DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS, de Pep Coll

23 mai

Dos taüts negres i dos de blancs 031

Colpidora, impactant, eixuta i esfereïdora. Un Pep Coll en estat de gràcia ha escrit Dos taüts negres i dos de blancs amb una destral ben esmolada. He navegat per una lectura absolutament plaent entre l’esgarrifança, la incredulitat, una alta tensió nerviosa i amb la certesa, un cop acabada la novel•la, que l’autor dels Pirineus (Pessonada, 1949) ha escrit la novel•la amb mà de geni.

Pep Coll reconstrueix el cas real que va tenir lloc a la masia de Laortó a la Vall de Carreu (Pallars Jussà) el 1943. Els masovers (un matrimoni i les seves dues filles) van ser brutalment assassinats. Tot i que veïns i testimonis eren coneixedors dels responsables de l’homicidi el cas va quedar impune.

És fàcil caure en el parany de comparar aquesta novel•la amb A sang freda, de Truman Capote o Tor, de Carles Porta. Sí, totes parteixen de casos reals i d’una profunda investigació, però en la novel•la de Pep Coll l’aproximació és més literària que periodística. Ficciona els fets. La línia que separa la literatura dels fets reals és fràgil i en la combinació d’aquests dos elements rau el poder literari de l’obra. Narració exquisida. Pèls de punta!

Dos taüts negres i dos de blancs 012

La informació prèvia d’aquest llibre es basa en el recull de la tradició oral, les entrevistes, la consulta de documents o les visites als llocs dels fets (que l’autor fotografia i publica en el llibre). Cal afegir, a més, que aquesta història forma part de la vida i dels records de l’escriptor i per tant conté importants fragments autobiogràfics.

L’amo de les terres, les víctimes, els botxins, els advocats, els diferents jutges, els testimonis i així fins a dinou personatges en dinou capítols. En cada capítol un personatge. De cada un d’ells una aproximació psicològica i un punt de vista diferent sobre els mateixos fets. Sempre estem allà mateix, però cada protagonista amplia la informació del crim i dóna elements nous i pistes sorprenents per reconstruir el succés. De fet, cada capítol és com un petit relat en què aprofundim sobre les seves vides. Arribem a tenir molta informació de cada un d’ells i això ens serveix per entendre la manera com entomen el crim de Carreu, que és el lligam entre tots ells.

L’Elisabet Pola llegint a Pep Coll en el mirador del camí dels bandolers de Gallecs.

L’amiga Elisabet Pola llegint Pep Coll en el mirador del camí dels bandolers de Gallecs.

No us quedeu amb la idea que es tracta d’una novel•la de gènere negre o policíaca. És un llibre amb diverses lectures. Dos taüts negres i dos de blancs està ambientat en els anys quaranta, i és sobretot un retrat de les misèries de la dictadura i de la postguerra. És una història rural que mostra la realitat política, la situació econòmica i el context social del moment. És el contrast entre l’home civilitzat (i adinerat) de ciutat i l’home ignorant (i miserable) de pagès. El llibre recull també el lent procés de despoblament i abandó de la Vall de Carreu, hereva d’una vida duríssima i de tradició ancestral a pagès. La terra, la incomunicació, l’escassetat, l’enveja, la supervivència, l’odi…

Dos taüts negres i dos de blancs ha estat guardonada amb el Premio Nacional de la Crítica Literaria 2014 i és finalista del Premi Crexells 2014 amb les novel•les Les cròniques del déu coix, de Joan-Lluís Lluís  (en el seu moment ressenyada aquí) i Licantropia, de Carles Terès. Pots entrar aquí i participar en la votació del llibre que més t’hagi agradat. El guanyador es donarà a conèixer el proper 26 de juny.

Han passat setanta anys del crim de Carreu i no diria pas que com a civilització, els humans haguem millorat gaire. Un amic va sentenciar l’altre dia amb l’humor negre que el caracteritza: “Per què solucionar les coses parlant si es poden solucionar a hòsties”?

Què fas encara llegint aquesta ressenya? Ves a la llibreria i fes-te amb Dos taüts negres i dos de blancs, i després en parlem (sense hòsties).

El gos dels masovers de Laortó va ser sacrificat per la Guàrdia Civil. Tenien por que no agafés alguna malaltia contagiosa desprès d’haver estat en contacte amb les víctimes.

El gos dels masovers de Laortó va ser sacrificat per la Guàrdia Civil. Tenien por que no agafés alguna malaltia contagiosa desprès d’haver estat en contacte amb les víctimes.

 

Títol:  Dos taüts negres i dos de blancs   Autor:  Pep Coll  Editorial:  Proa   Primera edició: agost de 2013   EAN:  978-84-7588-407-3   Format:  cartoné, 440 pàg, 21 euros. Aquí primer capítol del llibre.

 

15 Respostes to “DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS, de Pep Coll”

  1. manelxicota 23 Mai 2014 a 10:28 #

    Hola Jordi!

    Com sempre, un bon comentari i aviat ja podrem començar a ressenyar els diferents estils de ressenya del bloc…

    I, per si fos, encara que no hi hagi hòsties…, caldrà comprar-lo, juntament amb “Licantropia”, que em fa força “gràcia”. “Les cròniques del déu coix” ja l’he llegit i em va semblar molt bona.

    • jordi1973 23 Mai 2014 a 16:15 #

      Ha, ha, ha! Sí, això de les ressenyes va com va… com cantava l’Ovidi Montllor. El de Licantropia no l’he llegit, però vaja aquest any el Crexells fa molt bona pinta. Moltes gràcies pels teus comentaris, Manel!

  2. gioconda 24 Mai 2014 a 11:36 #

    Excel.lent novel.la. No pots parar de llegir.

    • jordi1973 24 Mai 2014 a 11:52 #

      Totalment d’acord, Gioconda. De lectura intensíssima, enganxa molt!

  3. MartinaH 26 Mai 2014 a 15:03 #

    Uns fets de tal atrocitat que costa creure que hagin caigut gairebé a l’oblit.
    Una història que atrapa i que et fa no alçar la vista del llibre pràcticament fins al desenllaç.

    • jordi1973 26 Mai 2014 a 17:10 #

      De fet, és una de les preguntes que constantment et fas durant la lectura. Com pot ser que aquest crim hagi quedat impune? Però és així i des del principi de la novel•la ho saps i no hi ha res a fer.

  4. Quadern de mots 26 Mai 2014 a 17:43 #

    La tinc pendent. Me l’han de deixar i suposo que aquest estiu la llegiré.

    • jordi1973 26 Mai 2014 a 18:09 #

      Bona lectura per l’estiu, Carme, sens dubte!

  5. LaMirandolina 1 Juny 2014 a 20:55 #

    La vaig regalar per Nadal i espero que la llegeixin per fer-ho jo. Un d’aquells regals interessats (i també interessants!)…

    • jordi1973 1 Juny 2014 a 22:07 #

      Els llibres són per compartir. Així que, en tot, cas bon regal!

  6. vicenç 22 Setembre 2014 a 21:16 #

    La recomano amb els ulls tancats, des de la primera página em va enganxar i mica en mica vols llegir més i més fins el final, malgrat saber que el final ja el conèixes.

    • jordi1973 22 Setembre 2014 a 22:07 #

      Totalment d’acord, Vicenç. Crec que de les millors novel·les en català dels darrers temps.

  7. Neus 30 gener 2016 a 15:24 #

    Es un llibre que enganxa no es pot parar de llegir es espectacular!!!!

    • jordi1973 30 gener 2016 a 15:47 #

      Totalment d’acord, Neus. Una de les millors novel·les en català dels últims anys.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Vilafestuc » Blog Archive » Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll - 13 Desembre 2014

    […] Premi Creixell | Via Llibre | Ressenya […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: