Tag Archives: Victus

VICTUS, d’Albert Sánchez Piñol

9 nov.

Martí Zuviría és el protagonista de Victus. Des de l’exili  redacta les memòries dels fets de 1714 amb la intenció de sincerar-se i explicar la veritat del que va passar al nostre país. La seva història s’inicia en el 1705 quan amb catorze anys aconsegueix plaça per estudiar enginyeria militar en el castell de Bazoches, sota l’ideari de Sébastien le Prestre, Marqués de Vauban.

En un principi, Martí Zuviría em va resultar un tipus pedant i xulesc i no hi havia manera que em caigués bé. Superat aquest primer judici, Zuviría és bàsicament i en la meva opinió un recurs literari que Sánchez Piñol utilitza de manera magistral  per explicar-nos la guerra de successió espanyola i els fets de 1714.  És només a l’acabar de llegir el llibre quan entens que és un encert i una necessitat que el personatge estigui presentat com un covard, un vividor i  un mercenari.

En Dani Pérez, un amic que també ha llegit el llibre, em diu que Zuviría és una mena de Forrest Gamp a la catalana. Hi estic d’acord. L’autor el situa al costat dels personatges més notables  de l’època i dels fets més remarcables del moment. De tonto, però, no en té ni un pèl.

Victus posa les bases per a un major coneixement de la nostra història: les raons de borbònics i aliats  per aconseguir el tro espanyol, les maquinacions de militars i nobles com Bardonenche, Berwick, Pópuli i Verboom, la lloança dels catalans Francesc Costa, Sebastià Dalmau o Jaume Timor, saber com les gastaven els miquelets i el paper èpic de les classes populars  barcelonines.

Cal destacar, per sobre de tots els personatges històrics, la reivindicació de la figura d’Antonio de Villarroel, el comandant militar que va defensar Barcelona de les tropes borbòniques i a qui  segurament tindria més sentit fer-li un homenatge cada 11 de setembre en comptes de Rafael Casanova, un polític gris que Victus no deixa gaire bé.

De fet Victus té la virtut d’explicar la història d’una manera creïble. En el llibre reben hòsties tant els d’un bàndol com els de l’altre. Unes crítiques que col·loquen a cada fet històric i cada personatge en el lloc que li correspon. Que ningú esperi trobar en la novel·la una defensa aferrissada de tot allò català i un alçament patriòtic. L’escriptor es queda a gust amb els polítics de La Generalitat de Catalunya, els anomenats felpudos rojos.  La figura d’Antoni de Berenguer és l’exemple més clar de la tonteria política catalana del moment.

Després d’haver llegit altres llibres de l’autor en un magnífic català com La Pell Freda o Pandora al Congo em va sorprendre  l’ús del castellà en Victus. Només puc dir, però, que l’Albert Sánchez Piñol és un crack, escriu tant bé en català com en castellà.

Victus es llegeix també com una gran novel·la d’aventures. El ritme és esplèndid i l’autor aconsegueix que et quedis atrapat en les peripècies de Martí Zuviría. El cap se’ns omple de muralles, de paral·leles, de línies de defensa, de baluards, d’artilleria, de petits herois… quin plaer de lectura!

Victus està presentat amb una edició cartoné  molt maca acompanyada amb un planell desplegable del setge de Barcelona. Cal destacar la feina de Xavier Piñas i Joan Solé que han incorporat a la novel·la unes il·lustracions de l’època bellíssimes que ajuden a entendre la trama de la història.

Dani Aranda, llegint Victus a casa seva. En Dani, un bon amic, sempre receptiu i creatiu, ha estat el responsable del fantàstic muntatge amb playmóbils sobre el setge de Barcelona que m’ha servit per il•lustrar amb bones fotografies aquesta ressenya.

Ara que parlem tant de la independència de Catalunya, potser caldrà posar-se al dia i carregar-se de raons. Victus serveix per obrir moltes portes de la història, correspon a cada lector la feina d’aprofundir-ne més.  L’autor afirma en les entrevistes de promoció del llibre que “els catalans tenim poc coneixement de la nostra història, del  que suposa per la pèrdua de les nostres llibertats el setge de Barcelona i que segurament  moltes persones pensen que Villarroel és un carrer de Barcelona que baixa”.

Quan acabes de llegir el llibre és inevitable comparar aquell 1714  amb la situació actual de Catalunya. En el nou escenari d’independència del país, estaran a l’altura els polítics catalans? El que està clar és que tant en el 1714 com ara, els polítics són una casta a part allunyada de la ciutadania. Els polítics, de tots els colors i de totes les tendències, tenen traça a l’hora de clavar el punyal de la traïció al poble. Abans i ara. I el poble a patir…

De la mateixa manera que en Martí Zuviría es passa tota la novel·la buscant una paraula que doni sentit a la seva existència, cada un de nosaltres haurà de trobar també el seu encaix en un nou món que ara sí ha de ser possible, no?

Títol: Victus Autor:  Albert Sánchez Piñol   Editorial: La Campana   EAN: 978-84-96735-729   Primera edició:  octubre de 2012   Format: cartoné, 605 pàg.  Preu:  24 euros.

1.Entrevista a Albert Sánchez Piñol en el programa Pàgina 2 de TVE. Prem aquí.

2.Vídeo de La Coronela de Barcelona amb playmóbils. Prem aquí.

%d bloggers like this: