Tag Archives: Líban

ÀNIMA, de Wajdi Mouawad

6 juny

Ànima 005L’any 1977 va ser assassinat Kamal Youmblatt, un líder libanès, drus i d’esquerres. Wajdi Mouawad va formar part quan tenia nou anys (sense ser conscient d’allò que feia) dels grups que van celebrar la seva mort.

Wajdi Mouawad va néixer a Beirut el 1968. La seva és una història de fugides i exilis. La guerra al Líban el va dur, com a d’altres compatriotes, a França i també al Quebec. La seva infància va transcórrer en el marc d’una comunitat cristiana maronita del Líban. Aquests dies he llegit algunes entrevistes que li han fet en motiu de la publicació d’Ànima, el seu darrer llibre. De totes la que més m’ha sorprès ha estat la que he trobat a Babelia. El País (Pàg.1 / Pàg.2): “Vaig ser un nen molt estimat però em van educar per odiar als altres. Als musulmans, xiïtes, sunnites, drusos, palestins, jueus… a tots per igual”.

L’origen del llibre cal buscar-lo en el sentiment de rebuig cap allò que li havien inculcat i en una nova consciència de l’autor forjada per l’exili, el patiment, la llibertat i un trencament ideològic amb el passat. Wajdi Mouawad ha trigat deu anys a escriure Ànima. Les opinions i les accions amb un fort compromís social no són mai gens fàcils i menys si impliquen un enfrontament i un trencament amb la família. La lectura del llibre dóna indicis per deduir que a Mouawad li ha passat alguna de grossa, però és amb la informació del seu periple vital el que realment ajuda a establir un paral•lelisme entre la novel•la i el seu gir ideològic.

La creació artística, en el cas de Wajdi Mouawad com a dramaturg (és autor d’Incendis, l’obra teatral d’èxit recent a Barcelona) i com a escriptor, és una bona manera de deixar anar el trasbals interior a la recerca d’una veritat. I també una manera de fer teràpia sense passar pel psiquiatra.

Ànima 018

El protagonista d’Ànima és Wahhch Debch, la dona del qual és assassinada i violada d’una manera brutal i salvatge. De resultes de l’assassinat també mor el fetus. L’esposa estava embarassada.

Wahhch Debch inicia un peregrinatge a la recerca de l’assassí que el portarà a diferents reserves índies i a travessar la frontera per moure’s entre els Estats Units i el Canadà. El crim el connecta amb la seva infància quan era al camp de refugiats de Sabra i Xatila. Què va pasar allà? Té algun record, però sap més pel que li han explicat que pel que realment recorda. El seu serà un viatge metamòrfic. Buscant un assassí acabarà trobant la veritat sobre els seus orígens.

Cada capítol del llibre està narrat per un animal diferent. Com a recurs literari és una sorpresa i una de les grans virtuts del llibre. Tot tipus d’animals (el ratpenat, el gos, el ximpanzé, la serp, l’aranya, el gat…) ens narren la història amb una mirada enginyosa i divertida des de la seva privilegiada ubicació en el lloc dels fets. Wajdi Mouawad utilitza les capacitats dels animals per oferir-nos una narració carregada de sentits. Ànima té molts textos que es llegeixen amb el gust, l’olfacte, l’oïda… Amb les seves reflexions també aconsegueix humanitzar els animals. Com creieu que els animals ens veuen als humans?

Millor llegir Ànima en l’edició catalana que ha estat publicada per l’editorial Periscopi i que ha comptat amb la traducció d’Anna Casassas Figueras. El nom de cada capítol està introduït pel nom en llatí de l’animal que el narra. Al final del llibre hi ha un glossari amb la traducció al català de cada animal. Una informació cabdal si volem entendre bé la relació de l’animal amb allò que ens explica. En l’edició castellana publicada per l’editorial Destino manquen aquestes dades. També cal destacar que alguns textos (diàlegs bàsicament) conserven l’anglès original del llibre.

Ànima 030

Ànima és una novel•la mooooolt bona! Profundament poètica i a estones filosòfica. Visceral, pertorbadora, ferotge i sensible, però amb l’ accent posat, sobretot, en la violència i en la maldat presents en tot el llibre. Certament hi ha pàgines d’aquelles que et regiren i et remouen. En alguna part he hagut de parar, he deixat anar un esbufec acompanyat d’un mare meva!, i un cop refet, he continuat. Impressiona tanta crueltat. Espanta saber la veritat. En tot cas no és una violència gratuïta. Té una raó de ser. La novel•la conté un important component ètic. És d’aquells llibres escrits amb voluntat colpidora.

Diuen que l’ànima pesa vint-i-un grams i que és tot el pes que perdrem en el moment de la nostra mort. Quan vaig començar a llegir-lo el pes del llibre era de cinc-cents seixanta grams. Fa dies que l’he acabat, però no l’he tornat a pesar. Vull creure que en pesarà menys. Seria un petit homenatge a les ànimes de les víctimes innocents de la novel·la.

ELS ENLLAÇOS:

1. Diferents blocs que ressenyen el llibre: El que llegeixo, Lectures de l’Espolsada, L’Illa deserta, Voltar per la literatura, Retalls de pensaments.

 

Títol:  Ànima   Títol original:  Anima  Autor:  Wajdi Mouawad   Traductora:  Anna Casassas Figueras   Editorial:  Periscopi   Primera edició:  febrer de 2014   EAN:  978-84-940490-9-5   Format:  Rústega, 441 pàg.  18 euros. Traduït al castellà per l’editorial Destino.

Anuncis

LOS DESORIENTADOS, d’Amin Maalouf

11 gen.

El meu tiet Manuel Jara llegint Los desorientados. Una persona gens desorientada i rebel a la seva manera. L’únic d’una família d’immigrants que ha resistit en el seu poble d’origen.

La guerra. Sempre la maleïda guerra. El Líban va encetar una llarga guerra civil l’any 1975 i  es va prolongar en diferents fases de conflictivitat fins els anys noranta. Amin Maalouf dóna veu a la seva generació per explicar-nos les diferents maneres amb les quals els joves libanesos s’hi van enfrontar. L’exili va ser una de les opcions triades per moltes famílies.

Adam, exiliat a França i protagonista de la novel·la, retorna  al Líban després de vint i cinc anys per acomiadar-se de Mourad, el gran amic del passat que es mor. Un cop al país Adam organitza la trobada dels Bizantins. Els vells amics. El  grup de joventut en el qual els seus membres van canalitzar  les esperances d’un país millor. La guerra però va desfer les relacions. Uns van morir, altres van marxar a l’exili i altes van quedar-se al país.

Amb l’ajuda d’un dietari i de diàlegs clarividents l’autor reflexiona sobre diferents temes: l’exili, l’amistat, les relacions socials, el pas del temps, les revolucions…  La convivència entre les comunitats religioses i el poder social de les diferents faccions del Líban ocupa una part important de la novel·la. El llibre dóna testimoni a través dels diversos personatges de l’amplitud d’opcions. El Líban: un petit país àrab amb presència de  catòlics, musulmans, drusos i seculars. Pacifistes i guerrillers. Radicals i conciliadors. Purs i corruptes. Maalouf no parla  només del seu país. El món àrab i el món occidental són analitzats amb les seves virtuts i els seus defectes.

Mapa de la zona de la web Café historia

La novel·la està impregnada constantment d’un filtre ètic. En aquest sentit Maalouf irradia un humanisme proper en el qual basa moltes de les reflexions individuals per carregar-se els extrems ideològics de la política i la religió.

És davant de la tragèdia humana més gran on Maalouf reivindica l’ètica. La manera d’afrontar una situació límit pot ser molt diferent entre les persones. Pot sortir el millor i el pitjor. Maalouf, sempre vital i optimista, sentencia “més val equivocar-se en l’esperança que encertar en la desesperació”.

Adam i Amin Maalouf  comparteixen semblances. Els dos són originaris del Líban i exiliats a París des de fa més de cinc lustres. Per força bona part del llibre ha de ser autobiogràfic.

Amin Maalouf va néixer al Líban el 1949. El 1975 es va exiliar a França. Lleó l’africà és la seva novel·la més reconeguda. Va guanyar el Premi Goncourt   per La roca de Tanios. L’any 2010 va guanyar el Premi Príncep d’Astúries i el 2012 va ingressar a l’Acadèmia francesa.

Los desorientados és una novel·la absolutament brillant. Ens trobem una altra vegada, com passa amb els grans escriptors, que no és només la història que comunica l’autor el que et farà  gaudir, per sobre de tot està l’acurat estil narratiu de Maalouf. És la seva bellesa. Tan senzilla i tan difícil de trobar.

No perdeu el temps, aneu a la llibreria i feu-vos amb la novel·la. És una aposta segura. Los desorientados és cavall guanyador. 

Los desorientados d'Amin Maalouf.

Títol: Los desorientados   Títol original:  Les Désorientés  Autor: Amin Maalouf   Traductor:  María Teresa Gallego Urrutia   Primera edició: Novembre de 2012   Editorial:  Alianza  EAN:  978-84-206-0889-1    Format:  Rústega, 524 pàg. 22 euros.

Els enllaços

1.Vídeo d’una entrevista a Amin Maalouf a París. Subtitulat en castellà. Fes click aquí.

2.Vídeo de la roda de premsa d’Amin Maalouf en el CCCB de Barcelona en motiu de la presentació de Los desorientados. Fes click aquí.

3.Ressenya de Los desorientados en el bloc: Las lecturas de Guillermo. Fes click aquí.

4.Entrevista a Amin Maalouf en el diari El País. Fes click aquí.

5.Per saber una mica de la guerra civil del Líban. Informació resumida a Mediterráneo sur. Fes click aquí.

6.Per aprofundir molt en el conflicte libanès. Informació ampliada a Revista de Paz y Conflictos. Fes click aquí.

%d bloggers like this: