QUAN JO TENIA CINC ANYS EM VAIG MATAR, de Howard Buten

5 des
El Pablo Sanz escrivint a la paret.

El Pablo Sanz escrivint a la paret.

Blackie Books ens té ben acostumats. Les portades, el tipus de paper i la cuidada presentació de les bones novel·les del seu catàleg fa que acabis fixant-te en els seus llibres. Fa unes setmanes i en el moment que va caure a les mans vaig sucumbir al groc sobre negre de Quan jo tenia cinc anys em vaig matar. Un llibre meravellós.

La novel·la d’en Howard Buten (Detroit, 1950) es va publicar el 1981 als Estats Units i sense èxit amb el títol de Burt. Anys després  a França va tenir un gran reconeixement. En tres dècades se n’han venut milions d’exemplars i és molt popular entre els lectors joves. Ja havíem pogut llegir el llibre fa anys en les traduccions d’Empúries i Paidós. BlackieBooks el torna a editar ara i és amb Quan jo tenia cinc anys em vaig matar que l’editorial barcelonina inaugura  la col·lecció en llengua catalana. 

L'Emma Sanz llegint Quan jo tenia 5 anys em vaig matar.

L’Emma Sanz llegint Quan jo tenia 5 anys em vaig matar.

En Burt té vuit anys i escriu a les parets, concretament a les de la sala de descans del Centre de menors on està ingressat. El seu terapeuta, El doctor Nevele, només obté el silenci del nen en els seus intents per apropar-s’hi. És clar que si escridasses, fas xantatge emocional, i lligues el teu interlocutor a una cadira no tens cap possibilitat per despertar confiança…

Howard Buten ha de ser un paio curiós, amb moltes inquietuds. A part d’escriure novel·les i llibres de divulgació exerceix de psicòleg a la clínica que va fundar a París per tractar nens autistes i també és clown a Buffo, el seu conegut espectacle. Davant d’aquest currículum és fàcil arribar a la conclusió que Rudyard Walton, l’altre terapeuta del llibre,  és l’alter ego de Howard Buten.  D’una manera humana i utilitzant tècniques de dramatització innovadores aconsegueix  el respecte del nen.

Què ha fet en Burt per estar privat de llibertat i sota la mirada del diagnòstic? Li ha fet alguna cosa a la Jessica, la seva companya de classe. Sabreu el què ha passat si us acabeu el llibre, ja que no és fins el final que la “cosa” és revelada.

BeFunky_Quan jo tenia 5 anys em vaig matar 025.jpgEl protagonista i narrador del llibre és en Burt. Des del principi de la novel·la ja veus que el nen és força diferent, té la seva particular manera de percebre el món… autista, síndrome d’Asperger, malalt mental? En tot cas n’hi ha més fora que dins!

Com a lectors estem dins del cap del nen i acabem entenent les seves pors, el seu humor bestiota, la incomprensió vers els adults, la soledat, la buidor,  la crítica a l’absurditat de les normes socials i la seva imaginació absolutament desbordant.

La novel·la té una encertada estructura. L’autor combina les vivències en present d’en Burt al Centre d’Internament Infantil amb diverses experiències del passat. En aquest sentit els flashbacks ens porten a diferents moments de la seva vida familiar amb el seu germà, la seva mare i el seu pare i a una varietat de situacions dins de l’àmbit escolar amb el seu amic l’Shrubs, la senyoreta Iris i la Jessica, és clar.

El gran encert de la novel·la, però, és  l’extraordinària capacitat literària d’en Howard Buten per traslladar-nos a la infància i riure’s dels adults.  Recordes la teva? Segur que llegint la novel·la t’hi reconeixes.  El vigilant en el camp de sègol, de J.D.Salinger és un llibre recorrent a l’hora de buscar els referents d’aquesta novel·la. Jo hi afegeixo l’humor, la imaginació i la capacitat de sorprendre  de Pippi Langstrum, d’Astrid Lindgren i la Mafalda de Quino. Quan jo tenia cinc anys em vaig matar pot ser a la vegada referent de Calvin i Hobbes, de Bill Watterson , un altre dels tòtems  de l’humor sobre / contra els adults des de la mirada d’un nen.

El Jordi Sanz escrivint a la paret.

El Jordi Sanz escrivint a la paret.

Quan jo tenia cinc anys em vaig matar té una presència punk, com molt anti-sistema. De fet el 1981, en el moment de la seva publicació, les institucions psiquiàtriques encara no havien fet el procés de renovació i d’obertura pel que els nous terapeutes  lluitaven. La novel·la és un toc d’atenció a tots els que tenim la responsabilitat de cuidar dels nens. Ja sigui com a pares o com a professionals  -mestres, psicòlegs, educadors…

Al’etern debat entre els teòrics sobre allò que més ens condiciona a les persones per ser com som, els factors ambientals / els factors genètics, el llibre de Howard Buten aporta la importància de l’amor. Un nen estimat, un nen protegit, un nen cuidat serà un nen que tindrà més possibilitats de sortir-se’n a la vida. Ja ho va escriure John Lennon i ho varen cantar Els Beatles: “Tot el que necessites és amor”.

ELS ENLLAÇOS:

1.Web de Howard Buten amb el nom artístic de Buffo. Fes clic aquí.

2.Vídeo a Youtube de Buffo Butten & Howard. Fes clic aquí

3.Ressenya en el bloc Mis libros secretos. Fes clic aquí.

4.Ressenya en el bloc El Placer de la lectura. Fes clic aquí.

5.Ressenya en el bloc Lleixes. Fes clic aquí.

6.Ressenya de Xavier Serrahima A El Núvol. Fes clic aquí.

7.Ressenya en el bloc Mientras lees. Fes clic aquí.

Títol:  Quan jo tenia cinc anys em vaig matar  Títol original:  Burt / When I was five I killed myself  Autor:  Howard Buten Traductor:  Albert Folch  Editorial:  Blackie Books  Primera edició:  octubre de 2013  EAN:  978-84-94167-6-83  Format: Rústega, 190 pàg.  Preu:  16.90 euros

4 Respostes to “QUAN JO TENIA CINC ANYS EM VAIG MATAR, de Howard Buten”

  1. Aineta 6 Desembre 2013 a 23:49 #

    Una crítica inquietant i intrigant que convida a la lectura.

    • jordi1973 7 Desembre 2013 a 14:28 #

      Sí, una mica inquietant sí que és. Una bona novel·la en tot cas, Aineta.

  2. manelxicota 11 Desembre 2013 a 20:05 #

    Encarregada, al nostre llibreter😉 de referència. Que ja se m’acaba la lectura i aquesta promet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: