LOS DESORIENTADOS, d’Amin Maalouf

La guerra. Sempre la maleïda guerra. El Líban va encetar una llarga guerra civil l’any 1975 i  es va prolongar en diferents fases de conflictivitat fins els anys noranta. Amin Maalouf dóna veu a la seva generació per explicar-nos les diferents maneres amb les quals els joves libanesos s’hi van enfrontar. L’exili va ser una de les opcions triades per moltes famílies.

Adam, exiliat a França i protagonista de la novel·la, retorna  al Líban després de vint i cinc anys per acomiadar-se de Mourad, el gran amic del passat que es mor. Un cop al país Adam organitza la trobada dels Bizantins. Els vells amics. El  grup de joventut en el qual els seus membres van canalitzar  les esperances d’un país millor. La guerra però va desfer les relacions. Uns van morir, altres van marxar a l’exili i altes van quedar-se al país.

Amb l’ajuda d’un dietari i de diàlegs clarividents l’autor reflexiona sobre diferents temes: l’exili, l’amistat, les relacions socials, el pas del temps, les revolucions…  La convivència entre les comunitats religioses i el poder social de les diferents faccions del Líban ocupa una part important de la novel·la. El llibre dóna testimoni a través dels diversos personatges de l’amplitud d’opcions. El Líban: un petit país àrab amb presència de  catòlics, musulmans, drusos i seculars. Pacifistes i guerrillers. Radicals i conciliadors. Purs i corruptes. Maalouf no parla  només del seu país. El món àrab i el món occidental són analitzats amb les seves virtuts i els seus defectes.

La novel·la està impregnada constantment d’un filtre ètic. En aquest sentit Maalouf irradia un humanisme proper en el qual basa moltes de les reflexions individuals per carregar-se els extrems ideològics de la política i la religió.

És davant de la tragèdia humana més gran on Maalouf reivindica l’ètica. La manera d’afrontar una situació límit pot ser molt diferent entre les persones. Pot sortir el millor i el pitjor. Maalouf, sempre vital i optimista, sentencia “més val equivocar-se en l’esperança que encertar en la desesperació”.

Adam i Amin Maalouf  comparteixen semblances. Els dos són originaris del Líban i exiliats a París des de fa més de cinc lustres. Per força bona part del llibre ha de ser autobiogràfic.

Amin Maalouf va néixer al Líban el 1949. El 1975 es va exiliar a França. Lleó l’africà és la seva novel·la més reconeguda. Va guanyar el Premi Goncourt   per La roca de Tanios. L’any 2010 va guanyar el Premi Príncep d’Astúries i el 2012 va ingressar a l’Acadèmia francesa.

Los desorientados és una novel·la absolutament brillant. Ens trobem una altra vegada, com passa amb els grans escriptors, que no és només la història que comunica l’autor el que et farà  gaudir, per sobre de tot està l’acurat estil narratiu de Maalouf. És la seva bellesa. Tan senzilla i tan difícil de trobar.

No perdeu el temps, aneu a la llibreria i feu-vos amb la novel·la. És una aposta segura. Los desorientados és cavall guanyador. 

Títol: Los desorientados   Títol original:  Les Désorientés  Autor: Amin Maalouf   Traductor:  María Teresa Gallego Urrutia   Primera edició: Novembre de 2012   Editorial:  Alianza  EAN:  978-84-206-0889-1    Format:  Rústega, 524 pàg. 22 euros.

Els enllaços

1.Vídeo d’una entrevista a Amin Maalouf a París. Subtitulat en castellà. Fes click aquí.

2.Vídeo de la roda de premsa d’Amin Maalouf en el CCCB de Barcelona en motiu de la presentació de Los desorientados. Fes click aquí.

3.Ressenya de Los desorientados en el bloc: Las lecturas de Guillermo. Fes click aquí.

4.Entrevista a Amin Maalouf en el diari El País. Fes click aquí.

5.Per saber una mica de la guerra civil del Líban. Informació resumida a Mediterráneo sur. Fes click aquí.

6.Per aprofundir molt en el conflicte libanès. Informació ampliada a Revista de Paz y Conflictos. Fes click aquí.

DONDE VIVEN LOS TIGRES, de Jean-Marie Blas de Roblès

No us han d’espantar les gairebé 700 pàgines del llibre, es llegeix com qui pren aigua fresca a l’estiu, no en tens mai prou. Donde viven los tigres és una novel·la absolutament brillant amb un final captivador.

El llibre està ambientat en dues èpoques. Per una banda ens endinsem en l’Europa del s.XVII a partir de la biografia que Caspar Schott va fer del seu mestre Athanasius Kircher, un jesuïta alemany. Aquest sacerdot, personatge real, extravagant, enginyós, àvid de saviesa que va investigar, inventar màquines i escriure sobre tota classe de temes científics el veurem convivint intel·lectualment amb els pensadors del moment com Galileu, Bernini i Descartes; relacionant-se amb personatges poderosos del segle com la Reina Cristina de Suècia o passant-les magres a la Roma de 1658 on la pesta va matar més de 15.000 persones.

Per altra banda, el llibre situa un munt de personatges en el Brasil actual. Amb un d’ells, el reporter francès Eléazard von Wogau, el lector troba la connexió amb la història del s.XVII, ja que estudia l’autenticitat del que s’explica a la biografia sobre Kircher. Té la teoria que el jesuïta, en realitat, era un impostor.

A través dels seus personatges i les diverses històries que es van desenvolupant al llarg de la novel·la aprofundim en la realitat d’un Brasil que l’autor dibuixa plena de matisos i amb una barreja de bellesa i horrors colpidors. D’aquesta manera serem testimonis de les aventures de l’expedició de geòlegs en la selva de Mato Grosso, la sort dels pescadors de Canoa Quebrada, la pobresa de Nelson i Zé en la Favela de Pirambú, el triangle amorós i sexual de Roetgen, Thaïs i Moéma en la societat benestant brasilera, la corrupció política del governador Moreira a Fortaleza, la existència dels indis Apapoçuva, del misteri que envolta a l’italiana Loredana en el poble d’Alcântara… i moltes més coses convertint la lectura del llibre en la de diverses novel·les alhora. A vegades sembla que estem en una novel·la d’aventures de Jules Verne, d’altres en una novel·la de denúncia social i fins i tot  en una enciclopèdia del coneixement.

No és estrany que el llibre guanyés el premi Médicis, el premi del jurat Jean Giono i fos finalista del Goncourt, l’any 2008. El francès Jean-Marie Blas de Roblès, escriu amb un to saberut i erudit però sense embafar. Té la capacitat de sorprendre contínuament i deixar-te bocabadat amb la manera en què va lligant i resolent les trames. Aquest llibre és una joia.

Al ver a Roetgen, le sonrió tímidamente y se quedó inmóvil. Aquel detalle de cuadro flamenco contenía toda la dulzura de las madres, que es el único refugio seguro ante la locura del mundo.

Títol: Donde viven los tigres   Títol original: Là Où les tigres sont chez eux   Autor: Jean-Marie Blas de Roblès  Traductor: Ana Nuño   Editorial: Duomo  Primera edició: abril de 2012   EAN: 978-84-92723-23-2   Preu:  24.80 euros   Format: rústega, 682 pàgines

 

 

LOS CHIVOS, de Dris Chraibi

Los Chivos és una aproximació duríssima a les pèssimes condicions de vida dels immigrants marroquins a la França dels anys cinquanta. Yalann Waldik, el seu protagonista,  representa la deshumanització i el desarrelament dels seus compatriotes. El racisme i l’explotació són objecte de denúncia en una societat francesa que, irònicament, fa bandera de la igualtat, la llibertat i la fraternitat.

Els personatges del llibres escorxen rates per menjar, cremen les portes de casa seva per esclafar-se, roben, reben pallisses dels policies, intenten suïcidar-se, sovintegen la presó i contrauen malalties greus. El llibre està escrit amb molta mala llet.

La primera edició de Los Chivos és de 1955 i es va publicar a França. Posteriorment es van fer dos edicions més, la de 1976 i la de 1989. Les tres edicions mantenen una crítica furibunda del seu autor, Dris Chraibi, cap a la societat francesa.

Dris Chraibi està considerat l’escriptor marroquí en llengua francesa més important del segle XX. El pasado simple, la seva primera novel·la, va provocar un gran escàndol en el seu país. Era una crítica brutal a la societat patriarcal del Marroc. Los Chivos, que és la segona novel·la de  Chraibi, també  hi trobem un to provocatiu i ferotge. 

Tot i que fa  més de cinquanta anys que es va publicar, la realitat denunciada a Los Chivos continua sent, malauradament, de plena actualitat.

Oigo la madera que bajo sus pies se resquebraja y gime. Soy yo el que gime, o él el que se resquebraja. Nuestras almas se desangran en Francia.

Títol: Los Chivos   Títol original: Les boucs   Autor: Dris Chraibi   Traductor: Inmaculada Jiménez Morell  Editorial: ediciones del oriente y del mediteráneo   Primera edició: febrer de 2008   EAN: 978-84-96327-48-1          Format:  Tapa tova, 155 pàg.

HOLA DOCTOR, de Michaël Escoffier / Matthieu Maudet

Diferents animals esperen pacientment el metge per resoldre un problema de salut. El llop, amb una bona estratègia, acabarà resolent també el seu problema de  gana…

El conte està creat a partir d’un dibuix senzill, de petits detalls i de girs argumentals que fan riure als més petits. Es pot llegir als nens a partir de dos o tres anys.

Hola, doctor és un conte infantil, però també podria ser definit com un acudit llarg per a nens.

-Hola, doctor, me duele la nariz.

-Sí, sí, en efecto, está obstruida. La próxima vez ¡no te metas los chicles por la trompa!

Títol: Hola, doctor   Títol original: Bonjour docteur   Autor: Michaël Escoffier   Il·lustracions: Matthieu Maudet   Traductora: Paulina de Aguinaco   Editorial: Océano   Primera edició en castellà: Gener 2012 EAN: 978-84-494-4252-0   Format: Cartoné, 28 pàg.   19 x 19 cm  No està traduït al català.

EL SALARIO DEL MIEDO, de Georges Arnaud

La companyia petroliera Crude and Oil ofereix una feina molt ben pagada però força perillosa. Per dur-la a terme es farà una selecció  d’entre una vintena de curiosos i pintorescs candidats d’un petit poble de Guatemala. Entre ells l’ex cap de la policia d’Hondures, un dinamiter de la guerra civil espanyola, pederastes, assassins, alcohòlics i immigrants de Rumania, França i els Estats Units. Tots ells fracassats, arruïnats, perduts i habituals del Corsario, local on fumen marihuana i gaudeixen de les corrides televisives d’en Manolete. Tots volen abandonar el país amb diners i refer la seva vida. Només quatre seran els escollits, que jugant-se la vida, hauran de conduir dos camions carregats de nitroglicerina des de Las Piedras fins als pous de la companyia.

El Salario del miedo, ens narra un viatge en camió ple de perills. George Arnaud despulla la por dels personatges d’una manera brutal i sap transmetre al lector cada petita sacsejada del camió, com si el sofà on llegim estigués ple de nitroglicerina i estigués a punt d’esclatar.

La novel•la fou publicada per primera vegada en francès el 1950. El salario del miedo  es va convertir en un èxit editorial i va ser adaptada al cinema per Henri-Georges Clouzot el 1953, amb Yves Montand com a protagonista. La pel•lícula va guanyar el màxim guardó als festivals de Cannes i Berlín d’aquell any. L’editorial Contraseña torna a publicar ara la novel•la en castellà.

Georges Arnaud, la vida del qual també donaria per fer una bona  pel·lícula, va morir a Barcelona el 4 de març de 1987.

Si la pasta estuviese hundida en mierda y la regla del juego fuese cogerla con los dientes, lo harías, ¿no? Pues no está hundida en mierda, está atada a un saquito de muerte repentina que llevas colgado del cuello y que puede explotar de un segundo a otro.

Titol: El Salario del miedo  Títol original: Le Salaire de la peur   Autor: Georges Arnaud   Traductor: Encarna Castejón   Editorial: Contraseña   Primera edició:  Setembre de 2011   EAN: 978-84-937818-8-0  Preu: 16.90 euros Format: Tapa tova, 21 x 13, 208 pàg. Traduïda al català com  El salari de la por el 1989 per l’editorial La Magrana.