TE QUIERO PORQUE ME DAS DE COMER, de David Llorente

4 jul.

Te quiero porque me das de comer 019

1.Té una manera d’escriure que fa por, diuen

Te quiero porque me das de comer: de David Llorente (Madrid: 1973): publica Alrevés editorial: novel•la addictiva: experiment literari amb un resultat absolutament brillant: d’estructura innovadora i sorprenent: sense punts a part: ús de la coma, el punt i seguit i sobretot dels dos punts: novel•la negra: molt sòrdida. Personatges: Max Luminaria (de petit va ser víctima de tot tipus de vexacions per part dels companys d’escola: súper intel•ligent: cap de cirurgia: assassí de la moneda): Casimiro Balcells (comissari de policia: alcohòlic: enamorat de Joe Foster): Marcelo Saravia (perdedor: fot banyes a la dona: presidiari: extorsionador): Mondelo (jugador de mus: maltractador): el pare Manuel (el capellà del barri: pedòfil). Espais de la novel•la: Madrid: Carabanchel: Institut de Batxillerat Sebastián Oller: Hospital Central: Teatre Arlequín: Escola Leopoldo María Panero: Parc Pan de Higo: Recreatius Paraíso: Bar de la Pepi: Presó de Carabanchel: Personatges: Octavio Real de la Huerta y Rubio-Montoro (primera víctima de l’assassí de la moneda): Oskar Tofi (professor de gimnàstica): Greta Santamaría (amant de Marcelo Saravia): Denís Bodiroga (paralític): Leire Hernández Gallego (directora de I.B. Sebastián Oller: dèspota: corrupta: insatisfeta): Enrique Cillán (suïcida).

Tequieroporquemedasdecomer2Funky.jpg

2. Aquest home no perdia els nervis, molt menys quan escrivia

Enumeracions: morts de famosos: fets històrics dels últims trenta anys: escrits barroers en els vàters públics: anàlisi de l’assassí en sèrie (perquè assassina?: com assassina?: perfil psicològic de l’assassí): depressió: psicosi maníac–depressiva. Espais de la novel•la: Centre Psiquiàtric: Pensió La Cigüeña: Club El Elefante Rosa: Centre Estètic Madrid Sud: Bordell Gran Cabaret: Gimnàs Siglo: Magatzems Saxexful: Hospital Mental de Carabanchel. Te quiero porque me das de comer: textos curts: novel•la coral: com un trencaclosques: històries molt dures: ambientació molt 80’s: molt propera: històries superposades: personatges malvats: autodestructius: violents: miserables: gairebé tots són xungos: qui serà l’assassí en el nostre barri?: Personatges: Kamila Valdés (professora de geografia: no té gaire sort amb els homes): Joe Foster (americà: actor de teatre): Khan (professora d’alemany: dominatrix): César Ugarte (un supervivent: es busca la vida: inventa oficis per aconseguir diners): Martina G.F. (anorèxica: enamorada d’Oskar Tofi): Tristán Gopegui (periodista): David (es tanca a la seva habitació: llegeix: escriu: s’evadeix): Susanna Coelho (dona de Marcelo Saravia): Fèlix el quiosquer: Junco Paredes (professor de cirurgia forense): Dionisio B (detectiu privat): Íñigo Santacruz (comissari de policia): els ionquis.

Te quiero porque me das de comer 006

 

3. La novel•la amb el crim més impactant de tota la història dels assassins en sèrie

Espais de la novel•la: descampat de la Jauja (el supermercat de la droga): Caserna militar: Comissaria de policia del Districte Centre: locals d’apostes: discoteques: El Canòdrom: camps de futbol de barri (violència: insults): Facultat de Medicina: Sala Cuadrilátero: Sala Salamandra: Centre Cultural Hermandades del Trabajo: Videoclub Vanessa: Alibiworld: l’escorxador: Associació de dones de Carabanchel. Enumeracions: malalties mentals relacionades amb el crim: fòbies: trastorn obsessiu-compulsiu: com fotre’s una dosi d’heroïna: la simbologia i els codis per senyalar les cases i després robar-hi: llistes de pel•lícules: llistes d’escriptors: llistes de músics: notícies rellevants: com prendre anabolitzants. Personatges: Jaimito el gandul: mafiosos: venedors de droga: Isidoro Villatobas (banquer: es casa amb Susanna Coelho): Paquito el tonto: els sicaris que apallissen: Sara (filla de Marcelo Saravia i Susanna Coelho): Hipólito Dalmau (detectiu): Úrsula Ibáñez (seductora: sense escrúpols: ambiciosa): Oliveiro Clemente (depressiu): Testimonis de Jehovà: Petra (prostituta): porters dels clubs de nit de l’immigració de l’est: José el Captaire: atracadors de joieries: Rosendo (el mític músic de Carabanchel): l’immigració xinesa: els gitanos: Lady Fénix Mermelada (alter ego de Kamila Valdés a la xarxa): les víctimes de l’assassí de la moneda.  Te quiero porque me das de comer: una novel•la escrita amb precisió: transgressora: una raresa: amb un nou ordre explicatiu: tot està passant a la vegada: pertorbadora: les misèries de la gent del barri: històries paral•leles: un món de malson i lletjor: el llibre podria ser una llarga cançó d’Albert Pla: 

Te quiero porque me das de comer 012

 4. Amb prou feines puc creure el que acabo de llegir

¿Y por qué no quería contar este final?, ¿qué tiene de malo? Tiene de malo que en Carabanchel las historias de la gente no suelen acabar así: acaban con que el diagnóstico es cáncer: con que los gitanos te quitan las zapatillas nuevas: con que efectivamente tu marido está con otra más joven y más delgada: con que si no encuentras el coche es porque te lo han robado: con que el próximo serás tú:

De tant en tant apareix un senyor a les notícies que assegura davant la càmera que l’assassí, el violador, el pedòfil, el mafiós, el corrupte, l’abusador, l’atracador… era una personal normal. Afirma, molt consternat, que era una bellíssima persona! Company de feina, un familiar, veí d’escala o potser del barri, el cas és que la sorpresa és majúscula. La lectura del llibre produeix la mateixa sorpresa (literària). Te quiero porque mes das de comer és una joia!

La novel•la està ambientada a Carabanchel però podria ser el nostre barri, amb els nostres veïns, amb la nostra convivència, amb les nostres relacions, amb les nostres lluites diàries… amb les nostres maneres de viure.

Altres ressenyes, altres blocsAbrir un libro:  Asteroide B612:   Bourbon Street:   Boxeo de letras:   Calibre 38:  Cruce de caminos:  El Club de las lectoras:  Fantas y mundo:   Kayena:  Las Casas ahorcadas:  Lecturópata:  Liberty Café:  Libros y literatura:  O meu Cartafol:  Tumateix llibres:   Universo la Maga:  Viaje alrededor de una mesa: 

Títol:  Te quiero porque me das de comer   Autor: David Llorente   Editorial:  Alrevés  Primera edició:  maig de 2014   EAN: 978-84-15900-52-8  Format: rústega, 320 pàg. 18 euros.

 

2 Respostes to “TE QUIERO PORQUE ME DAS DE COMER, de David Llorente”

  1. manelxicota 4 Juliol 2014 a 12:43 #

    Uf! Aclaparat, pel llibre i pel post, i amb delit de llegir-lo.

    • jordi1973 4 Juliol 2014 a 16:02 #

      Té poc a veure amb molts dels llibres dels què hem parlat, Manel. Brutal.

Deixa un comentari