Tag Archives: Rosendo

TE QUIERO PORQUE ME DAS DE COMER, de David Llorente

4 jul.

Te quiero porque me das de comer 019

1.Té una manera d’escriure que fa por, diuen

Te quiero porque me das de comer: de David Llorente (Madrid: 1973): publica Alrevés editorial: novel•la addictiva: experiment literari amb un resultat absolutament brillant: d’estructura innovadora i sorprenent: sense punts a part: ús de la coma, el punt i seguit i sobretot dels dos punts: novel•la negra: molt sòrdida. Personatges: Max Luminaria (de petit va ser víctima de tot tipus de vexacions per part dels companys d’escola: súper intel•ligent: cap de cirurgia: assassí de la moneda): Casimiro Balcells (comissari de policia: alcohòlic: enamorat de Joe Foster): Marcelo Saravia (perdedor: fot banyes a la dona: presidiari: extorsionador): Mondelo (jugador de mus: maltractador): el pare Manuel (el capellà del barri: pedòfil). Espais de la novel•la: Madrid: Carabanchel: Institut de Batxillerat Sebastián Oller: Hospital Central: Teatre Arlequín: Escola Leopoldo María Panero: Parc Pan de Higo: Recreatius Paraíso: Bar de la Pepi: Presó de Carabanchel: Personatges: Octavio Real de la Huerta y Rubio-Montoro (primera víctima de l’assassí de la moneda): Oskar Tofi (professor de gimnàstica): Greta Santamaría (amant de Marcelo Saravia): Denís Bodiroga (paralític): Leire Hernández Gallego (directora de I.B. Sebastián Oller: dèspota: corrupta: insatisfeta): Enrique Cillán (suïcida).

Tequieroporquemedasdecomer2Funky.jpg

2. Aquest home no perdia els nervis, molt menys quan escrivia

Enumeracions: morts de famosos: fets històrics dels últims trenta anys: escrits barroers en els vàters públics: anàlisi de l’assassí en sèrie (perquè assassina?: com assassina?: perfil psicològic de l’assassí): depressió: psicosi maníac–depressiva. Espais de la novel•la: Centre Psiquiàtric: Pensió La Cigüeña: Club El Elefante Rosa: Centre Estètic Madrid Sud: Bordell Gran Cabaret: Gimnàs Siglo: Magatzems Saxexful: Hospital Mental de Carabanchel. Te quiero porque me das de comer: textos curts: novel•la coral: com un trencaclosques: històries molt dures: ambientació molt 80’s: molt propera: històries superposades: personatges malvats: autodestructius: violents: miserables: gairebé tots són xungos: qui serà l’assassí en el nostre barri?: Personatges: Kamila Valdés (professora de geografia: no té gaire sort amb els homes): Joe Foster (americà: actor de teatre): Khan (professora d’alemany: dominatrix): César Ugarte (un supervivent: es busca la vida: inventa oficis per aconseguir diners): Martina G.F. (anorèxica: enamorada d’Oskar Tofi): Tristán Gopegui (periodista): David (es tanca a la seva habitació: llegeix: escriu: s’evadeix): Susanna Coelho (dona de Marcelo Saravia): Fèlix el quiosquer: Junco Paredes (professor de cirurgia forense): Dionisio B (detectiu privat): Íñigo Santacruz (comissari de policia): els ionquis.

Te quiero porque me das de comer 006

 

3. La novel•la amb el crim més impactant de tota la història dels assassins en sèrie

Espais de la novel•la: descampat de la Jauja (el supermercat de la droga): Caserna militar: Comissaria de policia del Districte Centre: locals d’apostes: discoteques: El Canòdrom: camps de futbol de barri (violència: insults): Facultat de Medicina: Sala Cuadrilátero: Sala Salamandra: Centre Cultural Hermandades del Trabajo: Videoclub Vanessa: Alibiworld: l’escorxador: Associació de dones de Carabanchel. Enumeracions: malalties mentals relacionades amb el crim: fòbies: trastorn obsessiu-compulsiu: com fotre’s una dosi d’heroïna: la simbologia i els codis per senyalar les cases i després robar-hi: llistes de pel•lícules: llistes d’escriptors: llistes de músics: notícies rellevants: com prendre anabolitzants. Personatges: Jaimito el gandul: mafiosos: venedors de droga: Isidoro Villatobas (banquer: es casa amb Susanna Coelho): Paquito el tonto: els sicaris que apallissen: Sara (filla de Marcelo Saravia i Susanna Coelho): Hipólito Dalmau (detectiu): Úrsula Ibáñez (seductora: sense escrúpols: ambiciosa): Oliveiro Clemente (depressiu): Testimonis de Jehovà: Petra (prostituta): porters dels clubs de nit de l’immigració de l’est: José el Captaire: atracadors de joieries: Rosendo (el mític músic de Carabanchel): l’immigració xinesa: els gitanos: Lady Fénix Mermelada (alter ego de Kamila Valdés a la xarxa): les víctimes de l’assassí de la moneda.  Te quiero porque me das de comer: una novel•la escrita amb precisió: transgressora: una raresa: amb un nou ordre explicatiu: tot està passant a la vegada: pertorbadora: les misèries de la gent del barri: històries paral•leles: un món de malson i lletjor: el llibre podria ser una llarga cançó d’Albert Pla: 

Te quiero porque me das de comer 012

 4. Amb prou feines puc creure el que acabo de llegir

¿Y por qué no quería contar este final?, ¿qué tiene de malo? Tiene de malo que en Carabanchel las historias de la gente no suelen acabar así: acaban con que el diagnóstico es cáncer: con que los gitanos te quitan las zapatillas nuevas: con que efectivamente tu marido está con otra más joven y más delgada: con que si no encuentras el coche es porque te lo han robado: con que el próximo serás tú:

De tant en tant apareix un senyor a les notícies que assegura davant la càmera que l’assassí, el violador, el pedòfil, el mafiós, el corrupte, l’abusador, l’atracador… era una personal normal. Afirma, molt consternat, que era una bellíssima persona! Company de feina, un familiar, veí d’escala o potser del barri, el cas és que la sorpresa és majúscula. La lectura del llibre produeix la mateixa sorpresa (literària). Te quiero porque mes das de comer és una joia!

La novel•la està ambientada a Carabanchel però podria ser el nostre barri, amb els nostres veïns, amb la nostra convivència, amb les nostres relacions, amb les nostres lluites diàries… amb les nostres maneres de viure.

Altres ressenyes, altres blocsAbrir un libro:  Asteroide B612:   Bourbon Street:   Boxeo de letras:   Calibre 38:  Cruce de caminos:  El Club de las lectoras:  Fantas y mundo:   Kayena:  Las Casas ahorcadas:  Lecturópata:  Liberty Café:  Libros y literatura:  O meu Cartafol:  Tumateix llibres:   Universo la Maga:  Viaje alrededor de una mesa: 

Títol:  Te quiero porque me das de comer   Autor: David Llorente   Editorial:  Alrevés  Primera edició:  maig de 2014   EAN: 978-84-15900-52-8  Format: rústega, 320 pàg. 18 euros.

 

Anuncis

TOT ÉS UNA MENTIDA fa 1 any

23 nov.

Tot és una mentida fa un any. El 3 de novembre del 2011 es va publicar la primera ressenya del bloc, va ser Una temporada para silbar, d’Ivan Doig.

Aquest mes de novembre estem d’aniversari. No cal posar-se solemne ni transcendent. El nom del bloc, de fet, serveix també per desmitificar la seva importància. Si no existís Tot és una mentida no passaria absolutament res. Diuen que un bloc dura dos anys, després la gent es cansa i el deixa.  Mentre sigui divertit, mentre hi hagi il·lusió, mentre el bloc em recompensi amb nous amics i noves experiències val la pena continuar escrivint.

Ara que fem un any és un bon moment per informar sobre algunes dades del bloc que poden ser d’interès.

Durant aquest any a Tot és una mentida s’han publicat 60 ressenyes i s’han fet 189 comentaris. Estaria bé que us deixéssiu anar i féssiu més comentaris, que no us talli la vergonya!

El bloc ha tingut un total de 12.381 visites en aquest any. Això representa  unes 36 visites al dia i unes 1031 entrades al mes. 

94 persones us heu fet seguidores del bloc.  Seguiu el bloc sobretot des de Catalunya, tot i que també hi ha seguidors que ho feu des dels Estats Units, Alemanya i Anglaterra. Si us connecteu des d’un altre lloc, ens faria gràcia que ho féssiu saber.

14 biblioteques sou seguidores del bloc, la majoria de Catalunya però també del País Valencià i de les Illes Balears.

La ressenya més llegida ha estat la de Jo confesso, de Jaume Cabré.

El més visitat del bloc ha estat el vídeo Estiu 2012 que tornem a penjar aquí:

La fotografia que va servir per il·lustrar el llibre de Pulsacions, de Julian Barnes va quedar en segona posició en  la primera edició del concurs fotogràfic Llegiu l’estiu organitzat per la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols. Podeu entrar aquí i veure les tres fotografies finalistes.

Tot és una mentida ha obtingut el Premi Bloc Personal en la categoria de literatura 2012, en la 5ª edició dels Premis Blocs Catalunya que organitza l’associació STIC.CAT. Podeu entrar aquí  i veure tots els blocs guanyadors.

El programa Via Llibre (dimarts a les 23.45 en el canal 33) va convidar-me a participar amb dos lectores més (Pilar Argudo i Carme Ripoll)  i amb el gran Jaume Cabré sobre el llibre Jo Confesso. La trobada es va gravar un matí d’octubre a l’Ateneu Barcelonès. Va ser molt interessant veure la feina de l’equip del programa des de dins. Un matí que vaig viure amb els nervis de voler fer-ho bé, el respecte que dóna un autor de prop i l’alegria d’haver participat en una experiència televisiva com a resultat de la feina en el bloc. Penjo aquí el programa del Via Llibre per si el voleu veure:

Us dono les gràcies a tots els que llegiu, seguiu,  promocioneu, compartiu i recomaneu el bloc. Procurarem seguir explicant les millors mentides.

Ja que estem de celebració, fem-ho amb música. He seleccionat 13 cançons per celebrar el primer aniversari del bloc. Totes les cançons parlen en algun moment de la mentida, sempre motiu d’inspiració i de creació.

1.If i should fall from grace with god, de The Pogues.  “Bury me at sea
Where no murdered ghost can haunt me. If I rock upon the waves. Then no corpse can lie upon me”.


2.En tu estampa, de Josele Santiago. “Una mancha. En tu estampa. No hay nada más. Notas falsas. Que son mentira. Que son todas trampa. Una estampa. Sin garganta. No tengo más ná”.

3.De Girona al Japó, de Sanjosex. “Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment. No li dic mai res, i mira que m’agrada, dintre del meu cap ja me l’he tirada. Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap. He d’aprendre a afrontar tota la realitat”.


4.Lie to me, de Tom Waits.  “I know you got another. Jockey at home Let me be your rider till your real man comes. Whip me baby lie like a dog. Never stop telling me lies“.


5.Dios por dios es cuatro, de Love of Lesbian.  “¿No lo ves?, ¿no lo ves?,
se acabaron las doctrinas de la fe. No hay teorías, sólo algún ilusionista. Y ahora hay más, mucho más, nos encantan las mentiras si están dichas de verdad, todo vale y así ya no hay que pensar”.

6.Qui n’ha begut, de Mishima.  “I ara tu digue’m si és veritat o tu tampoc saps ben bé de què et parlo. Digue’m si és veritat. Digue’m que no pot ser que això també sigui mentida“.


7.Mentira, de Manu Chao.  “Todo es mentira en este mundo. Todo es mentira la verdad. Todo es mentira yo me digo. Todo es mentira ¿por qué será?”.


8.Volant, de La Troba Kung-Fú.  “Volant, volant he vist. Que eren mentida les lleis dels homes. Volant, volant he vist. Que eren veritat les cançons de les dones”.


9.The mercy seat, de Nick Cave & the Bad Seeds.  “A life for a life. And a truth for a truth. And anyway there was no proof. But I’m not afraid to tell a lie“.


10.Rosas en el mar, Luis Eduardo Aute.  “Voy buscando la razón de tanta falsedad. La mentira es obsesión y falsa la verdad. Que ganarán, que perderán, si todo esto pasará; es más fácil encontrar rosas en el mar”.


11.Mare Nostrum, de Chucho. “Es nuestra vida, y yo ya sabía, yo ya sabía, lo sabía que mis mentiras me acabaron de ahogar.


12.A la sombra de una mentira, de Rosendo.   “Si la maldita elección la posibilidad es la sola solución. Y todo lo que consigo es que nadie entienda que a la sombra de una mentira moriré”.

13.En alas de la mentira, de Radio Futura.  La mentira es algo que se esconde para no tener que existir no hay porque desconfiar si la locura ha decidido ya por ti”.

%d bloggers like this: