Tag Archives: Seix barral

EL HUÉRFANO, d’Adam Johnson

25 set.
Mi boca ha dicho todo eso, pero mi mano sigue cogiendo la tuya. Si algún día tu madre tiene que decirme algo así a mí debes saber que, por dentro, ella y yo seguiremos cogidos de la mano.

“Denuncio a este ciudadano por ser un títere del imperialismo. Mi boca ha dicho todo eso, pero mi mano sigue cogiendo la tuya. Si algún día, para protegernos, tu madre tiene que decirme algo así a mí, debes saber que, por dentro, ella y yo seguiremos cogidos de la mano”.

La meva informació sobre Corea del Nord és limitada. A part de les notícies que van apareixent de tant en tant als mitjans de comunicació, he llegit el còmic Pyongyang, de Guy Delisle (Astiberri), he vist el programa que en Mikimoto va dedicar al país a Afers Exteriors i he escoltat l’intervenció d’en Sergi Pàmies al Versió RAC1. Les tres són grans aproximacions que, fetes des d’un humor càustic i irreverent, ajuden a digerir la informació tant sorprenent i terrible que sempre ens arriba de Corea del Nord.

En El huérfano però, no hi ha gens d’humor, més aviat és un llibre que fa por. És la por que George Orwell havia vaticinat en el mític llibre 1984. En aquest sentit, la novel•la de Johnson deixa clar que l’estat coreà és un alumne avantatjat. La trama transcorre sota la dictadura dinàstica de Kim Jong-il (el de les ulleres amb cara de boig), líder suprem i pare de Kim Jong-un (el jove amb cara de cabró), l’actual dictador.

El huérfano és el resultat dels sis anys d’investigació d’Adam Johnson (Dakota del Sur, 1977). L’autor és professor d’escriptura creativa a la Universitat d’Stanford i va rebre el Premi Pulitzer per aquesta novel•la l’any 2013. En la interessant entrevista que publica El Periódico, Adam Johnson explica que tota la informació que apareix en el llibre (tortures, camps de concentració, gulags, pobresa, execucions, fam, lobotomies, etc.) està basada en les entrevistes que l’autor va fer a nombrosos desertors i en els relats de les duríssimes experiències personals que els fugitius han publicat a internet.

El protagonista que dóna títol al llibre està basat precisament en el primer testimoni que Johnson va entrevistar i que com us podeu imaginar era orfe. El llibre explica la història i l’evolució de Jun Do, un nen que al principi de la novel•la viu en un orfenat i que a partir dels catorze anys és reclutat com a soldat de túnels per l’exèrcit nord coreà. A sou de l’estat exercirà de segrestador, assassí, oficial d’intel·ligència i de mediador en una trobada diplomàtica a Texas entre els Estats Units i Corea del Nord.

El huérfano és el retrat d’un imperi ferotge, de l’estupidesa més supina amb la qual es dirigeix Corea del Nord i de les conseqüències socials i psicològiques que ha provocat en la població. Un llibre absolutament terrorífic que posa de manifest el poder tirànic i el domini despòtic de l’estat coreà. La manera de fer de l’estat es basa en una perversió psicològica total. Es tracta d’encoratjar constantment els seus ciutadans a la denúncia de tot aquell que no segueixi les normes i les lleis del país. Veïns contra veïns, amics contra amics i pares contra fills… La novel·la recrea molt bé la desconfiança i la paranoia dels personatges. Ningú es refia de ningú. De fet, les persones estan totalment deshumanitzades, tothom està supeditat al gran líder! Alguns dels personatges guarden com un tresor unes llaunes de préssec tòxiques que consumiran en el moment oportú: abans que siguin detinguts per la policia, abans de ser interrogats pels temibles Pubyok (la secreta nord coreana), abans de ser destinats a un camp de concentració…

El huérfano combina molt bé diferents gèneres literaris. En primer lloc, recorda les novel·les distòpiques (Un món feliç, Fahrenheit 451) i també les que parlen de dictadors (Señor presidente, El otoño del patriarca). Hi ha parts de la novel•la que són tan al·lucinants que ens poden resultar grotesques, surrealistes o increïbles. Sembla però, que la realitat supera la ficció. La simfonia literària arriba d’una manera colpidora i plena de detalls.

També és una novel·la romàntica, d’aventures, periodística, documentalista… hi ha una mica de tot, però sobretot és política. La història queda una mica soterrada per la magnitud de la denúncia. Què em dieu d’aquests conceptes que he anat trobant en el llibre? Sessió d’autocrítica, marit de substitució, regles del bon ciutadà, camp de reeducació, principis de bona conducta nord coreana, professor de rectitud de pensament… molt mal rotllet, no? Ben escrita, entretinguda i malgrat tot, força divertida.

Títol: El huérfano  Títol original:  The orphan master’s son  Autor: Adam Johnson  Traductor:  Carles Andreu Editorial: Seix Barral  Primera edició: juny de 2014  EAN: 978-84-3222-276-4  Format: rústega, 608 pàg. 22 euros.

 

 

ELS PEIXOS NO TANQUEN ELS ULLS, d’Erri De Luca

9 juny

Ambientat a mitjans del segle XX en un poble coster de Nàpols del què va marxar fa cinquanta anys, un home explica l’estiu en què va fer deu anys. Si no en tenia prou amb la pesca, les xerrades amb la mare, les cartes que el seu pare li envia des d’Amèrica, els llibres, el desig de fer-se gran, la rivalitat amb altres nois i la platja, el noi coneixerà  una nena força destra de la qual obtindrà moltes respostes vitals. Entre elles el particular significat de l’amor i de la justícia.

De fet, el llibre és una aportació més a les diferents novel·les autobiogràfiques que l’escriptor napolità ha escrit des de Non ora, non aquí el seu primer llibre. En Els peixos no tanquen els ulls, Erri De Luca barreja la seva infantesa amb les ferides humanes provocades pels diferents esdeveniments del segle XX (La Segona Guerra mundial, la postguerra, la revolta del 68…). En el llibre es fan algunes referències a les lluites dels treballadors i els estudiants italians. Erri De Luca sap de què parla. Va ser dirigent de Lotta Continua, un grup autònom d’extrema esquerra.

És un llibre curt, només 115 pàgines, però intens. Erri De Luca sedueix amb la seva manera d’escriure. Una barreja fantàstica entre el to poètic, les frases rodones que subratllaries a cada moment i aquell punt cinematogràfic del neorealisme italià.

Diuen que Erri De Luca es va dedicar a escriure un cop va passar dels quaranta i que va poder deixar de fer de paleta i viure de la literatura a partir  del llibre  Tú, mío (El Aleph, 1998). No sé si era un bon paleta, però bones mans sí que en tenia perquè escriu de manera excel·lent. 

Ara sé que una justícia nova, atenta el cas individual i que inventa la sentència a mida, ve de la misericòrdia per l’ofès, per això de vegades és despietada.

Títol: Els peixos no tanquen els ulls   Títol original: I pesci non chiudono gli occhi  Autor: Erri De Luca Traductora: Anna Casassas  Editorial: Bromera (català)  Seix Barral (castellà)   Primer edició: març de 2012  EAN: 978-84-15390-50-3  Format: 15 x 23’5, 115 pàg. 15 euros.

HHhH, de Laurent Binet

8 nov.

El fil conductor d’HHhH és la biografia de Reinhard Heydrich. Tot i tenir un passat familiar jueu (que va aconseguir amagar), aquest personatge ja apuntava maneres de ben jovenet al partit nazi de Hitler. El Füher va definir-lo així després de la primera trobada: “aquest home està extraordinàriament dotat i és extraordinàriament perillós. El partit necessita homes com ell”.

Heydrich va anar acumulant poder i va ser cap de la Gestapo i de l’SD. Va ser el braç dret d’Himmler i el cap d’Eichmann. L’any 1941 el van nomenar Obergruppenfürher passant a ser el cap del protectorat de Bohèmia-Moràvia. La República Txecoslovaca estava sota el jou del Reich alemany, i Heyndrich era qui tallava el bacallà.

Una bona part del llibre està dedicada a l’Operació Antropoide. En Jozef Gabcík i Jan Kubis van ser els activistes de la resistència txeca que van dur a terme l’atemptat sobre Heyndrich, un cop aquest es va instal•lar a Praga.

Estem davant d’un llibre en que els fets explicats i els personatges són reals. És un llibre d’història contemporània. L’autor però, li dóna un toc de ficció al narrar els fets i al mateix temps utilitza un estil tant àgil que ens acabem endinsant en una gran novel•la.

També cal destacar el fet que l’autor pren partit en els fets relatats. Per exemple ens explica la doctrina assassina dels nazis i alhora ens ho deixa anar amb una barreja d’ironia, elegància i mala llet.

L’autor és el francès Laurent Binet que va néixer l’any 1972 a París.

L’ escriptor transmet al lector la passió pels esdeveniments històrics que explica i és un homenatge a les víctimes del nazisme.

HHhH va guanyar el Premi Goncourt a la primera novel•la 2010.

Els que són morts són morts, i tant se’ls en dóna que els retin homenatge. Però és per a nosaltres, per als vius, que això significa alguna cosa. La memòria no és gens útil per a aquells que honora, però serveix a qui la fa servir. Amb ella em construeixo, i amb ella em consolo.

Títol: HHhH   Títol original: HHhH   Autor:  Laurent Binet   Traductora: Anna-Maria Corredor   Editorial:  Edicions de 1984   Primera edició: setembre 2011   EAN: 978-84-92440-67-2   PVP: 20 euros   Format: tapa tova, 21cm x 14 cm, lleuger    També traduït al castellà per l’editorial Seix Barral

%d bloggers like this: