Arxius | Poesia RSS feed for this section

ELS LLIBRES QUE NO LLEGIREM

21 set.

Carlos Barral 035

En el mes de maig vaig llegir a La Vanguardia que finalment l’ajuntament de Calafell havia acordat obrir al públic la casa que l’editor Carlos Barral (1928-1989) tenia en aquest poble marítim del Baix Penedès, tot i que en un principi, en un ple de l’abril, s’havia decidit tancar-la (aquí ho explica un article a El País).  Mentre prenia el primer cafè del dia vaig decidir que, tot i conèixer poc sobre la trajectòria de l’impulsor més important de l’editorial Seix Barral i no haver llegit ni la seva poesia ni la seva prosa memorialista, estaria bé visitar la casa.

Una tarda d’aquest agost vaig anar-hi amb la meva filla i la meva dona. La casa està en el passeig marítim de Calafell i quan hi arribes es fa present com una raresa del paisatge, com si trenqués l’harmonia dels restaurants, hotels, botigues de souvenirs i guiris fotent-se cervesa. Res a veure amb el Calafell de pescadors, de cases petites i de paratges naturals que Carlos Barral havia conegut i estimat en vida. Carlos Barral 029Sembla que faci nosa, “que bonic quedaria aquí un bloc d’apartaments turístics”, crec que s’ha dit algun cop en alguna conversa entre constructors i polítics. 

La casa és força maca. Conserva el seu disseny original amb rajoles antigues i fustes malmeses pel temps. És una casa poc ostentosa que té un pati escassament cuidat a la part del darrere. Al pis de dalt es pot visitar el despatx amb vistes al passeig, un lavabo amb la presència d’un blau marí tan potent que sembla ben bé que estiguis al fons del mar i una estança amb quatre telèfons en la qual el visitant pot escoltar diferents entrevistes i conèixer més a fons el personatge. En una última habitació hi ha un centenar de llibres que formen part de la xarxa Book Crossing. El conserge va dir-me que agafés els llibres que volgués que, de fet, i això em va semblar curiós, “la gent entrava a mirar, però mai n’agafava cap. No els agrada llegir”, va concloure. Vaig triar Joc Brut i Mossegar-se la cua, ambdós llibres d’en Manuel de Pedrolo publicats per Edicions 62 a la col·lecció El Cangur.

Carlos Barral 017

A principis de setembre, quan ja havia tornat de les vacances, vaig llegir una mica la seva poesia i també molts articles d’internet que informaven sobre la seva trajectòria vital, la valuosa i reconeguda feina d’editor i crítiques sobre els seus llibres de memòries i de poesia. A partir de totes aquestes lectures vaig pensar en escriure una ressenya sobre en Carlos Barral i la seva casa de Calafell. Però què podia aportar jo? Per a mi seguia sent una persona força desconeguda, la veritat. Escriure sobre què, exactament? 

Precisament l’editorial Lumen ha publicat recentment Usuras y figuraciones, una nova edició de la poesia completa de l’autor. Al maig es va fer una presentació del llibre a càrrec del crític literari Andreu Carlos Barral 028Jaume, Malcolm Otero, nét de Carlos Barrral i el novel·lista Gonzalo Torné.  Va ser quan vaig veure el vídeo d’aquesta presentació que vaig pensar en el motiu d’aquesta ressenya.

En el seu torn de paraula Gonzalo Torné va citar el llibre Como hablar de los libros que no se han leído, de Pierre Bayard (Anagrama, 2008) per explicar les maneres de fer dels lectors quan han d’afrontar noves lectures: “Cualquier lector tiene una serie de libros que ha leído, una serie de libros que quiere leer y tiene una serie de libros que sin leerlos los da por leídos. No le interesa lo más mínimo leerlos, son libros de los que podemos hablar porque tenemos argumentos para no leer”. I aquí va ser quan vaig pensar que havia trobat la raó per escriure aquesta ressenya. Bé, de fet la raó em va trobar a mi.

Carlos Barral 001

Els arguments per no llegir un llibre (i donar-los per llegits) molts cops tenen a veure amb la ideologia, l’opinió o les maneres de fer de l’escriptor. Sovint passa que un cop conegut l’escriptor més a fons deixa d’interessar-nos perquè el trobem allunyat de nosaltres, de les nostres idees, de la manera de veure la vida i d’allò que pensem. Que si ha signat aquell manifest, que si no vota el nostre partit polític, que si el que fa en la seva intimitat ens sembla vergonyós, que si la seva opinió sobre l’actualitat ens semba ofensiva… Se’ns cau el mite! Però el problema és crear mites, precisament.

Mirant els llibres de casa he trobat un amant de les corrides de toros (Ernest Hemingway), un que fa anuncis pel Banc de Sabadell (Quim Monzó), un que fa actes contra la immersió lingüística de Catalunya per a Societat Civil Catalana (Eduardo Mendoza) i un depravat sexual (Lev Tolstoi). Tots grans escriptors i així podria, segurament, omplir la llista amb més i més autors.

Carlos Barral 032-001El tema està en diferenciar la creació literària d’allò que faci o pensi cada escriptor i valorar, per tant, els seus llibres de manera separada d’allò que faci en la seva intimitat o del que opini. I per valorar-lo cal llegir-lo. A mi m’agrada com escriu Javier Pérez Andújar. L’escriptor de Sant Adrià del Besòs no defensa la independència de Catalunya però, tot i que en quest tema no ens posaríem d’acord, el continuaré llegint i gaudiré dels seus llibres i dels seus articles.

És insultant i em genera un mal rotllo tremend cada cop que la Pilar Rahola opina sobre l’islam, l’Arturo Pérez Reverte sobre les “dones d’abans” i Javier Cercas sobre la memòria històrica. Quan he llegit aquests autors no m’han agradat i ara ja no els llegeixo, no per allò que opinen, sinò perquè els seus llibres no m’interessen.

I a mi si Carlos Barral es va presentar en el seu moment com a senador per l’infecte PSC-PSOE, o que formés part dels pijos de la Gauche Divine, o que fos  un “nen de casa bona” són, transcrivint les paraules d’Andreu Jaume, “cosas que a nosotros, sinceramente, ya nos importan muy poco. Lo que nos importa es su obra. En este caso, la poesia de Carlos Barral”.

Setembre és època de nous propòsits i de nous reptes, així que d’aquest any no passa. Haurem d’incloure a la llista de lectures un amant de la coprofília (James Joyce) i el negre dels negres (Alejandro Dumas).

I tu, què? Hi ha algun escriptor que no llegeixis perquè tens arguments (ideològics) per no llegir-lo?

Carlos Barral 027

Anuncis

ELS PASSATEMPS LITERARIS DE TOT ÉS UNA MENTIDA. BON ESTIU 2013.

1 ag.

Pot ser estàs a l’atur o pot ser estàs treballant. És possible que vagis de vacances i també que et quedis en el teu poble o ciutat. Pot ser tens un pis, una casa o estàs ben cardat perquè el banc te l’ha robat. És probable que aprofitis l’estiu i estudiïs o pot ser no. Pot ser te’n vas de festa tots els dies. En tot cas, segur que no ets un polític corrupte o un banquer sense escrúpols i per tant et desitgem el millor dels estius possibles.

Avui, una ressenya diferent i atípica. Un divertiment d’estiu. Es tracta dels clàssics passatemps on es poden resoldre jeroglífics, sopes de lletres, mots encreuats, laberints etc. aplicats a la novel·la, la poesia i al còmic. Una barreja entre la seriositat d’homenatjar la bona literatura i la frivolitat de riure’ns de nosaltres mateixos amb una mica d’humor.

Bon estiu 2013!

1.Jeroglífic.

La suma d’aquestes tres imatges amaga el nom d’una gran poetessa catalana. Saps qui és?

2. Puzle.

Aquesta fotografia va il•lustrar en el seu dia la ressenya de Pulsacions, de Julian Barnes. L’estiu passat va quedar en segona posició en el concurs fotogràfic Llegeix l’estiu, una iniciativa de la Biblioteca Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols. Del 5 al 30 d’agost d’aquest estiu 2013 totes les fotografies del concurs romandran exposades en aquesta biblioteca. Tinc un problema però, la foto ha quedat descomposta en 48 peces de puzle. Pots fer un clic amb el ratolí sobre la foto i se t’obrirà una pantalla gran on podràs tornar a muntar la fotografia. Gràcies!

preview48 piecePulsacions

3. Cada poeta amb el seu poema amb Extremoduro.

Extremoduro, el fantàstic grup extremeny liderat per Roberto Iniesta, ha tingut sempre present la poesia en les seves lletres. En els seus discs han col·laborat diferents poetes. Extremoduro també ha utilitzant versos i fragments de poetes clàssics en les seves cançons. Et proposem relacionar els diferents fragments de poesies que ha musicat Extremoduro amb els poetes corresponents. Molta sort!

Poetes:

Textos poètics:

1.Sucede que me canso de ser hombre.  2.Hay que volar libre al sol y al viento repartiendo el amor que tengas dentro. 3.Si hay un hombre que tiene el corazón de viento, llenádselo de piedras y hundirle la rodilla sobre el pecho. 4.No me levanto ni me acuesto día que malvado cien veces no haya sido. 5. Subí al árbol más alto que tiene la alameda y vi miles de ojos dentro de mis tinieblas. 6.Llanuras bélicas y páramos de asceta -no fué por estos campos el bíblico jardín-  son tierras para el àguila, un trozo de planeta por donde cruza errante la sombra de Caín.

4. El joc de les 10 diferències.

Les dues fotos retraten el mateix lector a la mateixa casa llegint les aventures d’en Tintín, però existeixen 10 diferències entre les dues fotos. Ets capaç de trobar-les?

5. El joc de les parelles.

Aquest camell tan simpàtic està fet un embolic. Ajuda’l a emparellar cada escriptor amb la seva droga preferida. Si poses el ratolí sobre les fotos, podràs veure el nom dels autors. Bona sort!  

1.Heroïna          2.Cànem          3.Estramoni          4.Cocaïna           5.LSD           6.Opi

6.Àfrica també existeix.

És una realitat, la literatura africana és poc coneguda. En la següent tria hi ha sis autors africans boníssims amb novel·les molt recomanables (dos d’ells han guanyat el Premi Nobel). Tots tenen el lligam amb un país Africà. Pots relacionar cada autor amb el seu país?

1.Etiòpia       2.Egipte          3.Marroc          4.Sudàfrica         5.Argèlia           6.Nigèria

7. El laberint.

Què? Mal rotllo, no? Quins tres, aquests! Fernando Sánchez Dragó, Mariló Montero i Frank de la jungla. Sí, han publicat un llibre nou i volen que se’l compris. Estan disposats a tot. Et perseguiran per tot arreu. Només pots fugir pel laberint i aconseguir les armes de l’habitació central per defensar-te. Bona sort!

8.Els clàssics.

Aquestes magnífiques novel·les són clàssics de la literatura universal. N’hi ha una d’elles que, a més a més, per començar la novel·la té una de les frases més boniques i rodones de tots el temps. El traductor d’aquest text en la seva versió catalana de 1933 va ser Andreu Nin , un dels màxims exponents de la política revolucionària catalana de principis de s.XX. Nin va ser segrestat el 1937 a la Rambla de Barcelona, davant el mercat de la Boqueria i assassinat per agents soviètics.

Saps a quina d’aquestes novel·les correspon aquest famós text al qual ens referim?

“Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”.

9.Ens agrada el còmic.

Els còmics són fantàstics i una bona eina per iniciar-se en la lectura. Saps relacionar cada imatge d’aquests sis meravellosos còmics amb el seu text?  

1.Lex Luthor li va dir al món que s’havia reformat i per algun motiu, el món sencer el va creure i va dubtar de nosaltres. 2.Jarabe de nudillo para el enteradillo. Director de culto, con mi nabo en la cabeza te hago un bulto. 3. Si eres un alienígena, ¿cómo es que hablas nuestra lengua?. Porque esto es un manga. 4.Llavors… la felicitat és això! L’instant, l’instant! Ha, ha, ha! 5.Pero Stalin, ¡hijo mío! Te ha debido sentar mal el ácido que te regalé el otro día. ¡No eres cura! ¡No! Has estudiado ciencias políticas. ¡Vuelve en ti, por dios! 6.Ya no la noto dentro… ¿qué te pasa? Er…yo…uh… verás, estaba pensando en algo y… uh… me he distraído… ¿sabes?.

10.Mots creuats.

Mots 5

Horitzontals:

1. L’autor que va afirmar en un plató de televisió: “yo he venido aquí a hablar de mi libro”.

6. Nom de la fantàstica llibreria molletana que està plena de bons llibres i envoltada d’aigua.

7. És un dels llibres de l’amor i la sexualitat més antics. Curiosament sempre es compra per regalar.

8. Cooperativa que es passa pel folre la llei de preu fix del llibre i fa competència deslleial a les llibreries independents catalanes.

Verticals.

2. El Premi literari del Gremi de Llibreters de Catalunya.

3. Mariano Rajoy, el president del govern espanyol, no li agraden els llibres. A ell li va més la lectura d’aquest popular diari esportiu.

4. Escriptor en llengua catalana nascut a Perpinyà i autor, entre d’altres llibres, d’Aiguafang i El dia de l’ós.

5. El programa de llibres del Canal 33.

11.Amb l’excusa de la crisi econòmica…

 Si et fixes en la imatge podràs comprovar que la Biblioteca de Can Mulà de Mollet del Vallès fa vacances del 22 de juliol al 25 d’agost. Increïble, no?  Les biblioteques haurien d’estar obertes i donar servei a totes les famílies que es queden al poble durant l’agost que, com a conseqüència de la crisi cada cop en són més. La raó que sempre donen els polítics de torn per justificar el tancament de serveis públics és econòmic. Per tant et proposo que escullis entre les següents opcions per estalviar diners públics i poder obrir les biblioteques a l’estiu. Es tractaria de fer retallades en el sector polític. Crec que no hi ha cap partit que ho hagi proposat.

1.Retallada a la meitat de sou de l’alcalde 2.Retallada a la meitat del sou dels regidors 3.Suprimir els càrrecs de confiança. Tothom sap que és una font inesgotable per fer entrar els amics del partit 4.Eliminació dels diners públics destinats a tots els partits polítics. Aquests diners públics són utilitzats per finançar-los, per pagar els seus locals i alliberar persones que treballen pels partits 5.Supressió de partides que tinguin a veure amb dietes i xofers 6.Apliquem totes les anteriors.            

12.Sopa de lletres.

Ets capaç de trobar les 3 escriptores i els 7 escriptors en llengua catalana amagats en aquesta sopa de lletres?

         E W Q F I Z V A P C Y T O U D H 
           N R A M O N S O L S O N A I L V 
           R V B F Y M À S S U C I D R O J 
           I Í J A I R J U U D P L E P A G 
           C T G P F L M K W Z R N R S F R 
           C N F B V I O J L M I K O E W G 
           A U M J F S U S I L W L D R U N 
           S P D F A M R A O Y G Z O O Y Y 
           A I Z R D M A M L Q F O R D A F 
           S D G W M C R W A A Z A È A J F 
           S R E D L A C E R E P O C V Z N 
           E O W N P M A R J L C P R L X V 
           S J T M E W P U E R W J E A T H 
           F T E T A B A C I N Ò M M S W U 
           V A Q I Y R P P U O F J U R O O 
           O E D Q Y F N G K G K R C O P J 

 

SÍRIA: REVOLUCIÓ I LITERATURA. 10 autors, 10 llibres.

28 set.

Les revoltes àrabs de  la primavera del 2011 marquen un nou moment històric. Tots tenim retingudes les imatges d’aquells alemanys de la República Democràtica Alemanya celebrant la caiguda del mur de Berlín la nit del 9 de novembre de 1989 o la sortida l’ 11 de febrer de 1990 de Nelson Mandela de la presó per iniciar un nou procés democràtic a Sudàfrica. Són dos exemples d’alliberament als quals caldrà sumar les revolucions àrabs.

Des de la primavera de l’any passat he anat informant-me sobre les diferents revoltes impregnat d’un alè revolucionari. A casa i amb els amics hem valorat les estratègies dels rebels i hem fet hipòtesis sobre la geopolítica mundial. El món sencer ha pogut seguir les revoltes de Tunísia, Líbia i Egipte gairebé en directe.

Una fràgil democràcia ha nascut en aquests països.  Estic segur que el poble sabrà trobar la manera de superar els entrebancs que hi posaran els diferents grups de poder: exèrcit, polítics corruptes, jerarquia religiosa i països influents. Més o menys com el nostre país.

És millor que ningú els doni lliçons de democràcia. De tant mirar-se el melic i ser tant autocomplaents, els polítics occidentals han recolzat a tot tipus de dictadors àrabs.

Síria és ara l’últim reducte revolucionari de la primavera àrab. Espero que els rebels acabin amb el tirà de Bashar al-Assad que té el poder del país des de l’any 2000, després de la mort del seu pare, Hafez al-Assad, una altra perla que va governar durant trenta anys.

La revolució democràtica ha comportat una nova manera de veure els països del món àrab. Existeix ara una empatia amb els seus drets i la seva lluita, per sobre de la tant manipulada barrera religiosa que en molts moments no ha deixat veure amb claredat un paisatge humà que és, segurament, més similar al nostre del que ens pensem.

Els informatius ens mostren el drama sirià cada dia. Damasc, Alepo, Homs, Hama, Ain Issa, Duma, Hamaria, Homs… són algunes de les poblacions en què es lliura una batalla a mort per la llibertat. Les mateixes ciutats i pobles que han estat font d’inspiració pels poetes. Els habitants d’aquestes viles, que ara combaten la repressió, també han estat els protagonistes de les novel·les sirianes.

Esperonat pel disgust de veure tanta desgràcia en el poble sirià, fa moltes setmanes que he fet una immersió en la seva literatura. Entre tanta tirania i coerció,  hi ha autors que han escrit belles paraules d’amor.

Avui us recomano deu llibres. Tots estan escrits per autors sirians. Trobareu escriptors, poetes, rondallaires, exiliats, residents al país, candidats al premi nobel, autors que ja han mort i noves generacions d’autos. Tots deu llibres són magnífiques lectures.

Els poetes

1.EL LIBRO DEL AMOR, de Nizar Kabbani

El libro del amor és un recull de versos que el poeta va dedicar a Balquís al-Rawi, la seva segona dona. Una poesia extraordinària. Cada vers hauria d’estar escrit a les parets dels carrers per recordar-nos així l’alegria de l’amor.

Nizar Kabbani està considerat un dels millors poetes àrabs del segle XX. Un poeta popular i del poble. Llibertat és la paraula que millor defineix aquest magnífic poeta sirià. Literàriament va trencar amb la manera tradicional d’escriure poesia àrab. Kabbani va formar part als anys quaranta del moviment renovador anomenat “vers lliure”.

Per altra banda, la seva vida, apassionant i tràgica, va estar marcada per una plenitud llibertària. Va esdevenir l’eterna veu de l’amor i la bellesa femenina, i va fer una poesia d’alliberament sexual i polític.

Kabbani va néixer a Damasc el 1923 i va morir a Londres el 1998 deixant un llegat de més de cinquanta llibres de poesia.

Títol: El libro del amor   Títol original: Kitab al-hubb  Autor: Nizar Kabbani   Traductor:  María Luisa Prieto  Editorial: Hiperión  EAN: 978-84-7517-691-8 Primera edició: 2001  Format: rústega, 126 pàg.

 2.LIBRO DE LAS HUIDAS Y MUDANZAS POR LOS CLIMAS DEL DÍA Y LA NOCHE, d’Adonis.

Ali Ahmad Said Esber, més conegut amb el pseudònim d’Adonis, va néixer el 1930 a Qasabín (nord de Síria). Com a conseqüència de la seva militància al Partit Social Nacionalista de Síria va estar tancat a la presó. A la sortida, l’any 1956, es va establir a Beirut. L’any 1962 va adoptar la nacionalitat libanesa i va renunciar a la seva nacionalitat síria.

Adonis està considerat un dels més grans poetes àrabs contemporanis i és un permanent candidat a obtenir el Premi Nobel de Literatura.

El libro de las huidas… va se publicat per primer cop el 1965 per l’editorial Dar al-Adab de Beirut i reuneix els poemes que Adonis va escriure entre 1962 i 1964. Ediciones del oriente y del mediterráneo ja va publicar el 1988 l’edició definitiva i bilingüe àrab-castellà. Ha estat al març de  2012  que l’editorial ha fet una segona edició d’aquest gran poemari.

A la poesia d’Adonis no és fàcil d’entra-hi. Està basada en el viatge personal que el poeta fa en comunió amb la natura i el seu cos. És una poesia gairebé automàtica, plena d’imatges personals de difícil interpretació. En tot cas, arriba el que arriba, i aquí està la manera de gaudir la seva poesia. Cal llegir obertament com si d’una aventura literària es tractés.

Profundament humanista, Adonis és una persona “de marcado carácter no solo laico sino también àcrata” segons el pròleg de  Federico Arbós. En paraules del mateix Adonis: “El hombre escribe y lee para liberarse, para destruir el poder –celeste o terrestre- no en nombre de otro Dios Padre, sino en nombre de hombre mismo”.

Ediciones del Oriente y del mediterráneo  també ha editat altres poemaris d’Adonis com Canciones de Mihyar el de Damasco o  El libro.

Podeu entrar aquí i veure una entrevista a Adonis (amb subtítols en castellà) sobre la Primavera àrab i el panorama a Síria.

Títol: Libro de las huidas y mudanzas por los climas del día y la noche  Títol original: Kitab at-tahawwulat wa-l-hichra fi aqalim an-nahar wa-l-layl Autor:  Adonis  Traductor: Federico Arbós  Editorial: Ediciones del oriente y del mediterráneo  EAN: 978-84-96327-97-9  Segona edició: maig 2012  Format: rústega, 307 pàg.

3.ET MIRO, de Maram al-Masri

Et miro està formada per cent poesies en edició bilingüe català-àrab. Breus i directes. Sorprenents i colpidores. L’erotisme, el desig, el dolor i la soledat s’enllacen per construir uns versos que ens parlen, al cap i a la fi, dels misteris de l’amor.

Maram al-Masri escriu una poesia senzilla, entenedora i a la vegada molt treballada. Cada paraula al seu lloc.  La seva poesia és com un xiuxiuejar plàcid.

Maram al-Masri va néixer a Lataquia (Síria) al 1962. Resideix a París des de 1982, tot i que la seva veu poètica es pot sentir en els nombrosos festivals europeus i de la riba del Mediterrani en els quals participa. Entre ells també algun d’espanyol on ha recitat amb espectacles on combina l’àrab i el castellà. Forma part de la nova generació de poetesses sirianes.

L’any 2004 la Colección Lancelot va publicar Cereza roja sobre losas blancas en edició bilingüe castellà-àrab i que havia obtingut el Premi Adonis a la millor creació àrab en 1998. L’any 2009 l’editorial Comares va publicar Señales del cuerpo en edició bilingüe castellà-àrab.

Podeu veure-la recitar amb traducció al castellà si entreu aquí.

Títol: Et miro Autora: Maram al-Masri  Traductor:  Jaume Pont i François-Michel Durazzo  Edictorial:  Pagés  EAN: 978-84-9779-986-7  Primera edició: 2010  Format: rústega, 218 pàg.

Les novel·les

 4. ELOGIO DEL ODIO, de Khaled Khalifa

Elogio del odio està narrada per la veu d’una dona anònima vinculada a una nombrosa i tradicional família d’Alepo. Ens explica la seva evolució vital que és, també, una metàfora de la joventut siriana dels anys vuitanta. La manera d’afrontar la vida, el seu ideari religiós i la seva visió política es van modificant a mesura que van passant els anys i la noia acumula experiències.

Alimentada en tot moment per un odi extrem, la novel·la situa aquesta jove davant la repressió militar, la tirania de l’estat i la brutalitat dels esquadrons de la mort. Formarà part d’un grup armat yihadista, passarà anys com a reclusa a la presó, i finalment trobarà un cert alliberament en l’exili britànic.

Khaled Khalifa ha escrit una novel·la boníssima. És un gran retrat on explica perfectament la dictadura siriana entre ela anys setanta i vuitanta. Elogio del odio és també una bona manera d’entendre les raons del procés individual fanatitzador de les ideologies religioses radicals. Un lloc on van anar a parar molts joves i que  junt als militants marxistes van ser durant molt temps els representants d’una oposició clandestina al règim totalitari.

Khaled Khalifa (Alepo, 1964) és escriptor i guionista. El llibre està prohibit a Síria des de l’any 2006 quan es va publicar. Khalifa sap de què parla. Si entreu aquí el podeu veure en una fotografia amb el braç esquerre enguixat com a conseqüència de la pallissa que li va propinar un agent dels serveis secrets sirians.

Actualment viu a Damasc. En les entrevistes que ha concedit per la publicació de Elogio del odio, Khaifa defensa la revolució del poble contra Bashar al-Assad i creu que el moviment social acabarà triomfant al seu país. Però tampoc amaga la seva preocupació: Aquesta pot convertir-se en la història més trista de les revolucions àrabs, però també en la més valenta. El que temo és que es converteixi en la vergonya del món, que ha deixat sols als sirians davant la barbàrie “.

Títol: Elogio del odio  Títol original: Madih al-karâhiya Autor: Khaled Khalifa  Traductor:  Cora Cebza  Editorial: Lumen  EAN: 978-84-264-1864-7  Primera edició: juny de 2012  Format: rústega, 388 pàg.

5.ELS INCENDIS DE DAMASC, de Zakaria Tàmer

Els incendis de Damasc és un recull de trenta relats breus.

Són històries quotidianes ambientades en el barri de Saadi a Damasc. Un barri imaginari que segons l’autor “és una barreja de tots els barris de Damasc”  i que l’escriptor usa per ambientar els diferents contes amb un marcat accent d’allò quotidià.

Les històries estan narrades dins de la tradició oral àrab, amb referències a les llegendes populars i amb reminiscències dels rondallaires (hakawatis).

Sorprèn la presència d’una violència explícita en  molts dels relats que es concreta en violacions, pallisses i assassinats.

Zakaria Tàmer va néixer a Damasc el 1931. Està considerat un dels grans mestres de narracions breus de literatura àrab així com de la literatura infantil.

Tàmer, de família molt humil i autodidacta, va estar afiliat al Partit Comunista Sirià. Va estar a la presó entre 1949 i 1954 a causa de les seves idees polítiques. Amb l’arribada al poder del partit socialista Baat esdevé durant els anys seixanta funcionari del Ministeri de Cultura i  redactor de la revista Al-Ma’rifa. L’any 1981 un dels seus articles el fa incloure a la llista negra del règim i emigra a Gran Bretanya on encara hi viu.

Tàmer ha publicat una àmplia col·lecció de narracions breus i de contes per a nens.

Títol: Els incendis de Damasc  Autor: Zakaria Tàmer  Traductor:  Oriol Carbonell  Editorial: Lleonard Muntaner  EAN: 978-84-92562-09-1  Primera edició: novembre 2008  Format: rústega, 258 pàg.

6. EL LADO OSCURO DEL AMOR, de Rafik Schami

La novel·la de Rafik Schami només ha rebut excel·lents crítiques des que es publiqués l’any 2004 a Alemanya  i es fes la traducció al castellà el 2008.

El lado oscuro del amor és un llibre impressionant. Té en l’argument dues grans virtuts. Per una banda una història d’amor boníssima. Una amor difícil, potser impossible. És el de Farid i Rana. Dos joves que pertanyen a famílies cristianes enfrontades religiosament. Una és catòlica i l’altre és de tradició greco-ortodoxa.

Per altra banda, Shami contextualitza la trama en la ciutat de Damasc. Com si la capital fos un altre protagonista amb els seus barris, la seva gent i les seves històries creuades.

Una impressionant col·lecció de personatges ens són presentats en la novel·la, per la qual cosa el llibre incorpora una guia escrita genealògica per fer el seu seguiment.

El llibre fa un repàs de la història de Síria des de la caiguda de l’imperi otomà fins a la dècada dels 70.

Rafik Schami va néixer a Damasc el 1946. Des de 1971 està exiliat a Alemanya on ha publicat nombrosos llibres. El lado oscuro del amor, escrit en alemany,  ha estat un èxit literari i també comercial. De Schami podem llegir també El secreto del calígrafo (Salamandra, 2009) i nombroses llibres per a nens i joves com Una mà plenad’estels (La Magrana), El mentider honest (La Magrana) i No és cap papagai (Cruïlla). 

Títol: El lado oscuro del amor  Títol original: Die dunkle seite der liebe  Autor: Rafik Schami  Traductor: Carlos Fortea  Editorial: Salamandra  EAN: 978-84-9838-156-6  Primera edició: 2008  Format: rústega, 827 pàg.

7.DOS TRAYECTOS, de Salim Barakat

Salim Barakat, d’origen kurd, va néixer el 1951 a Qamishli (Síria). El 1971 es va establir a Beirut fins la invasió israelí del Líban el 1982. Va passar a Xipre on va treballar en la revista palestina Al-Karmel. El 1993 es va traslladar a Suècia, que és on actualment viu.

Dos trayectos reuneix les novel·les autobiogràfiques de Salim Barakat: El saltamontes de hierro i Toca, toca fuerte la trompeta hasta reventar. El primer té edició independent en català, La llagosta de ferro (Límits).

Barakat ens parla d’una infància duríssima en la província de Jazira. La infància i la joventut  de l’autor tenen les mateixes motivacions i realitats que qualsevol de nosaltres:  trobar un lloc al món, l’amistat, la família, el  descobriment del sexe…, però la seva manera d’escriure no dóna gaires concessions. Violència i cruesa com a pa de cada dia.

Dos trayectos és un llibre molt bo. Humà, irònic i amb una important presència de la natura salvatge i rude dels kurds.

Els kurds representen el 12% de la població siriana i habiten sobre tot la regió de Qamishli en el nord-est del país i la zona al nord d’Alepo. La pàgina mediterraneosur.es, ens informa que els kurds de Síria rarament han provocat conflictes sagnants, a diferència de Turquia, Iraq o Iran. L’ús de l’idioma kurd en públic no està perseguit, però si la publicació de llibres en kurd. El 1962 es va treure la nacionalitat Síria el 20% de la població kurda i van rebre targetes de residència com “estrangers”. Els seus fills no van poder ser registrats per cap instància i pràcticament no existeixen per l’Estat.

Aquests kurds apàtrides es coneixen com maktumín i segons el Govern sirià són 75.000. El nombre de kurds considerats “estrangers” sobrepassa els 200.000 segons fonts kurdes. De 1973 a 1976, el règim sirià va promoure, a més, una política d’ “arabització”, traslladant sirians del sud del país fins la regió de Qamishli, on van rebre terrenys, cases i ajudes per assentar-se.

Títol: Dos trayectos  Autor: Salim Barakat  Traductor: Salvador Peña Martín  Editorial:  ediciones del oriente y del mediterráneo  EAN: 978-84-96327-74-0  Primera edició: stembre 2010  Format: rústega, 237 pàg.

NARRATIVA SOBRE SEXUALITAT

 8 MENSTRUACIÓN,  d’Ammar Abdulhamid 

Un llibre curiós que té la sexualitat com a fil conductor. S’endinsa en l’alliberament sexual, sobre tot femení, però també masculí, a partir de la utilització dels personatges que fa l’autor per reflexionar des de l’ ateisme, la interpretació extrema de l’Alcorà, els intel·lectuals “progres” i el lesbianisme. En el fons, és una crítica al sistema de vida tradicional del país.

L’autor combina la novel·la amb consideracions pròpies. És com si l’autor volgués respondre als seus personatges o aclarir-nos els motius de les seves maneres de fer. Té una estructura original i transmet espontaneïtat.

Ammar Abdulhamid va nèixer a Damasc el 1966 i va ser expulsat de Síria el 2005 a causa de les crítiques al règim i al seu president Bashar al-Assad. Activista destacat pels drets humans, ha estat fundador de DarEmar, la FundacióTharwa i HAMSA, iniciatives diverses per promoure la democràcia en els països àrabs.

Títol: Menstruación  Títol orginal: Menstruation  Autor: Ammar Abdulhamid  Traductor: Roberto Fernández Sastre  Editorial: Emecé  Primera edició: 2002  EAN: 978-84-9590-809-4  Format: Rústega, 157 pàg.

 9.EL SABOR DE LA MIEL, de Salwa al Neimi

Sota el títol de El sabor de la miel s’amaga una combinació literària formada per la novel·la, l’autobiografia i l’assaig.

La protagonista del llibre, la mateixa Salwa Al Neimi, rep l’encàrrec de redactar un informe sobre el sexe en el món àrab. Un recurs que l’autora utilitza per reflexionar sobre els diferents temes que el configuren i el determinen: el joc de la simulació, el llenguatge, l’educació i les camàndules. Tot això ens ho presenta cuinat amb les seves experiències personals. Les reflexions de l’autora es recolzen en les cites de molts erudits àrabs clàssics que tenen un paper destacat en el llibre.

Salwa Al Neimi va néixer a Damasc el 1950. Des de mitjans dels anys setanta viu a París. El llibre va ser prohibit l’any 2007 a la Fira del Llibre de Damasc i a la majoria de països àrabs.

Prem aquí  i  podràs veure a l’autora parlant del llibre.

Títol: El sabor de la miel  Títol original: La preuve par le miel  Autora: Salwa al Neimi  Traductora: Myriam Fraile  Editorial: booket  EAN: 978-84-9658-081-7  Primera edició: 2009  Format: butxaca, 185 pàg.

10. NO HAY SEXO EN RAMALLAH, de Suad Amiry

Suad Amiry va néixer a Damasc el 1951. Ammán, Damasc, Beirut i El Caire han estat les ciutats per on ella ha viscut. Des de 1981 viu a Ramallah (Palestina). Ha treballat en diferents organitzacions pacífiques que tenen com a objectiu la promoció de la pau i la defensa de les dones de Palestina. Amiry, que és arquitecte, també ha format part de  Riwak Centre for Architectural Conservation que té per objectiu la rehabilitació i protecció de l’herència arquitectònica de Palestina.

He pogut llegir la raó per la qual Suad Amiry va voler  escriure No hay sexo en Ramallah en l’article que Mercedes Monmany va publicar el 2008 al diari ABC: “El llibre va sorgir com a resposta a l’ impacte personal, a l’enorme desil·lusió i a la profunda sensació de tristesa davant la victòria d’un partit religiós fonamentalista a les eleccions del parlament palestí de 2006». Una cosa que significava, per a ella i la seva generació, «la pèrdua d’una manera de viure i de ser al món i la pèrdua del contacte amb les diferents cultures àrab i mediterrània».

Amiry utilitza un estil irònic i reflexiu per despullar literàriament el grup d’amigues que es reuneixen al restaurant Darna de Ramallah. Les seves converses giren en torn a l’ocupació i els problemes polítics palestins. També trobem en aquests diàlegs una exposició de sentiments més profunds que tenen a veure amb l’amor, el sexe i la vida.

L’any 2004 va publicar Sharon y mi suegra, un diari que l’autora va escriure sobre les invasions militars que l’exèrcit israelià va fer entre l’any 2001 i el 2003.

Títol: No hay sexo en ramallah  Títol original: Niente sesso in città  Autora: Suad Amiry  Traductor:  Mario Merlino  Editorial: Herce  EAN: 978-84-9362-919-9  Primera edició:  novembre 2007  Format: rústega, 230 pàg.

ELS ENLLAÇOS

Si voleu més informació  sobre la cultura, la història, els esdeveniments actuals a Síria i en el món àrab en general podeu entrar ens aquests enllaços:

1.Mediterráneo. Radio 3.  Siria. La diversidad cultural de un país multiétnico.

Una hora de ràdio dedicada a descobrir les diferents cultures i ètnies que conformen l’actual Síria. Entrevista a Zinar Ala, activista sirià de Drets Humans que viu refugiat a Espanya des del 2005. És de cultura kurda i va néixer a Alepo. Amb ell es parla de la situació actual a Síria i del patiment de la societat civil. En literatura es parla del poeta sirià Adonis, i es  llegeixen alguns dels seus poemes.

Prem aquí.

2. Front Line Defenders.

Front Line Defenders és una Fundació Internacional per a la Protecció dels Defensors  dels Drets Humans.

Front Line Defenders va ser fundada a Dublín l’any 2001, amb l’objectiu específic de protegir les persones que es troben  en risc en el lloc on treballen (de manera no violenta) pel fet de defensar els drets humans.

La pàgina informa sobre Razan Ghazzawi, que és una defensora siriana dels drets humans i bloguista. Ha estat en la primera línia de la promoció de la llibertat d’expressió i de mitjans al seu país. Després de diverses amenaces, va ser arrestada per primera vegada el 4 de desembre del 2011 a la frontera entre Síria i Jordània quan anava a participar en un taller sobre mitjans i llibertat d’expressió al món àrab.

Prem aquí.

3. traduccionsiria.blogspot.com

Bloc dedicat a publicar traduccions a l’espanyol de textos, vídeos i imatges en àrab sobre la revolució siriana.

L’objectiu és donar a conèixer al públic de parla espanyola almenys una part del tan abundant material publicat en premsa i xarxes socials sobre el que actualment passa a Síria.

Prem aquí.

4. Annour la llum.

Programa de Ràdio setmanal a Ràdio Mollet (96.3) conduit per Carles Peña, amb bona informació sobre el món àrab-musulmà. Cada dimecres, a partir de les 20 hores. Cada diumenge a partir de les 18 hores podreu escoltar-ne la repetició. Els qui no pugueu sintonitzar l’emissora, podreu anar a l’enllaç que cada dimecres pengen en el seu perfil de facebook pels volts de la mitjanit.

Prem aquí.

5. Interpretant el món àrab i l’islam.

El bloc de Jordi Llaonart,  arabista i periodista. Ha estudiat a Tunísia i Síria. És  corresponsal  al Pròxim Orient amb més de 2.100 cròniques publicades en 2.100 dies/6 anys).

Prem aquí.


11 POEMES, 11 CANÇONS

16 ag.

La música ha anat moltes vegades de la mà de la literatura. Les novel·les i sobre tot la poesia han inspirat molts grups i cantautors a musicar textos literaris. És inabastable la quantitat de cançons que s’han generat a partir de la literatura. La relació és molt estreta i a vegades un lector descobreix un poeta a partir del seu músic preferit i a l’inrevés.

Avui presento onze vídeos de la xarxa social. He mirat de relacionar diferents poetes catalans amb diferents músics catalans a partir del lligam entre poeta-poema-cançó.  11 poemes i 11 cançons. Sóc conscient que en falten molts. De poetes i de músics. Ja hi haurà  més oportunitats per fer una segona tongada.

La ressenya d’avui enceta la relació entre música i literatura. És un tema ampli que dóna per molts posts (música espanyola, anglesa, americana…) i pot ser caldrà lligar-ho de manera temàtica. Quina és la teva cançó  literària?

 
1.Videoclip del poema Anem de Jacint Verdaguer, del llibre Al cel, musicat per Roger Mas i inclòs en el disc Les cançons tel·lúriques (K Indústria Cultural, 2008).


2.Adaptació del poema No demano gran cosa de Miquel Martí i Pol. José María López Sanfeliu més conegut per Kiko Veneno, músic andalús però d’origen català (va néixer a Figueres el 1952),   va incloure en la gravació del disc Veneno de 1977 la traducció al castellà del poema amb el títol No pido mucho.


3.Pascal Comelade i Enric Cassasses van editar plegats el disc La manera més salvatge (2006, Dismedi) i van musicar el poema Sense el ressò del dring de Joan Salvat-Papasseit. Una cançó magnífica que canta un poeta recitant un altre poeta.


4.Cançó del bes sense port, poema de Maria Mercè Marçal. Miguel Poveda, el flamenc barceloní, canta acompanyat al piano per Gustavo Llull al Teatre Atrium  de Viladecans el 4 novembre de 2006 dins la gira de presentació del disc Desglaç on va musicar dotze poetes catalans.


5. Decapitació I i II. Poemes del poeta vallesà Joan Oliver i Sellarès més conegut com  Pere IV i musicats per Joan Pons,  líder del grup de La Segarra El petit de Cal Eril.


6.”Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades […] i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari”. Aquest popular text és de  Francesc Pujols, escriptor i filòsof català reivindicat per Quimi Portet en aquesta cançó.


7.Xerramequ Tiquismiquis versiona a ritme de raggamuffin El fugitiu, un altre poema de Miquel Martí i Pol.


8.Videoclip oficial de la cançó Llenya d’alzina del disc Esquitxos ultralleugers (El Tigre de Cibèria, 2009) del grup de pop irònic Els Nens Eutròfics. Poema de Josep Pedrals.


9.La poesia del barceloní Jose Maria Fonollosa va ser homenatjada per Albert Pla en Supone Fonollosa, el seu cinquè disc editat el 1995. Añoro és un dels poemes musicats en el disc.


10.Te’n recordes, Ovidi? És una peça de col·leccionista, una selecció d’actuacions musicals des dels anys 70 als 90 de la carrera d’Ovidi Montllor, amb cançons íntegres i alguna d’inèdita. Aquesta és la primera part del segon programa especial que TVE-Catalunya va dedicar al desè aniversari de la mort del cantant, actor i poeta d’Alcoi. Podeu escoltar les cançons: L’escola de Ribera, Carnisseria ( poema de Jaume Subirana), Serà un dia que durarà anys i Petita.


11.Recital de poesia de Dolors Miquel i Enric Casasses amb música de Jordi Calvet, als Nois de la Torre de Torredembarra, juliol 2012.

ANTOLOGIA DE SPOON RIVER, d’Edgar Lee Masters

3 ag.

Carles Peña, un bon amic, em va recomanar l’Antologia de Spoon River. Ell, que és coneixedor de la bona literatura, l’ha tornat a encertar.

Els records d’infantesa i les vivències  de joventut d’Edgar Lee Masters en els pobles de Petersburg i de Lewiston (Illinois, Estats Unist) són les fonts d’inspiració per tramar una magistral crònica  de la vida en el poble imaginari de Spoon River. Un poble de mala mort on el somni americà no hi té cabuda.

Els protagonistes del llibre són els morts que descansen en el cementiri de Spoon River. Tots ens deixen un epitafi, que pot ser llegit com un poema o com un petit relat, en el qual fan un balanç poètic de la seva vida. Breus, purs, sincers, cada poema és una sorpresa, cada epitafi és una descoberta. Una vegada morts, no hi ha espai per la mentida i tots es sinceren. D’aquesta manera hi trobem fracassos, alegries, drames, injustícies, amor, ironia, escàndols, hipocresia, denúncies, llibertat… A mida que avances en la lectura reconeixes les diverses personalitats que configuren la condició humana  en els diferents personatges de Spoon River. Aquest fet produeix una barreja d’ empatia, comprensió i desesperança que no et treus de sobre en tot el llibre.

L’estructura de l’obra és molt bona. Un mateix fet és analitzat des de diferents veus, fent que al llarg del llibre trobem un lligam entre els poemes. Per exemple en un epitafi un personatge perdut entre alcohol s’enyora de la mestra de la infància, la única que va creure en ell. Més endavant trobem l’epitafi de la mestra on es pregunta què s’haurà fet del seu estudiant més estimat. I així amb la majoria dels personatges.

Un llibre de gran bellesa poètica en el qual Edgar Lee Masters  deixa una gran petjada d’autenticitat i reconcilia  el lector amb la puresa de la vida. Carpe diem. 

Edgar Lee Masters (Garnett, 1869 – Melrose Park, 1950 / Estats Units) va publicar els 243 poemes que recull l’Antologia de Spoon River a Reedy’s Mirror, una revista de Saint Louis (Missouri), i el 1915 es va publicar en forma de llibre per primera vegada. El poemari està considerat una obra cabdal de la lírica nord-americana i ara, per primera vegada, ha estat traduïda al català a quatre mans per Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger i editada per Llibres del segle.

Títol: Antologia de Spoon River Títol original: Spoon River Anthology   Autor: Edgar Lee Masters  Traductors: Jaume Bosquet / Miquel Àngel Llauger  Editorial: Llibres del segle EAN:978-84-89885-65-3 Primera edició: 2012   Format: Rústega, 573 pàg. Preu: 25 euros

%d bloggers like this: