Tag Archives: Terra

TIERRA, de David Vann

15 març

Diuen els psiquiatres que escriure va molt bé per fer teràpia. Amb Sukkvan Island, Caribou Island i Tierra, ja són tres les novel·les en què David Vann ha explorat les relacions familiars turbulentes.

Potser l’histriònic Àngel Llàcer ha estat l’entrenador personal de Vann, perquè llegint les salvatjades i bestialitats que conté la novel·la un imagina l’actor català esperonant l’esciptor americà amb aquella frase que el va fer popular fa uns anys a la televisió: “saca lo que llevas dentro”. 

De fet i ja que la novel·la transmet un mal rotllo familiar de dimensions colossals, violència psicològica i física de manera explícita i l’evident part autobiogràfica de l’autor, un acaba per pensar que millor que a Vann li hagi donat per escriure i no per altres activitats més fosques…

De què va Tierra? Bàsicament d’una família que no s’estima i que no sap comunicar-se de manera sana. En la novel·la van apareixent diferents motius susceptibles de ser la causa dels problemes i que l’autor dosifica deixant-los caure i donant petites pistes:  la possessió dels diners familiars, els abusos sexuals i la violència de gènere. Allò que no explica l’autor és també força important. Acabes interpretant un passat familiar que no s’explica en el llibre.

David Vann situa la trama a Califòrnia amb la utilització mínima d’espais (una cabanya i una casa) i de personatges (una família formada per àvia, dues filles, nét i néta). Tot plegat recorda una obra de teatre.

L’herència dels problemes de la parentela noqueja el protagonista  de la novel·la, en Galen. Un jove de vint-i-dos anys sotmès a una olla a pressió familiar constant i amb poques habilitats socials per poder digerir-la.


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


L’obsessió, l’hermetisme i la malaltia mental són presents en el llibre. També la sexualitat apareix de manera pertorbadora i violenta.

S’intueix una crítica subliminal de l’autor cap a la literatura d’autoajuda i que es concreta en la referència al clàssic del gènere Juan Salvador Gaviota de Richard Bach.  Resulta especialment irònic que sigui el llibre de capçalera d’en Galen. És com un xoc de trens entre l’espiritualitat del text d’en Bach i el que realment fa en Galen.

El millor de la novel·la és que no podem deduir la responsabilitat total dels afers familiars. No hi ha un culpable. Més aviat el lector acaba pensant que tots estan bojos. Imagino que Vann vol transmetre, o així ho interpreto jo, la incomunicació absoluta d’una família i l’infortuni que se’n deriva. A Sukkvan Island va ser el pare, a Tierra és la mare la que rep les ires literàries (i venjatives?) de Vann.

No sé si en una Fira o en un Parc d’atraccions hauràs entrat algun cop en El passatge del terror. Recordo que amb els amics sentíem una fascinació irreprimible per passar-hi por i en gaudíem patint-la. La sensació que produeix la literatura de Vann és la mateixa. El llibre el gaudeixes (és literatura en estat pur), però una por ferma i contundent s’apodera del teu estómac durant la lectura i roman durant molts dies en l’anàlisi que en fa el teu cervell.
DSCF2357

Títol: Tierra   Títol original:  Dirt   Autor:  David Vann  Traductor:  Luis Murillo Fort  Editorial:  Mondadori   Primera edició:  febrer de 2013   Format:  cartoné, 244 pàg. 21.90 euros. Traduït al català per l’editorial Empúries.

Els enllaços

1.Bloc de David Vann. Fes clic aquí.

2. David Vann llegint el primer capítol del llibre a la Llibreria Moe’s Books (Berkeley). Fes clic aquí

3. Entrevista en diari digital Vozpópuli. Fes clic aquí

4. Ressenya en el bloc Leeswammes’s Blog. Fes clic aquí.

5. Ressenya en el diari The Guardian. Fes clic aquí.

%d bloggers like this: