Arxius | Distòpica RSS feed for this section

LOS DEL SUD US MATAREM A TOTS, de Valero Sanmartí

4 abr.

Valero Sanmartí 006

Un dia que estava llegint Los del sud us matarem a tots i que tenia la cara en mode somriure idiota de complicitat, el meu nebot va preguntar-me sobre l’argument del llibre. Després d’explicar-li per sobre de què anava la història ell, que és adolescent, va respondre amb un LOL! i un WTF! i va rematar-me amb un quina fumada de llibre! I sí, sí vaig pensar, els americans tenen Miedo y asco en Las Vegas, dHunter S. Thompson i ara els catalans tenim Los del sud us matarem a tots, d’en Valero Sanmartí.

A partir de la realitat política actual Valero Sanmartí s’imagina l’evolució del país fins l’any 2032, moment en el qual Catalunya viu sotmesa al domini dels andorrans. El retrat que fa de diferents zones del territori català com les terres de l’Ebre o del Vallès així com d’algunes ciutats com Vic, Tàrrega, Girona, Tarragona o Lleida és tan espectacular com atroç. Barcelona, que en el llibre s’ha transformat en el parc d’atraccions per a turistes de BCN World, és la ciutat on trobem l’inici d’aquesta novel·la.

Escrit amb el format “tria la teva aventura”, el lector és el protagonista de les decisions que cal prendre i que el portaran a un total de 36 possibles finals (més dos bonus tracks). Tot comença quan després de veure  l’espectacle humorístic que en Valero Sanmartí ofereix al BCN World, tu, amic lector, el convences perquè lideri les tres tribus del sud que esperen que es compleixi la profecia que els promet la tornada del messies per fer fora els andorrans de Catalunya. Abans però caldrà recuperar el bigoti, la segona polla i la farlopa negra, els atributs d’en Valero que li han estat robats i sense els quals la profecia no es compliria.

Si decideixes llegir el manifest de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí

Si decideixes anar a Jo només Follo a Pèl, el blog del Valero Sanmartí, fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 080

Los del sud us matarem a tots és una novel·la d’humor. Un humor transgressor, intel·ligent i absolutament brillant. Valero Sanmartí escriu com si tingués un Kalashnikov a les mans i estigués embriagat de l’humor salvatge que es genera amb els amics quan surts de festa.

En la teva aventura per alliberar Catalunya et trobaràs, entre molts d’altres personatges, amb la Pilar Rahola, la Marta Rojals, en Ferran Adrià, l’Albert Espinosa, en Gerard Quintana, la Bibiana Vallbé, l’Eduard Voltes o en Xavier Sala i Martín. El 80% del llibre són situacions on apareixen tot tipus de personatges populars de la societat catalana i en els quals en Valero s’hi acarnissa sense embuts. De vegades ho fa de manera subtil, però sempre amb un retrat sanguinari i ferotge. Com a lector la novel·la t’arriba com un gest de complicitat o com una picada d’ullet. No estem parlant d’humor blanc precisament, és un humor irreverent i incontestable. És, sense cap mena de dubte, un llibre que pot ferir els que teniu la pell fina, però totalment necessari per a tots aquells lectors orfes d’un humor que desmitifiqui les patums catalanes i ridiculitzi la modernitat i el seu papanatisme

Si decideixes visitar l’editorial Males Herbes fes clic aquí.

Si decideixes escoltar els podcasts del becari d’en Valero Sanmartí al Cabaret Elèctric fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Efrem Gordillo a Núvol de Los del sud us matarem a tots fes clic aquí.

Si decideixes continuar llegint aquesta ressenya passa al paràgraf següent.

Valero Sanmartí 026

Els mitjans de comunicació, el tarannà català, el turisme rural, les gralles, el rock català o els polítics tampoc s’escapen dels dards d’en Valero. No et preocupis, votis a qui votis, segur que el teu partit també hi surt escaldat.

Per cert, no caiguis en el parany de pensar que aquest és un llibre fet només a partir de l’insult gratuït o de l’acudit vexatori. Sí, la novel·la transmet molt mala llet. D’acord, en Valero Sanmartí és un puto dement, però un dement il·lustrat i llegit i això encara el fa més perillós i molt més divertit. Mentre t’ennuegues per l’última bestiesa que has llegit o mentre penses “mira que és cabró aquest Valero”, en el fons saps que el llibre té uns fonaments forts i que la seva agudesa consisteix en la combinació d’un dilatat bagatge cultural i un ampli referent d’influència que va des del frikisme fins al domini de la cultura de masses.

Des de Mollet del Vallès, ciutat des de la qual escrivim aquesta ressenya i que en el llibre també hi surt retratada, no podem fer altra cosa que unir-nos a les tribus del sud i lluitar tots junts contra la Catalunya Vella. Us esperem per liquidar alguns nuclis resistents que encara operen a Granollers o a Sabadell centre. Abans però, haurem de desallotjar en Josep Monràs, l’alcalde del nostre municipi. No perquè s’hagi volgut pujar el sou un 30% en temps de crisi, ni perquè la seva lectura de capçalera sigui l’Sport, és sobretot perquè el seu cervell funciona a base de Bollycaos. I això sí que no, Bollycaos, no. On estigui una Pantera Rosa!

Lo vas a flipar…

Si decideixes seguir el Valero Sanmartí via twitter fes clic aquí.

Si decideixes llegir els còmics d’en Roger Pelàez, l’il·lustrador del llibre, fes clic aquí.

Si decideixes llegir la ressenya d’Oriol Fuster i Cabrera a Núvol de Jo només il·lumino la catalana terra, el seu anterior llibre, fes clic aquí.

Si decideixes anar a comprar el llibre Los del sud us matarem a tots recorda que val 18 euros.

FI

Valero Sanmartí 037

 

THE LEFTOVERS, de Tom Perrotta

8 maig

 

Xavier Clavijo en plena ascensió en el seu estudi de Cal 42 de Mollet del Vallès.

En Xavier Clavijo en plena “desaparició” a Cal 42,  el seu estudi de disseny i publicitat, mentre llegeix The Leftovers.

En Xavier Clavijo, que és un dissenyador gràfic extraordinari (entreu a Cal 42, la web de la seva feina i gaudiu de les seves creacions), es va llegir The Leftovers (ascensió, en català) i després va enviar-me aquest fantàstic gift per il·lustrar la ressenya del llibre. Un muntatge fotogràfic excel·lent, igual que les fotos que publica cada dia des l’any 2011 en el seu bloc xclavijoclickdiary. Qui té un amic té un tresor!

Quan les persones estem exposades a una situació límit és quan donem el millor de nosaltres mateixes… o no. Potser la nostra vida o el nostre dia a dia no és més que una preparació per aquests moments definitius. Hi ha circumstàncies, estats, esdeveniments que ens enfronten a allò que finalment decidim ser, que ens fan aflorar el que portem a dins nostre i que finalment ens empenyen a decidir per la covardia o la valentia, per la bondat o per la maldat… Quina mena de persona volem ser?

IMG_1749Aquesta és la pregunta que el lector es fa quan llegeix la novel·la de Tom Perrotta. De fet és la pregunta que es fan també els personatges del llibre o millor dit, la que haurien de fer-se molts d’ells abans de prendre unes decisions que a ulls del lector resulten sorprenents, equivocades i dominades per sentiments molt negatius.

The Leftovers planteja un inici de novel·la peculiar. Han passat tres anys des de que cent quaranta milions de persones desapareguessin de la terra. Aproximadament un 2% de la població mundial. No ens diuen la raó per la qual han desaparegut. No ens la poden explicar perquè no la sap ningú. No ha estat un virus, ni una epidèmia, ni un atac terrorista. Simplement ens expliquen que  persones de tot tipus d’arreu del món van desaparèixer en el mateix instant. Nadons, nens, homes, dones, vells… Paff! Ara hi ets, ara no hi ets i ja està. Tot el que té el llibre de ciència ficció és això. Sí, és una distòpia, però més en la línia d’Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago (Edicions 62) o La constelación del perro, de Peter Heller (BlackieBooks). És a dir, no hi ha naus espacials, ni éssers mutants, ni superhomes voladors.

IMG_1757El fet que no sapiguem la raó per la qual totes aquestes persones han desaparegut és el que alimenta la trama del llibre. És un dol col·lectiu. És un llarg lament per haver perdut els éssers estimats. És una exposició pública de culpabilitat per aquells que han desaparegut i també pels que s’han quedat.  The Leftovers és una novel·la sobre les conseqüències i no sobre les causes d’un fet excepcional.

El llibre, ambientat als Estats Units actual, té com a protagonista una família tocada i superada pels esdeveniments. En Kevin Garvey i la seva filla Jill intenten mantenir un cert equilibri i adaptar-se a la nova realitat, però no ho tenen fàcil. La dona d’en Garvey ha ingressat a la secta Residu Culpable i en Tom, el fill gran, s’ha unit al nombrós grup que segueix les paraules del profeta Sant Wayne.

IMG_1760La novel·la és una exploració de les maneres de fer i de pensar dels humans en trobar-se davant d’una realitat misteriosa i de la qual no s’aconsegueix cap explicació. Jo l’he interpretat com un llibre força religiós, místic i simbòlic. Diguem que existeix una col·lecció de personatges que naveguen des d’una espiritualitat propera a uns raonaments sectaris o directament fanàtics. La fe mou muntanyes, diuen.

The Leftovers es va publicar l’any 2011 als Estats Units. Si sou fans de les sèries de televisió segurament ja sabreu que el juny de 2014 la cadena HBO va estrenar una sèrie basada en la novel·la i que aquí s’ha pogut seguir pel Canal +. Es veu que hi haurà una segona temporada…

La novel·la transmet molt mal rotllo, us ho haig de dir. Parla  del dolor, de la pèrdua, de la incertesa, de la fragilitat… Tot plegat és d’una gran fredor. Pertorbadora i inquietant, el seu to sembla filtrat per una desesperança bestial. En el fons parla d’una desgràcia que aconsegueix treure el pitjor de cada individu de la societat. És un llibre que et deixa xof, però que tot i així el recomano plenament.

IMG_1753

Títol: The Leftovers  Autor: Tom Perrotta   Traductora:  Marta Pera Cucurell  Editorial:  Periscopi   Primera edició:  juny del 2014  EAN: 978-84-941737-1-4  Format:  rústega, 409 pàg. 19 euros.

EL HUÉRFANO, d’Adam Johnson

25 set.
Mi boca ha dicho todo eso, pero mi mano sigue cogiendo la tuya. Si algún día tu madre tiene que decirme algo así a mí debes saber que, por dentro, ella y yo seguiremos cogidos de la mano.

“Denuncio a este ciudadano por ser un títere del imperialismo. Mi boca ha dicho todo eso, pero mi mano sigue cogiendo la tuya. Si algún día, para protegernos, tu madre tiene que decirme algo así a mí, debes saber que, por dentro, ella y yo seguiremos cogidos de la mano”.

La meva informació sobre Corea del Nord és limitada. A part de les notícies que van apareixent de tant en tant als mitjans de comunicació, he llegit el còmic Pyongyang, de Guy Delisle (Astiberri), he vist el programa que en Mikimoto va dedicar al país a Afers Exteriors i he escoltat l’intervenció d’en Sergi Pàmies al Versió RAC1. Les tres són grans aproximacions que, fetes des d’un humor càustic i irreverent, ajuden a digerir la informació tant sorprenent i terrible que sempre ens arriba de Corea del Nord.

En El huérfano però, no hi ha gens d’humor, més aviat és un llibre que fa por. És la por que George Orwell havia vaticinat en el mític llibre 1984. En aquest sentit, la novel•la de Johnson deixa clar que l’estat coreà és un alumne avantatjat. La trama transcorre sota la dictadura dinàstica de Kim Jong-il (el de les ulleres amb cara de boig), líder suprem i pare de Kim Jong-un (el jove amb cara de cabró), l’actual dictador.

El huérfano és el resultat dels sis anys d’investigació d’Adam Johnson (Dakota del Sur, 1977). L’autor és professor d’escriptura creativa a la Universitat d’Stanford i va rebre el Premi Pulitzer per aquesta novel•la l’any 2013. En la interessant entrevista que publica El Periódico, Adam Johnson explica que tota la informació que apareix en el llibre (tortures, camps de concentració, gulags, pobresa, execucions, fam, lobotomies, etc.) està basada en les entrevistes que l’autor va fer a nombrosos desertors i en els relats de les duríssimes experiències personals que els fugitius han publicat a internet.

El protagonista que dóna títol al llibre està basat precisament en el primer testimoni que Johnson va entrevistar i que com us podeu imaginar era orfe. El llibre explica la història i l’evolució de Jun Do, un nen que al principi de la novel•la viu en un orfenat i que a partir dels catorze anys és reclutat com a soldat de túnels per l’exèrcit nord coreà. A sou de l’estat exercirà de segrestador, assassí, oficial d’intel·ligència i de mediador en una trobada diplomàtica a Texas entre els Estats Units i Corea del Nord.

El huérfano és el retrat d’un imperi ferotge, de l’estupidesa més supina amb la qual es dirigeix Corea del Nord i de les conseqüències socials i psicològiques que ha provocat en la població. Un llibre absolutament terrorífic que posa de manifest el poder tirànic i el domini despòtic de l’estat coreà. La manera de fer de l’estat es basa en una perversió psicològica total. Es tracta d’encoratjar constantment els seus ciutadans a la denúncia de tot aquell que no segueixi les normes i les lleis del país. Veïns contra veïns, amics contra amics i pares contra fills… La novel·la recrea molt bé la desconfiança i la paranoia dels personatges. Ningú es refia de ningú. De fet, les persones estan totalment deshumanitzades, tothom està supeditat al gran líder! Alguns dels personatges guarden com un tresor unes llaunes de préssec tòxiques que consumiran en el moment oportú: abans que siguin detinguts per la policia, abans de ser interrogats pels temibles Pubyok (la secreta nord coreana), abans de ser destinats a un camp de concentració…

El huérfano combina molt bé diferents gèneres literaris. En primer lloc, recorda les novel·les distòpiques (Un món feliç, Fahrenheit 451) i també les que parlen de dictadors (Señor presidente, El otoño del patriarca). Hi ha parts de la novel•la que són tan al·lucinants que ens poden resultar grotesques, surrealistes o increïbles. Sembla però, que la realitat supera la ficció. La simfonia literària arriba d’una manera colpidora i plena de detalls.

També és una novel·la romàntica, d’aventures, periodística, documentalista… hi ha una mica de tot, però sobretot és política. La història queda una mica soterrada per la magnitud de la denúncia. Què em dieu d’aquests conceptes que he anat trobant en el llibre? Sessió d’autocrítica, marit de substitució, regles del bon ciutadà, camp de reeducació, principis de bona conducta nord coreana, professor de rectitud de pensament… molt mal rotllet, no? Ben escrita, entretinguda i malgrat tot, força divertida.

Títol: El huérfano  Títol original:  The orphan master’s son  Autor: Adam Johnson  Traductor:  Carles Andreu Editorial: Seix Barral  Primera edició: juny de 2014  EAN: 978-84-3222-276-4  Format: rústega, 608 pàg. 22 euros.

 

 

%d bloggers like this: