Tag Archives: Joan-Lluís Lluís

LES CRÒNIQUES DEL DÉU COIX, de Joan-Lluís Lluís

25 oct.
El déu coix és Hefest, déu del foc. Hefest pels grecs i Vulcà pels romans.

Les cròniques del déu coix entre carbó. El déu coix és Hefest, déu del foc. Hefest pels grecs i Vulcà pels romans.

El retorn literari de Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és esplèndid. Fa tres anys ja de Xocolata desfeta, la seva darrera creació i l’espera ha valgut la pena. Acaba de publicar Les cròniques del déu coix, una novel·la extraordinària que us recomano efusivament. El llibre, que està il·lustrat per Perico Pastor, és una de les aportacions literàries més originals d’aquesta tardor.

En l’entrevista que Roger Cassany fa a  Joan-Lluís Lluís a Vilaweb a propòsit de la novel·la, l’escriptor declara sentir-se captivat pel segle IV, moment històric en què el cristianisme guanya el pols religiós i aconsegueix el poder social i també polític amb la decisió de l’emperador Constantí de convertir-s’hi. Com a conseqüència d’aquest fet els antics déus grecs i romans van anar perdent el protagonisme i la importància que havien tingut. Els sacrificis d’animals, que era la manera que tenien els humans de mostrar la seva fe vers els antics déus, van anar desapareixent  poc a poc. L’autor ha tingut l’encert de crear una novel·la a partir d’aquest fet real i imaginar les conseqüències que això tindria pels déus de l’Olimp. 

L’arrencada de la novel·la és el segle VII, quan Hefest, el déu grec del foc, té molta gana i ha de començar a espavilar-se d’alguna manera per aconseguir que els humans li facin sacrificis. I és que la gran idea que introdueix l’escriptor rossellonès és que els antics déus van morir en el moment en què els humans van deixar d’oferir-los sacrificis en el seu honor. Els déus s’alimentaven del fum d’aquest sacrifici.

Blanca Sánchez Liébana, guapíssima como una deessa, llegint Les Cròniques del déu coix. Joventut i bellesa que en el llibre està representada per les deesses Àrtemis i Afrodita.

Blanca Sánchez Liébana, com una deessa, llegint Les Cròniques del déu coix. Joventut i bellesa que en el llibre està representada per les deesses Àrtemis i Afrodita.

Instal·lat a Sicília, a una cova sota el volcà Etna o a masos entre els humans , Hefest narra en primera persona diferents episodis de la seva vida al llarg dels segles i fins arribar al XXI. És la vida de l’únic déu supervivent de la desfeta de l’Olimp. Hefest se les ha d’anar empescant contínuament per persuadir i sotmetre els humans amb l’objectiu que li ofereixin animals en sacrifici i així no morir de gana. És per tant un déu que viu entre humans i que es relaciona amb ells, però sense gaires complicitats. Tot i que a vegades és capaç de sentir com un humà, en general , la mirada d’Hefest cap a les persones és com la del nen que mira un formiguer: d’estupefacció, de sorpresa i sense empatia… i de saber que té a les mans la decisió de deixar viure o no. Ens veu petits i simples. Davant d’un déu etern som tan poca cosa!

Hefest és un déu coix, lleig i cornut. Afrodita era la seva esposa o sigui que ja us podeu imaginar! Tot i que no gasta la supèrbia dels déus més populars i que encaixa millor en el món dels humans és un déu al cap i a la fi . Quan ha de matar, mata. Quan ha d’estar per sobre del bé i del mal, hi està. Quan ha de fer ús dels seus poders, en fa. Com a lector cau bé i te’l fas teu de seguida.

Un dels poders del déu Hefest és el de transformar el ferro en or.

Un dels poders del déu Hefest és el de transformar el ferro en or.

Cal dir que Les cròniques del déu coix és una novel·la sobretot d’aventures. Molt més d’aventures que històrica o teològica. És innegable que fa aportacions i crítiques interessants  que conviden a la reflexió religiosa, però seria un error encasellar-la només com una novel·la d’afers monàstics o històrics.

A part de la trama del llibre, que és divertida, original i sorprenent, Joan-Lluís Luís fa un desplegament brutal del virtuosisme amb què manega la llengua catalana. Una cadència poètica filtra uns textos que cal llegir amb atenció. Sorneguer, fi i irònic, Joan-Lluís Lluís construeix frases precioses i sense ser pedant ni excessivament culte, ens ofereix paraules d’un català juganer que va molt més enllà de l’estàndard.

Per destacar l’excel·lència de tot allò que és bo i que agrada a vegades utilitzem l’expressió “és un regal dels déus”.  Segons el senyor Google ens hi referim quan parlem de la xocolata, de la migdiada, de la mar, dels formatges artesanals…  pot ser amb Les cròniques del déu coix  seria el moment d’afegir un llibre, no?

ELS ENLLAÇOS:

1.Per saber més de Joan-Lluís Lluís llegeix l’article de Julià Guillamon a lletrA. La literatura catalana a internet.

2.Notícia de la publicació del llibre a Europapress. Fes clic aquí

3.Entrevista a Joan-lluís Lluís a Vilaweb. Fes clic aquí.

4.Entrevista a Joan-Lluí Lluís a Nació Digital. Fes clic aquí.

5.Article i entrevista a El Punt-Avui. Fes clic aquí.

6.Pàgina web de Perico Pastor. Fes clic aquí.

Títol: Les cròniques del déu coix  Autor: Joan-Lluís Lluís  Primera publicació: octubre de 2013  EAN: 978-84-7588-423-3  Editorial: Proa  Format: tapa dura, 224 pàg. 18 euros

Anuncis
%d bloggers like this: