascensió, en català) i després va enviar-me aquest fantàstic gift per il·lustrar la ressenya del llibre. Un muntatge fotogràfic excel·lent, igual que les fotos que publica cada dia des l’any 2011 en el seu bloc xclavijoclickdiary. Qui té un amic té un tresor!

Quan les persones estem exposades a una situació límit és quan donem el millor de nosaltres mateixes… o no. Potser la nostra vida o el nostre dia a dia no és més que una preparació per aquests moments definitius. Hi ha circumstàncies, estats, esdeveniments que ens enfronten a allò que finalment decidim ser, que ens fan aflorar el que portem a dins nostre i que finalment ens empenyen a decidir per la covardia o la valentia, per la bondat o per la maldat… Quina mena de persona volem ser?

IMG_1749Aquesta és la pregunta que el lector es fa quan llegeix la novel·la de Tom Perrotta. De fet és la pregunta que es fan també els personatges del llibre o millor dit, la que haurien de fer-se molts d’ells abans de prendre unes decisions que a ulls del lector resulten sorprenents, equivocades i dominades per sentiments molt negatius.

The Leftovers planteja un inici de novel·la peculiar. Han passat tres anys des de que cent quaranta milions de persones desapareguessin de la terra. Aproximadament un 2% de la població mundial. No ens diuen la raó per la qual han desaparegut. No ens la poden explicar perquè no la sap ningú. No ha estat un virus, ni una epidèmia, ni un atac terrorista. Simplement ens expliquen que  persones de tot tipus d’arreu del món van desaparèixer en el mateix instant. Nadons, nens, homes, dones, vells… Paff! Ara hi ets, ara no hi ets i ja està. Tot el que té el llibre de ciència ficció és això. Sí, és una distòpia, però més en la línia d’Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago (Edicions 62) o La constelación del perro, de Peter Heller (BlackieBooks). És a dir, no hi ha naus espacials, ni éssers mutants, ni superhomes voladors.

IMG_1757El fet que no sapiguem la raó per la qual totes aquestes persones han desaparegut és el que alimenta la trama del llibre. És un dol col·lectiu. És un llarg lament per haver perdut els éssers estimats. És una exposició pública de culpabilitat per aquells que han desaparegut i també pels que s’han quedat.  The Leftovers és una novel·la sobre les conseqüències i no sobre les causes d’un fet excepcional.

El llibre, ambientat als Estats Units actual, té com a protagonista una família tocada i superada pels esdeveniments. En Kevin Garvey i la seva filla Jill intenten mantenir un cert equilibri i adaptar-se a la nova realitat, però no ho tenen fàcil. La dona d’en Garvey ha ingressat a la secta Residu Culpable i en Tom, el fill gran, s’ha unit al nombrós grup que segueix les paraules del profeta Sant Wayne.

IMG_1760La novel·la és una exploració de les maneres de fer i de pensar dels humans en trobar-se davant d’una realitat misteriosa i de la qual no s’aconsegueix cap explicació. Jo l’he interpretat com un llibre força religiós, místic i simbòlic. Diguem que existeix una col·lecció de personatges que naveguen des d’una espiritualitat propera a uns raonaments sectaris o directament fanàtics. La fe mou muntanyes, diuen.

The Leftovers es va publicar l’any 2011 als Estats Units. Si sou fans de les sèries de televisió segurament ja sabreu que el juny de 2014 la cadena HBO va estrenar una sèrie basada en la novel·la i que aquí s’ha pogut seguir pel Canal +. Es veu que hi haurà una segona temporada…

La novel·la transmet molt mal rotllo, us ho haig de dir. Parla  del dolor, de la pèrdua, de la incertesa, de la fragilitat… Tot plegat és d’una gran fredor. Pertorbadora i inquietant, el seu to sembla filtrat per una desesperança bestial. En el fons parla d’una desgràcia que aconsegueix treure el pitjor de cada individu de la societat. És un llibre que et deixa xof, però que tot i així el recomano plenament.

IMG_1753

Títol: The Leftovers  Autor: Tom Perrotta   Traductora:  Marta Pera Cucurell  Editorial:  Periscopi   Primera edició:  juny del 2014  EAN: 978-84-941737-1-4  Format:  rústega, 409 pàg. 19 euros.

%d bloggers like this: