Tag Archives: Premi Llibreter

ÀNIMA, de Wajdi Mouawad

6 juny

Ànima 005L’any 1977 va ser assassinat Kamal Youmblatt, un líder libanès, drus i d’esquerres. Wajdi Mouawad va formar part quan tenia nou anys (sense ser conscient d’allò que feia) dels grups que van celebrar la seva mort.

Wajdi Mouawad va néixer a Beirut el 1968. La seva és una història de fugides i exilis. La guerra al Líban el va dur, com a d’altres compatriotes, a França i també al Quebec. La seva infància va transcórrer en el marc d’una comunitat cristiana maronita del Líban. Aquests dies he llegit algunes entrevistes que li han fet en motiu de la publicació d’Ànima, el seu darrer llibre. De totes la que més m’ha sorprès ha estat la que he trobat a Babelia. El País (Pàg.1 / Pàg.2): “Vaig ser un nen molt estimat però em van educar per odiar als altres. Als musulmans, xiïtes, sunnites, drusos, palestins, jueus… a tots per igual”.

L’origen del llibre cal buscar-lo en el sentiment de rebuig cap allò que li havien inculcat i en una nova consciència de l’autor forjada per l’exili, el patiment, la llibertat i un trencament ideològic amb el passat. Wajdi Mouawad ha trigat deu anys a escriure Ànima. Les opinions i les accions amb un fort compromís social no són mai gens fàcils i menys si impliquen un enfrontament i un trencament amb la família. La lectura del llibre dóna indicis per deduir que a Mouawad li ha passat alguna de grossa, però és amb la informació del seu periple vital el que realment ajuda a establir un paral•lelisme entre la novel•la i el seu gir ideològic.

La creació artística, en el cas de Wajdi Mouawad com a dramaturg (és autor d’Incendis, l’obra teatral d’èxit recent a Barcelona) i com a escriptor, és una bona manera de deixar anar el trasbals interior a la recerca d’una veritat. I també una manera de fer teràpia sense passar pel psiquiatra.

Ànima 018

El protagonista d’Ànima és Wahhch Debch, la dona del qual és assassinada i violada d’una manera brutal i salvatge. De resultes de l’assassinat també mor el fetus. L’esposa estava embarassada.

Wahhch Debch inicia un peregrinatge a la recerca de l’assassí que el portarà a diferents reserves índies i a travessar la frontera per moure’s entre els Estats Units i el Canadà. El crim el connecta amb la seva infància quan era al camp de refugiats de Sabra i Xatila. Què va pasar allà? Té algun record, però sap més pel que li han explicat que pel que realment recorda. El seu serà un viatge metamòrfic. Buscant un assassí acabarà trobant la veritat sobre els seus orígens.

Cada capítol del llibre està narrat per un animal diferent. Com a recurs literari és una sorpresa i una de les grans virtuts del llibre. Tot tipus d’animals (el ratpenat, el gos, el ximpanzé, la serp, l’aranya, el gat…) ens narren la història amb una mirada enginyosa i divertida des de la seva privilegiada ubicació en el lloc dels fets. Wajdi Mouawad utilitza les capacitats dels animals per oferir-nos una narració carregada de sentits. Ànima té molts textos que es llegeixen amb el gust, l’olfacte, l’oïda… Amb les seves reflexions també aconsegueix humanitzar els animals. Com creieu que els animals ens veuen als humans?

Millor llegir Ànima en l’edició catalana que ha estat publicada per l’editorial Periscopi i que ha comptat amb la traducció d’Anna Casassas Figueras. El nom de cada capítol està introduït pel nom en llatí de l’animal que el narra. Al final del llibre hi ha un glossari amb la traducció al català de cada animal. Una informació cabdal si volem entendre bé la relació de l’animal amb allò que ens explica. En l’edició castellana publicada per l’editorial Destino manquen aquestes dades. També cal destacar que alguns textos (diàlegs bàsicament) conserven l’anglès original del llibre.

Ànima 030

Ànima és una novel•la mooooolt bona! Profundament poètica i a estones filosòfica. Visceral, pertorbadora, ferotge i sensible, però amb l’ accent posat, sobretot, en la violència i en la maldat presents en tot el llibre. Certament hi ha pàgines d’aquelles que et regiren i et remouen. En alguna part he hagut de parar, he deixat anar un esbufec acompanyat d’un mare meva!, i un cop refet, he continuat. Impressiona tanta crueltat. Espanta saber la veritat. En tot cas no és una violència gratuïta. Té una raó de ser. La novel•la conté un important component ètic. És d’aquells llibres escrits amb voluntat colpidora.

Diuen que l’ànima pesa vint-i-un grams i que és tot el pes que perdrem en el moment de la nostra mort. Quan vaig començar a llegir-lo el pes del llibre era de cinc-cents seixanta grams. Fa dies que l’he acabat, però no l’he tornat a pesar. Vull creure que en pesarà menys. Seria un petit homenatge a les ànimes de les víctimes innocents de la novel·la.

ELS ENLLAÇOS:

1. Diferents blocs que ressenyen el llibre: El que llegeixo, Lectures de l’Espolsada, L’Illa deserta, Voltar per la literatura, Retalls de pensaments.

 

Títol:  Ànima   Títol original:  Anima  Autor:  Wajdi Mouawad   Traductora:  Anna Casassas Figueras   Editorial:  Periscopi   Primera edició:  febrer de 2014   EAN:  978-84-940490-9-5   Format:  Rústega, 441 pàg.  18 euros. Traduït al castellà per l’editorial Destino.

I DEMÀ, EL PARADÍS, d’Antoni Vives

9 maig

Són molts els motors que mouen el món. És un tema recorrent, de debat etern. La sentència es mou habitualment entre diferents conceptes com els diners, el sexe, las drogues, la guerra i l’amor. Doncs bé, quedem-nos amb l’amor, perquè és a partir d’aquí que els personatges de la novel•la I demà, el paradís mouen el seu món, les seves vides.

I demà, el paradís és una novel•la notable. Igual que les barques dels pescadors a la mar, el lector es gronxa amb la cadència suau de les històries del llibre. Un filtre sociològic embolcalla tota la novel•la que està composta per diferents gèneres literaris. A estones és històrica, d’altres és romàntica, també juga amb l’epistolar i a vegades sembla una novel•la social, com de denúncia.

I demà el paradís 027

En la primera part del llibre la trama de la novel•la està situada en dos llocs i en dos moments històrics diferents. Per una banda trobem la Colònia Espanyola de Fernando Poo a la Guinea Equatorial dels anys 50 i per l’altra, el Cadaqués dels anys 20 i 30. Antoni Vives va intercalant els dos escenaris en un mateix capítol i a vegades en un mateix paràgraf et trobes amb intel•ligents salts històrics. Aquesta manera de presentar l’estructura és un dels encerts de l’autor. Un altre és l’ús de la llengua. Dóna gust llegir el català ferm del llibre i descobrir-hi paraules noves. Hi ha un esforç literari per explicar una bona història donant importància a la forma com s’explica.

El Cadaqués aïllat previ a la Guerra Civil espanyola ens presenta uns personatges dividits en les diferents faccions del poble. L’enveja, la fam, la pobresa, el poder i la supervivència són algunes de les motivacions dels seus veïns, que hi competeixen no només des d’un punt de vista ideològic (republicans / feixistes o esquerra / dreta), sinó també romàntic (per aconseguir parella) o espiritual (molt interessant el tema de les “bruixes de Cadaqués”).

El Pablo Sanz llegint I demà, el paradís a la vora del mar.

El Pablo Sanz llegint I demà, el paradís a la vora del mar.

A Fernando Poo la protagonista és la Teresa, una barcelonina de família poderosa que es planteja el matrimoni amb l’Alberto Cirer (un terratinent a Guinea Equatorial) com una fugida de les normes i convencionalismes socials de la classe alta a la qual pertany. La colònia africana és terra de contrastos i la Teresa hi troba felicitat i llibertat, però també violència i explotació.

En aquesta primera part les diferents trames tenen com a nexe comú en Manel Berenguer i en Tià, el seu fill, que van fugir de Cadaqués i es van establir a Guinea Equatorial com a treballadors d’una reputada drassana i experts, per tant, en la fusta i en l’art de construir caiucs.

La segona part de la novel•la ens mostra el Cadaqués enlluernador dels anys 60. Als veïns del poble se’ls ha de sumar els bohemis, els progres, els pijos, els turistes, i fins i tot l’aparició d’un personatge real: el pintor Salvador Dalí. En aquest ambient festiu i rebel, però encara miserable, es tanquen les diferents trames de la novel•la.I demà el paradís 039

Antoni Vives (Barcelona, 1965) és tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona. Un polític que escriu novel•les o un escriptor que fa de polític? Desconec les seves aportacions en política però en literatura va fent bona feina. Es va estrenar l’any 2010 amb la novel•la El somni de Farringdon Road, amb què va guanyar el Premi Crexells, la va seguir, Les banderes de l’1 d’abril, el 2012, i aquest febrer de 2014 ha publicat I demà, el paradís, una novel•la fantàstica que transcorre per bona part del segle XX.

Potser el nostre paradís el tenim molt normalitzat i no ens adonem de la seva presència fins que el perdem. El paradís pot ser una platja, un paisatge, una barca de pescador, una cabana, una tarda de conversa amb els amics o fer l’amor amb la persona estimada. Al paradís s’hi arriba amb coses senzilles. Segurament és més complicat acabar amb les desigualtats socials i les injustícies quotidianes, que és al meu entendre l’alè que transmet aquesta novel•la.

Els enllaços

1.Primer capítol del llibre a vilaweb.

2. Ressenya del llibre en el bloc Racó per llegir.

3. Article de Laura Basagaña a Núvol.

4. Article sobre el llibre a La Vanguardia.

Títol:  I demà el paradís   Autor:  Antoni Vives   Editorial:   RBA / La Magrana   Primera edició:  febrer de 2014   EAN: 978-84-8264-6695   Format:  rústega, 400 pàg. 20 euros

%d bloggers like this: