Archive | Fotografia RSS feed for this section

1 LLIBRE 1 PUNT.

31 ag.

Una nova temporada literària ha començat ja amb la publicació de diferents novel·les. Els nous llibres de Richard Ford i Sergi Pàmies ja són a les llibreries i en breu també hi trobarem les esperades novel·les de Khaled Hosseini i d’Elizabeth Strout. Ens faltarà temps per llegir-ho tot! En tot cas, gaudirem del plaer de la lectura i compartirem les ressenyes dels llibres que més ens hagin agradat.

Et convidem a participar en aquest bloc amb la lectura de les ressenyes i sobretot amb les teves opinions. El bloc també disposa des de fa mesos d’un facebook del qual pots fer-te amic, seguir-nos i fer comentaris.

La propera ressenya la publicarem el dia 12 de setembre i després cada quinze dies, com sempre. Avui, però, et vull presentar els punts de llibre de Tot és una mentida:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ja tenim els punts de llibre de Tot és una mentida. Vuit  punts, fets amb paper reciclat, que tenen com a protagonistes les fotografies històriques de diferents lectors. Totes les fotografies van acompanyades d’una cita literària.

Punt 8. Nens a la pared llegint.

Els punts de llibre es poden trobar a les següents llibreries:

Punt 3. Canya de pescar.

LLIBRERIA L’ILLA

Avinguda Llibertat, 20 de Mollet del Vallès.

LLIBRERIA LA GRALLA

Plaça Cabrits, 5 de Granollers.

LLIBRERIA LA MULASSA

Rambla principal, 2 de Vilanova i la Geltrú.

LLIBRERIA DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

Palau de Mar – Plaça Pau Vila, 3 Barcelona.

LLIBRERIA L’ODISSEAPunt 6. Tot és una mentida.

Carrer de la Font, 26 de Vilafranca del Penedès.

LLIBRERIA ELS 4 GATS

Carrer Sant Josep, 64 de Sant Celoni.Punt 5. Nens petits.

LLIBRERIA BADALLIBRES

Carretera de Cànoves, 3 de Cardedeu.

LLIBRERIA LA TRALLAPunt 2. Tabac.

Carrer de la Riera, 5 de Vic.

LLIBRERIA DINA-4

Carrer Sant Pere, 1 de Sant Quirze del Vallès.Punt 1. El llibre més gran.

LLIBRERIA LA CAPONA

Carrer Gasòmetre, 41-43 de Tarragona.

Punt 7. Cavall.

RUINAS MODERNAS (UNA TOPOGRAFIA DE LUCRO), de Julia Schultz-Dornburg

1 febr.

La foto que il·lustra aquesta ressenya està feta en El Parc dels Colors de Mollet del Vallès. El parc és una gran ruïna moderna. Es va inaugurar l’any 2001 i moltes persones vam protestar pel malbaratament de diners en la construcció del parc i pel seu disseny absurd que no permet fer un ús pràctic de l’espai. Estaria bé ensorrar-lo i fer un nou parc que dignifiqui el poble i els seus habitants.

El dia que vaig descobrir el llibre Ruinas Modernas (Una topografia de lucro) em van captivar les poderoses fotografies del llibre i vaig pensar que no estaven tant allunyades del Parc dels Colors. En la primera fullejada ràpida vaig aturar-me en les urbanitzacions sense acabar enmig de la muntanya, en les cases unifamiliars que ocupen una terra agrícola, en la piscina a mig construir encabida en la natura salvatge i en les voreres i els carrers d’una construcció abandonada que no porten enlloc. Podrien passar per ser el decorat de pel·lícules de ciència ficció o dels espagueti-western, però malauradament són totalment reals. Unes fotografies per al·lucinar.

La Torre de Cabdella (Lleida). © Julia Schulz-Dornburg

La Torre de Cabdella (Lleida).
© Julia Schulz-Dornburg

Entre 1987 i 2005 la superfície de sòl artificialitzat en Espanya ha estat del 52%.

Julia Shultz-Dornburg (Múnich, 1962). És arquitecte i exerceix la seva feina a Barcelona des de 1993. L’autora ens presenta seixanta casos de construccions especulatives abandonades a Espanya entre el 1996 i el 2007 i que mai han estat inaugurades. Normalment en llocs allunyats de zones urbanes, de l’interior i de la costa mediterrània.

Shultz-Dorburg fa un inventari fotogràfic dels pobles fantasma i de les urbanitzacions en ruïnes amb un gran treball de recerca informativa (gairebé fent una dissecció de la realitat).  La seva opinió no apareix en el llibre. És el lector-espectador de l’obra el que s’indigna i el que maleeix tanta  imbecil·litat. 

L’autora exposa cada cas amb fotografies i una fitxa informa sobre el nom de la promoció, la data de naixement i de la mort del projecte, la ubicació geogràfica, el cens, un plànol del lloc, una foto via satèl·lit i els motius de l’abandonament. També ens informa del lema de la promoció urbanística. No es pot evitar un somriure burleta al veure el contrast entre les fotografies de construccions abandonades i els eslògans publicitaris pensats per vendre-les: Una combinación perfecta de mar y montaña al alcance de todos, ¿Qué piloto no ha soñado alguna vez con aterrizar sobre la pista de su comunidad y guardar su avión en su propio jardin?, o Un lugar tranquilo donde vivir en armonía con un entorno natural privilegiado

La meva cosina Elisabeth Jara llegint Ruinas modernas.

La meva cosina Elisabeth Jara llegint Ruinas modernas.

El minuciós treball de l’arquitecta alemanya està acompanyat pels fantàstics textos de Rafael Argullol, Pedro Azara, Oriol Nel·lo i Jordi Puntí. La ironia, la informació privilegiada i una bona dosi de crítica per part dels autors ajuden a contextualitzar el treball de Julia Schultz-Dornburg.

La corrupció i la supèrbia humana vers la natura  està permanentment present en Ruinas modernas. La degradació del territori i la disbauxa del totxo té noms i cognoms. La corrupció urbanística i especulativa de la qual han participat polítics de tots els partits és la veritable causa de l’actual crisi econòmica del país. Estem lluny de veure-hi justícia. Tenim una democràcia carregada d’una impunitat tan gran, que fins i tot ja hem assumit socialment que al corrupte no se’l castiga. Aquí no passa mai res. Tot plegat és una gran vergonya.

No podem quedar-nos sense fer res. Cal seguir lluitant. El canvi cap a un país més democràtic, més lliure i més just depèn, en bona mesura, de la capacitat  de pressió que estiguem disposats a fer. Som el 99%.

I tu, tens alguna ruïna moderna en el teu poble? Fes-ho saber. Deixa un comentari.

Villamayor de Calatrava (Ciudad Real). © Julia Schulz-Dornburg

Villamayor de Calatrava (Ciudad Real).
© Julia Schulz-Dornburg

Entre els anys 2000-2005 el sòl artificialitzat en Espanya  ha estat de 75’8 hectàrees al dia, més de 3 hectàrees cada hora.

Títol: Ruinas modernas (Una topografia del lucro)   Autor:  Julia Schulz-Dornburg  (Fotografies)  Rafael Argullol, Pedro Azara, Oriol Nel·lo i Jordi Puntí (textos)  Editorial: àmbit  Primera edició:  juliol de 2012   EAN: 978-84-96645-14-1   Format:   rústega, 215 pàg. 17 euros

Els enllaços

1. 15 fotografies de Ruinas modernas en el 324.cat. Fes clic aquí.

2. Pàgina web de Julia Schuz-Dornburg. Fes clic aquí.

3. Vídeo del Debat/Presentació del llibre “Ruinas modernas, una topografía de lucro” en el CCCB de Barcelona el 18 d’octubre de 2012. Fes clic aquí.

4. Ressenya del llibre en el bloc Tocho 8. Fes clic aquí.

5. Ressenya del llibre en Quaderns d’arquitectura i urbanisme. Fes clic aquí.

6. Ressenya del llibre en el bloc Lamentable.org.  Fes clic aquí

L'Aldea (Tarragona). © Julia Schulz-Dornburg

L’Aldea (Tarragona).
© Julia Schulz-Dornburg

.

El final del cicle especulatiu ha Espanya ha deixat una bossa de construccions sense vendre que pot superar els dos milions de vivendes.

VACANCES FOTOGRÀFIQUES

31 ag.

La majoria de mortals ens incorporem a la feina entre aquesta setmana i la vinent.  Tinguis la situació que tinguis, benvingut i ben trobat.

Les vacances? Les hores han anat caient amb aquella alegria! L’estiu és un bon moment per compartir el temps,  sense presses, amb la família, els amics i els llibres.  També per fer projectes.

Un d’aquests dies d’estiu vaig pensar que seria interessant sentir-se com James Stewart a Rear Window (La finestra indiscreta, d’Alfred Hitchcock, 1954) i mirar a través de la càmera fotogràfica. A partir d’aquesta observació he fotografiat persones, objectes i moments en que estigués present la lectura. La idea ha estat fer una mena de reportatge fotogràfic-literari a partir del contacte espontani que he tingut amb  persones desconegudes i amb diferents espais literaris. La meva família també ha ajudat molt.

Avui presento 30 fotografies literàries que he fet durant l’estiu.  Ja em diràs, si vols, el teu parer sobre les imatges.

De la petita observació sociològica que he fet he arribat a  algunes conclusions.  Les pots llegir al final del post, després de les fotos.

Terrassa de L’Hostal de la Glòria a Viladrau.

Lectora distreta. Estació de Sants de Barcelona.

Lectora que camina i llegeix. Estació de Sants de Barcelona.

En el seu temps havia estat una llibreria a l’estació de Rodalies Renfe de Cunit. Actualment és un local tancat i deixat. La sensació de decadència de l’estació és força gran.

Bicicleta de passeig BH dels anys 80 restaurada durant aquest estiu. A la cistella: Cuestión de fe, de Donna Leon (Editorial Seix Barral)

Lectora a la platja de Cunit.

Lector, en blanc i negre, a la platja de Coma-ruga, el Vendrell.

Lectora de premsa groga a la platja de Vilanova i la Geltrú.

Lector a la platja de Calafell.

Lectora a la platja de Vilanova i la Geltrú.

Una àvia lectora, en sèpia, a la platja de Coma-ruga, el Vendrell.

Una lectora jove i alemanya a la platja de Segur de Calafell.

Secció de novel•la a la fantàstica Biblioteca Marta Mata de Cunit.

Les bibliotecàries Vicky i Marta, de la Biblioteca Marta Mata de Cunit. Les dues treballadores participen en l’acció Marea Negra. Una mobilització de funcionaris a nivell estatal que consisteix en vestir-se tots els divendres de negre amb l’objectiu de denunciar les retallades públiques del sector i el desprestigi del col•lectiu de funcionaris als mitjans i davant l’opinió pública. Per més informació podeu entrar aquí.

Premsa europea en un quiosc de Calafell.

Lectura de diari a l’hora d’esmorzar al Forn i Pastisseria Casas de Cunit.

Lectura de premsa a l’hora del vermut a Calafell.

Lectura de diari en El Fornet d’en Rossend, a Vilanova i la Geltrú.

Un quadre molt literari per decorar  El Fornet d’en Rossend, a Vilanova i la Geltrú.

Premsa del país a un quiosc del carrer València de Camprodon.

Llibreria La Mulassa, de Vilanova i la Geltrú. Una llibreria independent i de referència. A la capital del Garraf n’hi ha dues de llibreries La Mulassa. Aquesta fotografia correspon a la de La Rambla principal núm. 2.

Llibreria la Mulassa. Perduts entre bons llibres.

El Pablo enriolat llegint el Llibre de la caca, de Pernilla Stalfelt (Editorial Empúries).

Esports Prieto. Rambla del Castell 86 a Vilanova i la Geltrú. Un establiment de bicicletes molt professional. Vaig fullejar el llibre que tenien sobre bicicletes mentre esperava la meva comanda i vaig somniar amb la que voldria tenir.

Això sí que és emprenedoria comunicativa. Relacionar alcohol i llibres. Aquest establiment es troba davant de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. www.epsevg.upc.edu

Tres llibres en anglès. Saló social del Càmping Vall de Camprodon.

Armari d’època amb llibres d’història editats a principis de s.XX. Exposició permanent del material abandonat a la Vall de Camprodon per les tropes republicanes en el seu èxode a França. Associació Centre d’estudis “La retirada” a Camprodon.

Detall en primer pla d’algun llibre d’història recollit per l’Associació Centre d’estudis “La retirada” a Camprodon.

La Yolanda llegint ‘A dalt està tot tranquil’, de Gerbrand Bakker (Editorial El Raig Verd). Piscina de Camprodon.

1. Hi ha més dones  lectores que homes lectors.

2. La platja és un territori estiuenc amb una  important presència de la lectura. El meu estudi de camp, fet només per observació i  per tant gens científic,  afirma que hi ha  al voltant d’un 30% de persones que llegeixen  a la platja.

 3. La platja seria un lloc fantàstic on les institucions públiques podrien fomentar la lectura. Cal portar les biblioteques a la plata.

4. Tenim mitificats els turistes. Francesos, britànics, belgues, holandesos, russos… tenen un comportament literari similar al nostre.

5. En territori muntanyenc la presència de lectura al carrer és més petita que a la platja.

6. Les biblioteques que obren durant tot l’estiu donen un servei importantíssim als usuaris. Les biblioteques que tanquen durant l’estiu cal que canviïn de parer i obrin.

YO DISPARÉ EN LOS 80, de Marivi Ibarrola

12 maig

Va ser a la dècada dels vuitanta. Molts punks, alguns flamencs i sobre tot abundància de música pop: Radio Futura, Los Secretos, La Polla Records,  Siniestro Total, Parálisis Permanente, Pata Negra, Antonio Vega, Kortatu, Kiko Veneno, Duncan Dhu, El Último de la fila…

Mariví Ibarrola (1956, Nájera, La Rioja) era una  fotògrafa autodidacta en els anys 80. Durant aquesta època va ser testimoni dels canvis socials que es van produir a Espanya,  ja que va assistir a incomptables concerts de rock  armada amb una càmera Nikkormat. Era un moment de ruptura i de transgressió i Ibarrola va saber estar al lloc adequat per deixar la seva empremta. Va immortalitzar aquells joves rebels que gaudien  d’una minsa i recuperada llibertat. Les seves fotografies van documentar publicacions com Rockdelux, Rock Espezial, Ruta 66, Diario Vasco, Diario 16 i molts fanzines…

Yo disparé en los 80 està molt ben editat i recull vuitanta-nou fotografies en blanc i negre d’aquella dècada. Els retrats de Mariví Ibarrola transmeten l’esperit hedonista del moment. Fotografies amb uns músics alegres i uns cantants salvatges. Tots ells gaudint de la vida i del moment. Mirades desafiadores. Actituds alliberades.

Cada imatge va acompanyada d’un petit escrit de diferents testimonis de l’època. Ells ens confessen, com si fos un petit relat, les anècdotes i els records que s’amaguen darrera de cada fotografia. Entre aquests espectadors signen les plomes  periodístiques més esmulades: Diego A. Manrique, Juan de Pablos (Flor de pasión), Jesús Ordovás (Diario Pop), Santi Carrillo (Rockdelux), Rafa Cervera, Patricia Godes, Jaime Gonzalo i Ignacio Julià (Ruta 66) i Santi Erice (Popular 1). També trobem els responsables de les principals companyies discogràfiques del país als anys 80: Servando Carballar (DRO), Paco Martín (RCA) i Alfonso Pérez (GASA). Finalment cal destacar els diferents músics, productor musicals, gerents de les sales de concerts, escriptors, cineastes, les muses del moment, managers, DJ’s… que també hi diuen la seva.

Han passat trenta anys i la societat ha canviat molt. La fotografia ha passat, sense anar més lluny,  del procés analògic, el laboratori i el revelat d’imatges a l’era del Photoshop, el jpg i el procés immediat. Marivi Ibarrola és ara professora de Fotoperiodisme en la Facultat d’en Humanitats, Comunicació i Documentació de  la Universitat Carlos III de Madrid.  

Els magnífics  Pata Negra cantaven a Pasa la vida: Pasa la gloria. Nos ciega la soberbia. Pero un día… Pasa la gloria y ves que de tu obra ya no queda ni la memoria. Escoltar la música de la majoria dels personatges fotografiats en el llibre però,  només fa que portar-me bons records. Moltes  de les cançons d’aquella època són com un etern karaoke i crec que restaran gravades en la memòria col·lectiva per sempre més.

Mi padre era el encargado de la programación musical de la sala Rock-Ola y me pasaba las tardes haciendo los deberes sobre las mesas en las que horas después el público apoyaba sus copas. Allí asistí, sin ser consciente de ello, a pruebas de sonido de grupos míticos.

Títol: Yo disparé en los 80   Autor: Marivi Ibarrola   Editorial: Munster Books   Primera edició: abril de 2012   EAN: 978-84-615-5698-4   Preu:  23.95 euros   Format:    Cartoné, 226 pàg.

 

SALÓ DEL CÒMIC DE BARCELONA (resum en 39 fotografies i 2 vídeos d’un dia de visita)

12 maig

30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2012

Cartell esquerra: THE SPIDER (Reg Bunn / Ted Cowan / 1968)
Cartell dreta: ZAPA DE ACERO (Jesus Blasco / 1968)

Dibuix de Tanino Liberatore

Tanino Liberatore fent un dibuix de Ranx

Les mans de Liberatore

Superlópez, de Jan

Star Wars 1

Star Wars 2

Aleix Saló signant exemplars de Simiocràcia, el seu últim còmic

Aleix Saló fent una dedicatòria

Kiko da Silva 2012

Exposició dedicada a Astroboy, d’Osamu Tezuka

J.L. Martín signant el seu històric personatge: Dios Mío

Detall de les mans de J.L. Martín

El meu germà Vicenç recordant els vells temps amb Mazinger Z

Mazinger Z: el primer manga que ens va arribar, via televisió, de la mà de Go Nagai

El gran Jordi Bernet treballant sota l’atenta mirada del meu fill Pablo

Clara de Noche dedicat

Les mans de Bernet amb Torpedo, un altre clàssic de la nostra historieta

Jean Giraud (Moebius), el genial dibuixant francès va morir amb 73 anys aquest passat mes de març després d’una llarga malaltia.

Dibuix de Moebius

El fantàstic Gilbert Shelton i els seus Freak Brothers

Gilbert Shelton sempre transgressor

Tú me has matado, exposició dedicada a David Sánchez

Manel Fontdevila treballant en La Parejita S.A.

Rubén Fernández creador del personatge Federik Freak

Federik Freak

Botiga del Saló

Promocionant  “El dictador” en el Saló, pel·lícula protagonitzada per Baron Cohen, actor de Borat.

Joost Swarte presentant Casi Completo, el seu últim còmic

Detall de les mans de Joost Swarte

Xina, país invitat 1

Xina, país invitat 2

El meu nebot Guillem i el meu fill Pablo amb un dels robots del Saló

Exposició d’alguns robots de la gran pel•lícula “EVA”

Pallarés dibuixant

Baldomero, el personatge de Pallarés

Maikel treballant

Seguridasosià dedicat per Maikel

Joves promeses fent caricatures

Lluita de Robots (estil Sumo).

Robots seguint la línia marcada.

%d bloggers like this: