La guerra. Sempre la maleïda guerra. El Líban va encetar una llarga guerra civil l’any 1975 i es va prolongar en diferents fases de conflictivitat fins els anys noranta. Amin Maalouf dóna veu a la seva generació per explicar-nos les diferents maneres amb les quals els joves libanesos s’hi van enfrontar. L’exili va ser una de les opcions triades per moltes famílies.
Adam, exiliat a França i protagonista de la novel·la, retorna al Líban després de vint i cinc anys per acomiadar-se de Mourad, el gran amic del passat que es mor. Un cop al país Adam organitza la trobada dels Bizantins. Els vells amics. El grup de joventut en el qual els seus membres van canalitzar les esperances d’un país millor. La guerra però va desfer les relacions. Uns van morir, altres van marxar a l’exili i altes van quedar-se al país.
Amb l’ajuda d’un dietari i de diàlegs clarividents l’autor reflexiona sobre diferents temes: l’exili, l’amistat, les relacions socials, el pas del temps, les revolucions… La convivència entre les comunitats religioses i el poder social de les diferents faccions del Líban ocupa una part important de la novel·la. El llibre dóna testimoni a través dels diversos personatges de l’amplitud d’opcions. El Líban: un petit país àrab amb presència de catòlics, musulmans, drusos i seculars. Pacifistes i guerrillers. Radicals i conciliadors. Purs i corruptes. Maalouf no parla només del seu país. El món àrab i el món occidental són analitzats amb les seves virtuts i els seus defectes.
La novel·la està impregnada constantment d’un filtre ètic. En aquest sentit Maalouf irradia un humanisme proper en el qual basa moltes de les reflexions individuals per carregar-se els extrems ideològics de la política i la religió.
És davant de la tragèdia humana més gran on Maalouf reivindica l’ètica. La manera d’afrontar una situació límit pot ser molt diferent entre les persones. Pot sortir el millor i el pitjor. Maalouf, sempre vital i optimista, sentencia “més val equivocar-se en l’esperança que encertar en la desesperació”.
Adam i Amin Maalouf comparteixen semblances. Els dos són originaris del Líban i exiliats a París des de fa més de cinc lustres. Per força bona part del llibre ha de ser autobiogràfic.
Amin Maalouf va néixer al Líban el 1949. El 1975 es va exiliar a França. Lleó l’africà és la seva novel·la més reconeguda. Va guanyar el Premi Goncourt per La roca de Tanios. L’any 2010 va guanyar el Premi Príncep d’Astúries i el 2012 va ingressar a l’Acadèmia francesa.
Los desorientados és una novel·la absolutament brillant. Ens trobem una altra vegada, com passa amb els grans escriptors, que no és només la història que comunica l’autor el que et farà gaudir, per sobre de tot està l’acurat estil narratiu de Maalouf. És la seva bellesa. Tan senzilla i tan difícil de trobar.
No perdeu el temps, aneu a la llibreria i feu-vos amb la novel·la. És una aposta segura. Los desorientados és cavall guanyador.
Títol: Los desorientados Títol original: Les Désorientés Autor: Amin Maalouf Traductor: María Teresa Gallego Urrutia Primera edició: Novembre de 2012 Editorial: Alianza EAN: 978-84-206-0889-1 Format: Rústega, 524 pàg. 22 euros.
Els enllaços
1.Vídeo d’una entrevista a Amin Maalouf a París. Subtitulat en castellà. Fes click aquí.
2.Vídeo de la roda de premsa d’Amin Maalouf en el CCCB de Barcelona en motiu de la presentació de Los desorientados. Fes click aquí.
3.Ressenya de Los desorientados en el bloc: Las lecturas de Guillermo. Fes click aquí.
4.Entrevista a Amin Maalouf en el diari El País. Fes click aquí.
5.Per saber una mica de la guerra civil del Líban. Informació resumida a Mediterráneo sur. Fes click aquí.
6.Per aprofundir molt en el conflicte libanès. Informació ampliada a Revista de Paz y Conflictos. Fes click aquí.
Els 4 últims comentaris