Tag Archives: Pálido Fuego

LA CASA DE HOJAS, de Mark Z.Danielewski

28 febr.
David Martín

El meu bon amic David Martín. Un lector impressionant sota les escales! 

Em pregunto la cara que posaria l’encarregat de maquetar La casa de hojas. Joder, amb els cabrons dels moderns i la mare que els va parir a tots! Imagino que va expressar alguna cosa semblant a això. I és que per fer la composició i el disseny del llibre cal una feina ingent. El responsable de tot plegat és el seu autor, l’americà Mark Z. Danielewski (Nova York, 1966), i  sobretot la seva impressionant  imaginació.

La casa de hojas és la primera novel·la de Mark Z. Danielewski i es va publicar per primera vegada l’any 2000 als Estats Units. És una novel·la tremendament complexa en el disseny interior de les pàgines.  Múltiples tipografies, diferents colors de tinta i peus de pàgina embogidors (entre d’altres  recursos del disseny), fan d’aquesta novel·la una joia per la vista i la converteixen en un objecte preuat. Un altre cosa és la mitificació del llibre. Sembla ser que des de la seva aparició existeix una legió de seguidors, autèntics hooligans de l’autor i del llibre. Des de l’octubre de 2013 es pot llegir en castellà. Precisament no s’havia pogut gaudir abans  per la dificultat que té la seva traducció. És molt recomanable  llegir l’article que ha fet  Javier Calvo, el traductor de la novel·la, explicant la complexitat de la seva  excel·lent feina i aportant dades molt interessants sobre el llibre, l’autor i l’aura de misteri que els envolta.

David Martín

Escales, passadissos, parets, més escales, portes, més passadissos… per arribar on no ha arribat mai ningú?

Will Navidson,  la seva dona i els seus dos fills es traslladen a viure en un nou habitatge a AshTree Lane (Virginia). Es tracta de començar una nova vida, ja que el matrimoni està seriosament malmès.  Ell és un prestigiós foto periodista que ha estat absorbit per la feina, els continus viatges i fins i tot per la maleïda foto que va servir per guanyar el Premi Pulitzer. Un cop a la casa descobreixen que l’interior és més gran que l’exterior i que a mesura que passen els dies  la casa es transforma, s’allarga i apareixen passadissos i escales on no hi havia res. Tot el que passa en la casa es grava i serveix per documentar El expediente Navidson, la pel·lícula que es fa servir per explicar el llibre. 

Una altra part important del llibre és el personatge de Zampanó  que apareix a partir dels seus comentaris, explicacions i crítiques enderiades sobre El expediente Navisdson.

Finalment les aventures de Navidson per descobrir el secret de la casa es combinen amb les d’un tercer personatge, en Johnny Truant, tatuador a Los Àngeles, exemple del perdedor americà i que va heretar per error els textos que Zampanò havia fet sobre El expediente Navidson.

L’adjectiu que més s’escau per definir aquesta monumental novel·la de 736 pàgines és la d’experimental. L’autor juga de manera brillant amb la desestructuració interior d’una casa i ho plasma en les pàgines del llibre d’una manera metafòrica: les lletres i els textos també es descomponen al lector. És tot molt rar i molt estrany, però hi ha una raó perquè això passi. En aquest sentit l’escriptor se’n surt amb nota i aconsegueix una trama espectacular.

De totes maneres seria injust quedar-se només amb l’adjectiu d’experimental, ja que La casa de hojas és el resultat d’una combinació de gèneres literaris: cinematogràfic, ciència ficció, aventures, amor, viatges, assaig i epistolar. Segur que encara em deixo algun gènere! De fet, em deixo el gènere de terror, que és com l’han batejada en totes les crítiques. Quan llegia la novel·la, pensava: home, això no fa por. Però ara que ha passat un temps i ja l’he paït penso que sí, que també és una novel·la de terror. El que passa que és un terror que té més a veure amb l’obsessió, la paranoia, l’excés, la infelicitat i la tristesa. Té un rotllo una mica freudià.  

La lectura de La casa de hojas només us la recomano si teniu una motivació especial per experimentar un gran viatge literari. Ja se sap que els experiments i els viatges personals no sempre acaben bé. Tot i que hi ha passatges absolutament magistrals no és una novel·la fàcil ni hi connectes ràpidament. L’editor del bloc El carnaval del señor Wolfville ha traduït al castellà una entrevista a Mark Z. Danielewski on parla exclusivament de La casa de hojas. No us la perdeu.

Recordo que l’any passat quan va acabar la presentació que l’escriptor Genís Sinca feia d’Una família exemplar (Premi Josep Pla 2013), el periodista que li portava la comunicació i la publicitat (i del que desconec el nom) va afirmar que “al final, en periodisme i en literatura el que interessa a la gent és el contingut, que estigui ben escrit, que allò que comuniquem sigui una informació valuosa”. Hi estic d’acord, tot i que si aquesta bona informació va acompanyada d’un bon continent els lectors ho agraeixen i en poden arribar a ser molts més.

L’art i la cultura ens tenen reservats un futur de girs transgressors, irreverents i transformadors en les seves creacions. Podem parlar de cinema, de pintura, de dansa, de novel·les, etc. Allò que comuniquem és sempre el mateix:  la llibertat, l’amor, la condició humana…  El que canvia és la manera de fer-ho.  La casa de hojas, de Mark Z.Danielewski, amb tots els seus excessos i complexitats,  proposa un nou llenguatge literari. Benvingut sigui!

La Casa de Hojas

La Casa de Hojas: la casa desestabilitzada, la casa encantada, la casa fantasma!

Títol:  La casa de hojas  Títol original:  House of Leaves  Autor:  Mark Z. Danielewski  Traductor:  Javier Calvo  Primera edició:  octubre de 2013  Editorial:  Alpha Decay / Pálido Fuego  Maquetació:  Robert Juan-Cantavella  Format: rústega, 736 pàg. 29.90 euros

%d bloggers like this: