Tag Archives: National Book Award

ALGÚ, d’Alice McDermott

24 febr.

 

Algú 015

Fa uns quants anys, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, vaig tenir la sort d’assistir a una xerrada d’en Josep Maria Espinàs. Recordo que l’escriptor català va confessar-nos que periodísticament sempre li havia resultat més interessant i atractiva la vida de la gent anònima que no pas la dels famosos. No és estrany, els seus llibres de viatges estan escrits a partir de les experiències vitals de la gent amb la que s’ha creuat. Totes les vides tenen un valor perquè tothom té una història per explicar. I és en aquest punt de partida, en aquesta mirada tan humana i profunda, en què hi coincideix l’escriptora Alice McDermott (Nova York, 1953) professora d’Humanitats a la Universitat John Hopkins i una de les autores americanes contemporànies més respectades. En aquesta entrevista ella afirma que “encara que no anem a la guerra ni a l’espai, tots som personatges rellevants en la nostra pròpia vida. El repte literari és transmetre al lector la força que trobem en les experiències comunes de tots”.

Després de set anys de silenci literari McDermott va publicar Algú el 2013 als Estats Units. El 2015 Minúscula va publicar el llibre en català (amb traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández) i Asteroide ho va fer en castellà (amb traducció de Vanesa Casanova). Els seus primers llibres però, van ser publicats aquí per l’editorial Tusquets. Aquella noche (1987), En bodas y entierros (1992) i Un hombre con encanto (1998) que va guanyar el Premi National Book Award.

Algú, el títol del llibre (Someone és el títol original en anglès) ja anuncia i ens evoca la senzillesa i la discreció de Marie Commenford, la seva protagonista, una dona d’atributs limitats, poc popular però molt perseverant, de llengua esmolada i de fort caràcter. Marie Commenford, filla d’una família catòlica d’immigrants irlandesos que es van instal·lar a principis de segle XX al barri de Broklyn de Nova York, narra en primera persona les escenes més importants de la seva vida, siguin bones o dolentes, però que són les que configuren el seu univers personal i que en definitiva han marcat la seva biografia. Ens ho explica des de la vellesa i comparteix històries i sentiments en que és fàcil reconèixer-te i sentir-te proper. Ei, a mi això també m’ha passat! Fa universal allò que tots tenim dins nostre.

L'amiga Eva Portell, lectora voraç i llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers, em va recomanar Algú, d'Alice McDermott.

L’amiga Eva Portell, lectora voraç i llibretera a la Llibreria La Gralla de Granollers, em va recomanar Algú, d’Alice McDermott.

L’estructura del llibre té un desordre controlat, una manera d’explicar que té molt a veure amb la memòria, que tots sabem que va i ve, com el llibre, que no segueix un ordre cronològic. I així, obrint el seu cor i tot fent saltirons en el temps, repassa la seva infància, els desenganys amorosos de la joventut, la primera feina, la mort dels pares, el matrimoni, el naixement dels seus quatre fills, la relació de protecció amb el seu germà, la ceguesa i els seus darrers dies a la residència.

Algú és una novel·la bellíssima que us pot recordar a Stoner, l’obra mestra de John Williams. A l’hora d’explicar de què van els dos llibres acabes en un carreró sense sortida i justificant-te. Sembla que la trama sigui un tema menor o poc engrescador però estem parlant de dues novel·les extraordinàries.

Qui pot parlar de la gent normal? Algú, algú ho pot fer. En aquest cas Alice McDermott amb un domini absolut de la sensibilitat i amb una tendresa que esgarrifa. Heu escoltat l’adaptació que els Manel van fer de la cançó Cammon People, dels Pulp? Doncs podria ser la banda sonora d’Algú. L’alegria de la gent normal, un cert conformisme, les petites engrunes de felicitat, el ritual de la vida quotidiana, mentre hi hagi salut i feina… qui dia passa any empeny. 

Mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant en riure i beure, i anar tirant i, si es pot, follar de tant en tant.

Títol: Algú (català) Alguien (castellà)  Títol original (Someone)  Editorial: Minúscula (català) Asteroide (castellà)  Traductor: Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez (català) Vanesa Casanova (castellà)  EAN: 978-84-943539-2-5 (català) 978-84-16213-23-8 (castellà) Format: rústega, 325 pàg (català) 307 pàg. (castellà)

Anuncis

LA CASA REDONDA, de Louise Erdrich

26 set.
La casa redonda entre fulles de

La casa redonda entre plomes de paons, oques, pollastres i gallines.

Primer va ser el genocidi. Després, els indis nord-americans van acceptar la derrota  i van signar un munt de pactes amb l’invasor. La famosa pipa de la pau va ser fumada molts cops amb l’esperança que finalment es posaria fi a la matança del seu poble i a l’espoli de les seves terres. El poble indígena nord-americà va ser enganyat una vegada darrera l’altra pels colonitzadors.  Com a conseqüència dels tractats de pau, actualment existeixen als Estats Units diferents reserves índies. Són territoris on viuen comunitats natives descendents del gran ventall de tribus índies americanes. El llibre de capçalera per entendre tot aquest procés és el fantàstic i duríssim Enterrad mi corazón en Wounded Knee, de Dee Brown (Editorial Turner).  Un clàssic.

Avui ens ocupem però de La casa redonda que està ambientada, precisament, en una d’aquestes reserves, la dels  Ojibwe de Dakota  del Nord. Les reserves tenen certa autonomia i gaudeixen d’algunes lleis pròpies respecte el govern americà. Amb la llei pública 280, però, se’ls va prendre el dret de jutjar un no indi que hagués comès un delicte en terres índies.  És, precisament, aquesta injustícia un dels motors de la novel·la.

La història gira al voltant d’una família Ojibwe benestant. Geraldine Coutts, la  mare, és víctima d’una violació ferotge. Un fet que la deixarà totalment traumatitzada, gairebé anul·lada com a persona. Bazil, el pare, és jutge i utilitzarà el pes de la llei per resoldre el cas. Finalment tenim en Joe, un nen de tretze anys, narrador de la història i veritable protagonista de la novel·la.

L’estiu de 1988 serà un abans i després en la vida d’aquesta família. Sobretot per en Joe, que haurà de donar sortida prematurament a la seva part adulta. Nombroses preguntes sobre l’amor, el sexe, la justícia i l’amistat trobaran la seva resposta en els dies càlids d’estiu. És impossible posar límits a la curiositat d’en Joe i els seu desig de redimir la mare amb justícia. La seva justícia.

La casa redonda també és una novel·la coral on tenen cabuda uns personatges entranyables amb unes històries  increïbles i que vesteixen el món interior d’en Joe:  Cappy, el seu gran amic;  Linda Wishknob, una dona blanca adoptada per una família índia després que la seva pròpia mare va voler deixar-la morir; Sonja, la parella del seu oncle de la qual Joe està enamorat i en Mooshum, l’avi narrador d’històries índies de tradició oral.

El to narratiu del llibre m’ha recordat la fantàstica pel·lícula Petita Miss Sunshine. Hi ha la presència contundent  del dolor i del patiment, però sense recreació morbosa. És un contrast bellíssim entre la duresa d’allò narrat i la manera d’escriure tranquil·la, harmònica i suau de l’escriptora. Un silenci, una frase ben posada, un pensament… i  l’humor. Un humor sa, transparent i deliciós que ens acompanya durant tota la novel·la, fent que en el cervell s’instal·lin per sempre més escenes memorables.  Està tan ben escrit!

Pilar Gómez, lectora voraç i entusiasta de la cultura india, llegint la part divertida de la novel•la. També és una gran fotògrafa, podeu seguir la seva feina en el seu bloc Presencia de Espíritu.

Isabel Gómez, lectora voraç i entusiasta de la cultura india, llegint la part divertida de la novel•la. També és una gran fotògrafa, podeu seguir la seva feina en el seu bloc Presencia de Espíritu.

Louise Erdrich (Little Falls, Minnesota, 1954) és novel·lista, poeta i escriptora de llibres per a nens. Descendeix de la tribu índia dels Ojibwe i és membre actiu de la reserva Turtle Mountain Band of Cheppewa, a Dakota del Nord.  L’editorial Siruela li ha publicat sis novel·les i en totes és present la  tradició i la realitat contemporània de las tribus índies. No és una escriptora gaire coneguda per aquestes contrades, però en els Estats Units és molt llegida. La casa redonda de Louise Erdrich ha guanyat el Premi National Book Award 2012 en la categoria de ficció als Estats Units.  L’autora és propietària de la llibreria independent Birchbark Books a Minneapolis, Minnesota.

En la pel·lícula Mars Attacks! s’acaba proclamant el desig de viure en tipis, com una manera de retornar a l’origen i viure en pau, després d’aconseguir derrotar els alienígenes. I és que la cultura índia connecta amb la llibertat i en general, quan la coneixes, agrada molt. De petits però, influïts per la indústria cinematogràfica americana, tos els nens volíem ser un paio dur de l’oest. Ara, però, i com diu el poeta Manolo Chinato: De pequeño me impusieron las costumbres, me educaron para hombre adinerado, pero ahora prefiero ser un indio, que un importante abogado.

I tu què volies ser de petit un indi o un cowboy?

Un oasi en les Badlands, Dakota del Sud. Foto de Flickr.

Un oasi en les Badlands, Dakota del Sud. Foto de Flickr.

Els enllaços

1. Birchbark Books, la llibreria de Louise Erdrich. Fes clic aquí.

2. Ressenya en el bloc Un libro al día. Fes clic aquí.

3. Ressenya en el bloc La antigua biblos. Fes clic aquí.

4. Ressenya en la revista cultural Tarántula. Fes clic aquí.

5. Ressenya a El Placer de la lectura. Fes clic aquí.

6. Ressenya en el bloc Las vacaciones de Holden. Fes clic aquí.

Títol: La casa redonda  Títol original: The round house  Autora: Louise Erdrich  Traductora:  Susana de la Higuera Glynne-Jones   Editorial:  Siruela  Primera edició:  2013  EAN: 978-84-15723-03-5  Format:  Rústega, 352 pàg.

%d bloggers like this: