Arxius | Policíaca RSS feed for this section

JESSICA JONES # ALIAS, de Brian Michael Bendis i Michael Gaydos

22 març

Jessica Jones 2 011

Netflix,  la plataforma nord-americana que permet als seus usuaris veure les sèries, pel·lícules i documentals pagant una quota de soci al mes, va aterrar aquí la tardor del 2015. Netflix i Marvel, la popular editorial de còmics, tenen un acord per produir cinc sèries de superherois. La primera va ser Daredevil i després la va seguir l’adaptació del còmic de Jessica Jones, que en la sèrie està protagonitzada per l’actriu Krysten Ritter. Tant si heu vist la sèrie com si no, com és el meu cas, estem d’enhorabona perquè l’editorial Panini publicarà la saga completa de Jessica Jones durant els propers mesos. Serà una traducció al castellà dels 28 números originals recollits en quatre volums. El primer ja ha estat publicat.

Tot i que no sigueu afeccionats als còmics de superherois segur que coneixeu (ni que sigui per les pel·lícules) a Iron Man, Spiderman, Els Quatre fantàstics o Els Venjadors. Però, Jesica Jones? Qui és Jessica Jones?

Jessica Jones # Alias es va començar a publicar als Estats Units l’any 2001. Marvel va iniciar el segle XXI sobreposant-se a una greu crisi econòmica per la qual va estar a punt de fer fallida. Calia trobar noves idees i nous dibuixants i Marvel va fitxar a joves amb molt talent que des del món alternatiu i amb editorials independents estaven arriscant i fent propostes innovadores. Brian Michael Bendis, el guionista de Jessica Jones, estava en el lloc i en el moment adequat. Va ser amb ell amb qui es va iniciar una revolució en el món del còmic dels superherois de Marvel que acabaria culminant amb el projecte de Civil War, del qual per cert, podrem veure la seva adaptació al cinema el proper mes d’abril.

CAM00879

Des de la seva fundació el 1939, era la primera vegada que Marvel (sota el segell MAX) publicava un còmic de superherois destinat a un públic adult. Per primer cop els lectors podien llegir un fuck darrere l’altre i també hi havia la primera escena de sexe de la història de l’editorial.

De Jessica Jones sabem que pot volar i que té una força sobrehumana, però això no és important, la nostra protagonista és una antiheroïna. Va formar part de la tropa de superherois que ajudaven a que el món fos millor, però va abandonar la capa i també l’ús dels seus poders. Ara és propietària de l’Agència de detectius Alias i es mou en les clavegueres de l’univers Marvel investigant el costat més fosc de la Patrulla X o desemmascarant els xantatgistes que extorsionen El Capità Amèrica. Bevedora, fumadora, violenta, malparlada, intel·ligent, una mica depre, inadaptada… Jessica Jones és una autèntica joia! De passat tèrbol i de present irregular Jessica Jones busca el seu camí entre la resolució dels casos, les converses amb la seva amiga Carol Danvers (Mr. Marvel), les aventures ocasionals amb Scott Lang (L’Home formiga) o el sexe amb Luke Cage (Power Man).  

M'encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l'autor d'aquest Capiità Amèrica.

M’encantaria dibuixar tan bé com el meu amic Àngelo Marí, l’autor d’aquest Capità Amèrica.

Marvel va ser la primera editorial que va humanitzar els superherois dotant-los de debilitats humanes. No és estrany, per tant, que l’alcoholisme, el racisme, l’homofòbia o la manipulació política apareguin contínuament a Alias, apropant-nos així, sota el paraigües d’un còmic d’aventures, a molts conflictes socials actuals.

Jessica Jones és un còmic de superherois on pràcticament no apareixen superherois. Alias satisfarà els amants de la novel·la negra, ja que sobretot, és un còmic amb els ingredients més sucosos del gènere policíac. Un còmic detectivesc que es desenvolupa en l’univers dels superherois de Marvel. Un encreuament perfecte de gèneres i mons.

També agradarà a tots aquells que s’aventurin a un còmic diferent. El dibuix de Michael Gaydos té més a veure amb l’underground i la línia urbana que no pas amb el color estrident i les línies clares dels típics còmics de superherois. El seu és un dibuix brut, fosc, amb moltes ombres i molt cinematogràfic. Zooms, primers plans i vinyetes esquarterades. La combinació entre el text i el dibuix és genial.

Ara que estem de Setmana Santa, que voleu que us digui, prefereixo la disfressa d’un superheroi que no pas a la d’un natzarè amb cucurutxo. Prefereixo la Confraria dels Amics de l’Antifaç que no pas la de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder. Prefereixo llegir l’Alias de Jessica Jones abans que tornar a veure Ben Hur per enèsima vegada.

Jessica Jones 2 004

Títol: Jessica Jones  Autor: Brian Michael Bendis / Michael Gaydos  Editorial: Panini  Primera edició: març de 2016  EAN: 9788490944899  Format: cartoné, 223 pàg, 15 euros.

 

LA NOIA DEL TREN, de Paula Hawkins

15 jul.

IMG_2056

És el llibre d’aquest estiu, tot i que l’espectacular xifra de vendes farà que, molt probablement, sigui la novel·la més llegida de l’any. J.M. Plaza assegura en El diari El Mundo que des de que es tenen dades editorials un llibre mai s’havia venut tant en tant poc temps. Ni ‘El código da Vinci’, ni ‘Harry Potter’, ni ‘Cincuenta sombras de Grey’… Arriba la traducció d’un llibre amb cinc milions d’exemplars venuts en pocs mesos, més de vint setmanes a la llista dels llibres més venuts del New York Times i els drets venuts per fer l’adaptació al cinema. La noia del tren és ara mateix una màquina de fer diners, és el llibre que els lectors es recomanen apassionadament i que moltes editorials desitjarien tenir per quadrar en positiu les vendes de l’any. Les afortunades han estat La Campana en català (amb traducció d’Imma Falco) i Planeta en castellà (amb traducció d’Aleix Montoto).

N’hi ha per tant? A veure, el llibre enganxa molt. Les patates de bossa porten potenciadors del sabor, substàncies aromatitzants i edulcorants que ens creen certa addicció, no? Doncs La Noia del tren també conté ingredients com el ritme, les sorpreses, els girs narratius, l’atmosfera misteriosa, etc. que fan la seva lectura ràpida, entretinguda i plaent fins el final. Sí, La noia del tren entraria en l’etiqueta de best-seller. Llegir-lo és com fer el vermut del diumenge amb la cervesa, les olives i les patates de bossa… Cada dia no, però de tant en tant, ens ho passem bé amb el glutamat, la proteïna hidrolitzada i l’àcid màlic.

IMG_2054

Quan llegia La noia del tren pensava en les pel·lícules dels diumenges a la tarda. Aquells melodrames plens de perversions amb un reguitzell de personatges malignes: les sogres embogides, els marits pertorbats, les mainaderes psicòpates, el pare violador i les esposes maquiavèl·liques. Però la realitat supera la ficció! Charles Bukowski explica en La senda del perdedor, el llibre autobiogràfic sobre la seva infància, com el seu pare marxava cada dia al matí i tornava a la tarda. Feia creure que anava a treballar, però en realitat no hi ha anava, estava amb els amics, als bars, emborratxant-se… Doncs bé la Rachel, la protagonista de la novel·la, fa el mateix. Cada dia agafa el mateix tren al mati per anar a Londres a treballar i torna amb el tren de la tarda. En realitat no treballa però és incapaç d’explicar-ho a la seva companya de pis. El problema més greu que té però, és que és alcohòlica i perd la memòria quan va molt trompa. De fet els problemes amb la beguda van a més des de que s’ha separat d’en Tom, el seu ex.

El cas és que en aquests viatges diaris la Rachel observa per la finestra i es munta històries i fantasieja sobre allò que veu. Quan el tren s’atura cada dia en el mateix semàfor vermell, per la finestra pot veure els jardins de darrere d’un seguit de cases. En una d’elles hi viu una parella en la que la Rachel projecta les seves mancances. Els hi ha posat nom i tot, per a ella són la Jess i el Jason, la parella perfecta que representa la felicitat i per tant tot el que ella no té, el què ha perdut, i el què podria haver tingut. Un d’aquests dies observa una cosa diferent, un detall, un fet que trenca la monotonia i que serà el detonant d’una trama enginyosa i pertorbadora. Un thriller psicològic que evidentment recorda La finestra indiscreta però també Vertigen (D’entre els morts) un altre de les gran pel·lícules d’Alfred Hitchcock.

IMG_2075

Paula Hawkins (Zimbabwe, 1972), és periodista i fa sis anys que va deixar la premsa per dedicar-se als llibres. Va escriure una sèrie de novel·les romàntiques per a dones, que va signar sota pseudònim. Segons Hawkins no em convencien les històries i em vaig proposar escriure la novel·la que a mi m’hagués agradat llegir. El resultat és La noia del tren.

La noia del tren és un llibre perfecte per encarrilar la lectura. Jo crec que ho farà passar molt bé als lectors que llegeixen poc i que pot complaure els més exigents. Una de les millors virtuts d’aquest llibre és que fa lectors. Si fa temps que no llegeixes, si et costa que un llibre t’atrapi, si fa temps que ho intentes i no passes de la pàgina cinquanta… prova-ho amb aquest. Complirà les teves expectatives.

Avui he fet un vermut. Fa setmanes que no havia tingut possibilitat de fer-lo. Les patates de bossa sabien a glòria!

Títol: La noia del tren Títol original: The girl on the train  Autora: Paula Wawkins Traductora: Imma Falco Editorial: La Campana EAN: 978-84-16457-00-7  Format: rústega, 464 pàg. 19.50 euros

RITOS FUNERARIOS, d’Hannah Kent

18 des.

IMG_1088Ritos funerarios és una novel·la del gremi dels best-sellers, ha estat traduïda a més de vint llengües, ha guanyat nombrosos premis literaris i serà adaptada al cinema en breu. També és de pel·lícula la manera en com es va gestar aquesta novel·la. Hannah Kent (1985 Adelaida, Austràlia), la joveníssima autora del llibre, va viatjar a Islàndia quan tenia 17 anys per realitzar un intercanvi d’estudiants. Allà, a les terres d’Odín, va conèixer la història real d’Agnes Magnúsdóttir, que és recordada per ser la darrera persona executada a Islàndia. La dona va ser decapitada per l’estat islandès per participar en els assassinats d’en Natan Ketilsson i d’en Pétur Jónsonn. Sí amics, poca broma amb els veïns del nord. No estaven per tonteries!

El cas és que l’Hannah Kent va quedar impressionada per aquest succés històric i això va remoure la seva pulsió narrativa. Va iniciar una recerca informativa que la va portar durant anys a remenar documents històrics, a consultar arxius estatals i a fer nombroses entrevistes. Tot aquest material, un cop ordenat i classificat, va servir per escriure Ritos funerarios com a projecte pel seu doctorat d’Escriptura Creativa.

IMG_1364La dona mort i això ho sabem des del principi. Així doncs quan iniciem la lectura ja sabem com acabarà tot plegat. Agnes Magnúsdóttir va ser decapitada el 12 de gener de 1830.  Abans de l’execució va ser reclosa en una granja regentada per un matrimoni i les seves dues filles a la regió de Kornsá. La novel·la es centra en aquest temps en què va conviure amb els grangers. És durant la seva reclusió i a través de la relació de la protagonista amb la família, els veïns i el reverend segon Porvadur Jónsson que entenem qui és, d’on ve, què pensa i com és Agnes Magnúsdóttir. La desconfiança i la mirada acusadora es va transformant i dóna pas a un “i si no fos ella la culpable?”.

Davant d’aquesta història real l’escriptora australiana ens ofereix una versió possibilista o si voleu, una hipòtesi. Hannah Kent presenta l’Agnes Magnúsdóttir com una dona diferent (com una excepció) dins del context social de l’Islàndia del segle XIX. Autodidacta, lliure i transgressora. Escrivia poesia i tenia coneixements sobre medicina natural. I tot això molestava. S’ha fet sempre, els governs i els estats criminalitzen les persones que els hi són hostils. En aquest sentit el llibre es pot llegir com una reivindicació feminista encara que també té ingredients de la novel·la negra i de la novel·la històrica.

IMG_1356

Hannah Kent es val d’una estructura senzilla però resolutiva on combina els esdeveniments de la granja de Kornsá, la publicació de documents i cartes de l’època i els monòlegs interiors d’Agnes Magnúsdóttir. Una de les parts més potents del llibre és la manera amb la qual transmet les condicions en les que vivien els islandesos a principis del segle XIX. Miserables i desfavorits. Temperatures gelades i neu. Pobresa i gana.

El llibre és de lectura ràpida i fàcil. Sense floritures però molt efectiu. Hi ajuda la destacada traducció de Laura Vidal. Una novel·la agradable per passar una bona estona de lectura. No puc deixar de pensar en totes les Agnes Magnúsdóttir de la història. Dones redemptores i posseïdores d’una puresa i d’una veritat dissonant amb la societat que els ha tocat viure. Ritos funerarios s’adaptarà al cinema l’any vinent i tindrà a Jennifer Lawrence com a protagonista. No sé qui la dirigirà però jo hi veig una trama de western bíblic ideal per a Quentin Tarantino i on el Samuel L. Jackson de Pulp Fiction faria un reverend brutal. La banda sonora, la posaria els Iron & Wine amb el fantàstic “Freedom Hangs Like Heaven”. Però la seva mare diu que va a caminar sobre l’aigua…

Títol: Ritos funerarios  Títol original: Burial rites  Autora: Hannah Kent Traductora: Laura Vidal  Editorial:  Alba Primera edició: abril de 2014  EAN: 978-84-8428-97-15 Format: rústega, 366 pàg. 19.50 euros.

EL CRIM. VI Premi de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra

4 des.

BeFunky_el crim Elcrim.jpg

Tens temps. Encara falten dues setmanes. Fins el dia 22 de desembre pots presentar el teu relat curt. Va, escriu, escriu i deixa anar la teva imaginació. Participa-hi!

L’Illa Llibreria de Mollet del Vallès i l’espai Vadelletra del programa Posa’t les Piles de Ràdio Mollet del Vallès, convoquem el VI Premi de Narrativa Curta en llengua catalana L’Illa-Vadelletra. Com en les darreres edicions hi participaré com a jurat amb els meus companys: Carme Ballús (filòloga), Marga Muntsant (filòloga) i  Manel Xicota (gestor editorial). L’objectiu és triar un sol guanyador entre tots els relats presentats.

També formarà part del jurat en David Barón que és la darrer guanyador del certamen. De fet, formar part del jurat és un dels premis que pot aconseguir el guanyador. Formar-hi part implica llegir tots els relats que s’han presentat i després posar-se d’acord amb els membres del jurat mentre sopem plegats. Ja veieu que és una feina ben agradable!

Ara bé, el primer premi consistirà en una estada de cap de setmana per a dues persones a la masia rural El Nus de Pedra, gentilesa dels seus propietaris. També hi haurà un lot de llibres, obsequi de la Llibreria L’Illa i un diploma acreditatiu del Premi.

Esmola el teu llapis i anima’t a escriure un relat sobre “El crim”.

Esmola el teu llapis i anima’t a escriure un relat sobre “El crim”.

El tema d’enguany és ‘El crim’.

La llargada màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12.

En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte). El termini màxim de lliurament es fixa en el 22 de desembre de 2014.

Les obres s’hauran d’enviar per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com, també s’admet el lliurament a les instal.lacions de Ràdio Mollet i L’Illa Llibreria en què caldrà remetre’ls en un sobre tancat on només figuri el nom del premi. Dins del sobre, el treball presentat ha d’anar acompanyat d’una plica amb el títol de l’obra i totes les dades de l’autor.

El relat guanyador es publicarà al bloc de L’Illa i al bloc del Vadelletra. Els treballs finalistes seran llegits per antena. L’organització es reserva el dret de la publicació en paper de l’obra guanyadora.

A Tot és una mentida publicarem i il·lustrarem el relat guanyador. Aquí podeu llegir els relats de les anteriors edicions:

Relat guanyador de l’edició del 2013. L’insomni, de David Barón.

Relat guanyador de l’edició del 2012. Els morts de les places, de la Mònica Boixader.

Relat finalista de l’edició del 2012. Canvi de puntuació, de Cristina de Souza.

el crim 8el crim 7

TE QUIERO PORQUE ME DAS DE COMER, de David Llorente

4 jul.

Te quiero porque me das de comer 019

1.Té una manera d’escriure que fa por, diuen

Te quiero porque me das de comer: de David Llorente (Madrid: 1973): publica Alrevés editorial: novel•la addictiva: experiment literari amb un resultat absolutament brillant: d’estructura innovadora i sorprenent: sense punts a part: ús de la coma, el punt i seguit i sobretot dels dos punts: novel•la negra: molt sòrdida. Personatges: Max Luminaria (de petit va ser víctima de tot tipus de vexacions per part dels companys d’escola: súper intel•ligent: cap de cirurgia: assassí de la moneda): Casimiro Balcells (comissari de policia: alcohòlic: enamorat de Joe Foster): Marcelo Saravia (perdedor: fot banyes a la dona: presidiari: extorsionador): Mondelo (jugador de mus: maltractador): el pare Manuel (el capellà del barri: pedòfil). Espais de la novel•la: Madrid: Carabanchel: Institut de Batxillerat Sebastián Oller: Hospital Central: Teatre Arlequín: Escola Leopoldo María Panero: Parc Pan de Higo: Recreatius Paraíso: Bar de la Pepi: Presó de Carabanchel: Personatges: Octavio Real de la Huerta y Rubio-Montoro (primera víctima de l’assassí de la moneda): Oskar Tofi (professor de gimnàstica): Greta Santamaría (amant de Marcelo Saravia): Denís Bodiroga (paralític): Leire Hernández Gallego (directora de I.B. Sebastián Oller: dèspota: corrupta: insatisfeta): Enrique Cillán (suïcida).

Tequieroporquemedasdecomer2Funky.jpg

2. Aquest home no perdia els nervis, molt menys quan escrivia

Enumeracions: morts de famosos: fets històrics dels últims trenta anys: escrits barroers en els vàters públics: anàlisi de l’assassí en sèrie (perquè assassina?: com assassina?: perfil psicològic de l’assassí): depressió: psicosi maníac–depressiva. Espais de la novel•la: Centre Psiquiàtric: Pensió La Cigüeña: Club El Elefante Rosa: Centre Estètic Madrid Sud: Bordell Gran Cabaret: Gimnàs Siglo: Magatzems Saxexful: Hospital Mental de Carabanchel. Te quiero porque me das de comer: textos curts: novel•la coral: com un trencaclosques: històries molt dures: ambientació molt 80’s: molt propera: històries superposades: personatges malvats: autodestructius: violents: miserables: gairebé tots són xungos: qui serà l’assassí en el nostre barri?: Personatges: Kamila Valdés (professora de geografia: no té gaire sort amb els homes): Joe Foster (americà: actor de teatre): Khan (professora d’alemany: dominatrix): César Ugarte (un supervivent: es busca la vida: inventa oficis per aconseguir diners): Martina G.F. (anorèxica: enamorada d’Oskar Tofi): Tristán Gopegui (periodista): David (es tanca a la seva habitació: llegeix: escriu: s’evadeix): Susanna Coelho (dona de Marcelo Saravia): Fèlix el quiosquer: Junco Paredes (professor de cirurgia forense): Dionisio B (detectiu privat): Íñigo Santacruz (comissari de policia): els ionquis.

Te quiero porque me das de comer 006

 

3. La novel•la amb el crim més impactant de tota la història dels assassins en sèrie

Espais de la novel•la: descampat de la Jauja (el supermercat de la droga): Caserna militar: Comissaria de policia del Districte Centre: locals d’apostes: discoteques: El Canòdrom: camps de futbol de barri (violència: insults): Facultat de Medicina: Sala Cuadrilátero: Sala Salamandra: Centre Cultural Hermandades del Trabajo: Videoclub Vanessa: Alibiworld: l’escorxador: Associació de dones de Carabanchel. Enumeracions: malalties mentals relacionades amb el crim: fòbies: trastorn obsessiu-compulsiu: com fotre’s una dosi d’heroïna: la simbologia i els codis per senyalar les cases i després robar-hi: llistes de pel•lícules: llistes d’escriptors: llistes de músics: notícies rellevants: com prendre anabolitzants. Personatges: Jaimito el gandul: mafiosos: venedors de droga: Isidoro Villatobas (banquer: es casa amb Susanna Coelho): Paquito el tonto: els sicaris que apallissen: Sara (filla de Marcelo Saravia i Susanna Coelho): Hipólito Dalmau (detectiu): Úrsula Ibáñez (seductora: sense escrúpols: ambiciosa): Oliveiro Clemente (depressiu): Testimonis de Jehovà: Petra (prostituta): porters dels clubs de nit de l’immigració de l’est: José el Captaire: atracadors de joieries: Rosendo (el mític músic de Carabanchel): l’immigració xinesa: els gitanos: Lady Fénix Mermelada (alter ego de Kamila Valdés a la xarxa): les víctimes de l’assassí de la moneda.  Te quiero porque me das de comer: una novel•la escrita amb precisió: transgressora: una raresa: amb un nou ordre explicatiu: tot està passant a la vegada: pertorbadora: les misèries de la gent del barri: històries paral•leles: un món de malson i lletjor: el llibre podria ser una llarga cançó d’Albert Pla: 

Te quiero porque me das de comer 012

 4. Amb prou feines puc creure el que acabo de llegir

¿Y por qué no quería contar este final?, ¿qué tiene de malo? Tiene de malo que en Carabanchel las historias de la gente no suelen acabar así: acaban con que el diagnóstico es cáncer: con que los gitanos te quitan las zapatillas nuevas: con que efectivamente tu marido está con otra más joven y más delgada: con que si no encuentras el coche es porque te lo han robado: con que el próximo serás tú:

De tant en tant apareix un senyor a les notícies que assegura davant la càmera que l’assassí, el violador, el pedòfil, el mafiós, el corrupte, l’abusador, l’atracador… era una personal normal. Afirma, molt consternat, que era una bellíssima persona! Company de feina, un familiar, veí d’escala o potser del barri, el cas és que la sorpresa és majúscula. La lectura del llibre produeix la mateixa sorpresa (literària). Te quiero porque mes das de comer és una joia!

La novel•la està ambientada a Carabanchel però podria ser el nostre barri, amb els nostres veïns, amb la nostra convivència, amb les nostres relacions, amb les nostres lluites diàries… amb les nostres maneres de viure.

Altres ressenyes, altres blocsAbrir un libro:  Asteroide B612:   Bourbon Street:   Boxeo de letras:   Calibre 38:  Cruce de caminos:  El Club de las lectoras:  Fantas y mundo:   Kayena:  Las Casas ahorcadas:  Lecturópata:  Liberty Café:  Libros y literatura:  O meu Cartafol:  Tumateix llibres:   Universo la Maga:  Viaje alrededor de una mesa: 

Títol:  Te quiero porque me das de comer   Autor: David Llorente   Editorial:  Alrevés  Primera edició:  maig de 2014   EAN: 978-84-15900-52-8  Format: rústega, 320 pàg. 18 euros.

 

%d bloggers like this: